JESÚS MONCADA, RECORDS I REFLEXIONS

D'UN ESCRIPTOR.

Vivències a la vora de l'Ebre i del Segre

Ex 1 pàg. 3

a) Quan era petit sempre estava a la vora del riu Ebre pescant, nedant, llençant pedres, etc., el què fan tots els nois de la seva edat. El riu Ebre amb la seva força li va fer “entrar” una molesta rampa a la cama esquerra que quasi el deixà paralític, el què no entenc es què no hagués perdut la vida per venjant-se per tot el mal que li havia fet tirant-li pedres. Molts homes intentaven superar una prova travessant l'Ebre nedant.

b) Un ritu ancestral.

c) La riquesa, perquè cada any hi moria algú en el punt en el qual s'ajuntaven l'Ebre i el Segre en la mateixa punta del poble. Travessar l'Ebre nedant significa adquirir la capacitat de sobreviure en un món lligat íntimament al riu, una força benèfica, però també maligna contra la qual els joves havien de superar.

Ex 2 pàg. 4.

Còdols: Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament.

Madrilles: Peix teleosti del ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.

Rabejar-se: Posar una cosa dins de l'aigua corrent perquè quedi ben molla./Complaure's a prolongar allò en que hom troba una satisfacció.

Milhomes: Home especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d'intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

Ex 3 pàg. 4

enfurit i calmós: amb moltes onades i velocitat i quan no hi ha onades i no té velocitat.

afeblit per la secada: un riu amb molt poc cabal

adornat amb les gavines hivernals: hi ha moltes gavines que hi ha mar en dintre.

emplomallat de boires: un riu envoltat de boira gairebé no se'l veu. (dia boirós).

fustigat per les xurriaques dels cerç: vent fred.

Arrissat per les gavinades denses, amb vagues sentors de mar, que tibaven antany les veles dels llaüts: Remogut per els vents de la tardor.

Ex 4 i 5 pàg. 4

L'aigua és un element indispensable per viure. Qualsevol assentament humà al llarg de la història s'ha hagut d'instal·lar a prop de l'aigua; fins i tot, quan les turbulències obligaven a buscar llocs alterosos i fortificats, alguna cosa s'havia d'inventar per abastir-se d'aigua.

L'home va inventar l'agricultura. Les plantes silvestres ven ser domesticades i ben aviat es va establir una relació directa entre conreu i pluja. Si plovia a temps els conreus creixien Més abundosos, si no plovia els conreus s'assecaven i no donaven fruit.

Algunes activitats agrícoles i protoindustrials hi havia parts del procés de producció en què calia utilitzar molta forca per poder-les dur a terme. La producció a gran escala de farina no es podia fer manualment, calia utilitzar altres energies de la naturalesa i que es poguessin aprofitar tècnicament. Es podien utilitzar mules per moure les pedres de molí, o el vent en que aquelles àrees en què en feia prou, o es podien aprofitar els rius i les rieres.

Els molins fariners van aparèixer a tots els rius i rieres, però ben aviat, altres activitats econòmiques van necessitar l'energia hidràulica per poder-se desenvolupar. Les fargues, per exemple, que produïen el ferro necessari per als clavetaires i els ferrers; els molins paperers, aprofitaven la forca de l'aigua per trinxar draps i produir paper; els molins bataners, que servien per batanar els draps de llana a les zones draperes; els molins escairadors, que servien per pelar el blat de moro i preparar-lo per al posterior consum humà; els molins polvorers, que refinaven els diversos components; les serradores, que aprofitaven els salts d'aigua per serrar troncs, etc.

L'home ho ha aprofitat per obrir camins i, quan la tècnica ho ha permès, aquests camins naturals han estat aprofitats pels ferrocarrils i per les carreteres.

Les fàbriques es comencen a aixecar transformant antics molins primer i construint noves recloses després de 1870, les colònies del Berguedà i del Bages acaben transformant el paisatge del riu.

Cal tenir present que el mitjà de transport habitual era el tragí, és a dir el viatge a bast d'un animal. Fins ben entrat el segle XIX, els carros no van generalitzar, ja que no hi havia camins prou condicionats - camins de carro- per on transitar.

Els països mediterranis, l'aigua no és abundant. L'agricultura s'havia de basar en conreus que no demanessin gaire aigua com el blat, la vinya, l'olivera, els ametllers i els llegums. Alguns conreus necessitaven que la terra reposés durant un any abans de poder tornar a plantar-los.

Aquesta agricultura de secà va trobar en els horts un complement excel·lent, petits trossos de terra, regats per l'aigua d'algun riu o alguna riera, adobats amb totes les restes que generava una família, que eren conreats de forma intensiva i on s'obtenien verdures i hortalisses de tota mena durant tot l'any i que es convertien en un element clau per a l'alimentació de la família.

Els horts portaven una part fonamental de la dieta que necessitava una família i es conreaven amb molta cura.

Records de Mequinensa

Ex 1 pàg. 4

a i b)

Demografia i vitalitat

El nombre d'habitants es d'uns 6000.000. la ciutat Més poblada és Lleida amb prop de 112.00 habitants. Algunes zones de les comarques rurals de muntanya - com ara el Pallars- sobreviuen d'una agricultura i ramaderia primàries, i pateixen, de temps enrere, un fort despoblament. La gent jove marxa a la recerca de treball i d'un nivell de vida Més avançat, en un nucli industrialitzats.

Els habitants d'aquest territori parlen i usen normalment la varietat del català de la zona i per tant es pot dir que l'ús i la vitalitat de la llengua és important i notòria. Cal remarcar, però, la situació de les comarques que formen la Franja de Ponent. La Franja, territori d'uns 5.076 km, amb un total de 55.000 habitants. Són terres que pertanyen des de 1822 a l'administració aragonesa i la llengua catalana hi pateix la manca de prestigi i de normalització. El català és la llengua pròpia d ela majoria dels habitants, però el seu ús es veu reduït a l'àmbit familiar perquè l'única llengua oficial i important és el castellà. L'Estatut de la Comunitat Autònoma d'Aragó parla de <<modalitat lingüística diferent del castellà>> que serà objecte <<d'especial respecte i protecció>>. A partir de la Declaració de Mequinensa (1 de febrer de 1984) al català ha accedit a l'ensenyament i s'ha fomentat el seu ús públic.

També Andorra, presenta una situació peculiar dins d'aquest conjunt de territoris occidentals. El català és l'única llengua oficial. La població ha sofert una forta immigració que es calcula en un 70% dels habitants i que no ha estat assimilada lingüísticament. El català, doncs, no gaudeix de les posicions que la carta oficial li atorga.

Varietats subdialectals

Alguns dels parlars nord - occidentals que sobresurten per les seves peculiaritats són: el Pallarès, que per les condicions geogràfiques pròpies és un del dialectes Més conservadors d ela llengua catalana; el Ribagorça, situat al nord - oest de la zona de transició Cap a l'aragonès, comparteix amb el Pallarès una colla de trets: la gent l'usa a nivell familiar, però en general té la consciència de parlar una barreja estranya, lletja i fera, dita <<xampurrejat>> o <<patués>>, per això canvia fàcilment al castellà, i el tortosí dialecte situat entre el nord - occidental i el valencià, que aplega trets de les dues modalitats.

Característiques generals del català nord - occidental

El català nord-occidental és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals del Principat. Cal excloure'n, però, la comarca de la vall d'Aran perquè s'hi parla l'aranès.

La frontera del nord es traça a partir d'Andorra, segueix el límit polític amb França i encercla al Vall d'Aran, quan la frontera oest, la que frega amb la comunitat autònoma d'Aragó, ve marcada per les interferències amb l'aragonès i el castellà. Pel que fa a la frontera meridional, els que assenyalen el pas Cap al dialecte valencià no coincideix geogràficament, per aquesta raó es pot parlar d'una zona de transmissió on conflueixen característiques nord-occidentals i valencianes.

Ex 2 pàg. 5

SEMBLANCES

Totes dues Mequinenses estaven construïdes al costat del riu. El riu te una funció important.

