Arte


Edvard Munch


Comentari de

L'Obra

Edvard Munch

  • Fitxa tècnica:

  • Obra: Vampir ( The Vampire)

    Autor: Edvard Munch

    Cronologia: 1895

    Estil: Expressionista

    Tècnica: Pintura al oli

    Ubicació: The Munch museum, Oslo (Noruega)

    2. Anàlisi de l'obra

    2.1 Iconogràfic:

    Al quadre hi podem veure una dona que posa el seu cap sobre el coll d'un home vestit de negre, quasi no es distingeix del fons.

    La dona es de pell blanca i cabell roig.

    A cap dels dos personatges s'els hi veu el rostre.

    La pinzellada es solta i carregada de pasta.

    El que ens crida l'atenció del quadre es la dona, amb el cabell vermell, que destaca juntament amb els seus braços blancs en contrast amb el fons i l'home, que son d'una gama cromàtica de negres, grisos i marrons.

    El quadre no te profunditat.

    La llum ve marcada per els braços de la dona que envolten l'home inconscient o

    mort.

    Aquesta litografia mostra el estil vigorós i senzill de l'autor

    2.2. Iconològic

    El quadre representa una vampira absorbint la sang, prenent-li la vida de una anima innocent, la de un home que ya en els seus últims segons de vida es recolza sobre aquest ser immortal.

    El tema suggereix no sols la preocupació del pintor per la mort, si no que també las seves inquietuds sexuals sobre les dones, representada per la vampira, que es un ser mític relacionat amb la sang i el sexe.

    Per això el color vermell destaca en el quadre.

    3. Autor:

    Edvard Munch (1863-1944), pintor noruec de quadres i obres gràfiques, tristes i angunioses representacions basades en les seves obsessions i frustracions personals, van obrir el camí al desenvolupament del expressionisme.

    Va néixer en Loeiten, Noruega, el 12 de desembre de 1863, Munch comença a pintar a la edat de 17 anys. Una beca estatal, concedida en 1885, li va permetre prosseguir els seus estudis en París durant un breu període de temps. Vint anys després, en las ciutats de París y Berlín, Munch va desenvolupar la major part de la seva producció artística. Seguit d'una primera influencia de la pintura impressionista y post-impresionista, canvià cap un estil molt mes personal, obsessivament inclinat a la representació de imatges relacionades amb la malaltia i la mort. La exposició dels seus quadres en Berlín en el any 1892 impressionà de tal manera a les autoritats que van decidir tancar la mostra.

    De entre totes les obres, la mes coneguda es El grito (1893, Museo Nacional de Oslo). Junt amb el angustios Niño enfermo (1881-1886, Museo Nacional de Oslo), reflexan el trauma patit per Munch en la infància al morir la seva mare i la seva germana víctimes de la tuberculosis. Pinta també tristes i melancóliques escenes, com El puente, amb figures lànguides, de rostres indefinits. El reflex de les seves ansietats sexuals es poden veure en múltiples retrats de dones, com vampiresas devoradores de vida.

    En 1908 va ser hospitalitzat. En 1909 va tornar a Noruega. La relativa tranquil·litat que va dominar la seva vida des de 1909 en endavant te el seu reflex artístic en els murals de la Universitat de Oslo (1910-1916) y en el vigorós i brillant colorit dels seus paisatges.

    2. Estil


    Encara que el terme expressionista no es va aplicar fins 1911, les seves característiques es troben en el art de quasi tots els països i períodes.

    La expressivitat espiritual, la intensitat expressiva creada mitjançant la distorsió apareix també en el segle XVI en les obres dels artistes manieristas, Però els autèntics precursors del expressionisme avantguardista van aparèixer a finals del segle XIX y començaments del XX, en especial el pintor holandès Vincent van Gogh, el francès Paul Gauguin y el noruec Edvard Munch, que utilitzaren colors violents y exageraren les línies per aconseguir una expressió mes intensa.


    El grup expressionista mes important del segle XX va aparèixer en Alemanya de la ma dels pintors Ernst Ludwig Kirchner, Erich Heckel y Karl Schmidt-Rottluff, que fundaren un grup en Dresde denominat Die Brücke (El puente). A ells es van unir altres pintors.


    La següent fase del expressionisme es va anomenar Nueva objetividad (Neue Sachlichkeit) i, surgeix la desil·lusió subsegüent a la I Guerra Mundial. Fundat per Otto Dix i George Grosz,.

    Mentres el expressionisme se havia convertit en un moviment internacional, y la influencia dels alemanys ja es podia apreciar en els treballs de artistes foráneos.

    El expressionisme abstracte va apareixer en els E.E.U.U. nada mes finalitzar la II Guerra Mundial. Els pintors intentaren representar les emocions básiques mitjançant la pintura abstracta.

    5. Context Històric

    La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte militar que comença el 28 de juliol de 1914 com un enfrentament localitzat en el Imperi Austro-Húngaro y Serbia; i es transformà en un enfrontament armat a escala europea quan la declaració de guerra austro-húngara es va estendres a Rusia el 1 de agosto de 1914; i finalmente va pasar a ser una guerra mundial, en la que participaren 32 nacions, finalitzada en 1918. Vint-i-vuit de elles, denominades `aliades' o `potències associades' i entre elles es trobava Gran Bretanya, Francia, Rusia, Italia y Estats Units, lluitaren contra la coalició dels anomenats Imperis Centrals, integrats per Alemanya, Austria-Hungría, el Imperi otomana i Bulgaria. La causa inmediata del inici de las hostilitzades entre Austria-Hungría i Serbia va ser el assassinat del archiduc Francisco Fernando de Habsburgo, hereder del tro austro-húngaro, comes a Sarajevo. El 28 de juny de 1914 per el nacionalista serbi Gavrilo Princip.

    No obstant, les causes profundes del conflicte remitent a la historia europea del segle XIX, concretament a las tendències econòmiques i polítiques que imperaran en Europa des de 1871, any que fou fundat com gran potencia el II Imperi Alemany.




    Descargar
    Enviado por:Diablilla
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar