SITUACIÓ DEL TEXT

BIOGRAFIA DE MANUEL DE PEDROLO

Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó al 1918

Va començar els estudis de batxillerat a Tàrrega, i els acaba

a Barcelona on s'havia traslladat el 1935.

Militant de la CNT, va participar en la Guerra Civil, que acabà

en un camp de concentració.

Després de fer diversos oficis es trasllada a viure a Barcelona

l'any 1946, on comença a escriure amb regularitat.

Va ser un novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. La seva producció creativa va sobrepassar el centenar d'obres sobretot amb novel·les. La censura de la Dictadura franquista va condicionar part de la seva trajectòria. Les seves obres es van veure retallades sistemàticament en les primeres edicions i li van prohibir deu llibres.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La primera edició va aparèixer el 1974.

Va morir a Barcelona el 1990.

PERSONATJES

Alba: Al començament de l'historia te 14 anys, era una filla molt bona y molt protectora. Va salvar a en Dídac d'ofegar-se. També és la parella de'n Dídac y mare d'un fill d'ell. Al final de l'historia es quedarà sola ella i el seu fill en aquest món despoblat.

Dídac: Al començament de l'historia te 11 anys, era un nen de raça negra. Tindrà un fill amb l'Alba. Més tard va morir per un despreniment.

Mar: Fill d'en Dídac i l'Alba.

TIPUS DE TEXT

Gènere literari i cinematogràfic de ciència-ficció, un estil realista basta en l'observació, el detall, per la imaginació i centrat en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.

IDEA O TEMA PRINCIPAL I CONTINGUT

HISTÒRIA

El manuscrit del segon origen narra la història de dos adolescents, en Dídac i l'Alba que darrere un cataclisme, hauran de procurar que no s'extingeixi l'espècie humana.

L'historia comença quan l' Alba, que doncs tenia 14 anys, anava per el jardí de la seva casa a buscar figues, quan de sobte va veure que 2 nois grans pegaven a un de més petit, en Dídac, un jove de raça negra de 11 anys, i el llançaven a l'aigua i l'Alba sense pensar-ho es llençà a per ell. Al sortir de l'aigua van veure que no hi quedava res del poble de Benaura que estava tot destruït i al cel van veure una mena de platets voladors que semblava que l'havien destruït tot. Al veure que estaven ells dos sols en tot Benaura van començar a buscar eines per conviure tants anys com puguin, van anar casa per casa, magatzem per magatzem en busca de menjar i eines. Amb l'ajut d'un tractor que van trobar a una granja van recórrer part del poble per veure si estava destruït tot. En veure que no hi quedava ningú van fer-se la idea de que l'espècie humana no podia extingir-se i que ells mateixos la devien dur a terme. Anaven d'un lloc en altre en busca de una casa mes o menys estable per poder viure. Es van quedar en una cova i entre en Dídac i l'Alba anaven portant aliments. Al cap del temps, es van traslladar a una casa que semblava estar bé si la netejaven una mica. Un dia en Dídac es va posar malalt a causa del xarampió i veien que cada dia anava més malament, però gràcies a l'ajut de l'Alba es va recuperar. Ells temien que els platets voladors tornessin i contraataquessin. Quan estaven sopant van escoltar una gran explosió, van sortir de la casa amb cura i van veure una mena d'extraterrestre amb dues antenes, no s'ho van pensar en agafar els màusers i disparar contra aquella bèstia.

L'Alba i en Dídac van estar una temporada fent com a nòmades, anant d'un lloc a un altre, visitant totes les vivendes per si havia gent, però no apareixia ningú. Al pas del temps van traslladar-se a la platja, on hi havia un mar cristal·lí que mai havia vist en Dídac. Van agafar un remolc que hi havia a la platja i el van omplir de provisions i el van adaptar per que sigues funcionant, van ficar el jeep, que era el transport que hi havia tingut fins ara, i es van llençar a la mar sense saber que els esperava. Anaven visitant tot per on passaven, trepitjant una mica de terra ferma i mirar on dormir. En un d'aquest viatges van veure tres homes desesperats, que en veure a la Alba es van voler llençar sobre ella i en aquell moment van utilitzar els màusers i els van deixar fregits allí mateix. Després més tard, en un altre viatge, van trobar una dona que semblava indefensa, però va fugir.

Amb el past del temps van pensar en tenir un fill, dit i fet, al cap de tres setmanes la Alba ja estava embarassada d'en Dídac i el fill es diria Mar que val com per nen o per nena, i al cap de nou mesos la Alba va parir un nen que es diria Mar.

Ara la tasca d'agafar tot els llibres de les biblioteques, quadres, filmar tota aquella catàstrofe..... es faria més difícil a causa del naixement de'n Mar, però van continuar amb la tasca.

Un dia, que no tenien pols de talc, en Dídac, va haver de baixar al supermercat i comprar-ne, i la Alba s'encarregaria del seu fill en la routtle. En Dídac trigava molt en venir i la Alba va agafar el tractor i se'n va anar a veure si el trobava. Va anar buscant per tot arreu i sota un sostre caigut i havia una cama que sortia per fora, va treure les pedres i era en Dídac i estava mort. L'Alba se'l va endur cap a la routtle i allí entre uns arbres el va enterrar.

L'Alba que mai perdia les esperances va pensar que allí no s'acabaria tot i que potser quan ella tingués 30 anys i el seu fill 12 podria tenir fills del seu fill.

