Historia


El Árbol Armenio; Gonzalo Hernández Guarch


ANALISI D'UNA NOVEL·LA HISTÒRICA

1)Fitxa bibliografia

-Autor:

G.H. Guarch,( Barcelona,1945) ha escrit diverses novel·les totes elles construïdes sobre personatges que ens parlen a traves del temps. Los espejismos, un dramàtic relat sobra la emigració; El largo viaje, la aventura d'una dona de final del segle XIX; Historia de tres mujeres. Crònica de una guerra, sobre el conflicte de finals de segle XX a Iugoslàvia; El jardín de arena, un relat que indaga a les arrels del integrisme islàmic a l'Argèlia actual; Las puertas del paraíso, que va obtenir el Premi Ciutat de València de Narrativa Vicente Blasco Ibáñez 1997; Shalom Sefarad, una narració històrica novel·lada sobre l'expulsió sefardí , de la que s'ha publicat la primera part amb el nom El conocimiento (Alsa,2002). En els últims ans ha escrit a mes El legado kurdo, sobre el conflicte històric a el Kurdistàn; una novel·la curta, casi un assaig, sobre la tirania y les seves causes, La isla de los tiranos, y ha acabat una narració històrica novel·lada sobre el mon nazarí, Ibn Zamrak. Historia de una ambición.

G.H. Guarch resideix a Aguadulce (Almeria), a on exerceix d'arquitecte i urbanista.

  • Títol: El árbol armenio.

  • Editorial: Editorial Planeta S.A (ediciones de bronce).

  • Any: 2002

  • Lloc d'edició: Barcelona.

2)Argument

- Resum d'aquest.

Aquest llibre ens explica les injustícies que van patir els armenis en el genocidi, les raons que el provocaren, per que, qui, com, etc...

Darón H. Nakhoudian és un home que vol descobrir el passat de les seves arrels, d'agut a que des de la infantesa la seva mare Marie no li explica res. El dia de la mort de Marie, Daron rep una carta escrita per la seva mare, on li explica un relat que desperta a Darón la recerca d'informació d'un genocidi, el genocidi armeni, que va desfer la seva família.

La recerca que efectua li porta moltes pistes, com poden ser relats dels seu pare i padrí en documents arxivats a oficines, de la seva mare i avia en documents escrits, en cosins i familiars pròxims i llunyans que sempre aporten certes pistes que van encaixant amb altres, en diaris d'exploradors, informes perduts… tot una seria d'aconteixemets que ajuden a crear el seu objectius: escriure El àrbol armenio i a crear l'arbre genealògic de la seva família.

- Quins són els aconteixaments principals? Per què?

Jo crec que l'aconteixement principal és el genocidi en sí, les històries contades per oprimits i opressors, sobre tot les dels oprimits que és la qui s'endú la pitjor part, així donar a explicar les conseqüències que provocà la supremacia musulmana en l'intent d'aniquilar l'ètnia armènia de la Turquia a final de segles XIX i principis del segle XX.

- Es poden agrupar aquests aconteixements? Per què?

Si. Perquè en el llibre hi trobem diferents relats, la vida del Darón, els aconteixements dels diaris d'exploradors com de enginyers de Orient Express, aconteixemets d'un grapat de civils armenis terroritsats que intenten escapar per protegir la vida, els aconteixements del govern turc i la política conjunta amb Alemanya contra els armenis, la reacció del poble musulmà turc contra Armènia, la participació esgarrifadora dels kurds en robatoris, assassinats, delictes, violacions…

- Com estan disposats cronològicament els aconteixemensts?

No, mirant el principi ja es veu, comença amb la infantesa de Darón(1917-1997) després passa a la recerca de les rels i ha de tornar a rera a principis de 1850 i a partir d'aquí si que es pot dir que mes o menys el llibre segueix un ordre cronològic però no sempre, va d'enrera a avant i viceversa i sempre actua el paper de present del Darón.

3)Personatges

- Qui és el protagonista, s'hi n'hi ha? Quins son els personatges principals? Quina relació tenen entre si?

El protagonista és Darón H. Nakhoudian: Fa el paper d'escriptor de la novel·la, recopila tot una la historia dels turcs contra els armenis, en la fi d'escriure el àrbol armenio i crear l'arbre genealògic de la família perduda. És mig armeni ja que es fill d'una armènia violada per un turc.

