INDEX

1. FUTBOL CAMP

1.1 Història

1.2 Reglament

1.2.1 Aspectes generals

1.2.2 Faltes i sancions

1.2.3 Tipus de servei

1.3 Fonaments tècnics del futbol

1.3.1 Xuts

1.3.2 Cops de cap

1.3.3 Conducció

1.3.4 Altres gestos sense pilota

1.3.5 Gestos tècnics del porter

1.4 Fonaments tàctics del futbol

1.4.1 Formació i col·locació dels jugadors (porters, mitjos...)

1.4.2 Sistemes de joc

1.5 Biografia d’un jugador (Dani Alves)

2. FUTBOL SALA

2.1 Història

2.2 Reglament

FUTBOL CAMP

HISTÒRIA

El futbol, es remunta a les Illes Britàniques, a la era medieval. Els primers codis britànics que van donar origen al futbol, es caracteritzaven per la poca organització i la extrema violència que hi havia, encara que hi havia altres, que no eren tan violents, un dels més populars va ser el ‘‘Calcio Florentino’’ (que volia dir puntada Florentino), que es va inventar el segle XVI a Itàlia. Tractava de dos equips de 27 jugadors amb 5 porters cada equip i l’objectiu era obtenir més punts que l’equip rival, per això, la lliga italiana de futbol es diu Lega Calcio.

La formació definitiva del futbol camp va ser a l’any 1848, on representants de diferents escoles angleses es van donar cita a la Universitat de Cambridge per crear el codi Cambridge, que funcionaria com a base per la creació del futbol modern.

REGLAMENT

Com en tots els esports, el reglament estableix unes normes generals i de joc.

ASPECTES GENERALS:

OBJECTIU DEL JOC:Colpejant-la bàsicament amb els peus o el cap, dos equips intenten introduir una pilota a la porteria contrària. Guanya l’equip que introdueix més cops la pilota a la porteria contrària, és a dir, que fa més gols. Si hi ha empat, es reparteixen els punts.

EL TERRENY DE JOC:És un camp a l’aire lliure de forma rectangular, amb gespa o de terra i amb dues porteries a les línies de fons. La mesura del camp pot variar en canvi l’àrea ha de mesurar 40x16 m. i la porteria sempre ha de mesurar la mateixa mida.

LA PILOTA: És esfèrica, amb una cambra d’aire i, generalment, coberta de cuir. Pes entre 410 i 450 g. i circumferència entre 68 i 70 cm.

JUGADORS O JUGADORES:Hi ha onze jugadors o jugadores en cada equip, incloent-hi el porter o portera.

ELS ÀRBITRES:En els partits oficials hi ha un àrbitre que dirigeix el partit i dos jutges de línia que l’ajuden. A les champions hi ha dos àrbitres més darrere la porteria, l’àrbitre de gol. També hi ha 4 àrbitres a les bandes que controlen els canvis.

EL PARTIT: Un partit es divideix en dos períodes de 45 minuts, amb un descans de 15 m. per decidir quin equip inicia el partit es fa un sorteig amb una moneda. Després del descans, els equips canvien de camp

ACTITUDS VALORS I NORMES:Els tacs de les botes de futbol poden fer molt mal, s’ha de vigilar de no donar puntades de peu i de no clavar els tacs als contraris en alguna acció del joc.

FALTES I SANCIONS:

Es produeix una falta quan un jugador o jugadora incompleix el reglament.

LES FALTES

TOCAR LA PILOTA AMB EL BRAÇ O LA MÀ:Exceptuant el porter dins la seva àrea. Ara és falta i targeta groga.

CONTACTE ANTIRREGLAMENTARI:Subjectar el contrari, clavar-li una puntada de peu o una empenta, xocar-hi per darrere, fer-li la traveta, etc...

FORA DE JOC: És la infracció que comet un jugador o jugadora quan, en camp contrari, es troba més a prop de la línia de gol contrària que dos adversaris just abans que un company o companya li faci passada.

LES SANCIONS

TIR LLIURE: Es llança des del lloc on s’ha produït la falta. Pot ser directe o indirecte segons la gravetat de la falta. Si es fa molt a prop de l’àrea, els jugadors de l’equip infractor poden formar una barrera a 9 m de la pilota

PENAL: Es llança des del punt de penal, quan l’equip defensor comet la falta a l’àrea de la porteria pròpia.

