Economía y Empresa


El funcionament de la societat civil; Adam Smith


El funcionament de la societat civil, Adam Smith

1.Títol:

El meu títol proposat és el següent: “L'intercanvi i el benefici propi com a societat civil”.

2.Resum:

A l'home li cal l'ajuda d'altres homes i no esperar la benevolència d'aquests. L'home demanarà l'ajuda dels demés mostrant-lis que ho fan pel seu propi bé. Sempre hi ha d'haver una mena d'intercanvi: dona'm el què jo vull i obtindràs el què vols.

3.Comentari:

  • Biografia: (Kirkcaldy, 1723-Edimburgo, 1790) Economista britànic. Als 14 anys va ingressar a la univ. de Glasgow, on va rebre la influència del seu professor Hutcherson, defensor de la llibertat política i religiosa i naturalista del pla moral. Va ser professor a Edimburgo i a Glasgow primer de lògica i més tard de filosofia moral. El seu viatge per França li va permetre conèixer a persones de l'altura de Voltaire o Necker. D'altre banda també va poder dedicar-se més plenament als seus escrits. Va escriure diferents obres entre aquestes hi podem destacar: “Teoria dels sentiments morals” 1759, i més endavant al 1776 va publicar “La riquesa de les nacions”.

  • Branca de la filosofia: Crec que és un clar exemple de sociologia perquè explica una de les bases de qualsevol societat: l'intercanvi i l'egoisme per part de l'home per a sobreviure-hi.

  • Tema: El text diu que necessitem la constant ajuda d'altres persones com nosaltres i que aquests a la vegada ens necessiten pel mateix.

  • Tesi: L'home no pot viure només de la benevolència de les persones i que per tant necessita l'ajuda d'aquests tot i això no deixa de ser egoïsta sino que sempre mirarà per ell meteix, per a la seva supervivència.

  • Forma: És un text deductiu perquè primer ens exposa unes idees després uns exemples i finalment n'extreu unes conclusions.

  • Opinió personal: Estic completament d'acord amb el què diu el text. Tothom mira per ell mateix sempre és primer el seu benestar que el del demés parlant-ne sempre desde un punt de vista global i general ja que sempre hi ha l'excepció de la regla. Per exemple: imagina que ens diuen pel telenotícies que el món exclatarà en tres mesos i que no hi ha solució alguna. Què faríem? La gent es gastaria tots els diners per a coses que desde sempre li hagués agradar disfrutar o bé s'ho gastaria en fer algun viatge i veure món abans de morir. Però el més curiós de tot això és que com som tots uns egoïstes qui seria el pilot que ens duria amb avió a un altre continent? Qui seria el venedor que perdria un temps valiós per vendre'ns un cotxe? Qui ens vendria menjar? Algú estari disposat a betllar pels demés en una situació com aquesta? Estic segur que no. Seria un caos absolut això és ben segur. Amb aquest exemple es pot veure ben clar l'agoïsme que tothom té. Però de fet és una cosa ben natural i inconscient ho fem i no ens parem a pensar si està ben fet abandonar als altres o bé deixar-los de banda, senzillament ho fem i punt.

  • 4. Relaciona el text amb allò que diu la lliçó en l'apartat: L'estat liberal:

    Els vincles de relació que podria establir entre el text i la lliçó es basarien principalment en dos punts: La societat civil i Liberalisme polític i econòmic. En l'apartat de la societat civil es veu clarament el què ens diu el text que la societat civil es basa en una economia i que aquesta ve a partir d'intercanvis entre persones que només ho fan per benefici propi. D'aquí apareix el mercat, que vindria a ser una síntesi de tot plegat. En l'altre apartat la relació que hi veig és en el de liberalisme econòmic. Amb refereixo a que el mercat constiuteix un mecanisme bàsic per a la coordinació de la societat i que per tant l'estat ha de permetre actuar al mercat per sí sol i intervenir el mínim possible.

    5. Relaciona el text amb el pensament de l'autor:

    Adam Smith creia que les persones havien d'actuar lliurement per a satifer els seus deitjos però no poden fer-ho sense la col·laboració de les demés persones sense l'ajuda o intervenció d'altres. Adam Smith creia que s'havia de donar plena llibertat en aquests i que per tant l'estat hi intervingués el mínim possible. Per això podem dir que Adam Smith és el pare del liberalisme econòmic. Per tant la relació que hi ha entre el text i el què pensa l'autor és ben clara: les persones necessitem fites desitjos a cumplir i que per això també necessitem l'ajuda del altres amb consecuència d'un interès per part d'aquests. Amb tot això puc dir que el què manifesta el text és ben bé part de les idees de Adam Smith. M'agradaria afegir-hi un exemple: el carnisser no ben la carn més bona perquè els clients la disfrutin sinó perquè els clients li paguin més bon preu. Aquest exemple és ben clar i crec que uneix perfectament les idees de Adam Smith amb allò que diu el text.

    6. Compara la manera d'organitzar l'estat entre el model liberal i el model socialista:

    En un model liberal les persones tenen un punt de vista particular i egoïsta aconseguint una competència i benefici propi; en canvi en un model socialista les persones serien més solidaries i es basarien més en una cooperació. En un model liberal es defensa la propietat privada amb la consecuència de que reforça la competècia; en el social és ben el contrari es defensa la propietat col·lectiva i per tant es reforça la cooperació. En un estat liberal la importàcia del mercat és primordial i aquest no és controlat per l'estat; en l'estat social el que és primordial és una planificaió pública de l'economia i el mercat seria controlat per l'estat. El model liberal garanteix llibertat individual, expansió de la llibertat econòmica; en un model social segueix sent l'oposat: garanteix la igualtat social i econòmica com a condició de l'exercici efectiu de la llibertat. Finalment en un estat liberal hi hauria una separació de l'estat i en la societat civil en canvi en un model social hi hauria una planificació de la societat civil.




    Descargar
    Enviado por:Teenbcn
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar