Habitatge edat de bronze

Introducció: durant els segles finals del segon mil·lenni i els
inicials del primer, les terres catalanes es van introduir de forma
plena en l'edat de bronze, gràcies a l'arribada de prospectors de
metalls del centre d'Europa (pobles indoeuropeus) que van arrelar a
Catalunya i es van barrejar amb la població indígena (molt nombrosa en
aquesta època). La penetració centreeuropea, de gent pertanyent a la
cultura dels camps d'urnes i d'altres tradicions culturals, es va
iniciar al final del segle XI a.C., va continuar durant uns quants
segles (fins al VIII a.C.).
Comentari: El perfil de l'home en l'edat de bronze és el d'una persona
pobra, on el bronze és el metall preciat i es desenvolupada
l'agricultura. Els pagesos viuen en cases, que formen carrers en angle
recte, a la vora del riu (s
VII).                                              
Foto d'una casa i molí   

Els ibers viuen al costat de l'Ebre, els poblats es constitueixen dins
d'uns límits mitjançant muralles, per protegir-se. Una característica
del poblat es que no hi ha cap plaça central.
























Pagesos en un país feréstec
Comentari: Els pagesos eren pobres, els hi donaven terres i si al cap
de 30 anys les conservaven, passaven a ser de la seva propietat i
deixaven de ser esclaus, això era degut a l'entrada en vigor del
contracte de aprissió. L'agricultura al Pirineu es realitzava
desforestant els boscos i aconseguien salvar els desnivells de la
muntanya mitjançant marges. Es fan castells o fortaleses per vigilar.
L'aigua es muntava en una sénia per regar, es dipositava en un lloc on
es distribuïa. Això permet al pagès marxar mentre rega. S'introdueix el
conreu de regadiu.
Al segle X s'inicià el mercat, al segle XI s'implantaren fronteres, amb
conseqüència, hi ha un intent d'ampliar-les i això provoca violència.
Es crea el feudalisme: hi ha pagesos que passen a ser feus.
Al segle XII apareix el nom de Catalunya, es troben els dos primers
llibres en català, hi ha la conquesta de la Catalunya Nova. Els
monestirs més importants són: el D.Escut.

Foto d'un mecanisme de molí sX i armadura

Ampliació complementària: Ella camperols que emigraven de les zones
altes de Catalunya s'establien, amb totes les seves pertinències, en
terres que pertanyien al comte però que passaven a ser propietat dels
repobladors mitjançant el sistema anomenat d'aprisió, derivat de la
legislació visigòtica. Aquest sistema en el dret d'apropiació d'una
terra verge després de trenta anys de possessió i explotació sense
interrupció.La majoria dels aprisiadors eren pagesos de condició humil
que emigraven espontàniament, obligats per necessitat. El resultat fou
la fragmentació de la terra de conreu en una multitud de petites
propietats, treballades en instruments rudimentaris. Aquesta propietat
privada plena rep el nom d'alou. El sistema d'aprisió fou utilitzat
també pels monestirs, que col·laboraren activament en aquesta primera
repoblació.
Aquest tipus d'organització de la repoblació, que unia la propietat
efectiva de la terra amb funció del govern, es donà sobretot a la zona
fronterera de la Catalunya Vella. El resultat fou una repoblació en què
es combinava la petita propietat (aprisiada) i la gran propietat
aristocràtica d'origen públic (feu).
Durant el segle X, els comtes consideraren com a alou propi tota la
terra del fisc, la terra que no pertanyia a cap particular. Aquest acte
de sobirania els permeté disposar de la terra lliurement: la podien
vendre, donar, deixar en herència i infeusar sense cap restricció.
El resultat de tot aquest procés fou una estructura agrària diferent a
la muntanya i al pla. A la muntanya predominava el domini territorial
de la noblesa i del clergat, que incloïa la propietat i, molt sovint,
el dret públic o jurisdicció (en nom del comte). A les valls i al peu
de les muntanyes hi havia un equilibri entre el domini nobiliari i
eclesiàstic i la petita propietat privada pagesa. El domini dels petits
aloers era quasi total a les zones repoblades. L'activitat econòmica
més important era l'agricultura, que era la base de l'alimentació.


Masia al segle XVII

Comentari: Consta de dos plantes, a la primera s'observa el menjador,
la cuina i els estables.
A la segona estan les habitacions, al sostre les golfes.
L'hereu era la persona que obligatòriament s'ha de quedar a viure en
aquella casa, els fills tenen la possibilitat de quedar-se a viure o de
marxar; la filla o pubilla, ha de marxar per casar-se i poder ampliar
el patrimoni familiar
Ampliació complementària: l'agricultura catalana dels segles
XVI i XVII continuava molt diversificada, tot i que el cultiu
predominant encara eren els cereals. La superfície dedicada als cereals
va augmentar en aquests segles; la principal novetat, però, va
consistir en la tendència a substituir el blat, que continuava sent el
cereal bàsic, per altres cereals (sègol i ordi).
Un altre cultiu destacable era la vinya, amb una producció estable, tot
i que fins les acaballes del segle XVII la seva producció no va
augmentar de manera significativa. Però la gran expansió de la vinya
està molt relacionada amb el creixement del comerç exterior, com es va
produir en la segona meitat del segle XVIII.
Altres cultius eren els productes d'horta (verdures i llegums),
l'olivera., els arbres fruiters, el cànem, el lli i el safrà. Les
tècniques de cultiu i utillatge eren poc evolucionades. El regadiu
tenia poca difusió.