EL DIARI LILA DE LA CARLOTA

-Títol: “El diari lila de la Carlota”.

-Autor/a:Gemma Lienas.

-Editorial: Empúries.

-Gènere: Narratiu (Gènere literari que consisteix en narrar uns fets (reals o imaginaris) on hi intervenen uns personatges que duen a terme una acció).

1. L'autor:

Gemma Lienas, es pot mencionar que va néixer dia 16 de gener del 1951 a Barcelona. Va tenir influència lingüística triple, i també una influència femenina de la seva mare i àvies. A la primera escola que va anar va ser una de francesa, després es va decantar per estudiar la carrera de filosofia i lletres, però tot i així va treballar de psicòloga durant un temps, en el què va tenir els seus dos fills: la Lara i el David. Més tart es posà a treballar de mestra de literatura, i va ser allà quan l'editorial Santillana començà a publicar les seves obres, i va guanyar un premi per la primera d'elles: Dos cavalls. A l'any 1990 es va veure afectada per la tiroides, però no va deixar d'escriure, sinó que va publicar: Així és la vida, Carlota. Més tart es posa a treballar de professora d'universitat i per a l'editorial cruïlla, després abandonà aquesta feina i es dedicà plenament a escriure llibres, i a mimar als seus néts bessons, en Biel i en Jordi.
El què més m'agrada de l'autora és la naturalitat amb què escriu, i la seva afició per plasmar en un llibre diversos aspectes de la realitat, siguin bons o dolents, que preténen donar-nos un ensenyament moral.

2. Ensenyament moral:

En aquest llibre se'ns vol ensenyar que és necessària una igualtat entre homes i dones, així com ho diu al llibre “El diari lila de la Carlota”, que tracta de la Carlota, que escriu el seu diari, plasmant-t'hi en ell totes les situacions masclistes que ha vist o viscut, i perquè s'ha de defensar la igualtat entre homes i dones. Tracta altres temes, com l'homosexualitat, els maltractaments, l'ablació, etc.

3. Argument:

Tot comença quan és el seu 14è aniversari, i l'àvia Isabel li regala un diari de color lila, a ella no li agrada gens el regal, però l'altra àvia li fa veure que és molt interessant, i què podria fer un diari feminista, ja que el color lila és el seu representant. La Carlota no hi està del tot convençuda, però passen uns dies i comença a observar situacions masclistes, i es proposa escriure-ho. El seu germà, el Marc l'ajuda en la seva feina, i l'àvia Anna va passant-li cartes de nenes de tot el món, que expliquen l'estat en el què es troben: obligades a casar-se amb homes majors, a punt de practicar-los l'ablació, rodejades de persones infectades per la Sida, etc; també l'hi envia dades (com percentatges) de la quantitat de dones que són maltractades, totes les que moren, etc.

A mesura que es va enterant de que la societat està molt decantada cap als homes, i que de fet, la desigualtat arriba molt més lluny del que es pensava, decideix fundar un club amb ajuda dels seus amics, l'anomena ACEMI. Van fent reunions i decideixen noves maneres de fer que la societat no sigui tan discriminativa, per exemple un dia els seus components deixen d'anar a la moda, per fer veure que no s'ha de fer el que diu la societat, que un és lliure de posar-se així com vulgui, també envien el diari lila a la tieta Octàvia de la Carlota, perquè es miri si està ben escrit i publicar-lo, i així intentar que la gent s'adoni de la situació en què viuen les dones.

4. Personatges:

En la història hi intervenen una gran diversitat de personatges, els més destacats són la Carlota (que és la protagonista), i alguns de secundaris com el Marc, el pare de la Carlota, la mare de la Carlota, l'àvia Anna, l'àvia Isabel, la tia Octàvia, el Marcel, la Mireia, la Lola, etc.

Jo descriuré breument la Lola: És la veïna de la Carlota, viu a dalt amb el Manel i el seu fill de sis anys. És una feminista radical, i ella no creu en la igualtat entre homes i dones, sinó que defensa una societat en que les dones s'han de sobreposar als homes, i per aconseguir això han d'adoptar les seves característiques.

Aquests personatges utilitzen el llenguatge col.loquial, el que utilitzam normalment per parlar amb naturalitat. És molt fàcil d'entendre, i pel meu gust crec que és millor que sigui així, perquè resulta menys complicat imaginar-te la situació en la realitat. Les paraules i expressions estan molt ben trobades pel tipus de context en què es desenvolupa l'acció.

5. Tema:

El tema central d'aquest llibre és clarament el sexisme, on es defensa la igualtat entre homes i dones, que es necessària al món. No és just que les dones tinguin menys drets que els homes, pel simple fet de ser dones, o que per ser-ho rebin un tracte inferior.

6. Opinió personal:

La meva opinió sobre el llibre és bona, ja que trobo que està molt bé i és molt educatiu, però en contra d'això he de dir que no m'ha agradat gaire, perquè l'he trobat avorrit. Li falta molt d'argument, tan sols ens relata exemples, i és necessita més emoció per entretenir al lector... Just quan es posa emocionant, quan la Carlota queda amb el Marcel, s'acaba el llibre,; crec que estaria bé que hagués continuat. Per suposat el recomano, perquè reconeixo que està treballat, i que a la majoria de persones els agrada, i la veritat és que fa obrir un poc els ulls, per veure la cruel realitat en què les dones esteim discriminades, tot i que això ja hagi canviat molt, ho seguim estant.