EL LLIBRE DELS FETS

1.-Què és una crònica?. Per què no hem de considerar el Llibre dels fets com una crònica?:

Una crònica és un text que explica la història d'un país des dels primers pobladors fins a l'època del redactor i puntualment ens diu la cronologia dels fets.

Les cròniques no són mai originals, sino que es basen en altres cròniques anteriors a les quals s'uneixen com una anella d'una cadena que més endavant serà continuada per altres cronistes.

El rei En Jaume I no va pretendre fer història, només volia parlar “de les coses grans i bones”, per això no és d'estranyar que es despreocupi de la cronologia, la qual casa hauria estat un defecte en un cronista, però no ho és en l'obra d'un narrador.

El que el rei pretén fer és contar els fets de la seva vida que tinguin un interès exemplar “a tots els altres homes del món perquè facin el que Nós hem fet: posar la seva fe en aquest Senyor que és tan poderós”.

I és per totes aquestes raons que la consideració de “crònica” que li se dona al Llibre dels fets és un error, ja que l'obra del rei En Jaume I no reuneix les característiques que hauria de tenir una crònica :

2.-Quina importància té, per al Rei Jaume, la batalla de Muret?. Per què es va perdre la batalla de Muret? :

El pare del Rei En Jaume, el Rei En Pere, era amic d'En Simó de Monfort (senyor de Carcassès i Bederrès a França) i per això li va confiar l'educació del seu fill En Jaume.

Mal aconsellat per la gent d'aquestes terres, el Rei En Pere va retenir les terres (posar en segrets) perquè li havien dit que farien la seva voluntat. Però l'enganyaren, li presentaren dones belles i “li treien el seu bon propòsit”.

En Jaume conta que les coses que van passar serien llargues d'explicar per la gravetat dels fets, no volen parlar més.

Per aquest motiu s'enfrontaren En Pere i En Simó. Abans de la batalla de Muret, En Simó volia avenir-se amb En Pere, però el rei no ho volgué acceptar. Així que eixiren a combatre.

Segons explica el rei En Jaume, la batalla la va perdre el seu pare pels següents motius:

-De la comitiva militar del rei, alguns van morir i altres abandonaren en el moment de la batalla i fugiren.

-Les forces no estaven juntes, cada “ric-home” (senyor feudal) atacava pel seu cantó, hi havia desordre.

-Abans de la batalla, el Rei En Pere no podia estar dret ja que “havia jagut amb una dona” (així ho havia dit el reboster).

A Muret va morir el seu pare, el dia 12 de setembre de 1213.

Pocs mesos abans havia mort la seva mare (Maria de Montpellier), així que En Jaume es va quedar orfe, tenia cinc anys. Ell es va quedar a Carcassona en poder del comte, senyor d'aquell lloc que l'educava.

Els súbdits reclamaren i guerrejaren amb els francesos i també el Papa Innocent III va enviar cartes tan “enèrgiques” que el comte En Simó va accedir a entregar al rei En Jaume als nobles de Catalunya.

3.-Quina és la importància de la religió en la vida medieval. Comenta la teua resposta tot recolzant-te en cites del llibre:

Segon Ramon Llull “D'acord amb el curs de la naturalesa, l'home ha d'ésser obedient a Déu i al senyor terrenal”. Aquesta llei natural explica que Déu que és bo, ha creat un món bo també i cal entendre que cadascú té que assumir el seu paper dins de l'univers com és la voluntat de Déu.

El món, en la vida medieval, era obra de Déu totpoderós, l'home havia estat creat per estimar, servir i honrar a Déu amb les seves obres.

“Totes les coses del món són caduques i desapareixen, amb la sola excepció de l'amor a Déu “(pàg. 22). L'amor a Déu és l'única cosa que no mor, sempre estarà present. Les altres coses del món desapareixen, l'amor a Déu no. Aquest argument demostra la importància de Déu en la vida medieval.

A l'Edat Mitjana els interessa la salvació per damunt de tot i és per això que tenen fe i fan bones obres per a aconseguir que Déu els perdoni: “Quan totes dues s'apleguen fan fruit, el qual Déu vol rebre a la seva mansió” (pàg.21).

Per seguir la voluntat de Déu cal abandonar la pròpia voluntat. Totes les obres es fan amb l'objectiu d'aconseguir la salvació..

Així, el rei En Jaume ens diu que les obres que ha fet amb “l'ajut del Senyor” les deixarà en aquest Llibre “per donar exemple a tots”.

Els reis són reis per voluntat divina: per la gràcia de Déu. El comte Nunó Sanxes li deia al rei En Jaume: “Nostre Senyor, que us creà, vullgué que vós fóssiu el nostre senyor i el nostre rei, i com que li plagué a Ell també ens ha de plaure a nosaltres”.

Hi ha un ritual religiós, “missa i comunió”, al que assisteix sempre abans de realitzar coses importants : batalles, viatges, etc... En la nit de Cap d'Any en la conquesta de Mallorca “es decidí que a punta d'alba, oïda la missa, rebessin tots el cos de Jesucrist, i que tothom s'armes com per combatre” (83).

En moments de perill s'anomenen moltes expressions religioses com : “Ah, Mare de Déu Senyor” Abans de la batalla (84).

“Ai Verge Santa...Ajuda els nostres, que sembla que hagin topat!” (63).

El dejuni és una de les coses que segueixen els cristians, i que fa referència quan hi són a Borriana “era dia de dejuni”, vol dir, de no menjar (222).

A l'Edat Mitjana hi van haver moltes croades per a rescatar els llocs sants cristians per on havia mort Jesucrist. El rei En Jaume havia organitzat en 1268 una croada que es va suspendre per causes atmosfèriques. L'última, la vuitena, va ser en 1270 conduïda per Lluís IX de França

Quan el rei En Jaume era al Regne de València , va marxar a Lió al concili que havia convocat el Papa Gregori X amb l'objectiu d'organitzar una croada per a recuperar Jerusalen (La Terra Santa). Ell va ser l'únic monarca europeu que hi va assistir.

L'època de les croades ja havia passat.

4.-.El Llibre dels fets és considerat “prosa oral”, per què?. Cita algunes expressions que justifiquen la teua resposta :

El Llibre dels fets produeix una sensació de prosa oral per dues raons:

1-En aquells moments, saber llegir equivalia a saber llatí, i això sols ho sabien alguns clergues i funcionaris. Així que en la vida quotidiana la comunicació era oral. Fins el segle XII la literatura era en vers i cantada. La conseqüència era que l'expressió oral influïa sobre la sintaxi i l'organització dels textos escrits.

2-L'operació material d'escriure era una tècnica complexa que només dominaven a la perfecció els professionals de la cal·ligrafia. Els autors medievals dictaven les seves obres als professionals de l'escriptura.

A l'Edat Mitjana llegir significa una operació col·lectiva: un llegeix en veu alta i molts l'escolten. Es per això que el Rei s'adreça a aquells que “oiran “ el seu llibre.

L'oralitat determina l'estil del Llibre. Es passa de l'estil directe a l'indirecte. Per exemple:

(119). “I l'alcaid i tota els xeics i el poble de la terra eixiren davant les galeres al port de Ciutadella, i demanaren de qui só, aquestes galeres (directe)” .

(272) “I ell ens digué que l'afer era important i d'alt nivell, i no ens pertoca a nós de parlar-ne, però Zayyan, rei de València, us envia a dir a través meu que està disposat ....”.

L'estructura narrativa del Llibre du marcada l'empremta de l'oralitat, ja que el rei explica moltes “menuderies”, episodis que s'aparten del tronc central del relat i que són un dels encerts més notables del llibre. Son moments en que el rei es desempallega de la corona , de l'espasa i de la saviesa. Com per exemple en “Els moros de Morvedre” en moments dramàtics (226) quan els troters cridaren -“A les armes !”, En Jaume es fixa en la vestimenta desastrada de Don Fortuny Lopes.

5.-Al llibre de Jaume I hi ha referències a d'altres llengües, i expressions en altres llengües?. Quines?. De quina manera apareixen?.

Els personatges no catalans s'expressin de vegades en la seva llengua. És el narrador el que canvia també d'idioma, com fan les persones bilingües en determinats contextos que canvien sovint i ràpidament de llengua .

El rei En Jaume va estar criat per:

-fins als tres anys: mainaderres, llengua-docianes;

-dels tres als sis : cort francesa de Simó de Monfort;

-dels sis als nou : A Montso entre templers catalans i aragonecs;

-als tretze casat amb una castellana;

-als vint-i-set casat amb una hongaresa;

-als quaranta-vuit casat amb una navarresa.

I amb moltes amistats de totes les llengües dels seus dominis.

Així, apareixen paraules i expressions en llatí, àrab, italià i Francés.

Aquestos són alguns exemples:

-El rei sarrià de Mallorca va dir: “-Ruddu!” (85) que vol dir Resistiu!.

-En Jaume, Don Nunó armats anaven a la casa on era el rei de Mallorca :” entràrem a l'edifici, i davant hi estaven tres aixurtiquins (soldats) amb atzagaies (llança curta mora)... “ Aquestes dues paraules són arabismes.

-Al capitol vuitè apareixen paraules en llatí, francés i italià

“Lumen ad revelationem gentium” diu el Papa (La llum és revelada a totes les gents).

“Maintenant, parlez vous” diu el Papa dirigint-se a Erard de Valery.

“Sire cette affaire....Maintenant je us farai...la del chien petit “ digué Erard de Valery.

“Vai a la benedixio de Dominoddio” digué el Papa.

6.-Què és un torsimany?:

Un torsimany és un interprete.

En la rebuda dels moros menorquins (119) el rei ens relata com els sarraïns reberen en el port de Ciutadella al rei d'Aragó, de Mallorca i de Catalunya: “feren deixar les armes....i els digueren que fossin benvinguts...i els sarraïns enviaren a cercar màrfegues, estores i coixins perquè s'asseguessin i parlessin, i sortiren tots tres de les galeres, amb un jueu que els havien lliurat com a torsimany”.

El torsimany, en aquests cas un jueu, seria l'encarregat de traduir les converses entre el rei En Jaume i l'alcaid de Ciutadella i els xeics més notables de l'illa

Abu'l-Hamlat, enviat del rei de València (Zayyan), li diu a En Jaume que només parlaria amb ell i amb qui tinguessin molta confiança (274) “I feren eixir tothom excepte Nós, ell i el torsimany”.

7.-Després d'haver llegit el llibre, digues quines són les relacions que tenien els senyors feudals amb el Rei Jaume:

Després de la mort de son pare i en tornar als seus regnes, l'esperava una noblesa “turbulenta” disposada a treure partit de l'orfenesa d'un aprenent de rei que acabava de complir sis anys. Els més poderosos llinatges de rics-homes (senyos feudals) d'Aragó i de Catalunya que havien jurat defensar la seva vida, es van llançar a la discòrdia.

En aquests anys, els senyors feudals li feren molt males passades al rei:

-Reclòs a Montsò.

-Humiliat a Albarrasí.

-Enganyat a Alagó, etc...

Els senyors feudals influïen molt en la vida del rei. Per exemple, el rei es va casar en la reina Elionor de Castella per consell d'una partida de senyors, perquè altres partides de senyors intentaven ésser reis (Don Sanxo i Don Fernando) (18).

Els senyors feudals feien bandositats i partides (bàndols) per a intentar destruir-se entre ells i traure profit. Per això, molts anys després, li deia a Alfons X de Castella (el seu gendre) que es fiara més de l'Església i del poble i no dels cavallers.

Així que el rei va haver d'aprendre que ningú no pot deixar el seu destí en mans dels altres. En 1227, quan tenia 19 anys, va decidir que els anys del seu aprenentatge havien acabat i que volia ser un autèntic rei.

Els rics-homes volien tindre la confiança del rei i així tot el que el rei fera seria per consell seu.

La família dels Montcada estava al costat del rei en la conquesta de Mallorca, per això, quan el rei sap que han mort En Guillem i En Ramon de Montcada, diu:

“Barons, aquests rics-homes han mort en servei de Déu i nostre”.

En altra ocasió, el rei està a Borriana i vol anar a ajudar a Don Bernat Guillem que està al Puig, on Zayyan li vol presentar batalla. Aleshores diu:

“Res del món farà que no hi vaja !”.

I alguns digueren:

“Sembla ben bé un rei, que no vol desemparar els seus vassalls..”

8.-Quins són els motius pels qual hi havia senyors que no volien prendre la ciutat de València?:

La noblesa d'Aragó pensava obtenir noves terres (feus) amb la conquesta i repartiment del regne de València i així augmentar el seu poder davant del Rei.

Aquests propòsit no es va complir perquè en setembre de 1218 el rei Zayyan li va proposar al rei En Jaume un pacte de capitulació per a la ciutat de València, que En Jaume va acceptar. Açò va disgustar als rics-homes, que s'havien fet il·lusions en els sues propòsits sobre les terres de València.

Zayyan (271) vol enviar a Alí-al-Bqa (torsimany) per a parlar amb els rei “...aquelles negociacions no convenia que les sabés ningú...ni els rics-homes...n'hi havia molts a qui no agradava que València fos presa, que més s'estimaven que fos dels sarraïns..... ella (la reina) ja havia vist en altres llocs on hi havia castells que els rics-homes els volien més per a ells que per a Nós...”

Quan el rei s'entrevista amb l'enviat de Zayyan per tractar sobre les capitulacions, diu: “els agrairia molt que ho mantinguéssim en secret...ells sabien prou que Nós ens havíem de guardar de molts que no volien el nostre benefici...”, es referia als senyors feudals.

Després de les capitulacions, el rei va cridar a l'arquebisbe de Narbona i de Tarragona, als bisbes i als rics-homes i els va fer saber que “València era nostra”. Els rics-homes perderen “els colors com si els haguessin ferit al mig del cor” i no ho trobaren be i “demanaren com i de quina manera havia anat l'afer”. Els rics-homes, després de l'explicació del rei, ho acceptaren “puix que ja ho havíem fet”.

9.-Explica la frase final del llibre: ”e plac a nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que volíem fer”:

El rei En Jaume havia anat a Alzira per enviar aliments al seu fill En Pere i a la seva gent que hi eren a Xàtiva. Allí s'agreujà la seva malaltia. Es va confessar i comulgar. Quan va arribar el seu fill, el rei li va demanar moltes coses i En Pere com a bon fill les va complir. Entre les coses que li va demanar, cal destacar:

-Que si es moria a Alzira, el soterrassin a Santa Maria d'Alzira o a Santa Maria de València i que després de la guerra el feren portar el seu cos a Santa Maria de Poblet.

-Que renunciava a favor del seu fill En Pere, el qual deixava hereu de tots els regnes.

El seu fill “amb grans plors i abundoses llàgrimes se'n tornà a Xàtiva per proveir la frontera”.

Dies després, a València, amb la intenció d'anar a Poblet, “s'agreuja la nostra malaltia i fou voluntat de nostre Senyor que no poguéssim acabar el dit viatge que volíem fer”.

La voluntat de Déu va fer que morira a València el 27 de juliol de l'any 1276 i no va poder acabar el viatge cap al monestir de Santa Maria de Poblet per servir a la Mare de Déu.

10.-Quins són els rols que havia de desenvolupar un rei , a l'Edat Mitjana?. Consideres que el Rei Jaume I, és un rei modèlic en aquest aspecte?:

A l'Edat mitjana es vivia en un món en el qual el rei governava per voluntat divina. S'hauria trobat sacríleg que els governants s'haguessin hagut d'elegir per sufragi universal per fer complir la voluntat del poble i no la voluntat de Déu.

El rei no podia parlar d'ell com a home, dels seus sentiments, dels seus èxits, de les seves mancances, etc..., ho hauria trobat monstruós.

Els rols que exercia el rei a l'Edat Mitjana eren els següents:

1-El paper de “rei”. La missió més important dels rei era la del manteniment de la pau i de la justícia. Es pensava que Déu havia posat al rei en lloc seu per a mantenir la justícia, i així queda demostrat en les seves obres de justícia.

En el nom del rei es garantia la justícia. Per exemple:

• Quan En Jaume (33) aconsegueix imposar la justícia sobre els rics-homes, Don Fernando, En Guillem de Montcada i Don Pero Coronel i així es fa la pau.

• El rei està content de la reparació d'una promesa de casament trencada (2), el casament dels seus pares va reparar el casament trencat del seu avi el rei Alfons amb la filla de l'emperador de Constantinoble.

2- El paper de “cavaller”. La virtut essencial de cavaller era el coratge que es demostrava en la guerra ien el combat personal. La virtut del coratge canvia i es torna més “cristianitzada”, de submissió confiada a la voluntat divina.

Exemples d'aquests paper de cavaller:

-El rei En Jaume davant del sarraïns de Morvedre que són molt més que els seus homes diu a Don Fernando Peris: “..mai no he fugit ni sé com hauria de fer-ho...” (227).

-Al rei En Jaume el satisfà que els lionesos considein als seus seixanta-sis anys que encara està en condicions de donar una bona llaçada a un mora: “Le roi no es ran vieil com deien...podria donner encore en bon coup de lance a un moro!” (Prosa oral).

3- El paper de “l'heroi” del seu propi relat. Els herois tenen una qualitat intel·lectual que va des de la prudència fins a l'astúcia. Sant Isidor diu que “els herois són dignes del cel per la seva proesa i la seva saviesa”. En el Llibre apareixen les obres prudents i astutes de l'heroi, com:

- Quan es desfà de la trampa que li paren els seus enemics a Osca (32).

- Quan esquiva les pretensions dels rics-homes aragonesos i gira la capitulació de València a favor seu (271).

Els tres rols o papers queden reflexats al Llibre dels fets en la persona d' En Jaume, per això es pot dir que el Rei En Jaume és el prototip de rei en l'Edat Mitjana .

CRÒNICA

CRÒNIQUES

ANTERIORS

PRIMERS

POBLADORS

ÈPOCA

ACTUAL

ACTUAL

CRONOLOGIA

DELS FETS