AMONESTACIÓ ( ):Quan la falta ha estat perillosa o intencionada, quan es discuteixen les decisions de l’àrbitre o algú li falta el respecte, quan es fa un canvia sense permís; a més del tir lliure, es sanciona amb una amonestació. L’àrbitre mostra una targeta de color GROCal jugador amonestat.

EXPULSIÓ ( ): Quan la falta ha estat molt greu o s’ha comès a un jugador o jugadora que s’escapava cap a la porteria contrària, o bé si s’acumulen dues targetes grogues. L’àrbitre mostra una targeta de color VERMELLal jugador amonestat.

FONAMENTS TÈCNICS DEL FUTBOL

XUTS:

Hi ha varis tipus de xuts, aquests en son uns quants:

• Puntera: Consisteix en xutar la pilota amb la punta del peu, tan fort com es pugui.
• Chanfle: Aquest tipus de dispar, es el que consisteix en xutar la pilota amb efecte, només fregant la pilota
• Tres dits: Aquest xut consisteix en xutar amb els tres últims dits, això farà que la pilota agafi un cert efecte cap enfora i va molt bé quan estàs cara a cara amb el porter
• Vaselina: Aquest xut es característic per a que la pilota li passi per sobre al porter quan surti de la porteria, ja que consisteix en donar-li un petit copet a la pilota per la part inferior, llavors això fa que la pilota s’elevi i que sigui molt difícil de aconseguir.

COPS DE CAP:

És l’acció tècnica individual que es realitza quan se li dona amb el cap a la pilota, de forma més o menys forta.

Superficies de colpeix: - Anterior (frontal mitja)

• Lateral (frontal lateral esquerra o dreta)
• Posterior (coroneta)

La dinàmica del jugador: - Jugador estàtic (parat)

- Jugador en moviment (amb diferents ritmes)

La altura del colpeix: - Baixos (per sota de la cintura)

• Mitjos (entre l’altura del cap i el pit del jugador)
• Alts (per sobre del cap, es te que saltar per donar-li)

Direcció: - Frontals

• Laterals
• Posteriors
• I a vegades, en diagonal

Trajectòria: - Parabòlica

• Picada
• Horitzontal

Direcció impresa per el colpeix: - Frontal

• Lateral
• Posterior
• Diagonal

CONDUCCIÓ:

La conducció de la pilota es aquella acció tècnica per la qual el jugador desplaça la pilota rodant-lo pel terra i per mitjà d’una successió de contactes de peu.

• A pesar de ser una acció de caràcter poc ràpid, es aconsellable el domini depèn de les situacions en las que es pot i te que ser utilitzat en el transcurs d’un partit.
• Es l’acció tècnica més natural ja que es la que més s’assembla a la marxa, el trot i la carrera de l’home
• També es poden classificar segons la seva direcció:

  • Rectilínies

  • En corba
  • Zig-zags

ALTRES GESTOS SENSE PILOTA:

• Anticipació: Moviment que realitza un jugador per adelantarse al seu oponent i arribar a la pilota abans que ell.
• Arrepenjar-se: Acció que realitza un jugador amb el fi de facilitar la acció del company que està en possessió de la pilota.
• Bloqueig: Acció tècnica que es realitza sense contacte físic, amb el fi d’obstaculitzar a un contrari i permetre el lliure pas d’un company de equip.
• Càrrega: Acció que realitza un jugador amb l’ombro sobre l’oponent i de forma reglamentaria.
• Tall: Acció mitjançant la qual interceptem una pilota i ens apropiem de ella.
• Desmarcar: Acció per escapar de la vigilància d’un contrari sorprenent-li
• Aclarir: Acció tècnica que ens permet solucionar favorablement per l’equip situacions de gran perill en la àrea.
• Desvio: Acció mitjançant la qual modifiquem la trajectòria de la pilota amb un fi premeditat.
• Entrada: Acció que realitza un defensor sobre l’adversari en possessió de la pilota, amb la intenció de treure-li.
• Colpeix: Acció tècnica que consisteix en la toma de contacte amb la pilota amb més o menys intensitat.

