El cant de l´esparver.

Treball de llengua catalana.

-El cant de l´esparver.

Primera edició: desembre de 1997

Sisena edició: novembre 2001

Direcció literària: Montse Ingla Mas

Edició: Gemma Lienas i Massot

Il·lustracions i coberta: José M. Lavarello Camicia

Col·lecció: El vaixell de vapor

Editorial: Editorial Cruïlla

Joaquim Carbó

-Argument:

El cant de l´esparver es una novela historica, ambientada en la barcelona actual, i la barcelona de principis de la guerra civil. Narra la carta, que un avi, fa a la seva neta, explikantli la seva infancia durant la guerra.

-L´autor:

Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, el poble de la seva mare, però ha viscut sempre a Barcelona. Lector de qualsevol paper imprès, s'inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta, a les acaballes del realisme social, i hi aporta certa dosi d'humor (Els orangutans, 1967). Vinculat a Cavall Fort des del primer número (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel.les per a adults (és a punt d'arribar al centenar de títols). És un històric del col.lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Personatges:

Marta: És la filla d´en Ton, i la mare de l´Alba i en Toni. És una de les organitzadores del l´acte per a Sarajebo. És una dona molt activa. I sempre deixe a cuidar els nens, al seu pare.

Toni: És un noiet bastant entremaliat i distret.

Alba: És una noia inteligent, oberta, li agrada llegir i es porta bastant bé amb el seu avi.

Antonio: Amic d´en Tonet, un refugiat d Madrid, que vivia amb la seva germana, i no savia on paraven els seus pares.

S.r Gispert: El director del parc zoologic, bon amic d´en Quim.

Manuel: Amic d´en Tonet, es un noi molt àgil.

Nuria: Una molt bona amiga refugiada d´en Tonet.

Quim: Un home hobert, comprensiu i molt treballador i actiu, oncle d´en Tonet.

-Resum:

Primera part

L´avi Ton, porta als seus nets, en Toni i l´Alba, en un acte en honor al poble de Sarajebo (Bosnia), que esta patin, una horrible guerra.

Llavorens l´Avi Ton, al veure un montatge de l´acte, on es barrejaben imatges d´aquella guerra, amb sons de bombes, dispars, etc... S´enrecorda de la seva infancia, i la guerra civil espanyola.

Arriba el cumpleanys de l´Alba, i l´avi Ton, li regala una especie de carta, on li explica el que li va pasar durant la seva infancia (que decideix escriure, al veure l´acte per Sarajebo).

Segona part

Esclata la guerra, i el pare d´en Tonet i la seva mare marchen de casa, un com a soldat, i l´altre com a infermera en els camps de refugiats. Aixins que el deixen amb una amiga d´ells, la senyora Maria. En un principi, en Tonet, té sort d´aquesta dona, pero el seu fill mor a la guerra, i comensa a perdre el sentit de la rao. Aixins que en Tonet, decideix anar cap a Russia amb un grup de nens refugiats, perque a Barcelona, a penas tenia que endurse a la boca. I no tenia senyals de vida ni d´el seu pare, ni de la seva mare,

Peró un familiar seu, el troba, en Quim de les besties, i quan en Tonet li explica lo de Russia, li diu que de cap manera, que s´en anira amb ell a viure, al zoologic, on treballa.

En Tonet, viu prou be en el zoologic, la gent d´alla, l´acull be, en Quim es cuida de que no li falti lo necesari per a viure, i ell esta ben content d´ajudarlo amb els animals.

En alla coneix, a uns nens (En Manuel, l´Antonio i la Nuri) que morts de gana, intenten robar un porc senglar del zoologic. Que a partir de aquell dia, es van fer amics, quan en Tonet els i ajuda a sortir de la gabia dels senglars, ( d´on estaba un d´ells atrapat) i els i d´on una paperina d´ous a cada un. en Manuel, l´Antonio, la Nuri

Amb ells es pasaven el dia en el parc, i quant no, pescan peixos en un rierol dels voltants, cosa que a en Tonet, no li feia gaire gracia.

La guerra, comença anar de malament en pitjor, i les besties del zoo es moren de gana (si no hi havia menjar per la gent...). Aixins que, en Tonet i els seus amics, acompanyen a un mosso, del zoo, a buscar provisions on sigui. Després de pasar per molts controls militars, en una casa de pagesos, quan els nois els i expliquen la seva historia, la dona que hi vivia, els i don un munt d´aliments que apenas i cavien en el camio.

La guerra continua, el zoo, sobrebiu com pot, entre gana, bombes i metralla. I en Manuel, l´Antonio, la Nuri, en Tonet i junt amb altra gent. S´organitza un assalt a un garatge magatzem, per poder robar el que es pogues, per vendres o menjar. Alla i troben feseols, llenties, etc... Algu truca a la policia, i en Tonet i els seus amics, fugen a amagar les boses i a ells mateixos, al seu antic pis, on vivia avans de estat amb el oncle Quim, avans de la guerra. Alla es troben amb la sorpresa, de que el pis, avia estat ocupada per un grup de refugiats. Alla es troben a una pobre dona que malvivia alla amb el seu fill com podien, i els i deixideixen donar una part de lo recaptat al magatzem.

Passen els dies, i el pais, s´enfonsa en la miseria i els animals del parc es vant morint... Quan un dia, una de les moltes bombes cau, a sobre l´edifici de la direcció del parc, quan el senyor Gispert hi treballaba.

Els guerrillers queien com mosques, i el bandol rival, allargava la guerra, quan savia, que o tenia tot guanyat. Els amic d´en Tonet, van desapereixer com si res, no es van ni poder dir adeu. I l´oncle Quim, va anar a viure amb uns amics seus, quant els franquistas el van fer fore, junt amb en Tonet i els demes treballadors.

Paraules de les quals, no sevia el significat del cert:

Exili: Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics.

Beceroles: Llibre per a aprendre les lletres.

Bohemi: Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.

Coatí: Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids (Nasua nasua), de cua llarga, de musell allargat i d'ulls i orelles petits.

Taxidèrmia: Art de preparar els animals morts --pràcticament només els vertebrats-- de manera que presentin el més exactament possible l'aparença dels animals vius

Opinio personal:

El llibre m´agradat bastant, es entretingut i no es fa pesatd e llegir.

M´agradat el fet, que expliques com era la vida durant la guerra civil, perque emcara que jo, mes o menys, sapigues com avia anat tot. Hi ha molta gent de la meva edat, que per molt increible que sembli, no te cap coniexement sobre el que va pasar, i en els pitjors dels casos té una idea totalment etivocada i manipulada.

M´agues agradat, que fos un llibre més serio. Pero per altre banda, el fet de la historia de la carta i que la historia treanscurreixi en el zoo de barcelona, el fa molt original.