1. Biografia i bibliografia de l'autor

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau va néixer a Barcelona el 5 de març de 1984. descendent d'una antiga família de noblesa catalana, propietaris rurals. Va començar el batxillerat a l'Institut de Reus a l'any 1905, però va acabar estudiant tercer de batxillerat als Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on ja va mostrar les seves inclinacions literàries i les seves aficions culturals.

Va estudiar la carrera de Dret , i en la seva etapa universitària va conèixer Carles Riba i Lluís Valerí, que li van facilitar l'accés al món cultural barceloní, formant part de la penya literària de l'Ateneu Barcelonès.

El 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joan de l'Ós.

El 1914 es va llicenciar en Dret, i el 1916 es va traslladar a Madrid per seguir la carrera diplomàtica a l'Instituto Diplomàtico y Consular, on va conèixer escriptors consagrats com Juan Ramós Jiménez, Pedro Salinas, etcetera, però no va acabar els estudis perquè optà per dedicar-se de ple a la literatura.

Des de 1918 i després d'haver escrit la seva primera obra de teatre, Rondalla d'esparvers, per encàrrec de la nova empresa de català del Romea, Sagarra es professionalitzà plenament com a escriptor tot conreant tota mena de gèneres. Gairebé al llarg de tota la seva vida , Sagarra va exercir el periodisme, i del 1919 al 1921 va ser corresponsal de Berlín per al diari El Sol. Posteriorment, es va dedicar a la crítica teatral a la Publicitat, on va escriure els Aperitius (1929-1936). Va destacar durant la dècada dels 20 i dels trenta per la seva producció poètica i dramàtica.

Durant la Guerra Civil va fugir a Perpinyà i després a París, on es va casar, el1936 amb Mercè Devesa, i féu un llarg viatge de noces per la Polinèsia, el qual sortiren dos llibres, un en vers i l'altre en prosa: Entre l'Equador i els Tròpics (1945) i La ruta blava (1943).

El 1914, de retorn a Catalunya, s'incorporà a la vida literària clandestina i es dedicà a la traducció de La Divina Comèdia del Dant i del teatre Shakespirià. Des de 1946, es reincorporà a l'escena catalana amb una nova modalitat teatral -El prestigi dels morts (1946), La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948). Però reprengué el conreu del poema dramàtic amb obres com: L'hereu i la forastera (1949), Les Vinyes del Priorat (1950) i L'alcova vermella (1952).

Però al 1961 va morir a Barcelona, i aquell any publicà El fiscal Requesens (versió d'El casament de N. Gogol).

2. Resum de l'obra i tema del llibre

El tema de l'obra El Cafè de la Marina és el maxisme cap a les dones i la mala parla.

L'acció se situa en un cafè d'un poble mariner de la costa empordanesa, propietat de Libori. Libori és vidu amb dues filles, Caterina i Rosa. Aquesta última, la més petita, té 19 anys i està a punt de casar-se amb en Rafel, pescador galantejador de 25 anys.

Els clients habituals del bar són la Salvadora, la Rufina, el Luard, el Baldiri, el Moreno, el Rufí i a vegades la Gracieta i la Maria, amigues de la Rosa.

Arriba el dia del casament, el dia més feliç dels nuvis, però trist per la Caterina ja que passava per una mala situació. Al casament hi va ser convidat un rossellonès anomenat Bernat. Aquest, l'endemà del casament es dirigeix a Libori per demanar-li la mà de la Caterina, i Libori no li nega ja que Bernat és un home molt ric amb moltes propietats. Aquella mateixa nit, en Libori li explica a Caterina , però ella s'hi nega en rotund.

L'endemà dels fets, Bernat, en assabentar-se de que ho sabia tot el poble, aquest s'en torna a Banyoles ja que ja no s'hi vol casar.

La Caterina en saber-ho se sent més lliure que mai, i ja no està condicionada per res.

Claudi en saber que el Bernat ja no es casarà amb la Caterina, aquella mateixa nit assisteix al cafè, on s'hi troba la Caterina tota sola. Aleshores, desprès de conversar, s'adonen que els dos estan enamorats un de l'altre. En aquell precís instant arriben al cafè en Libori i la Salvadora, amb lo qual els dos enamorats expliquen lo succeït i arriben a l'acord de que la Caterina i en Claudi es casaran i portaran el Cafè de la Marina.

3. Relació i mínima caracterització dels personatges principals i secundaris

• Libori, cafeter i pescador. (60 anys)

• Caterina, la filla gran del Libori. (26 anys)

• Rosa, la filla petita del Libori. (19 anys)

• Salvadora, veïna del Libori i mare de Claudi. (60 anys)

• Rufina, comercianta de peix i dona del Rufí. (40 anys)

• Rufí, pescador gandul, que viu a l'esquena de la Rufina. (50 anys)

• Luard, pescador, vell i pobre, solter i una mica fantasista. (60 anys)

• Baldiri, pescador madur. (45 anys)

• Gracieta i Maria, noies del poble amigues de la Rosa. (19 i 22 anys)

• Rafel, pescador jove i galantejador que es casa amb la Rosa. (25 anys)

• Claudi, fill de la Salvadora i, finalment, enamorat de Caterina. (30 anys)

• Artista, rebuig de cafè concert, que es guanya la vida voltant pels pobles. (De 30 a 40 anys)

• Valent, acompanya a l'artista. (50 anys)

• Bernat, comerciant rossellonès, amb barba i bigoti, pretendent de Caterina. (50 anys)

• Tia, mariner jove que fa el servei a l'Ajudantia del poble. (20 anys)

• Moreno, pescador, ballador i castigador. (25 anys)

• Antonet i Gallaret, pescadors joves, companys del Moreno. (De 20 a 25 anys)

4. Caracterització física i psicològica amb alguna cita que la justifiqui dels personatges principals

Els personatges principals d'aquesta obra són:

• Libori: propietari del Cafè de la Marina i pescador de 60 anys. Es preocupa molt pel futur del cafè i sempre vol el millor per les seves filles.

