E l

Cinematògraf

*

Nom:

Professor:

Crèdit:

Curs:

* Introducció

Com la majoria d'invents de la humanitat, el cinema i la fotografia no han sorgit pas del no res, sinó que són el fruit d'un llarg procés d'experimentació i d'observació. L'observació durant segles dels fenòmens òptics, de la composició de la llum, de la reacció química de diferents materials davant d'aquesta, del moviment i de la necessitat de captar-lo han estat la base que ens ha permès avui día de gaudir d'aquest fenomen anomenat cinema.

* Els precursors

Les primeres cambres obscures eren capses ennegrides per dins, amb un petit forat de mig mil·límetre de diàmetre a través del qual passaven els raigs lluminosos procedents d'objectes exteriors: un arbre, una casa, un paisatge que formaven una imatge invertida a l'interior de la cambra, on es col·locava un vidre esmerilat o un paper translúcid. És coneguda per l'experiència de la imatge que es forma en una habitació fosca quan hi ha una escletxa a la perisana o a la porta: la imatge exterior queda projectada de manera invertida a l'interior de l'habitació.

El fenòmen òptic que dóna origen a la formació d'una imatge cap per avall i invertida s'explica pel recorregut rectilini dels raigs lluminosos, que s'entrecreuen en travessar el petit forat, anomenat forat estenopeic i es projecten a la paret posterior en punts oposats als d'origen.

A mesura que el científics i els artístes projectaven imatges en la cambra obscura creixia la preocupació per retenir-hi la imatge. Els primers treballs per a aconseguir-ho van esser de Johann Heinrich Schulze, que tractava d'obtenir fòsfor amb guix i àcid nitric ( compost amb una mica d'argent ), desprès de diverses sorpreses per l'acció de la llum d'amunt l'argent, va retallar unes lletres i les va posar en el flascó, en el qual hi va augmentar la proporció d'argent. El flascó va quedar enfosquit, llevat de la part de les lletres, que restaren com gravades. Finalment al segle XIX Nicéphore Niepce (1765-1833 ), va aconseguir retenir llums i ombres amb nitrat d'argent ( element fonamental ), inventant d'aquesta manera la fotografia.

Descoberta la fotografia, es va crear un tambor fotogràfic, que funcionava sobre la base d'una placa fotogràfica circular on es fixaven imatges successives d'aproximadament un segon cadascuna. També es va inventar un fusell cinematogràfic ( Eitenne Jules Marey; 1830-1904 ), que funcionava mitjançant un gallet i obtenia 20 imatges per segon sobre una placa circular giratòria.

Paral·lelament a l'avenç científic, la fantasia del moviment s'utilitzava també per representar espectacles, alguns basats en ombres com la llanterna màgica, altres en la velocitat de les imatges a l'hora de rodar un cilindre amb petites obertures.

El primer en veure les possibilitats de transformar en un espectacle la cinematografia fou George Méliès ,director d'un teatre parisenc ,el qual produí, interpreta, filma i dirigí una seria de films. No van trigar molt en aparèixer societats de producció cinematogràfica organitzades com a societats industrials.

* El cinematògraf :

Els germans Lumière ( Auguste; 1862-1954 i Louis; 1864-1948 ) van coordinar els treballs del seus antecessors i van construir el cinematògraf patentat el 1895 ( projecció panoràmica i placa tricoma per la fotografia en color).

La pel·lícula era arrastrada per uns ganxos i la projecció s'efectuava a una pantalla. La primera exhibició publica del cinematògraf va tenir lloc als sotans del Gran Café de París el 28 de desembre de 1895.

* Que es ?

Es un aparell òptic de projecció basat en la persistència de les imatges a la retina ,que permet dar la impressió de un moviment amb el pas rápid de una sèrie de fotografiés en las que el moviment es descompon. Aquestes imatges, reproduïdes a una pel·lícula especial que passa per darrere del objectiu ,es projecten ampliades sobre una pantalla mitjançant un focus lluminós que te el propi aparell projector.

* Que veiem ?

El cinematògraf pot projectar pel·lícules sobre una pantalla per una gran audiència. Així va aparèixer un nou espectacle de masses amb els germans Lumiere, anomenat el septim art.

Però feia falta posar so a les imatges. Això es va aconseguir amb la invenció dels sistemes inventats per Vitaphone (1926) i la Movietone (1931), per tal de que fos tal i com el coneixem avui.

El seu funcionament es basa en una propietat de la retina del ull humà. Quan la lent del ull enfoca una imatge sobre la retina, els impulsos nerviosos que arriben al cervell son estimulats per la secreció d'uns fotopigments. Si la imatge desapareix repentinament es manté la estimulació de les senyals nervioses durant un breu període de temps .Aquest principi va ser tomat al 1829 pel físic belga Joseph Plateau, que va fixar aquesta duració en una dècima de segon.

Quan la llum del ambient esta a un nivell baix es diu que la retina esta adaptada a la obscuritat i la activitat nerviosa persisteix durant un període de temps encara major. Es per aixo que una llum que gira en cercles contínuament en una habitació obscura sembla com un cercle continu al espectador, ja que la font de llum torna una vegada i una altra a la mateixa posició.

* Els germans Lumiere

Els dos germans francesos Louis (1864-1948) i Auguste (1862-1954) van ser els inventors del cinema ,fabricants de material fotogràfic y pioners en la realització cinematogràfica. Al 1895 construeixen el primer cinematògraf patentat ,que també funcionava com projector e impressora de copies. Del cinematògraf es va derivar el mot cinema.

Eren burgesos il·lustrats que es dedicaven a investigar i dirigir empreses. El seu primer cronometratge "Treballadors sortint de la fabrica" va ser exhibit en front el públic per primera vegada al 1895, al Gran Café del bulevar Capuchinos a París. Es considera com la primera pel·lícula de la historia.

Aquell any van produir diverses pel·lícules com "L'Arribada d'un tren a la estació" i "Brega de bebès".

Els primers anys, els Lumiere produeixen una sèrie de documentals i pel·lícules curtes de caràcter històric. Sels has conegut mes per els reportatges, curts, però realitzats al aire lliure o en decorats sense sostre perquè pugui entrar la llum del sol. Alguns d'aquests reportatges estan fets a països exòtics sobretot Argelia ,Japó i a mes van adquirir un gran domini de la camera, fins i tot van arribar a fer "travelings".

Al 1903 Louise Lumiere es va cansar de la professió i va renunciar al cinema, juntament amb el seu germà, dedicant-se a investigar el color.

El contrapunt dels Lumiere va ser Meliés, que va inaugurar un tipus de cinema de posta en escena. Va construir un mon lo mes semblant al teatre. No un teatre Burgués ,sinó un teatre tradicional.

Filmacions del germans Lumiere :

* "L'Arribada d'un tren a la estació".

* "Treballadors sortint de la fàbrica".

* "Jardiner regat".

* "El globus del nen".

* "Brega de bebès".