1. L' EDUCACIÓ FÍSICA

Es el colofó de totes les activitats motrius, una espècie d' activitat integradora de totes les percepcions, coordinacions i altres qualitats bàsiques (força, velocitat, agilitat, etc.) baix un ajust constant entre el sistema nerviós i el sistema locomotor amb intervenció, encara que a major distància, d' altres funcions orgàniques; i que a més movilitza les capacitats cognoscitives i afectives molt per damunt de la resta de les ativitats.

2. OBJECTIUS DE L' EDUCACIÓ FÍSICA.

• Transmissió de tècniques esportives.

• Crear hàbits positius d' higiene i conducta.

• Contrarestar les tensions diàries en els alumnes.

• Elevar el rendiment físic-atlètic dels alumnes.

• Conscienciar als alumnes per a que valoren el vertader esperit esportiu.

• Augmentar la capacitat de treball intel.lectual de l' alumne mitjançant la pràctica constant d' una activitat física.

• Inculcar l' amor per l' esport, amb el propòsit de que el seguesca realitzant en la seva vida professional.

• Lograr que els alumnes identifiquen plenament els beneficis que aporta l' Educació Física i els medis que la integren.

• Propiciar la selecció d' una o diverses activitats físiques que gaudeixen les necessitats individuals.

3. L' EDUCACIÓ FÍSICA I LA QUALITAT DE VIDA.

La Motricitat representa un fundament i una condició important, no sols per al desenvolupament físic, sinó també per al desenvolupament intel.lectual i socio-afectiu, ja no podem analitzar-la únicament desde el punt de vista biològic, sinó que deguem asumir la repercusió que la mateixa posseix sobre totes les dimensions del ser humà.

Es per açò que la motricitat formatiu-educativa deu suplir el dèficit motriu del nostre estil de vida i de treball... el caminar. Córrer, botar, espentar, llançar, rebre, i moltes altres maneres motores bàsiques arribaren a la motricitat esportiva sorgint de la motricitat laboral o per mig d' ella.

La finalitat de l' educació no es exclusivament l' adquisició de determinats coneiximents o habilitats, sinó el desenvolupament d' un ser humà plenament humà, lliure creador i recreador de la seua pròpia cultura, amb el fi últim de millorar la seva qualitat de vida.

L' Educació física es l' àrea de l' educació que educa l' home a través del moviment, desde i en el psicomotor, cap al cognoscitiu-socioafectiu i en funció d' un disseny d' home.

“L' obesitat, l' estrés, el sedentarisme i el consum exagerat d' alcohol, tabac o drogues, junt amb a motorització constitueixen els pilars en els que es recolça el sistema de vida dels ciutadans moderns que, alhora que els permeteix disfrutar d' alguns plaers, els produix una forma típica de malaltia i mort”

“L' estil de vida “modern” i la societat de consum es caracteritzen per una desmedida carrera competitiva, el que desencadena una enorme tensió (estrés). Per a poder combatre en el dur camp del consumisme, molts individus (com els mals esportistes) necessiten estimulants (dopatge) que eliminen les tensions generades; tabac, alcohol i drogues compleixen la seua comesa.”

Enfront d' açó, la societat s' ha decantat avui, per l' exercici i l' esport, en les seues manifestacions recreatives o competitives, una funció trascendental per a la preservació i el desenvolupament de la salut del ser humà, per aquesta raó el moviment deu manifestar-se com un tipus de cultura, d' educació i de promoció de salut.

4. DIFERENTS CAPACITATS I HABILITATS DEL SER HUMÀ.

El ser humà necessita el moviment per a sobreviure: alguns dels seus moviments són notoris, poguent-se medir i apreciar a simple vista, altres requereixen d' equip per a ser detectats, ya siga perque són moviments molt fins, imperceptibles per a l' ull humà o que estàn ocults dins del nostre cos (per exemple el bategar del cor).

Desde la prehistòria, el moviment el permeteix funcionar, relacionar i reaccionar en el seu ambient traguent-li profit al mateix. L' ésser humà necessita aprendre a menejar-se efectivament per a sobreviure i funcionar en societat: es un procés que comença abans del naixement i que no acaba fins a la mort.

El paper de l' educador físic deu ser proveïr al ser humà desde xiquet, d' experiències per a que després valore les condicions individuals i medesca els riscs de la competència abans d' exigir-los especialitzar-se en l' adquisició de destresses.