• Claudi: normalment s'emborratxa però en la seva feina és un gran treballador.

• Caterina: també es preocupa pel cafè però en l'obra sembla que estigui passant una mala situació de tipus sentimental o familiar.

5. El diàleg. Trets expressius que el caracteritzen

En El Cafè de la Marina, els diàlegs defineixen els personatges de l'obra i el caràcter, la vivacitat, els sentiments i donen vida a l'acció. Al mateix temps determinen la situació social del personatge i plasmen les característiques bàsiques de la llengua col·loquial o de la llengua dialectal rossellonesa amb gal·licismes. Hi abunden, també, les frases inacabades, les pauses, les exclamacions, les frases fetes i locucions pròpies de la llengua parlada. Amb uns diàlegs àgils i brillants, que contenen un lèxic ple de:

• Col·loquialismes: linya (llinya); istiu (estiu); grotes (garotes).

• Dialectalismes: els més freqüents són els que provenen del rossellonès, amb característiques com: La terminació verbal en -i a la primera persona del singular del present d'indicatiu; lús de l'auxiliar se; la utilització de les formes plenes en la pronominalització.

• Castellanismes: gasto; arrastro; com no has vingut a casament? (Com és que no has vingut a casament?)

• Gal·licismes: el parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes. Amuseu (divertit); cupla (parella); gató (pastís).

6. Cerca a l'obra deu expressions de caràcter mariner, copia-les i explica què signifiquen.

1. “També era ros el teu, també et piulava com un bernat pescaire a mitja ploma”

• El fet de dir coses agradables, és comparat irònicament amb el crit del bernat pescaire, una au que, en l'època de zel perd les plomes.

2. “Tibes i tibes i només en reculls esgarrinxades”

• Aquesta expressió identifica un grup de dones amb un vol maleït de peixos ja que, per més que es tesi la xarxa, no es recullen peixos.

3. “Orsa i deixeu estar”

• L'orsa és una peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l'embarcació i que en millora l'estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar significa “canvieu de tema”.

4. “Tenia aquella boca de gatvaire?...”

• El gatvaire és un peix anomenat també got. Aquest mot té un doble sentit, perquè un gatvaire en sentit figurat significa un home informal que no mereix estimació.

5. “Et forada l'ormeig i et fuig l'anxova”

• Expressió metamòrfica en que anxova significa noia, i indica la sensació de solitud del pare quan la seva filla es casa.

6. “Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena”

• Expressió metamòrfica que indica que ja li ha passat l'època de casar-se.

7. “La clavellada ens ha romput l'artó i ha fuit tan fresca”

• Fa referència, en sentit figurat, a monsieur Bernat. La clavellada és un peix de color gris que es pesca amb palangre.

8. “Quin gòbit!...”

• Expressió metamòrfica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable, ja que l'autor al·ludeix a la gran boca d'aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.

9. “El teu sorell va capbussar-se.”

• Aquesta expressió té un sentit figurat: el sorell, sinònim de xicot o promès, li ha fugit. El sorell és un peix que té el dors blavós i el ventre argentat.

10. “Aquests culs blancs del sud”

• Fa referència als habitant de Barcelona.

7. Funció de les acotacions en el desenrotllament dramàtic

En una obra dramàtica, les acotacions constitueixen unes notes explicatives que fan referència a la disposició de l'escena, a la localització de l'acció i al temps en què aquesta transcorre, i als personatges que intervenen en l'escenificació de l'obra.

Les acotacions s'escriuen en cursiva i posen en contacte, d'una banda a l'autor de l'obra i d'una altra el director i els actors de la representació teatral.

Hi ha dos tipus d'acotacions: les que encapçalen els actes i les de les escenes, que situen l'acció i els moviments dels personatges, i les que regulen i detallen les entrades i sortides dels actors, a quins personatges han d'adreçar-se o alguns gestos que han de realitzar en el moment precís.

8. Gènere literari i justificació

El Cafè de la Marina posseeix les característiques d'una obra dramàtica, però també hi participa el gènere poètic, atès que és un poema construït amb versos decasil·làbics sense rima (versos blancs).

Podem justificar aquest gènere literari ja que les característiques d'un poema dramàtic corresponen amb les de l'obra:

• Presenta uns conflictes dramàtics derivats d'un triangle amorós.

• Mostra un escenari geogràfic proper.

• Situa l'acció entre el segle XVII i principi del segle XIX.

• Té un final feliç en que la solució del conflicte ve donada pel penediment o el perdó.

• Els personatges no evolucionen i actuen guiats per la seva ingenuïtat i la seva intuïció.

• Combina alguns elements còmics amb alguns elements dramàtics.

9. Què vol dir el concepte de “triangle amorós”? Aplica-ho a l'obra

El triangle amorós és la relació que hi ha entre dos persones del mateix sexe, les quals tenen un fet amorós amb la mateixa persona del sexe oposat.

El triangle amorós d'aquesta obra està format per la Caterina, el Claudi i en Bernat.

Josep Maria de Sagarra: El Cafè de la Marina pàgina 49

op.cita pàgina 54

op.cita pàgina 63

op.cita pàgina 63

op.cita pàgina 80

op.cita pàgina 120

op.cita pàgina 126

op.cita pàgina 49

op.cita pàgina 55

4