En Christopher, un nen de quinze anys, pateix una forma lleu d'autisme, i ens explica des de primera persona la seva història.

Ell viu amb el seu pare i la seva mare. Un dia va sortir a donar una volta pel barri de nit, i va veure un fet terrible, havien assassinat al gos de la senyora Shears, la seva veïna.

Quan la policia va arribar, se'l van endur a la comissaria, pensant que ell l'havia mort. En Christopher era un noi que no li agradaven les mentides, i volia demostrar que ell no havia mort al gos, per la qual cosa es va posar a jugar a detectius i va entrevistar als veïns de les cases dels voltants. Com al seu pare no li va agradar, li va prohibir que seguís amb aquest joc.

Pocs dies després el pare comunicà al seu fill que la seva mare era a l'hospital perquè havia sofert un atac de cor i que posteriorment s'havia mort.

Uns mesos després el protagonista de la novel·la trobà unes cartes on va descobrir que la seva mare era viva i que vivia amb el senyor Shears no molt lluny d'on estava ell. Quan el pare del nen li va confesar que ell era l'assassí del gos Wellington, el noi va agafar un atac de por i va decidir anar a veure a la seva mare.

Posteriorment el jove va decidir anar a viure amb la mare, però com que li encantaven les matemàtiques, volia tornar a Swindon, al seu barri, per fer un examen molt important, encara que la mare no estava molt convençuda, finalment el va portar i va deixar de conviure amb el senyor Shears.

El nen va fer les paus amb el seu pare i la mare va comprar un petit pis al costat de la casa del seu marit per poder estar a prop del seu fill.

- Senyora Shears: dona separada del seu marit. És una persona amb poca paciència i que diu i fa el que pensa.

Anècdota: quan troba en Christopher abraçant al seu gos mort, pensa que ell l'ha matat, sense preguntar-li res i sense creure el que diu, encara que tenen una relació d'amistat.

- Pare: home abandonat per la seva dona. És una persona pacífica, però quan s'enfada té molt geni, crida i pot arribar a la violència, però tot i així s'estima bojament al seu fill.

Anècdota: quan el seu fill s'havia embrutat de vòmit el va banyar, li posà el pijama i el va ficar al llit, sense renyar-lo.

Anècdota: en una ocasió, quan en Christopher el va desobeir, ell li va donar una bofetada i li va fer sang.

L'època és actual, ja que hi ha metro, tren amb lavabo, màquines per treure bitllets de tren, etc., i en l'època passada no existien aquestes comoditats.

L'acció es desenvolupa entre Swindon, el barri on viu en Christopher i la seva família, i Londres, on posteriorment se'n va a viure la seva mare. Però majoritàriament l'acció ocorre a Swindon.

Un dels episodis que m'ha agradat ha sigut el següent: la policia s'endú a en Christopher a la comissaria, per ser el suposat assassí del gos Wellington.

Com que no li agradava que el toquessin, va pegar al policia quan aquest el va intentar agafar. De camí a la comissaria, ell mirava el cel i pensava en la Via Làctia, en l'univers i en els estels, i en les possibles causes de la fi de l'univers.

M'ha agradat perquè el nen fa el que pensa i no li importa gaire l'opinió que tingui la policia sobre els seus fets, i quan està al cotxe de camí a la comissaria, no pensa en el que normalment una persona pensaria, i és molt improbable que alguna persona haqués endevinat el que en aquell moment estava pensant.

Les persones que pateixen aquesta malaltia viuen en el seu món i no tenen massa contacte amb la gent que els envolta.