Guillem Rabionet Nº27

Dijous, 15 de gener del 2009

Treball del llibre

El cant de l’esparver

Biografia de l’escriptor:

Joaquim Carbó i Masllorenç (Caldes de Malavella, La Selva, 1932) és un escriptor català.

Se'l coneix tant per les seves obres destinades per a nois i noies com per les que ho estan als adults. Ha treballat en diversos col·lectius i projectes emblemàtics de la cultura catalana. Per exemple, pertany als pioners de la revista Cavall Fort, va formar part del grup Ofèlia Dracs i dels primers dirigents de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Actiu en les xerrades a les escoles, va haver-ho de deixar per problemes amb la faringe.

Activitats per fer després de la lectura:

1. Dona la teva opinió sobre la manera de ser i de pensar de l’avi de l’Alba.

L’avi de l’Alba té una manera de pensar molt objectiva. Tot hi que no sempre prenia decisions encertades, normalment sabia el que li convenia i que no.

També crec que es d’aquelles persones que si fa alguna cosa la fa ven feta i no li valen les coses simbòliques.

2. Escriu l’any d’inic i el d’acabament de la Guerra Civil Española.

La Guerra Civil Española es va iniciar el 17 de juliol del 1936 a causa d’un cop d’estat i es va concloure amb la victòria dels Rebels el dia 1 d’abril del 1939.

3. Explica el significat de la paraula exiliat i posa tres exemples de comunitats exiliades avui dia.

Segons el diccionari de l’enciclopèdia catalana:

-Dit de la persona obligada per força a viure fora de la seva pàtria.

Alguns exemples de comunitats exiliades poden ser: 

Hi ha comunitats exiliades a Mèxic, a Països Àrabs rics en petroli entre d’altres.

4. Copia i justifica l’opció que correspon a l’estructura del llibre.

L’opció correcta en aquest cas seria <Són dues històries molt relacionades però amb personatges diferents>

Les dos parlen d’alguna manera d’una guerra, una actual, i l’altre de fa més de setanta anys.

5. Escriu una característica que destri que aquesta novel·la és realista i una altra que la identifiqui com a històrica.

Per una banda al principi de la novel·la s’esmentava la Guerra de Bòsnia, una guerra actual i per l’altre banda explica la història de la Guerra Civil Espanyola que va viure l’avi.

Així doncs es pot afirmar que aquesta novel·la és realista i històrica alhora.

6. Explica què és una ONG. Escriu el nom i la funció d’alguna ONG que treballi en el camp dels conflictes bèl·lics.

Una ONG és una organització no governamental. Que ajuda a la societat en diferents àmbits.

UNICEF, és una ONG que treballa en el camp dels conflictes bèl·lics. Té la funció de fer complir els drets dels infants, uns drets que haurien de tenir i no tenen tots els infants del planeta.

7. Copia i llegeix atentament el poema de la pàgina 5 que dóna títol al llibre. Explica la relació entre el poema, el títol del llibre i el contingut de la novel·la.

Al damunt de la tomba

hi ha nat un taronger,

i a la branca més alta

hi canta l’esparver

que diu en son llenguatge,

sempre de cara al vent:

maleïdes les guerres

i aquell que les va fer.

En el poema l’esparver anuncia el seu desacord amb les guerres i per això el títol es diu així, El cant de l’esparver ja que el llibre explica les aventures de l’avi Ton en la Guerra Civil Española

8. Redacta un argument per aquest llibre.

Hi havia una família per la qual la mare lluitava contra la Guerra de Bòsnia. L’avi de la família, que hi estava en contra li va proporcionar a la seva néta una carta en la qual explicava la seva història a la Guerra Civil Española.

Ell era molt petit quan va esclatar la guerra, el seu pare va anar a fer de soldat i la seva mare d’infermera. Ell es va quedar sol, i per poc no s’envia a ell mateix a Rússia. Va conèixer el seu tiet que treballava en un zoo i hi va anar a viure-hi. Allà li passen diverses aventures una d’elles, quan uns nens van entrar al zoo de nit i volien robar un porc per alimentar-se. I es van fer amics. També van anar a pescar peixos a la plaça. Anava passant el temps i el zoo vivia com podia, els animals es morien de fam. Els amics d’en Tonet i ell van assaltar uns magatzems per aconseguir menjar, de sobte algú truca a la policia i corren a amagar les bosses i ells també. Després van al pis d’en Tonet i hi havia un grup de refugiats. Els dies anaven passant fins que de sobte una bomba va caure a la oficina de la direcció el zoo mentre el sr. Gispert estava treballant-hi. El bàndol rival, tot i que sabia que ja havia guanyat la guerra, allargava la situació. Els amics d’en Tonet de sobte es van esfumar i el seu oncle va anar a viure a casa d’uns amics seus. Al cap d’uns dies en Tonet li van dir que el seu pare estava mort

9. Pregunta als avis o familiars que hagin viscut la Guerra Civil, quines vivències et poden explicar d’aquella època, els anys que tenien aleshores, on vivien... Després, selecciona’n algunes i escriu-les.

La meva besàvia em va explicar que...

Jo tenia quinze anys quan va esclatar la guerra. Els meus pares, el mes germà i jo vivíem a Castellbisbal. Als principis no ens afectar gaire, ja que vivíem del vi, i la gent en seguia comprant. La desgràcia ens va venir al cap de tres mesos d’haver començat la guerra, van cridar al meu germà gran perquè anés a lluitar cap al nord d’Aragó. Com que li van donar una setmana de marge la va mare a corre-cuita li va fer un jersei de llana de coll alt, perquè no passés fred. I així va ser que al cap d’una setmana va agafar el tren i se’n va anar. Van passar prop de cinc mesos que no vam rebre cap noticia seva, ens pensàvem que ja seria mort quan de sobte un matí vam rebre una carta seva. Va ser el primer cop que vaig veure el meu pare plorar. Aquella mateixa nit vam sentir sonar les sirenes, els atacants ja estaven a Sant Cugat, vam córrer tot el poble i ens vam amagar en un refugi que havíem construït en un camp de vinyes del meu pare Estàvem tot el poble allà, per sort no van atacar al poble. Quan es feia de nit no podíem encendre cap tipus de llum ja que serviria de referència als avions de combat. Va passar molt temps, encara que nosaltres no ho sabíem només faltaven vuit mesos per acabar la guerra. Vam tornar a rebre noticies del meu germà, encara estaven allà a l’ Aragó, en aquella carta ens explicava que eren un grup de trenta i ja només en quedaven deu. Nosaltres des de Castellbisbal vam decidir anar a viure a Andorra amb els meus tiets, allà no hi havia guerra, però en aquell temps Andorra era un país de misèria, molta misèria. Però almenys allà podíem menjar. Així doncs vam agafar un burro i vam anar a Andorra evitant petites zones conflictives. El temps passava molt lentament, no rebíem noticies del meu germà, ja pensàvem que de ven segur que estaria mort, però de sobte al cap de sis mesos, van trucar a la porta de casa dels meus tiets, on residíem, er el meu germà, tots fèiem salts d’alegria però enmig d’aquella festa d’alegria, el meu germà es va posar a plorar. La meva mare li va preguntar que li passava, ell emocionat va respondre que en un atac van haver de córrer i per estalviar pes va haver de tirar el jersei que li va fer la mare.

10. Llistat de refranys i frases fetes que has trobat al llarg de la lectura.

• Justa la fusta.
• De l’any de la picor.
• Els van tancar la porta arran de nas.
• En el temps en que les granotes portaven sabre.
• Ganes d’embolicar la troca.
• Donar un cop de mà.

Valoració de la lectura:

Aquesta novel·la de Joaquim Carbó, realment et produïa ganes de no parar de llegir, cada cop que havies de parar et quedaves amb intriga, tenies ganes de trobar alguna altre estona per tornar a llegir, però sempre hi havia algun que d’altre assumpte intrigant que no es desvelaria fins al pròxim cop que et posessis a llegir.

Ha sigut un dels pocs llibres que me l’he llegit amb ganes.

M’ha agradat molt ja que parlava de fets reals.