ESTRUCTURA

Plantejament:

El manuscrit del segon origen narra la història de dos adolescents, en Dídac i l'Alba que darrere un cataclisme, hauran de procurar que no s'extingeixi l'espècie humana.

Nus:

L'historia comença quan l' Alba, que doncs tenia 14 anys, anava per el jardí de la seva casa a buscar figues, quan de sobte va veure que 2 nois grans pegaven a un de més petit, en Dídac, un jove de raça negra de 11 anys, i el llançaven a l'aigua i l'Alba sense pensar-ho es llençà a per ell. Al sortir de l'aigua van veure que no hi quedava res del poble de Benaura que estava tot destruït i al cel van veure una mena de platets voladors que semblava que l'havien destruït tot. Al veure que estaven ells dos sols en tot Benaura van començar a buscar eines per conviure tants anys com puguin, van anar casa per casa, magatzem per magatzem en busca de menjar i eines. Amb l'ajut d'un tractor que van trobar a una granja van recórrer part del poble per veure si estava destruït tot. En veure que no hi quedava ningú van fer-se la idea de que l'espècie humana no podia extingir-se i que ells mateixos la devien dur a terme. Anaven d'un lloc en altre en busca de una casa mes o menys estable per poder viure. Es van quedar en una cova i entre en Dídac i l'Alba anaven portant aliments. Al cap del temps, es van traslladar a una casa que semblava estar bé si la netejaven una mica. Un dia en Dídac es va posar malalt a causa del xarampió i veien que cada dia anava més malament, però gràcies a l'ajut de l'Alba es va recuperar. Ells temien que els platets voladors tornessin i contraataquessin. Quan estaven sopant van escoltar una gran explosió, van sortir de la casa amb cura i van veure una mena d'extraterrestre amb dues antenes, no s'ho van pensar en agafar els màusers i disparar contra aquella bèstia.

L'Alba i en Dídac van estar una temporada fent com a nòmades, anant d'un lloc a un altre, visitant totes les vivendes per si havia gent, però no apareixia ningú. Al pas del temps van traslladar-se a la platja, on hi havia un mar cristal·lí que mai havia vist en Dídac. Van agafar un remolc que hi havia a la platja i el van omplir de provisions i el van adaptar per que sigues funcionant, van ficar el jeep, que era el transport que hi havia tingut fins ara, i es van llençar a la mar sense saber que els esperava. Anaven visitant tot per on passaven, trepitjant una mica de terra ferma i mirar on dormir. En un d'aquest viatges van veure tres homes desesperats, que en veure a la Alba es van voler llençar sobre ella i en aquell moment van utilitzar els màusers i els van deixar fregits allí mateix. Després més tard, en un altre viatge, van trobar una dona que semblava indefensa, però va fugir.

Amb el past del temps van pensar en tenir un fill, dit i fet, al cap de tres setmanes la Alba ja estava embarassada d'en Dídac i el fill es diria Mar que val com per nen o per nena, i al cap de nou mesos la Alba va parir un nen que es diria Mar.

Ara la tasca d'agafar tot els llibres de les biblioteques, quadres, filmar tota aquella catàstrofe..... es faria més difícil a causa del naixement de'n Mar, però van continuar amb la tasca.

Un dia, que no tenien pols de talc, en Dídac, va haver de baixar al supermercat i comprar-ne, i la Alba s'encarregaria del seu fill en la routtle. En Dídac trigava molt en venir i la Alba va agafar el tractor i se'n va anar a veure si el trobava. Va anar buscant per tot arreu i sota un sostre caigut i havia una cama que sortia per fora, va treure les pedres i era en Dídac i estava mort. L'Alba se'l va endur cap a la routtle i allí entre uns arbres el va enterrar.

Desenllaç:

L'Alba que mai perdia les esperances va pensar que allí no s'acabaria tot i que potser quan ella tingués 30 anys i el seu fill 12 podria tenir fills del seu fill.

ANÀLISI DELS RECURSOS ESTILÍSTICS

L'autor a fet servir diàlegs entre L'Alba i en Dídac:

“I era dins quan en Dídac va cridar:

-Alba! Alba! Mira!”

...

“L'Alba digué:

- No la tanquis. Que entri i surti quan vulgui.

- Sí. Oi que deu ser feliç, ara?”

Fa servir descripcions:

- L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna....

- I els desconeguts, dos homes com de trenta anys, molt barbuts, i un altre de mes jove que tenia una expressió com idiotitzada....

I per últim la narració:

- I un cop a la platja, van esperar-se encara una estona, indecisos i amb el convenciment que l'home tornaria, però el temps passava i ell no es deixava veure de nou. Potser els tenia por....

VOCABULARI

Recança: Sentiment per alguna cosa feta o que s'ha de fer

Resclosa: Recinte amb portes que es construeix en un canal per que els vaixells puguin passar d'un tram a un altre de distint nivell.

Puixança: Força gran o robusta per executar una acció.

Apoplexia: Suspensió subtil de la acció cerebral deguda a vessaments sanguinis en el encèfal o en les meninges.

Barroera: Fet tosca i grosserament.

OPINIÓ PERSONAL

El llibre esta bastant bé, a mi al principi no m'agradava perquè no li trobava emoció, però a mesura que li anaven passant coses es feia d'allò més interessant.

Ha sigut molt fàcil de llegir i no s'ha fet res pesat.