En fi, podem dir que el ser humà el requereix en totes les seues etapes de les seues manifestacions, es un procés de formació que el porta gradualment a la maduració i consolidació de les seues habilitats, pasant per a açó per diferents fases.

FASES DEL DESENVOLUPAMENT MOTOR

Les habilitats motores es donen per mitjà d' una seqüència de moviments que van desdels simples fins als més complexes. Les sis fases del desenvolupament motor indiquen on estàn la majoria dels xiquets i xiquetes en el desenvoluoament de les seues habilitats, el qual no significa que tots pasen per aquestes fases en la seqüència exacta. No obstante, el conéixer-les ajuda a enfatitzar el desenvolupament de diferents graus d' habilitat, segons els interesos i capacitats.

• Moviment reflexe (úter - 5 mesos):

Són moviments involuntaris del cos produïts subcorticalment. Alguns d' aquests s' anomenen reflexes antics (buscar mamar com a mecanisme de supervivència).

• Habilitats motores (primers 2 anys de vida):

El desenvolupament de formes eficients i efectives del moviment ajuden a formar l' estructura bàsica per a les funcions motores posteriors. (Estimulació temprana- natació).

• Patrons bàsics de moviment (de 2 a 7 anys):

El xiquet o la xiqueta explora o experimenta amb el potencial motor del seu cos mentre corre, bota, llança i fa equilibri. Ací s' enfatitza la generalitat del moviment en lloc de l' específic, així com també el sentit de l' éxit en lloc del fracàs i la varietat de moviments en lloc d' un nombre limitat de destreces executades amb precisió.

• Destreces motores generals (de 8 a 10 anys):

S' observen elements vists en l' execució bàsica, però ara amb énfasi en la presició, forma i execució mestra. Els xiquets i xiquetes comencen a menejar-se en una gran varietat de destreces deportives.

Las destreces deportives són els moviments bàsics però de maneres més complexes i epecífiques.

• Destreces motores específiques (d' 11 a 13 anys):

Es refinen les destreces deportives més complexes i les utilitzen en la execució de predeportius avançats, i del mateix esport oficial. Se li dona més énfasi al producte que al procés, el que involucra experimentar amb una sèrie d' èxits i fracasos, raó per la qual no es deu desenvolupar en els primers anys, sinó més be en l' escola i els primers anys d' adult.

• Destreces motores especialitzades (14 anys en abant):

Aísla un nombre limitat de destreces específiques que seràn practicades i perfeccionades per a l' alt rendiment. El nivell d' execució dependrà del talent de l' individu, i l' espelització pot anar desde la competència olímpica fins a les activitats recreatives seleccionades.

Es deu rebutjar la idea d' aquest tipus de destreces dins del programa regular d' Educació Física per a xiquets i xiquetes. En cas de considerar-les importants d' impartir, aquestes es deuen donar fora del temps lectiu.

5. VALORACIÓ DEL PAPER DE L' ESPORT I L' ACTIVITAT FÍSICA EN RELACIÓ A LA MEUA PERSONA I A L' ENTORN SOCIAL.

L' esport, es un factor molt important per a la meva vida, perque a més de que el necessite, per limitacions físiques, es una activitat que m' agrada i intente practicar-la dos o tres dies a la setmana; els esports que practique son la bicicleta estàtica i la natació, a més de fer estiraments i utilitzar diverses màquines del gimnàs per a enfortir braços i cames.

En la societat actual, cada vegada es concedeix major importància a l' esport, no sols com mig per al desenvolupament físic i personal, sinó com via d' entreteniment i manera d' ocupar el temps d' oci, el que ha portat un increment considerable de la pràctica del mateix en xiquets, jóvens i adults.

6. DIFERÈNCIA ENTRE JOC I PRE-ESPORT.

JOC: Activitat motriu lúdica de curta duració, amb normes simples, i que movilitza les capacitats del practicant sense grans exigències físiques ni complexitats tècniques.

ESPORT: Activitat motriu lúdica de llarga duració, amb normes complicadíssimes, movilitzant les capacitats del practicant agonísticament i utilitza métodes i tàctiques complicadíssimes.

PRE-ESPORT: És el terme mig entre el joc i l' esport, i es tracta d' una activitat amb una duració més enllà del joc simple però molt lluny de l' esport; amb unes normes un poc complexes però no tant com les de l' esport i que exigeix la movilització d' unes capacitats fetes a la mida de l' adolescent.

7. DIFERÈNCIA ENTRE ESPORTS INDIVIDUALS I COL.LECTIUS.

Els esports individuals cmporten un major grau de competitivitat,a més el jugador es troba sol amb si mateix i la motivació ve donadapel seu propòsit individual; mentre que en els esports col.lectius es d' un conjunt de companys que lluiten junts per un propòsit comú, a més la pressió no és tan gran perque es troben ecolçats els uns en els altres i per a un bon resultat es molt important la bona convivència entre els jugadors.

8. EXPLICACIÓ BREU DE L' ESPORT QUE MÉS T' AGRADA I PRACTIQUES

Actualment la natació inclueix competicions en quatre estils diferents: crol o estil lliure, espatla, braça i papallona. L' espatla i l' estil lliure es practiquen desde fa diversos segles, mentre que la papallona es el mes recent i no va ser acceptat en competicions oficials fins a principis de la década de 1950. En les probes de braça, estil lliure i papallona, tots els participants comencen la proba a les plataformes situades fora de l' aigua, mentre que en l' espatla comencen dins de l' aigua. El salt d' eixida en les tres primeres proves es decisiu en carreres curtes i ha de ser superficial i ràpid, encara que en la braça es més profund per aprofitar el dret a nadar a nadar baix l' aigua la primera braçada. En les proves d' espatla el nadador pren impuls apoyant els peus en el mur i arquejant el cos per damunt de l' aigua. Els viratges també son decisius per al final d' una prova; en l' estil lliure i l' espatla,el nadador gira baix l' aigua just abans d' aplegar a la paret i agafa impuls apoyant els peus contra ella, mentre que en braça i papallona el viratge es més lent, ja que deu tocar el mur amb les dos mans. El ritme es important en tots els estils, en braça per exemple el moviment de braços i cames ha d' estar coordinat, al igual que la respiració, sobre tot es l' estil lliure i la papallona, on el cap passa cert temps sumergit; la respiració es coordina amb el moviment dels braços.

Totes les grans proves internacinals (Jocs Olímpics, Campeonat del Mòn, Copa d' Europa, Campeonat d' Europa, etc.) es diputen en piscines olímpiques, les mides de les quals son de 50 metres de llarg per almenys 20 metres d' ample i 2,20 de profunditat dividides en dividides en vuit carrers separats en la superficie per cordes flotants (que també redueixen les turbulències) i senyalades al fons de la piscina per línies pintades al llarg de cada corredor. Els nadadors més ràpids, segons marques obtingudes anteriorment o en els entrenaments previs a la competició, es situen als carrers centrals i els més lents als dos laterals, que són els més afectats per les turbulències. En canvi, les proves més importants es disputen en piscines de deu carrers amb els dos laterals lliures. La temperatura de l' aigua (24ºC) i l' equip d' eixida estàn reglamentats. En la majoría de les ocasions els nadadors porten gorres, que redueixen molt la resitència de l' avanç (hi ha qui opta per afeitar-se el cap), i ulleres per a protegir els ulls i veure baix l' aigua, el que es important tant per al viratge com per a veure la posició dels altres competidors.

En totes les competicions es realitzen proves individuals i per equips dels quatre estils, així com proves desde 50 fins a 1.500 metres.

Per a mantindre una bona condició física es important compaginar l' esport amb una bona alimentació, un exemple de menú per a una setmana podria ser aquest:

A més, el desdejuni podria ser una tasa de llet amb tostades, per a esmorçar un entrepà de fiambre i un berenar lleugeret.

En quant a l' esport, considere que fer esport tres dies a la setmana pot ser suficient per a mantindre una bona condició física, en aquests dies es poden practicar la carrera continua (20 minuts), natació (entre 30 i 40 llargs), bicicleta estàtica (15-20 minuts), estiraments i activitats al gimnàs; no crec que siga necessari seguir un horari estricte, es poden compaginar les activitats els diferents dies de la setmana, segons les apetències de l' esportista.

M' impresiona, veure un català de 21 anys com es Pau Gasol, que ha sorgit de les bases del Barça, jugant i triumfant d' aquesta manera a l' NBA.

Se 'l compara amb els millors jugador de l' NBA, fins i tot es diu que es el Kevin Garnett europeu, i a hores d' ara està entre els tres millors jugadors del mòn, a més que va ser impressionant el mate que que li va fer a Garnett, diguemne que per a tornar-li la jugada que aquest li havia fet anteriorment.