Marie Nakhoudian: Armènia i cristiana, fruit d'una armènia violada(Marie) per un turc(kemal). Va sofrir el genocidi en l'adolescència i en va saber escapar. És la mare de Darón

Kemal Hamid: Turc i musulmà, pare de Darón i violador de Merie i Alik. Kemal era un dels iniciadors del genocidi conjuntament amb el seu pare Osman, que solien participar en reunions polítiques amb alemanys contra el poble armeni.

Osman Hamid: Turc. Pare de Kemal Hamid , fruit de la relació amb Aixa Sugur. També va estar amb Asadui Nazarian, que la viola i va néixer Marie. Osman va entregar a Marie al seu fill Kemal, Osman demostra la poca pietat que te contra els armenis en diverses ocasions. Va morir a la presó de Constantinopla.

Asadui nazarian: És la mare de Meri que va ser violada per Osman, que la tenia com una criada desprès de salvar-li la vida, però abans de tenir la filla es va escapar d'ell. Se pot dir que és la primera generació que pateix el genocidi.

Boghos Nakhourdian: És el marit de Asadui, que la va recollir juntament amb Merie, van tenir dos fills Alik i Ohanns. Boghos es dedicava al comerç marítim era un bon home i feia el possible per protegir els seus. Va ser una víctima armènia.

Ohannes Nakhoundian: Fill de Asaudi Nazarian y Boghos Nakhoundian. Era un noi valent i dur, desprès de la mort del seu pare va intentar treure endavant a la seva resta de família però va ser traït per un company turc i salvat per Nora, Ohannes es va casar amb Nora i van tenir un fill, Aram.

Alik Nakhoudian: Filla de Asaudi Nazarian y Boghos Nakhoundian. De petita ja tenia una gran destresa, cosa que la va ajudar a salvar la pell al genocidi, Alik es una tia de Daron i te un paper molt importat a l'obra per que és la primera en connectar amb Daron i despertar el seu interès pels fets, ja que ajuda a moltes coses a Darón hi ha contectar amb la resta de parents.

Krikor H. Nakhoudian: Fill de Alik i Kemal per violació. Alik no va aconseguir que el seu fill krikor fos bona persona va seguir el passos malvats del seu pare i participant del genocidi des dels joves hitlerians. es va casar amb Nadia i va néixer Laila. Krikor es va suïcidar en un hospital psiquiàtric.

Dadjad Nakhoudian: Fill de Ohannes Nakhoudian i de Nora. Professor d'història. Fa una bona recopilació sobre els seu pares i la família de la seva dona així donà una gran ajuda a Darón. És va casar amb Helen Warch i va tenir un fill Aram.

Aram Nakhoudian: Fill de Dadjad Nakhoudian i Helen Warch. Ja és una altre generació més llunyana en el genocidi Aram era un diplomàtic del Estats Units, tenia que treballar en la construcció d'un tren a Turquia però va sofrir un atemptat d'un grup nacionalista que casi el matà.

- Personatges secundaris: es poden agrupar d'alguna manera.

Dr. Nazim: És un dels racistes més radicals de l'obra, es reunia amb les èlits “antiarmenis” com ara kemal Hamid per esposar les seves tesis per solventar el problema turc. Impulsa la creació del primer comite para la Union y el Progreso.

Nora Azadian: És la dona d'Ohannes, va patir les conseqüències del genocidi des de petit però es va salvar amb l'ajut d'una amiga, el relat esgarrifós arriba a les mans de Darón i es pot veure la terrible crueltat dels turc i kurds.

Mohamed Pacha: Pare de Lamia i avi de Nadia, està molt interessat en el tema de ferrocarril i participa en la construcció de l'Orient Express línia entre Belgrado y Constantinopla.

Eugène Warch: Pare de Helen y sogre de Dadjad. Era el psiquiatra que ajudà a Marie. La deixà en adopció a la família Balakian, fins que el doctor Nazim la secuestra, mentrestant la busca troba a Calast Minassian, que es cosí de Boghos, padrastre de Marie.

Jacques Warch: Sogre de la mare de Helen. Es van trobar unes cartes que conten que va ser enviat a Constantinopla per culpa del banc Francés, per assumptes de negocis. És a ell el que li passa la història de la ballarina armènia que el final es l'esposa.

Zavarte: Ballarina armènia. En el seu relat conta com pati un grapat de violacions turques per assistir a reunions disfressat d'home, Mustafà Kansu la va salvar comprant-la a un turc així es va haver de ficar en el treball de ballarina en les sales de Mustafà.

Halil Bey i Lamia Pachá: En els seus relats conten la historia com es coneixien i com alguns turc eren amics d'armenis i els ajudaven.

Salima: Assistenta de la mare de Darón.

Enver Talaat y Djemal: Dirigien el país i preparaven les sorpreses als armenis.

Ahmed Pachá: Pare de Enver, odiava els armenis i es veu reflectit a l'educació del seu fill.

Hussein Djahid: membre del Comité, i medjid, el repugnant gendre del Sultan, amic de Talaat i de Enver por interessos creats.

4) Espai cronològic i físic.

- Quan de temps passa en el relat?. Respon això a algun recurs històric per part de l'autor?.

El temps que passà en el relat es tota la vida de Darón i les dues històries de Aram Nakhoudian i Laila H. Halil que són breus i segueixen un poc més endavant de la mort de Darón. El més importat es la vida de Darón(1917-1997) i la seva tasca en recopilar la història familiar.

El relat històric en temps que passa la història que va format Darón va des del 1894 fins 1921.

'El Árbol Armenio; Gonzalo Hernandez Guarch'
IMPERI TURC

- Anàlisis històric del moment en que es desenvolupa la novel·la

-Àmbits socials que apareixen dins el relat

- Estudi de l'economia.

En el segle XVII l'Imperi otomà va ser un territori estable però durant els últims anys del segle, començant amb el rebuig otomà en el segon lloc de Viena.

*l'Imperi va sofrir una successió de derrotes militars (a les mans d'Àustria i posteriorment de Rússia).

*Amb el Tractat de Iasi (1792), els otomans, començaven a perdre terres per mans russes.

*Els otomans varen donar dues respostes a aquesta decadència:

  • La Institució otomana havia permès que l'exercit minves i tornes més dolent, la resposta va ser recuperar l'exercit anterior.

  • Per un altre, el sector poderosament representat per la burocràcia civil, es pensava que l'Europa havia avançat militarment i l'imperi otomà el tenia d'igualar a l'estil europeu.

Entre fins del segle XVI i començaments del XVII, la regió est d'Armènia es va convertir en àrea de conflicte entre els turcs otomans, els perses i els russos qui a partir de llavors comencen a tenir presència en la geopolítica de la regió.

EL GENOCIDI ARMENI

Els primers passos els donarà el sultà Abdul Hamid (1876-1909). Entre 1884-1896 són massacrats aproximadament 300.000 armenis. És enderrocat el sultà Hamid, el poder passa a les mans dels Joves Turcs. El que en principi va semblar l'inici d'una època de pau i fraternitat, basada en la igualtat de drets, a poc a poc es va anar transformant en el període més fosca de la història armènia.

En el nou ordre elaborat pels Joves Turcs, els armenis constitueixen un obstacle.

La Primer Guerra Mundial va facilitar la concreció del seu objectiu:

- transformar un imperi heterogeni en un estat homogeni fundat en el concepte d'un poble, una nació.

“Una de les metamorfosis més inesperades i tràgiques de la història contemporània armènia va ser el procés que es va desenvolupar de 1908 a 1914, durant el qual els Joves Turcs, d'aparença liberal, es van transformar en nacionalistes extrems, àvids de crear un ordre nou i de suprimir la qüestió armènia, eliminant al poble armeni”.

Del 23 al 24 d'Abril de 1915 van ser detinguts, deportats a Anatolia i assassinats uns 650 dirigents armenis de Constantinopla. A partir de llavors, es va donar l'ordre de deportació de la població civil, des de les zones de guerra en el Caucas, cap als centres de reinstal·lació, en els deserts de Síria i Mesopotàmica.