• Llançament: Acció de posta en joc de la pilota, incloent-hi la que realitza el porter.
• Marcatge: Acció que es realitza sobre els jugadors contraris per impedir que rebin la pilota o la puguin jugar.
• Paret: Acció tècnica realitzada entre dos o més jugadors de un mateix equip a un sol toc de pilota amb el fi de salvar contraris.
• Pas: Acció tècnica que permet establir una relació entre dos o més components de un equip mitjançant la transmissió de la pilota per un toc.
• Permuta: Acció de ocupar la posició del company que ens fa la cobertura, una vegada que haguem sigut rebaixats per un contrari.
• Pressió: Acció tècnica que realitzen a la vegada tots els jugadors d’un equip, sobre cada un dels adversaris per obstaculitzar el control de la pilota i recuperar-lo ràpidament.
• Pressing: Acció de pressionar amb major o menor intensitat sobre algun o tots els jugadors adversaris per evitar la seva progressió o recuperar lo abans possible la possessió de la pilota.
• Replec: Moviment de retrocés que realitzen els jugadors d’un equip que han perdut la possessió de la pilota.
• Rotació: Intercanvi de posicions dels jugadors d’un equip amb el fi d’enganyar al adversari i profunditzar a la porteria contraria.
• Temporització: Moviment d’engany que efectua el defensor d’un equip per confondre als atacants i guanyar temps a que els seus companys es col·loquin en defensa.
• Vigilància: Acció d’observació dels moviments dels jugadors contraris.

GESTOS TÈCNICS DEL PORTER:

• Parades blocatges: Subjectar la pilota amb les mans
• Desviacions: Canviar la trajectòria de la pilota
• Aclarir: Colpejar la pilota per allunyar-lo de la porteria.
• Prolongacions: Poden ser en benefici propi o desviant la pilota a corner o a banda en centres laterals
• Rebuig: Quan s’anteposa el cos al no poder donar-li una direcció determinada impedint amb allò que arribi al destí que intenta l’adversari.

FONAMENTS TÀCTICS DEL FUTBOL

FORMACIÓ I COL·LOCACIÓ DELS JUGADORS:

En cada equip hi ha un porter, uns defenses, uns centrecampistes i alguns davanters que són els que tenen major capacitat de gol.

En cada equip hi ha 11 jugadors que poden estar repartits (2 defenses o 3, 2 davanters o 1...) però només hi pot haver un porter.

SISTEMES DE JOC:

SISTEMA 4-4-2

Els sistema 4-4-2 tradicional està compost per un porter, quatre defenses, quatre centrecampistes i dos davanters.

Dels quatre defensors, dos d’ells són laterals (defensius u ofensius) i els altres dos centrals (generalment 1 ràpid i l’altre més contundent)

SISTEMA 4-4-2 (en rombe)

En aquest sistema els jugadors del centre del camp es situen en rombe.

SISTEMA 4-4-1-1

Es una variant del sistema de joc 4-4-2. En aquest sistema apareix la figura del ‘‘mitjapunta’’ jugador que enllaça el centre del camp amb la davantera.

SISTEMA 4-3-3

Aquest sistema esta compost per quatre defensors (dos laterals i dos centrals) tres centrecampistes (generalment un defensiu i dos creatius) i en la davantera una punta i dos extrems. Un dels equips que utilitza més aquesta formació es el Futbol Club Barcelona.

SISTEMA 3-4-3

La principal avantatja d’aquest sistema es que crea superioritat en el centre del camp amb respecte al 4-4-3.

SISTEMA 3-1-3-3

Aquest sistema es un variant del 3-4-3. La única diferencia amb aquest es que retrasa a un jugador del centre del camp i es converteix en un pivot de tall defensiu. Aquest farà les cobertures quan els jugadors de banda siguin superats i en alguns casos s’introduirà com un central més

SISTEMA 3-3-3-1

Al igual que el 3-1-3-3 es una variant del sistema de joc 3-4-3. La principal diferencia es que en aquest sistema es reforça el centre del camp amb dos línies de 3 homes. Aquest homes solen ser jugadors ‘‘d’arribada’’ es a dir, que es sumen a l’atac des de la línia de mitjos per sorpresa, creant moltes ocasions de gol.

SISTEMA 4-5-1

Aquest sistema està compost per quatre defensors, cinc mitjos i un davanter.

Dels quatre defensors, dos d’ells són laterals i els altres dos són centrals.

El centre del camp esta compost per dos extrems, obrint el camp.

SISTEMA 4-1-4-1

Aquest sistema es una variant del 4-5-1. Aquest inclou un pivot per davant de la defensa el que facilita al equip una major fluïdesa a la hora de manejar la pilota. El pivot es el canalitzador del joc per el que passen totes les pilotes i el que o distribueix a la zona de mitjos.

BIOGRAFIA D’UN JUGADOR

Dani Alves (Daniel Alves da Silva) va néixer el 6 de Maig de 1983 a Brasil, juga de lateral dreta i actualment juga a l’equip Fútbol Club Barcelona a primera divisió.

Dani Alves mesura 1,73 metres i té varis mots, com MotoGP o Taràntula. Ell, va jugar de manera oficial en la Lliga espanyola el 23 de febrer de 2003 amb el Sevilla FC contra el RCD Espanyol però no va marcar el seu primer gol fins a la temporada següent. Ell anava a ser fitxat per el Chelsea però al final el Sevilla FC es va negar i ell indignat, va negar-se a jugar més amb aquell equip. Després va ser fitxat per el FCBarcelona i el 2 de juliol de 2008, Alves va ser presentat oficialment com el nou jugador del F.C. Barcelona i en un acte, l’expresident Joan Laporta el va definir com el millor lateral dreta del món.

Ell vesteix el dorsal nº 2 quan juga.

FUTBOL SALA

HISTÒRIA:

L'origen del Futbol sala es remunta a l'any 1930 a la ciutat de Montevideo (Uruguai) on Juan Carlos Ceriani va concebre una versió del futbol per a una competició juvenil. El joc es realitzava en pistes de bàsquet, amb sostre i sense parets.

L'habilitat desenvolupada en aquest joc es fa visible en el mundialment famós estil que els brasilers demostren en el futbol onze. Pelé, Zico, Sócrates, Bebeto i altres estrelles del futbol brasiler van desenvolupar la seva habilitat jugant a futbol sala.

REGLAMENT:

El reglament del futbol sala estableix unes normes generals per regular els aspectes generals i unes normes de joc que es concreten en faltes i sancions.

ASPECTES GENERALS:
El futbol sala es juga en una pista que pot ser coberta o a l’aire lliure, sobre una superfície llisa, de parquet, de ciment, etc., per la qual cosa les sabatilles tenen la sola llisa. Les porteries són similars a les d’handbol.

En un partit juguen dos equips de cinc membres un dels quals és el porter. El partit, dirigit per dos àrbitres, es divideix en dues parts de 20 minuts i un descans de 15 com a màxim. Cada equip pot sol·licitar un temps d’un minut a cada part.

Una pilota de futbol sala sol pesar entre 410 i 430 grams i sol ser una circumferència de entre 61 i 64 cm.

I la porteria és de dos metres d’alçada i tres metres d’allargada, totes les porteries són iguals.

TIPUS DE SERVEI:

• Servei de centre: per començar el partit. Es fa amb el peu en direcció al camp contrari. Cada equip ha d’estar en el seu camp.
• Servei de porteria: el porter o portera posa la pilota en joc amb la mà.
• Servei de córner: es fa des de la cantonada amb dues mans per sobre el cap i els peus quiets, en direcció al camp.
• Servei de banda: es fa amb dues mans per sobre el cap des del lloc de la línia on ha sortit la pilota i amb els peus junts perpendiculars en direcció al camp.

FALTES I SANCIONS:

En futbol sala les faltes són acumulatives i , a partir de la sisena que comet un equip en una mateixa part del partit, es penalitza amb un tir lliure a porteria. Hi ha tres tipus de faltes:

• Tècniques: donar una puntada de peu o intentar-ho, fer la traveta, empènyer o agafar un contrari, tocar la pilota amb la mà, etc. Se sancionen amb un tir lliure. No existeix el fora de joc.
• Personals: trigar més de quatre segons a posar la pilota en joc o mantenir-la a l’àrea de la porteria pròpia durant més de quatre segons, tocar la pilota abans que el contrari la posi en joc, etc. Se sancionen amb un servei de banda, que es realitza amb les dues mans per sobre el cap.
• Disciplinàries: faltar al respecte o discutir les decisions arbitrals, tenir una conducta incorrecta o infringir repetidament les regles del joc. Se sancionen amb una targeta groga, i la segona amonestació, amb targeta blava, comporta l’expulsió definitiva.