DIFERENCIES

Les cases construïdes en la vila, eren antigues, en canvi en la nova Mequinensa són cases noves i uniformes. La gent de l'antiga Mequinensa vivia del riu i al riu, tot el contrari de la nova, en la que el riu no forma part de la vila. La professió de moltes de les persones de l'antiga, era ser pescador, en canvi, ara això ja no és tant possible. I es practica la indústria en el seu lloc.

El compromís literari

Ex 2 pàg. 6

a) La ironia és la figura de llenguatge que e consisteix a dir el contrari d'allò que hom vol donar a entendre; forma d'humor que es tradueix en l'adopció d'aquesta manera de parlar. // Esdeveniment contrari al que tenien dret a esperar.// Ironia de la sort, de la vida...

L' Humor és la facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, actes, etc...

b) Quan amb vaig treure el carnet de moto, anava sempre amb moto, no anava mai caminant, no podia viure sense la moto.A ma mare li deia que anava a la biblioteca però la veritat es que me n'anava a Balsareny a veure els meus amics i a passar la tarde.

Un dijous a la tarde quan ancara no era hivern, vaig treure la moto. Havia d'anar a mates però encara era l'hora i havia quedat amb uns amics per anar a donar una volta, aixó doncs que vaig agafar la moto, en arribar a la placa amb disposava a buscar aparcament i és auí quan ve el problema, vaig haver de passar pel parc. Hi havia un mont de gent, i en veure'm venir em van comencar a mirar tots i en passar pel davant d'ells vaig saludar i com hi havia una curva vaig voler fer-me la “xula” i vaig caure a terra. Tots es van quedar parats però n'hi van haver dos que van sortir corrents Cap a mi i em van demanar si m'havia fet mal, jo tota decidida vaig dir que no. uns moments després vaig agafar la moto, m'hi vaig pujar i vaig marxar en un tres i no res. eN pujar-me a la moto vaig comencar a riure tenia unes ganes increibles de morir-ne, amb sentia tonta.

Una vegada vaig aparcar la moto vaig anar al punt de probada on havia quedat amb els meus amics, allà vaig explicar el que m'havia succeit i van riure una bona estona. Però aixó no va ser el pitjor que amb podria haver passat, anavem tota la colla passejan pal poble i amb vaig trobar amb la gent que havia vist com havia caigut. Van comencar a riure, i com no! jo vaig riure amb ells.

Aquesta va ser la rialla del poble durant uns dies, tothom amb mirava i reia, però m'ho vaig pendre bé, i ara ja no s'enrecorden del que va passar.

Entre el llenguatge literari i la llengua viva

Ex 2 pàg. 7

Jesús Moncada utilitza molt lèxic del riu i de la navegació fluvial, exclusiu d'aquella zona. Utilitza molt la llengua comuna, i només fa servir una paraula o una expressió si és viva, utilitzant així, un llenguatge Més aviat dialectal.

Ex 4 pàg. 7

Anys endarrere hi havia diverses tasques i Més pesades que les d'avui dia, els oficis d'abans són: aiguader, segador, esquilador, llenyataire, etc... ara per ara també fem aquest tipus de feines però de diverses maneres, perquè ara tenim Més maquines per poder treballar millor.

En el meu pobre (Sallent) hi ha una mina, en la qual hi treballa molta gent, fa molts anys que i és i ara és molt gran, segons em van dir fa un temps, hi ha molts camins i túnels, n'hi ha que arriben fins a Castelldefels. Les dimensions dels túnels són immenses, perquè han de cabre maquines molt gran.

Treballen a les fosques i tenen focos per poder veure millor, la cara la porten tapada per tenir precaució amb la vista, un home que hi treballa una vegada amb va dir que ell mai veia res, perquè tota la pols que fa li cau tota a sobre i les olleres cada vegada estan pitjor. Una vegada han foradat ve una altra maquina i treu les escombraries i restes de pedres que no serveixen per a res.

La mina a perjudicat a un barri de Sallent (l'estació) i fins i tot a una part de la (rampinya) això és greu i tots ho sabem, segons diuen que ara per ara ja no hi treballen sota d'aquests terrenys.

Ex 5 pàg. 7

Més val boig conegut, que savi per conèixer.

Les mitges al garró, no fan senyor.

Aprenent de molts oficis, mestre de re.

Sogres i nores, llegum de mal coure.

Ex 6 pàg. 8

cap: poll de Juliol, cap o cul sempre li dol.

Cap al cap, mort o curat.

Al costipat got de vi cap tapat

cor: el cor no parla, però endevina

mort: a mal de mort no hi valen metges

Més val esglaiat que matat

pa: a casa del meu veí, quan no n'hi ha per pa, n'hi ha per vi.

Al pa pa al vi vi.

Ser més llarg que un dia sense pa.

Qui té fam, les pedres li semblen pa.

Amb pa i vi es fa camí.

paraula: a paraula nècia orella sorda.

pell: abrigat bé la palla si vols arribar a vell.

ulls: les parets tenen ulls i orelles.

L'aigua fa la vista clara.

vida: el qui viu d'esperança mor.

GUIA DE LECTURA D'EL CAFÈ DE LA GRANOTA

Un barril de sabó moll

Ex 1 pàg.11

a) En realitat, el cronista a qui el vell Cristòfol conta les històries, és el mateix Jesús Moncada. D'aquesta manera no sembla que el relat l'escrigui ell, sembla una història real explicada per una altra persona.

Així pot fer que expliquin els contes els propis personatges, i ens diguin el que han viscut, el que han vist i el que els hi ha explicat. A més, també hi pot introduir altres històries intercalades dels diferents personatges que van apareixent al llarg del llibre, ja que tots tenen alguna anècdota, embolic o comentari per fer-los.

b) Els cafès d'abans són un espai significatiu a l'hora d'explicar i recollir històries, pel fet que, eren un punt de reunió, trobada, tertúlia... entre els habitants d'una vila. Tot i que, eren aparentment discrets, ningú dubtava que esdevenien un bon amagatall per dissimular les xafarderies (certes o falses) que s'hi explicaven. Tanmateix, en un cafè de poble tothom es coneixia amb tothom i hi havia una segura i palpable confiança amb l'amo que el convertien en un lloc amè i distret a la vegada.

Ex 2 pàg. 11

El cronista, és a dir, Jesús Moncada es coneix el poble on se situa la història. No obstant, el vell Cristòfol veu que dita història serà més llegida pels “de fora” gràcies a Moncada i al seu llibre, i, per això, aquesta reflexió.

Ex 3 pàg. 11

a) Quan hom explica un fet el qual no ha presenciat sinó que, li han explicat, és molt probable que la versió canviï almenys una mica. Normalment, es tendeix a exagerar i a ridiculitzar el succés. Cadascú només explica la part que li agrada o li interessa, la canvia o l'exagera segons el seu gust, i això fa que la història real tingui molt poc a veure amb la inicial.

b) A més a més, això alimenta la potser massa productiva imaginació de la gent ja que, creen al voltant del succés concret una sèrie de xafarderies i hipòtesis que, sovint intenten relacionar amb un perquè massa desconegut.

Ex 4 pàg. 12

a) L'autor ja t'introdueix de principi en un ambient tens, carregant, que t'indica que aviat succeirà un fet important. S'està preparant una tempesta i això et fa imaginar de principi un dia gris i apagat. Quan la tempesta esclata és quan s'està a punt de produir el fet amb el que es basa la història. Sembla que el temps i les accions dels personatges estiguin lligades.

b) Aquella tarda va ser, probablement, la més calorosa de tot l'estiu. Passejar pels carrers dels pobles era impensable. Els potents rajos solars s'apropaven a tu amb la intenció malèvola de desnutrir-te. A més, el cel tampoc hi ajudava gaire ja que, ni un sol núvol combatia amb aquell astre. El vent, inexistent, desaparegut fins al vespre, quan els termòmetres començaren a fer davallada i la situació minvà una mica.

Ex 5 pàg. 12

a) En Florenci ha de portar una càrrega molt feixuga ja que és un barril que pot pesar perfectament setanta quilos, i l'ha de transportar per un camí on només hi ha una pujada forta i prolongada. A més, si ha de fer el recorregut ràpidament, l'esforç és encara més gran.

b) Pere Camps és una persona violenta, aspra i que traspua mal fel. Navegant amb ell és difícil escapolir-se d'algun escarni o d'alguna batussa ja que, la seva manera de ser es basa en burles i cops. No obstant, el seu caràcter ve donat per aquestes característiques degut a la culpabilitat que sent al saber que no és un bon patró.

c) En canvi, el peó Florenci, és l'altra cara de la moneda. Una persona pacient, treballadora, educada que, per por, aguanta tots els crits i renecs d'en Pere amb obediència i serenitat. Malgrat tot, li seria de bon ús una mica de sang calenta per tal de no deixar-se trepitjar amb tanta facilitat.

d) Pere Camps parla a Florenci de manera poc respectuosa i fent servir un vocabulari tan ple d'insults que, fins i tot, ofèn. Aquesta forma de parlar, en aquest cas, de donar una ordre, pot provocar en qualsevol persona una reacció d'enfrontament violents perquè, ningú es mereix aquesta mena de tracte.

Ex 6 pàg. 12

a) Ens fa adonar del pes i l'esforç que suposa el treball que està fent en Florenci, i ens permet imaginar el seu cansament, els seus sentiments i els seus pensaments. També ens crea un ambient tibant i ens allarga el relat de la història, exagerant el patiment del Florenci. A més, ens dóna una pista del que passarà i ens indica que l'acció s'està a punt de trencar.

b) Molló de Pedret, pendent de la Serra, carreró de Sant Francesc, carrer de la Barca, oficines de la mina del Segre, barberia de la Clenxa, fonda Trinquet, botiga de l'Adelaida i el cafè d'Alexandre.

c) Florenci topa amb els següents personatges:

• els parroquians, que es burlen d'ell amb comentaris com: “Tot aquest sabó necessites per rentar-te Florenci?”, “Tan rubinoses duus les orelles?”, i l'aconsellen que es reveli contra el Pere Camps amb frases com: “El Pere Camps et té el dit a l'ull!”, “Jo li diria que el pugés sa iaia!”

• Miquel, la Clenxa, que diu: “Fins quan et deixaràs albardar, babau?”

• El vell Cristòfol

• La Gramola

En aquells moments, Florenci devia estar pensant que no es mereixia cap d'aquells comentaris però, era conscient que la seva por i la seva covardia l'havien dut a aquells extrems.

Per altra banda, el fet que es posi a ploure implica un major esforç en la pesada càrrega d'arrossegar el barril ja que, el sabó moll i també l'aigua llisquen d'allò més.

Ex 7 pàg. 13

Jo m'inclino per la hipòtesi que diu que el barril se li va esmunyir de les mans perquè el sabó moll llisca molt. Crec que aquesta és la resposta més encertada i la que es correspon més amb el caràcter i la manera de ser d'en Florenci.

Ex 8 pàg. 13

A Florenci li va quedar el renom de “Sísif de la Ribera” perquè la seva història és molt semblant al càstig mitològic de Sísif.

La mitologia explica que Sísif va ser empresonat als Inferns on els déus li imposaren un càstig: pujar una gran pedra per un pendent. En arribar a dalt de tot, la pedra tornava a caure, i Sísif havia de començar un altre cop.

Ex 9 pàg. 13

a) Pere Camps: Era una persona violenta i aspra. També era el propietari del Llampec, un dels quatre llaüts de la mina. Només navegaven amb ell els que no tenien un altre remei, ja que de batusses i escarnis no se'n escapaven. A més, no era un bon patró ja que més d'un cop s'havia encallat o havia malmès el carbó que transportava.

Marieta Peris, la Gramola: Era la xafardera més llesta, més sabuda i amb les cuixes més ufanoses del poble.

Adelaida: Tenia una botiga al final del carreró de Sant Francesc, però un dia va fugir amb un recaptador de la contribució i amb totes les contribucions recaptades.

Miquel, la Clenxa: Era el propietari de la barberia i, al cap de poc de la història d'en Florenci, es va escapar amb la dona d'un manescal i va obrir una perruqueria a Paris.

b) El vell Cristòfol no explica la seva història amb la Marieta Peris. Ell diu que no l'explica perquè és millor no barrejar les històries, però no l'explica perquè segurament ell hi està implicat. Tot aquest misteri fa suposar que hi va haver una aventura entre ells dos.

2. La plaga de la ribera

ex 1 pàg. 13

b) No és el mateix enunciar comèdies a la plaça com vacunes contra la ràbia. Cada pregó requereix el seu to de veu, la seva melodia amb unes pauses ben col·locades i uns punts de força i lluïment.

c) Venen taronges a la placa

(Primer de tot, fer sonar la corneta Perquè tothom m'escolti)

Bon dia a tothom!!! Com cada de matí ja estic preparat per anunciar-vos la bona del dia.

(La gent a l'escoltar això s'apropa per escoltar tot el pregó sencer).

El mercat de la Vila de Sallent es dirigeix al públic per anunciar que es venen taronges a la placa gran, les millors taronges del mercat, mai en trobareu cap de tan bones.

Si en mengeu ús sentireu millor amb vosaltres mateixos, són especial Perquè porten unes vitamines “sabem que jo mai ús enganyaria” vinga gent que s'acaben!!!!!!!!

d) Que podria dir de mi? doncs, tinc 16 anys i sóc una noia, els cabells foscos encara que ara els porto bastant clars, els ulls clars d'un color verd i per desgracia em menjo les ungles. Faig 1'60 i no recordo quan peso. Visc a la vila de Sallent i la meva vida no té res d'interessant. Cada dia vaig a l'institut, menys dissabte i diumenge es clar!! Els dijous i divendres per la tarde tinc festa. Cada dilluns, dimecres i de vegades els divendres cap allà a les sis de la tarde vaig al gimnàs a fer Taekwondo i els dimarts i divendres a les set de la tarde vaig a fer repàs de matemàtiques Perquè no se'm donen gaire bé.

La meva vida és avorrida, els divendres a la nit surto a donar un volt amb els amics, els dissabtes surto per la tarde i per la nit i els diumenges em quedo a casa a fer deures i a descansar.

Ex 2 pàg. 14

a) L'ajuntament: aquest, té la funció d'administrar els impostos que rep dels ciutadans, per a aplicar-los en serveis que recauen sobre els que els paguen. Dins l'ajuntament, hi ha un regidor per a cada àrea, com per exemple: un per la joventut, un de sanitat,... i també l'alcalde que és el màxim representant, i que coordina els diferents regidors.

El jutjat de pau: té la funció de controlar les coses que fan els ciutadans, com per exemple quan hi ha un naixement, una defunció, un matrimoni, un delicte,... Quan passa l'últim cas, el jutjat de pau és l'encarregat de controlar la persona que ha comès el delicte. Els jutges de pau estan en els municipis on no hi ha jutge de primera instància i instrucció i per elecció del pla de l'ajuntament, coneix d'afers civils de poca quantia, d'actes de conciliació, de certes faltes i s'ocupa del registre per delegació del jutge de primera instància.

b) Crec que cada poble és diferent, però segur que tenen algun lloc on poder guardar totes les coses de l'ajuntament, segur que l'alcalde té algun pis al poble on poder guardar-les i fins i tot segur que casa seva és molt gran i té lloc i de sobres per guardar tots els papers i merdes de l'ajuntament.

Pel que fa tenir un presoner a casa no em faria molta gràcia, mai se sap que pot fer una persona que fa quinze dies l'havien enganxat, roben un tractor.

Si fos per mi, ara per ara tal i com està la societat no hagués volgut que el meu marit portes totes aquelles coses a casa i menys a un presoner, segur que hi ha algun lloc a la vila on poder guardar les coses.

També crec que l'Elisenda, la seva dona li hauria d'haver posat els plats sobre la taula, no pot ser que els marits portin la casa, pobre Elisenda el que ha d'aguantar, perquè els seu marit quedi bé amb l'ajuntament de la vila, no estic gaire d'acord amb la seva reacció. Tots sabem que en Valerià va ajudar a l'Elisenda a fer moltes tasques de la casa però també sabem que això és el que li va ajudar a sortir de la merda on estava ficat.

Ex 3 pàg. 14

El retrat del rei, per la cosa del respecte, el vam penjar al capçal del llit, però al cap d'una setmana el vam treure al menjador, perquè a l'Elisenda li feia vergonya despullar-se davant Sa Majestat i a mi em cohibia. Vostè ja m'entén, oi? Un és abrandat de mena i fer segons quines coses en presència de la reialesa... (p.14)

Ex 4 pàg. 14

a) Valerià sap cuinar, pintar, etc...

b) Va sembrar un bancal amb marihuana, li ve un ramat de vaques i se li menja. S'està tres hores intentant obrir una porta d'una sucursal bancària perquè no soni l'alarma, i quan l'ha obert veu que s'ha equivocat de porta.

Un dia se li va ocórrer de robar un tractor, i quan marxo, el tractor se li cala al mig de la plaça del poble, i la gent li diu si vol ajut pensant-se que és un pagès foraster perdut.

Voldria ser un delinqüent, una mala peça de fama internacional.

c) Que és un poble desgraciat i et mou la compassió, (tots tenim la part desgraciada).

Ex 5 pàg. 15

En Jeroni li diu al senyor Director que havien pensat ell i la seva dona que tinguí al Valerià a pensió a la presó, el temps que calgui perquè aprengui l'especialitat de delinqüència que més li agradi.

Ex 6 pàg. 15

Que l'ajudi a convertir al Valerià en un gran delinqüent, no en un delinqüent de poble.

Ex 7 pàg. 15

Senyor Jeroni, m'adreço a vostè directament per parlar del Valerià, la Plaga de la Ribera. Voldria dir-li que ja he escoltat a parlar d'ell, tots sabem que encara no és un gran delinqüent però vostè creu que no podríem arreglar-lo i que tornés a ser el senyor Valerià tal i com el coneix la gent? potser no, però pensi, que vostè el coneix molt bé.

Només volia escriure unes petites línies, per dir-li que em sembla molt bé que volguí fer del senyor Valerià un gran delinqüent, els meus regidors és posaran en contacte amb vostè per arreglar les coses, jo només volia dir-li si les coses és poden arreglar o vol segui en devant perquè en Valerià segui un professional. Vostè decideix que fer, seguim endavant o canviem i l'ajudem a fer una nova vida.

Atentament:

Senyor Director de la presó de Lleida

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Ex 1 pàg. 15

Dia de la mort de Nicolau Vilaplana: El rector va marxar a Balaguer per motius familiars.

Dia de l'enterrament de Nicolau Vilaplana: a la mateixa hora començà el partit de futbol.

Dia en què el vell Cristòfol explica els esdeveniments (20 anys després): explica la història a l'escriptor.

Dimecres anterior a l'explicació de Cristòfol: Florenci Veniu “ insulta” de mala manera al fill gran de Nicolau al cafè de la Granota.

Ex 2 pàg. 15

• Anar de viatge de fi de curs o al viatge de la meva cosina

• Anar de vacances o fer exàmens

• Dormir fins tard o llevar-te d'hora

• Veure la tele o estudiar

• Anar a peu o amb cotxe

• Menjar verdures o pasta

• Beure aigua o alcohol

• Anar a la platja o a la piscina

• Fred o calor

Ex 3 pàg. 15

Que mobilitza tot el poble, a cada fet, tant el partit com l'enterrament i si algú no hi va està mal vist.

Ex 4 pàg. 15

El pobret ens va fer la guitza: Vol dir que l'home va triar el dia més encertat per morir-se, ja que va molestar a tots.

La funció del diminutiu pobret era d'estovar la frase.

Ex 5 pàg. 16

Es va afegir, que justament aquell dia, el capellà havia hagut d'anar a Balaguer a veure la seva germana i ell no hi era. Ell ho hagués fet breu i d'hora, per enllestir aviat i anar a veure el partit. Però el substitut, va triar fer l'enterrament justament a les cinc de la tarda, a l'hora del partit.

Ex 6 pàg. 16

La teoria és que l'equip contrari hagués llogat el rector per fer-ho a aquella hora i ells donar més pressió a l'equip local. Home, tot pot ser veritat i a l'hora de competir si ets mal perdedor estàs disposat a fer el que faci falta per guanyar, però això de tocar l'hora d'un enterrament per guanyar un partit, em sembla una mica fort. Però mai se sap.

Ex 7 pàg. 16

Alt com un Sant Pau - Baix com un tap

Calent com el foc - Fred com la neu

Lleig com un pecat - Més guapo que un pum de roses

Prim com un fil - Gras com una pilota

Nou de Trinca - Més vell que l'any de la Maria Castanya

Ex 8 pàg. 16

Baix- és un barrufet

Mala persona- mala pècora

Llest- s'explica com un llibre obert.

Ex 9 pàg. 16

Perquè el camp de futbol es trobava molt a prop d'on és celebrava l'enterrament.

Dominus vobiscum vol dir que (el senyor sigui en vosaltres) perquè van guanyar l'equip local. Quan empaten requiescat in pace (descanseu en pau).

d) D'una banda va ser molt divertit, però per l'altra, no em va agradar gens el comportament del Carles.

D'una banda pots comprar-te un tot Terreny, per l'altra, un turisme.

D'una banda pots optar per anar a treballar, per l'altra, pots estudiar batxillerat.

D'una banda pots anar a viure a Manresa, per una altra, pots anar a Badalona.

Ex 10 pàg. 16

El vell Cristòfol té molt més apressi i respecte a en Nicolau Vilaplana que no pas a la Bernarda Pedret, a qui la considera com a una bruixa.

En Cristòfol també diu que l'enterrament de la Bernarda no va ser tant lluït i exitós com el del Nicolau perquè hi havia interessos econòmics entre el difunt i l'església.

Es clar però, que en aquest l'afecte i l'estimació en vers una persona són més poderosos que els diners.

Paraules des d'un oliver

Ex 1 pàg. 17

L'home que hi ha d'alt de l'arbre té un ensurt perquè va parlar amb la dona de l'Isidre i li va dir que els arbres de l'Isidre li feien patir i no ho podia resistir més, de manera que, demà, quan anés a la botiga a comprar el recapte de la setmana, li havia de dir a l'Isidre que no s'amoïnes per res, que ell li recolliria les olives, i fins i tot li portaria a casa amb el tractor. I també li va dir que una cosa així no és fa per qualsevol però que ell s'estimava a l'Isidre de tot cor. Però la dona de l'Isidre no s'en va enrecordar de dir-li i l'Isidre va aparèixer tot cabrejat i en veure a qui havia d'alt de l'arbre va quedar sobtat, i no es va creure res del que li va dir, fins i tot el volia fer caure de l'arbre perquè no es creia el que li estava explica'n.

Ex 2 pàg. 17

El que està dient a Isidre:	1
El que es deia a si mateix en veure els olivers d'Isidre:	2
El que va dir a la dona perquè ho digués a Isidre:	3
El pensament i les reaccions d'Isidre:	4

Ex 3 pàg. 17

• En la primera part explica que està pujat d'alt d'un arbre recollint olives, els olivers no són seus però ho fa perquè s'estima a l'Isidre de tot cor. La dona de l'Isidre li ha de donar un encàrrec, li ha de dir que un home recollirà les olives i que després li portarà a casa, però s'se'n recorda i l'Isidre és pensa que l'ha enxampat robant.

• En la segona part explica quan l'Isidre és pensa que l'ha enxampat i l'home l'intenta explicar que no està robant que ja li va dir a la seva dona que aniria a recollir totes les olives, però l'Isidre no se'l creu i és aquí quan comença el conflicte i l'Isidre el vol tirar de l'oliver.

Ex 4 pàg. 18

Excuses que utilitza el personatge:

• L'Isidre no se'n recorda dels olivers que té i no té temps de collir les olives, però això ho fa ell

• Cull les olives per evitar que un poca-solta les robi

• Només fa aquest favor a ell perquè se l'estima i són molt amics des de que eren petits

• La Basilissa és la culpable que l'Isidre no sàpigues que li estaven collint les olives, ja que l'encàrrec donat pel seu marit se li va oblidar

Ex 5 pàg. 18

Argument que hauria d'haver dit l'Isidre:

• Doncs bé, sento dir-te que me'n recordo perfectament dels meus olivers i sinó he recollit les olives és perquè no he volgut, perquè de temps, en tinc de sobres!

• Jo encara no he vist cap lladre ni poca vergonya per aquestes terres a part de tu, així que no cal que et preocupis tant per les collites dels demés.

• No hi tens cap amistat a partir de mi.

• La Basilissa, com deus saber molt millor que jo, té molta bona memòria i si no ens ha fet saber aquest encàrrec és perquè el desconeixia!

Ex 6 pàg. 18

Aixades: Eines agrícoles per cavar i remoure-la terra que tenen una planxa de ferro més o menys grossa, plana i lleugerament corbades, amb un mànec per agafar-les.

Bancalets: Trossos de terra plana, cultivada, que estan limitades per marges, per rengles d'arbres o per rases.

Borrasses: Manta que es posa sota les olives o els garrofers per parar el fruit quan el baten.

Informe provisional sobre la correguda d'Elies

Ex 1 pàg. 18

EL motiu pel qual l'Elies fa aquesta gran correguda és arribar a temps per dir-li a l'ordinari abans de que marxi que no cal que porti les medecines que li va encarregar.

Ex 2 pàg. 18

EL fet ha quedat memoritzat pel poble, en principi, per la rapidesa de la correguda de l'Elies.

Ex 3 pàg. 18

Valoro l'actitud de l'Elies com impertorbable pels fets ocorreguts. La podem qualificar com impossible, indiferent i incommovible.

Ex 4 pàg. 18

El fet del gran esforç que fa l'Elies per lluitar que l'ordinari uns simples i miserables medicaments, tenint en compte el valor que teòricament deuria sentir i el plantejament que en fa d'això l'autor, en proporcions una situació irònica.

Frase sarcàstica: [...] m'ha dit: Elies, si t'afanyes, encara li podria dir a l'ordinari que no les porti; que això, ara, ja és tot dat i beneït.

Ex 5 pàg. 19

Víctor Cardona, ferrer: ¾ de 9 del matí, campanar

Juliet: ¾ i 5, rellotge torre

EL forner: 12 minuts per les 9

Vellets del cafè de Silveri: Bufava el cerç o la garbinada

Jaume Vilanova, espardanyer: anava calçat

Antonia i les dones del mercat:

Ramon, estanquer: esbufegava de mala manera sense afluixar.

El qui veieren el gos del baster: va anar cap a la plaça.

Pere Torres Sastre: alies el Tisores.

Ordinari de Lleida: home que va avisar el metge.

Ex 7 pàg.19

És evident que un altre temperatura augmenta molt el cansament a l'hora de posar-se a córrer i, per tant, la velocitat. És millor fer exercici en temperatura baixa o moderada.

Pel que fa el vent, si el turisme en contra ens repercutirà molt en la velocitat i no menys en el cansament.

Ex 8 pàg. 19

En aquest text la figura de l'Elies té un protagonisme rellevant ja que en tot moment estem pendents del que realment li succeeix. Desperta una certa intriga.

6. Futbol de Ribera

Ex 1 pàg 19

b) Els pobles que retornaren haurien pogut ser:

Riba roja d'Ebre - Flix - Ascó - García - Mora la nova - Mora d'Ebre.

La nota és irònica ja que en ella posa que és correspondència oficial. La correspondència oficial podrien ser papers importants, comptes,... però mai una pilota de futbol.

c) El Segre gairebé llepava la porteria de llevant i una de les bandes quedava arran de l'ebre, de manera que les pilotes que eixien del terreny per aquells costats anaven a parar en un del dos rius o a la seva confluència. A fi i efecte d'evitar que la magra economia del club se n'anés riu avall en forma de pilotes perdudes, es va nomenar un encarregat de recuperar-les.

En alguna ocasió un incontrolat o un grup d'incontrolats o, fins i tot, el públic en pes amenacés l'àrbitre amb un bany intempestiu; també pot concedir que, de vegades, es fessin, en presència del col·legiat, comentaris casuals sobre les dificultats que hi havia p'er a recuperar els cossos dels malaguanyats que tenien la desgràcia de caure a l'aiguabarreig del Segre i l'ebre. La veritat, però, és que mai de la vida cap àrbitre no havia anat a parar a l'aigua i la cosa no passava d'un hàbil ardit de la guerra psicològica.

d) Com que el camp estava just a la vora de l'Ebre, aquest va créixer sobtadament pel gran cabal que duia el Segre en aquell moment i bona part del terreny de joc va quedar inundat d'aigua. Això va provocar que l'equip foraster s'agrupes junt amb l'àrbitre a l'única part aixuta del camp mentre l'equip local, amb l'aigua al turmell ficava gols.

Ex 2 pàg. 20

a) El futbol sempre a sigut un esport de gran espertació. Abans però, en un poblet petit com el de Mequinensa, el poble si sentia molt identificat amb l'equip i semblava que ells també juguessin el partit. Actualment, aquesta actitud continua passant però d'una manera molt més moderada.

b) Pel que fa al vestit, al principi es duien unes samarretes arrapades al cos, en canvi actualment, les camisetes es duen amples. Els pantalons eren extraordinàriament curts (a mitja cuixa), i en canvi ara, arriben al genoll.

Pel que fa al calçat, les primeres botes, semblen botes d'anar a caminar, ara en canvi són petites, lleugeres, i s'adapten perfectament als peus.

I per últim, les pilotes. Abans les pilotes eren formades per unes quatre o cinc peces de cuir, en canvi ara, està formada per moltíssims pentàgons cosits un amb l'altre. En fi, els jugadors d'avui dia tenen moltes més facilitats.

c) El cambi produït en el futbol d'elit Mundial d'anys enrera i l'actual es molt i molt espectacular. En primer lloc cal dir que el futbol s'ha convertit en un negoci mundial. Per exemple, només cal fixar-se en la nòmina als jugadors actuals a la dels jugadors de temps passats o be els ingressos que produeix qualsevol equip de primera divisió amb els que es produïen 50 o 60 anys enrera. En segon lloc, es crea un augment molt significatiu de l'afició, en gran part provocat per la televisió i els medis de comunicació. I en tercer lloc, apareix tot un entorn que, individualment, viu del futbol. Exemple, són els diaris esportius i els programes de televisió i radio futbolista, òbviament inexistent en l'època que ens descriu l'autor.

Ex 3 pàg. 20

a) Els actes per no res que feien els jugadors de l'equip contrari i la mala actuació de l'àrbitre que va donar per bo un gol de l'equip foraster en clar fora de joc a demés de xiular un penal inexistent als de casa va encendre els ànims del públic.

b) A l'àrbitre li diuen.

• Et farem empassar el xiulet!

• Barrut!

• Que el llencin al riu, que el pengin, que el trinxin!

• Bretul! Animal!

• Faldilletes!

• Poca solta, més que poca solta! Lleig!

El secretari del jutjat i el capellà deien relacionant burlescament les seves ocupacions:

• El que ha fet aquest àrbitre és de codi penal

• De condemnació eterna, senyor secretari!

c) Proclames subversives:

• Mori la repoblació forestal!

• Mori el govern!

• Fora la dictadura!

• Visca Lenin!

• Feixistes al riu!

• Visca el 14 d'abril

En la referència concretament quan s'esmenten:

• La dictadura. Relacionen l'actuació de l'àrbitre amb una dictadura.

• Lenin. Fan referència aquest personatge perquè defensava el poder governamental de la classe baixa.

• Els feixistes. Considera a l'àrbitre un feixista.

• El 14 d'abril.

Ex 4 pàg. 20

Quan les aigües de l'Ebre creixen gracies a les del Segre i el camp s'inunda els jugadors, en un acte de covardia s'amunteguen tots en un mateix lloc del terreny que encara restava aixut. Els locals, però, van aprofitar l'ocasió i, ja molt familiaritzats amb el riu, van remuntar el partit. De la mateixa manera, per tant, la gent de Mequinensa, molt acostumada a aquest tipus de situacions es burla d'ells pertanyents a un poble de secà i poc acostumats a l'aigua.

Ex 5 pàg. 21

La crònica està esquitxada de valoracions subjectives i parcials que sobrarien en els comentaris als personatges del text sobre l'aeroisitat dels seus jugadors que en realitat no van fer res de mèrit per aconseguir un victorià tan contendent.

“No va ser el millor partit de la temporada. Bé, potser va ser el pitjor, els nostres jugadors van ser clarament perjudicats per la inundació parcial del mediocre camp de Mequinensa. Els locals, per una banda, no randamatià cap signe d'esportivitat en el fet de seguir jugant el partit en aquelles condicions i observar sense contemplacions la nostra porteria. Per l'altre banda, els nostres jugadors no només van haver de patir una derrota ridiculenitzant sinó que a més van suportar les paraules insultants i burlesques del públic somrient i cap cop es tornaria a viure l'espectacle del futbol com mai fins a les hores ho havia fet.

Ex 6 pàg. 21

Jugadors de cara: explendits, guanyadors, aficassos.

Forasters: descolocats.

Àrbitre: dolent despistat.

Pilota: lleugera, negra.

Gol: espectacular, afortunat, ilegal.

Senyora mort, carta de Miquel Garrigues

Ex 1 pàg. 21

a) Qui és l'autor “intelectual” de la carta? : Miquel Garrigues

Qui redacta materialment la carta?: Miquel Dalmeu, la Clenxa.

Qui és el detinari o destinaria de la carta?: la mort.

On estan escribin la carta?: al café de la Garnota.

b) Gairebè fara un any un omenas de ferro colat que semblava que mai s'havia de morir, va aturar-se-li el cor mentres jugava a la botifarra al café de la granota.

Ex 2 pàg. 21

En Miquel fa tota questa presició perque la senyora mort el reconegui facilment.

A Maquinaza, les families que porten el mateix cognom les distingueixen per el carrer on viuen.

Ex 3 pàg. 21

Normalmet, a classe els cognoms solen coincidir pero els noms no. Per tant, si dues persones porten el mateix cognom sols anomena com a minim a una d'elles pel nom.

Ex 4 pàg. 22

a) A partir del funcionament del pont el Miquel Garrigues és va dedicar a fer de minaire.

b) Quan el Miquel feia de barquer portava a la gent d'una banda a l'altre del riu Ebre, sobretot minaires. No obstant, quan és va dedicar a la mineria carregava els llauts de carbó amb la pala.

Ex 5 pàg 22

¿??????????'

Ex 6 pàg 22

a) El senyor Horonat va fer un dibuix, va pintar l'embarcació del Miquel Garrigues, ell no entenia que havia dibuixat exactament, a que es volia referir, així doncs, el senyor Horonat va decidir explicar-li, és aquí quan en Miquel se n'adona de que volia ser barquer dels morts.

b) En la mitologia grega i romana, barquer encarregat de passar l'ànima del difunt (si les despulles havien estat degudament honrades) en la seva barca a l'altra banda de l'Aqueront.

Ex 7 pàg. 22

a)

• ¿ Recorda la vegada que vosté -qui , si no- va espantar la mula de l'oncle Sapera al pas de la barca de la vila, i va fer que la bèstia clavés una guitza esgarrifosa a Tomàs de Veriu, una potada que li encertà el pols i l'engegà a l'altre barri sense un ai?

• ¿ No va reparar aleshores en un aligot que servava l'arjau, i que, jugant-se la pell, es va llencar al coll de l'animal esparverat, i el va dominar a fi d'impedir una desgràcia més sonada, ja que, amb l'embarcació farcida de minaires, pagesos i cavalleries allo hauria pogut ser una malesa?

• ¿ vostè sap qu`era passar la primera barcada, encara fosca nit, amb l' embarcació plena de minaires que duien els carburs encesos?

• ¿ no ha estat mai al mig de l'Ebre a punteta de dia, quan el sol comenca a llepar-lo?

• Va travessar alguna vegada el riu, a l'hivern, entre la boira esgaiada per les ales de les gavines, mentre jo feia sonar el cargol de mar, per avisar els patrons del llauts de carbó que paressin compte amb el pas de la barca?

b) “Què diria vostè -per posar una comparanca-, si s'acabés aix`}o de morir-nos i s'hagués de buscar una ltra feina per a viure? (Pàg. 51 llibre)

c) Li diu que ficarà la carta dins un sobre i la deixarà dit aa la família que, en arribar-li la hora, li cusin amb quatre puntades a la solapa del vestit de casar, amb el qual té manat que l''amortallin;així ell la veurà del primer cop d'ull quan vingui a troba-lo, malgrat tot, espera que trigui molts anys.

Ex 8 pàg. 22

a) tabú Mot d'origen polinesi (tapu, `prohibit'), introduït pels etnòlegs i acceptat unà-nimement per caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d'un àmbit cultural determinat. Designa tot allò que no per-tany a l'ús quotidià d'aquest grup. No es tracta d'un temor positiu ni tampoc d'una impossibilitat pràctica o racional. La inter-dicció no és motivada en justificacions explicables, i els càstigs temuts en cas de violació de la prohibició cal situar-los en l'esfera de les desgràcies psíquiques o físi-ques. No hi ha cap mena d'organització humana sense tabús, perquè les prohibi-cions formen part de les limitacions inhe-rents a tota comunitat. Entre els tabús més importants cal anomenar la prohibició de l'incest, les novetats, etc.

b) Treballar, riure, desitjar, sommiar, dormir, estudiar, estimar, compendre, felicitar, ajudar, pensar, respondre, plorar, beure, veure, pintar, comprar, etc...

c) riure: amb vaig alegrar molt amb veure't.

pensar: vaig percebre que plouria molt cap a la matinada.

8. Preludi de traspàs

Ex 1 pàg. 23

a) Jo penso que després de la mort hi ha d'haver algun lloc on poder viure o estar, penso que la vida no pot acabar d'aquesta manera, es molt trist, dificil d'asumir, només pensar que pots morir se'm posa la pell de gallina, a mi amb fa por la mort. Espero que a mida que eniran pasan els anys ho enire asumint.

L'àvia te por de la mort, i crec que tothom en algun moment, quan s'enadona que està a punt de morir és sent malament.

Ningú sap que pasarà després de la mort, hi ha que diuen que no hi ha res, hi ha que diuen que hi ha el paradís, d'altres que l'infern, l'altres que la gloria, ningú sap que pasarà fins que noe ns passi, crec que estarem endinsats en somnis, un darrera de l'altre, però tots sabem que els somnis són fantasies. Quan dormin tenim somnis i tots als despertar desitjem que és fassin realitat doncs, bé, quan morim sommiem i desitjem i esperem algun dia despertar i complir els somnis. Perque tots sabem que l'anima mai morira. També de vegades he arribat a pensar que la gent amb sort pot reencarnar-se, però aixó si! molt poca gent, només la que te sort.

Ex 2 pàg. 23

a) La tia Ramona va ser la que no és va bellugar de la calpcalera del llit de l'àvia, no la va deixar n'hi un moment sola. A tia Ramona me l'ha imagino una dona tafanera, d'aquelles que ho saben tot (tal i com diu al text). Era una dona que ho recordava tot, tenia molt bona memòria és recordava de tot: te presents els anys de les riuades, els noms dels llauts que ha vist navegar, els aniversaris de la família, i no se li despiten de l'esma ni baralles, ni bateigs, ni bodes, ni aparicions de difunts, ni participacions de terres, ni les darreres paraules dels moribunds. La tia Ramona ho recordava tot.

Les trobades amb Honorat, l'apotecari , el qual, li va escalfar el llit manta vegada, i la coneix pam a pam, la tia Ramon recorda fins i tot els record dels altres.

b)

• Primer de tot, l'avi volia plantar una figuera al pati, però l'àvia no hi estava d'acord i el volia fer cambiar de pensament, però no va poder.

• L'avi va dir que a l'endemà plantaria la figuera, i així ho va fer.

• La tia Ramona recorda exactament la conversa entre l'avi i l'àvia, però el que no recorda és que l'àvia menciones la figuera, la tia Ramona creu que no va parlar mai més a la vida de la figuera.

• La tia Ramona recorda fil per banda el que va passar aquell dia.

• L'àvia diu que no para de recordar quan la seva cunyada va tallar la figuera, diu que encara recorda el xerric de la serra.

• L'avi en sentir-ho no digué res, perquè feia un quart d'hora que havia mort.

• La tia Ramona, la tia Teresa i la tia Carme, necessitaren Déu i ajut per acabar d'amortallar l'arbre.

• L'àvia està espantada, no vol morir perquè sap que el seu marit l'espera fa quinze anys per demanar-li comptes.

c) L'àvia no va pensar, va tallar la figuera sense pensar que ara que està a punt de morir s'arrepenteix, perquè sap que el seu marit l'està esperant per demanar-li comptes del perquè ho va fer.

Ex 3 pàg. 24

a) Desvantatges de l'àvia: taparia el sol, no deixaria lloc per estendre la bugada, les arrels esquerdarien les parets, etc...

Avantatges: a l'estiu hi faria molta sombra, l'arbre faria fruits, dona vida a una casa, etc...

Ex 4 pàg. 24

Li va escalfar el llit manta vegada
Si no va mau, no bada boca
Que si això i que si allò, i que si tomba i gira	Quan algú s'enrolla molt explicar una cosa.
Fins que en tingué prou
Havia covat el seu reseentiment durant anys i panys	Un bon presentiment durant anys.
Recorda fil per banda	Que ho recorda tot.
Necessitarem déu i ajut	Ho necessitava tot.
Sempre tenia la pólvora a torrar	Estava a punt d'atacar.
Es veu el trill als garrons	Estar a punt de morir.
La por se la menja	S'està a punt de morir.

Els delfins

Ex 1 pàg 25

a) Perquè sap que la gent pot arribar a fe molt de mal, tothom està molt pendent d'ell i a d'anar amb molt de compte.

b i c) Murmuració: Conversació en perjudici d'un ausent.

La murmuració la utilitzem habitualment, gairebé sempre.

Ens agrada parlar de les persones per l'esquena i és llavors quan venen els problemes. Perquè quan la persona afectada s'entera por crear molts conflictes.

Crec que a la Mequinensa parlen de temes que no saben el que a passat però que han sentit a parlar i amb aixó ja n'hi ha prou.

Ex 2 pàg 25

• Quan algu parla d'algú altre per l'esquena (males llengues)

• Quan hi ha una critica

• Quan algú s'inventa alguna cosa i arriba a orelles de tots.

La murmuració pot afectar en els negocis, en la parroquia, el la societat, etc...

Ex 5 pàg 25

	Joan Campells	Joaquim Coloma	Pere Cistella
Virtuts		Té presencia
Defectes	Més baixet, li falta corpenta.	Resulta bastart i un pèl tibat.	Resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en els altres

Ex 6 pàg. 26

a) Titol que s'otorgava al primogenit rei de Franca.

c) Per tota Europa.

S'usa també per assignar a un animal marí.

d) No, és refereix a la gent d'alta categoria.

Ex 7 pàg. 26

Qui és fill de gat una hora al dia caca rates:

Ex 8 pàg. 26

Refrany	Validesa?
Els plats s'assemblen a les olles	Que els fills o descendents d'una familia s'assemblen entre ells.
L'exemple dels majors fa bons o dolents els menors.	Si els fills majors són bons o dolents, els petits faran el que hagin vist fer als seus germans.
Diuen els infants el que senten dir als grans.	Els nens aprenen a dir el que ahir sense saber el significat, es bo o dolent.
Cada criatura fa segons sa natura.	Els nens creixen segons l'ambient que els rodeja.
Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu.	Els nens petits sino riuen es perquè al seu voltant no tenen els cuidats i estimació necessària.
De pare sant, fill diable.	Si els pares són massa bons i deixen fer als seus fills el què volen, generalment resulten nens mal criats i dolents.
A pare, pastor; el fill, senyor, i el nét a captar.	Hi ha families que els seus principis han sigut humils, després han tingut èpoques molt pròsperes i han acabat al final en la miseria per no conservar el que tenien.
Bona mare cria bona filla.	Si la mare és bona, la filla veurà el seu exemple i també ho serà.
Mare piadosa cria la filla tinyosa.	Si la mare és massa piadosa, a vegades les filles no estan d'acord amb les seves conviccions i són totalment el contrari.
Mare treballadora, filla gandula.	Les mares a vegades ho volen fer tot elles i acostumar a les filles a no fer res i ser més gandules.
Fill de viuda, mal criat o mal acostumat.	Al no tenir la mare ningú més al seu costat, tota l'estimació es recolza en el seu fill i el malcria.
D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya.	Vol dir que una bona arrel sortirà un bon fruit.
Del pecats dels pares, els fills en van geperuts.	A vegades els pares fan coses malfetes i els fills tenen que carregar amb les consequències.
A tothom plau el seu cant i el seu infant.	Tots els pares estan orgullosos dels seus fills.
El fill que s'assembla al pare, honra la mare.	El fill que veu que el seu pare cuida i estima a la seva mare farà el mateix.
Creixen els infants i creixen els treballs	Quan més gran es fan els fills més problemes causen.
Si els fills no vas adrecat, ells t'adrecaran.	Sino procures cuidar i ensenyar als teus fills el millor possible, ells després al fer-se grans faran el mateix amb els pares.
Assots de pare honren, assots de botxí afronten.	Quan els pares donen alguna repulsa o arriben a donar-te algun cop per renyar-te els fills callen i obedeixen, però si és un estrany t'anfrentes a ell i li tornes els cops.
La filla a filar i el fill a llaurar.	Les tradicions familiars acostumen a entregar als seus fills barons les terres per treballar-les, mentre que les filles es queden a casa o surten a treballar a les fabriques.
Molts fills i poc pa, anar a captar.	Tenir molts fills i pócs medis per mantenir-los significa moltes vegades tenir que viure del què et donen els demés.
A pare guardador, fill dissipador.	Hi ha pares que són molt estalviadors, per procorar deixar als seus fills una bona herència i després els fills se la gasten rapidament perquè ells no els hi ha costat cap esforc

10. UN ENIGMA I SET TRICORNIS

Ex 1 pàg. 27

a) Hermógenes Martinez: sargent comandant del post.

Evifania Torriscos: més conegut com la broca.

c) Podria ser important i molt perillós perque la gent s'enteraria de tot.

Ex 2 pàg. 27

• Que murmuressin coses que no són reals.

Ex 4 pàg. 27

a) Les forces democràtiques clandestines havien celebrat aquella setmana dues reonions: una a la mina de l'Antonia i l'altre en el forn de l'Heracli Planes.

c) En aquest cas, podem observar que torna a parlar de l'Heracli, dient que és el sereno de la vilà i va aplicar amb el manec de la seva llanca de reglament sobre les adolodides costelles de Manuel Lloca.

Ex 5 pàg. 28

• El guardia Rufino estava molt ben relacionat amb alguns elements femenins de la caserna.

Ex 6 pàg. 28

Ex 7. Pàg 28

Ex 8. Pàg 28

a)

b)

c)

Ex 9 pàg. 28

Grups o personatges	Versió
Dreta local	La xiulada era la procedencia celestial i es tracten d'un miracle.
Caterina, la Bruixa	A base de cor d'aguila, cor de terra i cor de penjat deia que aconseguia els afectes acostics.
Partits Polítics	S'atribuien l'autoritat de les xiulades sempre que es tractava d'arreglar vots.

11. AMARGA REFLEXIÓ SOBRE UN MANAT DE CEBES

Ex 1 pàg. 29

a) El salabre de l'oncle Roca - L'assumpte de les paques de palla de la mina Segre - El blat de Cal Blanc - Altres lladreries en les que havia ajudat al seu pare.

b) Perquè la Lloca en comptes de anar a la presó, el fan fer de confident de la guàrdia civil, fent-li explicar i saber tot el que li demanen.

c) El maleeix perquè per la seva culpaven sortir a la llum tots els altres seus afers, i ara té que fer de confident de la guàrdia civil i rebre per tots cantons.