El mateix esquema d'arrest i assassinat dels líders i dels homes majors de 15 anys, així com la deportació de la resta de la població dones, ancians i nens, cap als deserts de Síria, es va repetir en tots les localitats armènies. Aquesta llarga marxa, que per molts va ser el camí cap a la mort, era acompanyada de violacions, tortures i robatori del poc que duien els deportats. Els pocs que van aconseguir sobreviure, van ser traslladats a distints punts del Mig Orient on la fam i les epidèmies van fer la seva part.

Els fets descriptors van ser enquadrats dintre del concepte de GENOCIDI. Aquest terme va ser creat per Raphael Lemkin i aplicat per primera vegada durant el judici als principals responsables del crim contra els jueus, durant la Segona Guerra Mundial. Helen Fein, qui prioritza la responsabilitat de l'estat en l'acte de genocidi, afirma el següent: “les víctimes dels genocidis premeditats del segle XX -jueus, gitanos, armenis van ser assassinats perquè els designis de l'estat en vista d'un ordre nou fossin realitzats. En els dos casos, la guerra va ser utilitzada per a transformar a la nació amb l'objecte d'adaptar-la a les concepcions de l'elit en el poder, eliminant a grups considerats estrangers, enemics per definició”.

A partir de llavors, l'emigració dels armenis va ser gairebé total. De 2.100.000 ànimes en l'Imperi Otomà, en 1912, d'acord amb les estadístiques del Patriarcado Armenio de Constantinopla es va passar a 77.435, en 1927, concentrades especialment a Istanbul i aproximadament 50.00 en 1993. A pesar de la política de negació que va encarar el govern turc, sobretot a partir de 1920, els arxius europeus i americans, així com l'anàlisi dels fets a partir dels testimoniatges dels supervivents, demostren que el Genocidi armeni va ser un fet premeditat, destinat a l'eliminació del poble armeni per no renunciar a la preservació de la seva cultura.

- Context polític del relat

Abdul Hammid II, era fill del Sultà Abdul Aziz i germà del Sultà Murat V. En 1876 el seu germà seria el nou Sultà de l'Imperi Otomà. La seva feble governabilitat i ineptitud va dur a Abdul Hammid a prendre les regnes de la Sublim Porta. El seu govern va marcar el principi de la fi de l'Imperi Otomà com també el principi de la Causa Armènia. La ira que va deslligar l'ordre d'eniquilament de 300.000 armenis durant 1895 i 1896 provenen d'aquest nefast personatge el qual la història va batejar com el Sultà Vermell o “el Gran Assessino”.

El seu germà Murat V ho havia proposat de la mà del constitucionalista turc Midhat Pashá, qui creés la primer Constitució turca en 1876. L'arribada de Hammid va significar l'arribada de l'autoritarisme extrem, de l'absolutisme ultratjant en el qual el poder es concentra en una sola persona. És així, que la constitució turca que atorgava prerrogatives clares per a totes les minories de l'Imperi va ser derogada i Midhat Pashá expulsat cap a l'exili sense tornada. La guerra rus-turca (1877-1878) va produir diverses conseqüències que crearen tensió de gran manera en la convivència entre les distintes ètnies de l'Imperi. Una d'elles va ser la immigració de circasianos i tártaros a la Anatolia. Aquests i els kurds es trobaven emparats per lleis totalitàries. Més encara, un dels permisos més retrògrads que atorgava l'absolutisme Hammidiye era el qual qualsevol musulmà tenia permís de provar el seu sabre en el coll d'un cristià... Rússia havia avançat sobre les ciutats de Batum, Ardahan i Kars. ALS armenis els hi culpava de traïció per haver ajudat a l'avanç de les tropes del tsar. Com escarment, el Sultà Hammid encoratjava que kurds, circasianos i tártaros formessin esquadrilles d'atac cridades Hammidiye que s'encarregaven de saquejar per complet les llars armenis més necessitades, fins donar mort en cas de resistència. Els russos desitjaven annexar al seu Imperi les ciutats que havien ocupat, posant com condició que protegirien degudament a la població armènia. És així que el 3 de Març de 1878 se signa el Tractat de San Stefano en el qual el seu article 16 l'Imperi Otomà proposa als russos que deixin els territoris ocupats en canvi de la implementaria de millores a les províncies habitades per armenis. Mesos més tarda, el 13 de Juliol, se signa el Congrés de Berlín en el qual s'inverteix el nombre d'article 16 pel 61, atorgant el mateix text ambigu sense especificacions reals de millores per a la població. va Ser la primera vegada que la diplomàcia mundial prenia cartes en l'assumpte armeni.

Les rebel·lions van començar a fer-se forts en diverses ciutats i pobles com. Els armenis responien els atacs que els kurds realitzaven per mandat del Sultà. El mateix, ja no podia suportar que els armenis. D'aquesta manera, a mitjan 1895 el Sultan Rojo va ordenar que es massacracin armenis i especialment a aquells vinculats als partits polítics de qualsevol índole. La popularitat de Abdul Hammid en tota Europa i a Amèrica a causa de les morts que va fer d'armenis va augmentar. Mentrestant, l'emperador prussià i els empresaris britànics es disputaven el traçat de línies fèrries en l'Imperi Otomà. El descontentament era gran i la tensió causada per les pèrdues territorials en els Balcans era insostenible, va ser així que va ser sorgiren un moviment secret, suposadament progressista i racional: el Ittihad o Partit dels Joves Turcs. Les seves relacions amb membres de diverses Organitzacions Secretes i diplomàtiques d'Europa i els Estats Units farien desplomar al Sultà Hammid. Va ser justament un 24 d'Abril de 1908, quan tota la població otomana, inclusivament els armenis van festejar el canvi de règim sense sospitar que la llavor destructiva que va germinar Abdul Hammid II creixeria potencialment de la mà dels Joves Turcs.

(El partit estava liderat per Ismael Enver, Ministre de Guerra, Mehmet Taleat, Ministre de l'Interior i Ahmed Djemal (Cemal), Ministre de Marina i Governador tots els seus membres estaven molt íntimament emparentats) El portaveu Terakki prometia un parlament amb participació a totes les minories de l'Imperi. Es va traçar doncs la meta d'amputar el tiranisme del Sultà rojo. En aquesta oportunitat, els armenis no van dubtar a donar suport als joves turcs en el projecte de derrocament de Abdul Hammid. els Joves Turcs es van abalançar des de Salónica contra la Sublim Porta de Abdul Hammid, aconseguint així el seu derrocament. Per a no perdre la costum de la figura Sultánica, els dirigents del Partit Unió i Progrés van situar com Sultà a Murat V, germà d'Abdul Hammid.

*La política turca contra la població armènia instaurà una seria de plans secrets que es posarien en pràctica quan arribés l'oportunitat, i lamentablement el començament de la Primera Guerra Mundial va ser l'oportunitat. El pla consistia en una gran masacre però més organitzada i letal que les quals ja s'havien registrat en l'època del Sultà Hammid II. El pla va ser ideat, premeditat, executada i sistemàticament planificat. Es poden diferenciar diverses etapes:

- Desarmament: Es van confiscar les armes de la gran majoria de la població. Armes que havien estat lliurades a la població per a la guerra Rus-Turca.

- Decapitación Intel·lectual del Poble: Primerament es desfarien dels intel·lectuals, polítics, poetes i cures per a evitar que el poble pugui organitzar una ràpida i terminant defensa. El segrest de més de 600 intel·lectuals va començar el 24 d'Abril de 1915 a Istanbul.

- Desmasculinització: No havien deixat res a l'atzar, amb l'excusa de la Gran Guerra van ficar en l'exèrcit turc a tots els homes armenis entre 15 i 45 anys prou forts com per a sostenir un fusell que mai se'ls va lliurar. Als soldats només els van utilitzar com mà d'obra per a construir trinxeres que immediatament es van transformar en les seves pròpies tombes.

Política d'aniquilació del poble armeni.

  • L'Eterna Caravana cap a la Mort: La Deportació. Els turcs devien esborrar de la faç de la terra als armenis i tot vestigi de cultura armènia, perquè mai existeixi una causa Armènia basada en reclams territorials o garanties i drets per a les minories. Les ordres les va donar Taleat havia estat molt clar: "els armenis havien perdut el dret a la vida en l'Imperi Otomà" però no es podia malgastar municions en estalvi de guerra, els devia matar a ganivetades o ofegant-los en el riu Eufrates i altres mètodes abominables.

L'Imperi Otomà sumit en una vergonyosa derrota bèl·lica arriba a la seva fi. Els grecs, francesos, anglesos i italians es reparteixen momentàniament a sort, les restes de l'Imperi.

Mentrestant, molts armenis es repatriaven novament cap a les seves llars sense sospitar que la resurrecció nacional turca continuaria el pla genocida.

Encara que els Joves Turcs són condemnats a la pena de mort per un tribunal turc, acusats d'organitzar i executar el Genocidi contra el poble armeni el genocidi prometia un continuador. Mentre els Joves Turcs gaudien del seu exili i falsa condemna, el govern turc és pres per la força i quieta en mans de Mustafa Kemal, qui continuarà amb el pla de genocidi contra el poble armeni fins 1923.

Als 25 anys ja Kemal Atatürk obté el diploma de capità d'estat major. La seva arribada A Istanbul succeeix en temps de tensió política ja que el malestar sobre Sultà Abdul Hammid II era notori. És més, Kemal al costat d'altres joves formen una associació secreta cridada “VATAN” (pàtria) en la qual bolcaven mitjançant periòdics del mateix nom el seu malestar sobre règim del califat otomà i la proposta de la reforma democràtica de l'Imperi. El triumvirat encara no és constituït però el comandament es concentrava en la figura de Enver, qui sempre competiria amb Kemal. El Ittihad consagra a Mehmet V com Sultà simbòlic més que operatiu com era abans ja que cap destacar que es crea un parlament i un gabinet, que per cert membres armenis també ho constituïen.

Comencen a haver assassinats en torn a l'aparell de poder de Abdul Hammid II. La primera guerra balcànica i la guerra ítalo-turca constitueixen el desastre bèl·lic que dóna començament a la pèrdua total de la zona europea que constituïa l'Imperi Al començament de la Primera Guerra Mundial Kemal és designat a càrrec de seguir el moviment de les forces franceses. Mentre Rússia avança pel cáucaso fins la zona del Llac Van. L'avanç rus resulta una carretada per al ministre de guerra Enver qui es va trobar humiliat i va culpar del seu desastre com estrateg als armenis, qui van vèncer terriblement a l'exèrcit turc en la batalla de Sari-Kamish al començament de 1915.

Enver tenia expresses directives alemanyes per a començar a construir el ferrocarril cap a Bakú, el seu obrar no era eficient.

La Revolució Russa de 1917 va canviar substancialment el panorama per a la Turquia-Otomana. La armènia oriental quedava exposada i feble davant un suposat atac de l'exèrcit turc.

Comença el ressorgiment. Mentre Armènia vivia plena confusió entre el sorgiment del moviment bolxevic i la creació del SEIM transcaucásico que va durar uns mesos, l'Imperi Otomà arribava a la seva fi.

Entre Rússia i Alemanya es pacta el Tractat de Brest-Litovks on lliuren a Turquia les províncies de Ardahan, Kars i Batum. Aquests no triguen d'ocupar-les utilitzant la barbàrie contra els ciutadans armenis qui es van defensar fins on van poder.

El govern posa fi a la missió militar de Kemal en la Primera Guerra Mundial. No és de la seva conformitat aquesta decisió ja que pot imaginar-se com les forces aliades aviat desembarcarien novament sobre el Dardanels i penetrarien per la Anatolia. Mor el Sultà Mehmet V i ocupa el lloc l'últim Sultà hereu de l'arrel osmánica: Mehmet VI Vahdettin, qui havia viatjat mesos abans amb Atatürk a Alemanya. Aviat s'obririen congressos de vessant nacional-militar per a planejar el futur del present desastre.

Per a acabar la seva obra es va dedicar a netejar i desconnectar-se amb el passat otomà. Els turcs es van apropiar com pròpies monuments de tot tipus i origen. van Pagar i segueixen pagant a professionals de prestigi per a desviar la història dels pobles que van habitar Turquia fa milers d'anys. va Prohibir l'ús del Fes, que va anar i serà el símbol del típic dirigent otomà d'aquesta època. Avui Turquia té una greu crisi institucional i econòmica gràcies a la corrupció dirigencial. Les bases americanes en Erzerum i els futurs oleoductes mantenen aquest país, que posseeix enemics en totes les seves fronteres.

Kemal Atatürk mor a Istanbul el 10 de Novembre de 1938 deixant la "redundada i moderna” República de Turquia una nefasta càrrega: Ser l'estat que directament deu respondre pel genocidi d'un milió i mig de armenis.

5) Punt de vista i actiu narrativa.

- El narrador manifesta directament les seves simpaties i antipaties, creences, ideologies, sentiments, etc.?

En aquesta novel·la el narrador si que manifesta les seves simpaties i antipaties i sentiments. Sobretot desprès de sentir o llegir les declaracions. Ja que li es impossible no fer-ho, per que tot allò forma part del seu passat i el de la seva família, com a un bon armeni expressa el seus sentiments encara que tingui sang musulmana. La ideologia va en contra dels musulmans turcs, no accepta la ideologia de liquidar un poble de destruir tot una cultura cristiana i es el que toca, oposarse a qualsevol assassinat. Per tant Darón te una ideologia tombada cap l'armeni. Les creences no n'he arribat a percebre cap jo suposo que te les de qualsevol cristià.

- tendències polítiques dels diversos protagonistes( els mes importats), i anàlisi d'aquest.

Les tendències polítiques i són presents a la novel·la:

Darón no expressa les seves tendències polítiques però es dedueix que esta totalment en contra de la polititza musulmana turca i el seu esforç per dur endavant el genocidi armeni.

Una resta de personatges com poden ser el Nazim, Talat, Enver i més propaguen a Turquia una política en encontre de tota persona armènia i l'abolició de la seva existència.

Osman i Kemal Hamid pare i fill tenen en comú la mateixa política que sa transmet de pare a fill tot dos tracten els armenis pitjor que els animals. També es reunien amb altres de la mateixa tendència que ells per poder dur a terme els plans del genocidi.

Podem dir que no tots els turcs tenen les mateixes tendències polítiques, però la major part si una política en contra del poble armeni es el que abunda més, tot per ser d'una altre religió saber treure més bons negocis i ser superiors intel·lectualment.

Alemanya sempre totalment a favor dels turcs, políticament sempre ofereix un gran suport per dur el genocidi endavant.

El poble armeni pareix que es tem del que esta passant contra ells i no es relata cap política contra els musulmans ni res ja que els turc els maten com si res.

6) Tema.

- Quin es el sentit del relat, i l'idea o sentiments fonamental que transmet?

L'autor amb aquesta novel·la ens vol donar a coneixes el genocidi silenciós, que es va dur a terme durant la primera guerra mundial a Turquia. Del mal que va patir tot un poble i la gent de sang armènia. Així aconseguir despertar i fer sonar el silenci del primer genocidi del món i fer que el públic sap el que va passar aquella època i la negació actual de Turquia en defensar el silenci i la mentida del genocidi ocorregut.

- Hi ha algun tema o tema predominants?.

El tema que predomina son les explicacions de les vivències de la gent que va viure el genocidi. La política també actua bastant sobretot amb els turcs, la religió es una de les causes però es un tema poc descrit, el que predomina més és el esmentat al principi, el social, aquest relats del poble armeni que ajuden crear la història.

7) llenguatge

- Que predomina en el relat: descripció, narració, diàleg o exposició?

Al relat predomina la narració , descripció dels fets històrics, i en alguns moments concrets hi ha diàleg. Exposició podem dir que n'hi ha quan es donen les idees i tesis que expressen els polítics en diferents reunions.

- Recurs de l'autor per fer història, epistolari, narració directa, escrit en 3ª o 1ª persona, etc.

El recurs que utilitza mes l'autor per fer la historia solen ser documents o cartes en les que s'expliquen les vivències de les persones que les han escrit, també utilitza molt les declaracions diguem-ne dels familiars vius del protagonista. La 1ª persona es la que abunda majoritàriament en el llibre.

8) Opinió personal i crítica.

Me pensava que seria pitjor però mira a pics no me podia aturar i a pics llegia i passava pagines fora saber que passava, crec que en segons quins fets i a massa cosa. Lo pitjor no es llegir, lo pitjor és fer es treball!.




Descargar
Enviado por:Naoj X
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar