Índex

Índex Pg.2

Resums per Capítols Pgs. 3, 4 i 5

Personatges Pg. 6

Vocabulari Pg.7

Temes Pg.8

Valors Morals Pg.9

Opinió Personal Pg.10

Resums per Capítols

Capítol 1 - No s'hi val a badar

En Sergi i la Núria són parella, un dia, ella li suggereix a en Sergi que es presenti a les oposicions. Ell estudia de valent per treure bona nota i l'aconsegueix, tria lloc de destinació, però sense adonar-se escull Quintaforca de la Muntanya en comptes de Barcelona, la ciutat on viu. Després tot són problemes; no sap com explicar-ho a la seva família i tampoc té cotxe per arribar a Quintaforca. Al dia següent, agafa el tren fins a Puigcerdà, i té la sort de trobar-se a en Ramon, un camioner que va a Quintaforca. Quan són allà en Tià, un pagès que també és l'alcalde del poble, li adverteix que l'antena que en Sergi va a revisar, no necessita a ningú. Després, en Ramon li diu a en Sergi que demani allotjament a casa de la Teresa, que ella estarà encantada d'oferir-li un llit.

Capítol 2 - Qui talla el bacallà i remena les cireres

Abans de tornar a parlar amb en Tià, en Sergi va a casa de la Teresa i li diu que es quedarà un any aproximadament. Després quan en Sergi ja és amb en Tià, l'alcalde li diu que a l'antena on ha sigut destinat no hi trobarà res. Més tard, anant cap a l'antena, es van afegint alguns habitants del poble, encuriosits en veure que algú va a revisar l'antena. L'antena era com un abocador i semblava que feia molt temps que no hi havia entrat ningú, una vegada dins, només hi van trobar un llibre de l'antic funcionari que hi va estar. Seguidament de veure aquell cacau, en Sergi va trucar a l'administració i els hi va dir que allà no hi havia res a fer, però li van dir que s'hi estigués perquè el procés tardaria uns mesos.

Capítol 3 - Aromes de Quintaforca

En Sergi i la Teresa van estar dinant i ell li va explicar que estava molt decepcionat amb l'antena i el que li havien dit des de Barcelona. En acabar el dinar, en Sergi va anar a endreçar la seva nova habitació on hauria de passar les nits durant força temps. Al dia següent, va anar a casa d'en Tià a buscar el seu correu, però ell no hi era així que la seva dona Tomassa li va donar el seu correu. Va tornar a la casa de la Teresa i com que no tenia res a fer, va començar a escriure que faria amb l'antena: com netejar-la, com arreglar la tanca metàl·lica o en recollir les escombraries del seu voltant.

Capítol 4 - Els cinc treballs d'en Sergi Massegur

Aviat al matí, en Sergi es va posar a fer la feina que s'havia proposat. Primerament, va arreglar la tanca que estava al voltant de l'antena. Com que li faltava ajuda i material, va anar a avisar a en Tià i aquest li va dir que anés a avisar en Cinto, un home fort i callat. Amb la seva ajuda en tres dies van tenir la tanca arreglada. La segona feina que s'havia proposat va ser netejar les deixalles, també va demanar ajuda a en Tià, però ell el va intentar convéncer perquè no la netegés, cosa que en Sergi li va resultar sospitós; però, finalment l'alcalde va enviar a la gent del seu poble perquè netegés l'antena i els seus voltants. En Sergi tenia sospites perquè la gent no volia que s'acostés a l'antena, però tampoc s'hi va estar gaire temps en pensar sobre això ja que tenia molta feina. Es va posar a escriure una carta a la Núria, diguen-li que la trobava molt a faltar. Al dia següent, quan va anar a les instal·lacions de l'antena, va veure un gran roc davant de l'antena i ell estava segur que el dia anterior no hi era.

Capítol 5 - Petjades de l'any de la picor

Dia rere dia, en Sergi va anar acabant totes les feines que s'havia proposat, menys una: la de desenterrar el cable, i per desenterrar-lo necessitava un tramec que el va anar a comprar a la botiga de la Tomasa, però en Tià es va assebantar del motiu per qual volia l'eina li va dir a en Sergi que no en tenia cap, de tramec; tampoc en Cinto tenia cap tramec així que va tornar a casa. Però gràcies a la Teresa en va poder aconseguir un, perquè ella en tenia un. Va començar a desenterrar el cable, però el gran roc no li deixava continuar amb la seva feina; va intentar fer palanca amb un tronc i una pedra. Quan va aconseguir moure la pedra, va adonar-se que a sota hi havia petjades de dinosaure. En Sergi sorprès, va començar a rumiar tot el que tingués a veure amb dinosaures i que hagués vist a Quintaforca i li van sortir algunes coses: el clauer d'en Tià, el nino de la Teresa, el llibre de Jurassic Park; així que va tornar a casa decidit a resoldre tots els seus duptes.

Capítol 6 - Val més un instant de llum que tota una vida de tenebres

La Teresa va explicar a en Sergi que les petjades que havia vist eren d'uns dinosaures, però d'una espècie nova, que havien aportat molts diners al poble per fer un parc d'atraccions, el projecte el portava un advocat de Barcelona, però era totalment secret. Uns dies més tard en Sergi va tornar a Barcelona a veure a la família i els hi va explicar tota la veritat. La Núria li va dir a en Sergi que quan arribés a Quintaforca es posés a investigar de seguida, però abans ell, li va demanar matrimoni i la Núria no s'ho va rumiar dues vegades.

Capítol 7 - Sergi Massegur, investigador privat

La Núria i en Sergi van anar a comprar un cotxe i un telèfon mòbil per a ell, més tard van anar a parlar amb un advocat amic d'en Sergi, per saber qui portava en cas de Quintaforca, el portava en Raimon Boadella. Ja per últim va anar a parlar amb un professor de quan ell anava a l'escola i li va fer prometre que aniria a veure les petjades, ja que ell era geòleg. Quan van arribar a Quintaforca, el professor es va quedar amb un pam de nas, perquè les petjades eren falses, i poc després el va trucar en Joan, el seu amic advocat i li va dir que l'associació de veïns de Quintaforca no existia, que tot era un pla de'n Boadella per treure diners als quintaforquins. Ràpidament en Sergi li va anar a explicar tot a en Tià, que van estar ideant un pla.

Capítol 8 - Notícies molt fresques

El pla consistia en enviar cartes a tots els diaris a veure si es publicava alguna notícia sobre en Gabriel Soler, el funcionari desaparegut des de feia trenta anys a Quintaforca, i al final ho van aconseguir. El que volien aconseguir, però era que el senyor Boadella visités Quintaforca per treure conclusions de tot això. El senyor Boadella va confirmar que el dissabte hi aniria. El dia següent va arribar la Núria, que havia aprovat les oposicions a les quals s'havia presentat, va estar dinant amb la Teresa i en Sergi; elles

van estar xerrant molta estona, però en Sergi no s'ho va passar gaire bé.

Capítol 9 - No diguis blat si no és al sac i ben lligat

En Sergi i la Núria van anar a passejar pels voltants de l'antena i de sobte van trobar una pedrera de marbre rosa, possiblement única als Pirineus i a dins, l'esquelet d'en Gabriel Soler. Així van descobrir que el que realment volia en Boadella era la pedrera i necessitava els terrenys de l'antena per poder-la explotar. De seguida que va arribar a Quintaforca, la Núria i la Teresa van posar-se d'acord en què seguirien a en Sergi i en Tià. En Sergi d'una forma indirecta li va dir a en Boadella el que havia descobert, mentre en Tià va continuar fent el paper fins que en Boadella es va posar nerviós i va marxar ràpidament.

Capítol 10 - El llegat d'en Gabriel Soler

El cas va tornar a sortir als diaris i en Gabriel Soler va tenir un funeral on va assitir la Mercè de l'Ajuntament de Girona. Amb les investigacions, es va saber que en Gabriel Soler era geòleg i orfe. Gràcies a la pedrera, a Quintaforca es contruïria un hotel i un parc temàtic sobre geologia. La Núria i en Sergi es van casar i es van fer construir una casa a la parcela on estava l'antena que els hi havia regalat en Tià mentre vivien a casa de la Teresa, que va estar remodelada en una botiga de confitures i els hi va regalar tots els llibres del seu germà mossèn. La Núria i en Sergi mai haguessin estat en un lloc tan bé com a Quintaforca de la Muntanya.

Personatges

Sergi Massegur: fill de la Rosa i xicot de la Núria. És un noi gros i talós, però és molt despitat i no té gaire traça alhora de fer treballs, però quan s'hi posa els fa ben fets, com per exemple quan es posa a estudiar per les oposicions de la Generalitat. Va treballar en un bufet d'advocats. És natural de Barcelona.

Tià: l'alcalde de Quintaforca i marit de la Tomasa. També fa de ramader i agricultor als seus terrenys. Fa panxa, sol tenir la cara vermella i els ulls, els té grossos i sortits.

Teresa: és una dona gran però molt hospitalària i treballadora, és molt bona cuinera.

Núria: xicota del Sergi; porta els cabells curts amb la clenxa al mig, té la veu dolça i aguda i un somriure prim, amb ulls transparents i baixeta. És geòloga i li agrada portar la veu cantant.

Raimon Boadella: és un home baixet i una mica gras; no és gaire bona persona perquè estafa als quintaforquins sense que ells s'en adonin.

Gabriel Soler: és el funcionari que va treballar a l'antena abans que en Sergi; va morir trenta anys enrere en circumstàncies molt extranyes. El seu cadàver, és trobat mort a una cova de marbre rosat per la Núria.

Rosa: és la mare d'en Sergi i futura sogra de la Núria, va néixer a Banyoles encara que ara viu a Barcelona.

Tomasa: és la dona d'en Tià; té una botiga al poble on ven comestibles i on els homes veuen el futbol els diumenges. És una mica manaire, però en el fons és bona dona.

Cinto: és un home treballador, pagès i que li agrada fer la feina ben feta.

Eudald: també és pagès i molt treballador, té la costum de rossegar romaní a totes hores. És amic d'en Cinto, en Tòfol i en Tià.

Tòfol: com la majoria dels quintaforquins també treballa de pagès.

Xavier Oliver: va ser professor d'en Sergi quan ell encara estudiava. Físicament té un aire nòrdic, és a dir, té els ulls molt blaus i és ros.

Vocabulari

Vademècum: llibre o altra cosa que algú porta sempre amb ell, manual.

Menester: allò que tothom necessita.

Facècies: allò que algú diu o fa per divertir fent riure.

Lletraferit: amant de conrear les lletres.

Fal·lera: inclinació cap alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi a totes hores, a desitjar-la en tot moment, a no saber estar de freqüentar-la.

Oposició: procediment de selecció de funcionaris.

Babalà: sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa, incosideradament.

Frisós: fortament impacient.

Xava: parlar propi d'alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per una eliminació de les consonants sonores i de les vocals obertes i neutres.

Marranxa: Garrafa, lletera, recipient per transportar llet.

Expressions i frases fetes:

Estar a la lluna de València: estar molt distret.

Tallar el bacallà: ser el qui mana en una feina, fer la seva voluntat sense oposició.

Remenar les cireres: tenir el poder, obrar sense restriccions d'altres.

Temes

El tema principal, és el que titula el llibre, és a dir, el misteri de Quintaforca, perquè darrere d'aquest misteri hi ha una sèrie d'esdeveniments, com les petjades de dinosaure falses, l'excavació de marbre rosat o la mort de l'antic funcionari.

També hi ha històries no tan importants, com la relació que acaba en matrimoni d'en Sergi i la Núria. L'amistad que sorgeix entre alguns personatges, com la de la Teresa i en Sergi. O els treballs que ha de fer en Sergi per reparar l'antena. Els negocis i els diners també són importants a la història perquè per culpa d'ells hi ha molts de problemes a la història.

Valors Morals

Positius:

• L'amor és un dels valors morals més positius de la història, l'amor de mare a fill, és a dir, el de la Rosa cap en Sergi; el de parella, com el de la Núria i en Sergi i el de matrimoni, com el d'en Tià i la Tomasa.

- L'amistad que hi ha entre alguns protagonistes; per exemple, la que tenen els quintaforquins, ja que al ser un poble petit, es coneixen tots entre ells i s'ajuden a les feines del camp i comparteixen moments divertits, com els diumenges mirant el futbol a la botiga-bar de la Tomassa. També hi ha una amistat, que sorgeix entre la Núria i en Sergi amb la Teresa, que sense quasi bé conéixer's gaire, es tracten d'allò més bé i es respecten.

- Les ganes de treballar d'alguns dels protagonistes, com en Sergi quan ha d'estudiar per les oposicions, igual que la Núria; o quan en Sergi ha de fer les tasques que ell mateix s'ha proposat per mantenir l'antena. Són molt treballadors, també, els pagessos perquè s'han d'encarregar de les feines del camp i la feina de la Teresa, que fa que l'estada de la Núria i en Sergi a Quintaforca, sigui d'allò més bona.

• L'ajuda d'alguns personatges a uns altres, com per exemple, la Núria ajuda en Sergi perquè tregui bones notes a les oposicions; o quan en Cinto ajuda en les tasques de manteniment de l'antena a en Sergi.

Negatius:

• La mentida, de diferents tipus, per exemple la que li diu en Sergi a la Núria quan li diu que va a treballar a Puigcerdà en comptes de a Quintaforca; o les més grosses, les que els hi diu en Boadella als quintaforquins per estafar-los.

• La desconfiança que mostraven alguns quintaforquins envers en Sergi, quan ell va arribar al poble per reparar l'antena.

• La tafaneria dels quintaforquins que volien veure què faria en Sergi amb l'antena.

• L'ambició que té en Boadella amb aconseguir diners, sense pensar en les conseqüències que això pot tenir.

Opinió Personal

Personalment, aquest llibre és molt entretingut, perquè el seu argument és d'allò més interessant; hi ha temes molt diferents però alhora molt actuals: amor, corrupció…

Però, potser, tota la trama es desenvolupa molt ràpid, perquè al principi hi ha molts de detalls sobre tot, com si els autors s'ho haguessin pres amb molta calma, però més al final tot es desenvolupa massa ràpid, per això crec que un parell de capítols més amb més detalls i explicant més profundament els aconteixements, m'hagués sigut més fàcil de llegir.

És un llibre fàcil d'entendre, perquè tot i que hi han paraules una mica díficils, en general el vocabulari és senzill.

Els personatges són del tot creibles, perquè el que li passa a en Sergi, d'equivocar-se al moment d'assenyalar la casella correcte, ens pot passar a qualsevol de nosaltres i tots els aconteixements posteriors i els personatges que apareixen més tard són totalment creibles, perquè als pobles de muntanya tothom se sol dedicar a l'agricultura i a la ramaderia, com en Tià, en Cinto, l'Eudald i en Tòfol.