Ex 2 pàg. 29

a) La pallissa va anar d'aquesta manera:

Primer li van clavar una bufetada a la galta dreta, desprès un revès a la esquerra, seguidament, un cop de puny que el va enclastar a la paret, i per acabar una puntada de peu al cul.

b) Anarquistes: creuen que va dir al sergent que la roja i negre que va aparèixer penjada al campanar, li havia posat Antoni Valldabó.

Comunistes: creuen que va ser ell qui va dir que dos dels seus tenien la casa plena de propaganda subversiva.

Tres caçadors de la colla del Negre: es creuen que ell els ha denunciat perquè caçaven al vedat de la Vallcorna.

El senyor rector: perquè l'ha vist a casa la Marieta Peris fent ...

c) Més blau que una albergínia: Les albergínies són de color morat, i les ferides que surten desprès de rebre diferents cops, són morades. D'aquí ve la comparació.

Vermell com la sang - Blau com el mar - Daurat com un fil d'or - Verd com l'herba - Vermell com un pebrot - Groc com la llum del sol.

Ex 3 pàg. 29

a) La guàrdia civil vol saber la informació que consisteix en saber algún dels noms de persones que preparen la vaga a les mines del Segre.

b) La Lloca li planteja a Horaci el xantatge de dir als guàrdies que ell s'ho fa amb una de les seves dones, i que hi arriba escalant el balcó, però Horaci no li fa cas i li fum un vol de bolets amb la llança.

En aquest cas el dietari d'Horaci, és molt important per a aquesta història, ja que gràcies a aquest, la història que conten en aquest conte, és la més documentada de totes les que han ocorregut a La Lloca.

12. L'ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD

Ex 1 pàg. 30

Amaga el desenllaç fins al final Ens diu el desenllaç de bon principi

Un barril de sabó moll La plaga de la ribera

Informe provisional sobre la ... Absoltes i Sepeli de Nicolau Vila plana

Futbol de Ribera Paraules des d'un oliver

Preludi de traspàs

Amarga reflexió sobre un manat ...

L'assassinat de Roger Ackroyd

Ex 2 pàg. 30

L'escriptor per presentar-nos les motivacions, fa servir una enumeració. Va enumerant les coses que fan que el posin histèric, i que al final passi el que passa, engegar-li un tret a Teodor.

Els dos interlocutors de la història són el Damià i el Sebastià. En Damià és l'assassí de la història, el que engega un tret a Teodor per dir-li el desenllaç de la història. En Sebastià, és el jutge de pau, i ell mateix, Damià, li explica els fets perquè en prebgui nota.

Ex 3 pàg. 30

La primer a va ser la seva dona la nit abans del crim: va plegar de llegir per no escanyar-la. ( pàg 90, lin. 11-15)

La segona va ser el Xapa, que com sempre li va explicar la vida: El va posar nerviós. (pàg 91-92 lin. 22-10)

La tercera va ser la Dorotea, que se li estava cremant el que tenia al foc: Es va emprenyar. (pàg 92-93 lin. 25-4)

La quarta va ser el cunyat i l'avisava que deixava allí l'escopeta: Li va dir que si volia podia anar a l'infern. (pàg 94 lin. 6-19)

La cinquena i última va ser Teodor per dir-li el final del llibre: El va assassinar. (pàg 96 lin. 4-10)

Ex 4 pàg. 30

Teodor, només per tocar els pebrots li diu a Damià el final del llibre que està llegint apassionadament. Ell explota, i li engega un tret.

Damià no és en absolut un home violent, ell sempre ha estat un bon jan que ha anat fent la seva, però ell no pot sofrir una cosa, que el tallin mentre llegeix. Aquell dia ja l'havien tallat quatre cops, i l'home estava una mica encès, però es va acabar d'encendre quan Teodor es va dirigir a ell i provocant li va dir el final de la història. Damià que no va saber aguantar la provocació, li va engegar un tret. Ho va fer sense cap mala intenció, el que passa és que va apuntar massa bé, i va tocar directament al blanc. En realitat ell no és ni un pèl violent, el que passa és que si se li toquen els pebrots, com a tothom s'encén de mala manera.

Ex 5 pàg. 30

(...) Aquest doctor es diu Sheppard, i figura que és qui conta la història. I, aleshores, la dona es posa a cridar. No, no, Sebastià! La que s'havia suïcidat, no! Com vols que que cridi una difunta? (...) La que esvalotava era la meva, la Dorotea, que per no res s'enfila i arma uns desoris de no passar-ho.(...)

(...), truca a la porta, obre el Parker... I allí era el meu cunyat. No, no home Sebastià no...! Què dimonis hi havia de fotre el meu cunyat a casa del Roger Ackroyd? Què no vas bé del tupí? (...)

Ex 6 pàg. 30

Argument:

Roger Ackroyd és un tipus ric casat en secret amb una dona que es suïcida. Roger li diu al doctor del poble, Sheppard, que vol parlar amb ell. Roger, diu al metge que la dona s'ha suïcidat perquè alguna persona que sabia que ella havia enverinat el seu primer marit, li fa xantatge. Mentrestant el majordom de Roger, Parker, entra al despatx i deixa sobre la taula una safata amb el correu. Entre les cartes n'hi ha una de la difunta, enviada, abans de morir, en la qual revela el nom del xantatgista, a fi de que Roger el pugui castigar. Trasbalsat, Roger demana que li deixi llegir la carta a soles. Aquest torna a casa seva. Ara bé, quan és a punt d'anar-se'n al llit rep una trucada telefònica que vagi corrent a casa de Roger. El metge va corrent a casa de Roger, arriba, i troba a Roger mortet de punta a punta, assassinat. Hercules Poirot, un detectiu investiga sobre el cas. Al final, ell descobreix que l'assassí és el doctor Sheppard.

13. Amor fatal en decúbit supí

ex 1 pàg. 31

Perque es trobava en una botaca en mitjons i camisa i jamegava a la seva dona.

Ell era un adulter.

Ex 2 pàg 31

a) Perque la seva dona havia fet una promesa el dia de quaresma i li demana siusplau al seu home que la respectes.

b) barrejava els insectes de les classes de ciencies naturals amb un llista de reis Francesos i retalls de noms dse rius asiatics.

c) Natalia la vella minyona de confianca de la casa: minyona que l'había criat i l'estimava amb bogeria, igual que un fill.

Julia, la seva dona: filla de Juli Figueres santa amb espill de puresa.

Julieta la seva filla: l'angel amb tirabuixons de mel que tenia el seu pare com un Déu.

d) Ha sigut qui l'ha criat durant tota la seva vida.

Ex 3 pàg 31

a) adulteri:

Causa de separación matrimonial consistente en el mantenimiento de relaciones sexuales por parte de una persona casada con otra que no es su cónyuge.

b) Perquè en aquella època moltes persones no es casaven per estimació, sinó per obligació i benefici. També per les families.

c) Estan casats però ell és un adulter perquè es veu amb dones que no és la seva.

d)Per vergonya.

Ex 4 pàg. 32

a) Arseni Fenolleda

Tubies Fenolleda

Simplici Fenolleda

b) A mesura que va veient les parts que hi ha els retrats les noies del sofà es van despullant.

Ex 5 pàg. 32

Sap que el què està fent esta malament i es dona compte que esta pecant i te por d'anar el infern també per part de la societat i del seu nom.

Ex 6 pág. 32

a) Que potser no es troba motivat amb la seva dona.

b) Perquè en la fotografia es veu al senyor Gervaci amb una persona que no és la seva dona.

c) Penelope Cruz, Cameron Diaz, Nuria Fergó, Nicole Kidman, Gweneth Paltrow, Kate Winslet, Claire Danes, ....

Ex 7 pág. 33

No es de molt bon veure que hi hagi la fotografia dels seus avantpassats, amb una dona despollada al sofà i una altra fotografia d'una altra dona. Cap d'elles per això, és la seva.