4.- Els ecosistemes canvien.

Perquè un ecosistema sigui estable cal que hi hagi un equilibri entre tres elements: les condicions ambientals, el nombre d'éssers vius i els factors externs. Per assolir aquest equilibri han de passar molts anys i moltes estapes diferents. Per exemple, a partir d'un sòl de roca cobert de líquens es pot formar un ecosistema estable com ara un bosc. Entremig, però, se succeeixen diverses etapes durant les quals hi ha espècies dominats diverses. Les espècies dominants en una etapa concreta es redueixen o desapareixen en benefici d'unes altres a l'etapa següent, fins que s'estableix l'equilibri total. El procés pel qual un ecosistema passa d'una etapa a una altra fins a arribar a una fase d'estabilitat relativa rep el nom de successió ecològica. Les causes naturals són: incendis, sequeres, terratrèmols, erupcions volcàniques,etc.

Les causes artificials són, entre d'altres, la deforestació, els incendis provocats, la introducció d'espècies estranyes, la caça abusiva i la contaminació per productes pesticides.

Quasi tots els ecosistemes tenen una gran resistència a les alteracions: això vol dir que, encara que es produeixi una agressió, l'ecosistema es pot recuperar. Però és possible que una agressió sigui tan greu que l'ecosistema quedi alterat irreversiblement.

4.1.- Colonització del medi.

Explicarem la colonització mitjançant un exemple, que esta molt lligat amb la successió.

El 27 d'agost de 1883, una violentíssima explosió, va originar unes zones gegants. En va ser la causa una erupció volcànica que destruí l'antiga illa de Krakatau, entre Java i Sumatra. Només va quedar-ne un pujol, ple de cendra, sense cap rastre de vida. Alguns biòlegs van entendre que era una oportunitat per veure com es comportava l'ecosistema i esbrinar si colonitzarien l'illa els mateixos organismes que hi vivien abans, en quin ordre hi amb quina rapidesa s'hi instal·larien, si s'arribaria a una selva humida com la que hi havia o hi apareixeria alguna cosa diferent, etc. Nou mesos després d'aquella catàstrofe, un naturalista que viatjava a bord d'un vaixell va arribar a l'illa i va buscar si ja hi havia formes de vida. Només va aconseguir trobar-hi una aranya microscòpica. Aquesta aranyeta havia arribat a l'illa arrossegada pel vent. Molts altres organismes petits arriben a les illes arrossegats pel vent: bacteris, fong, llavors, insectes i altres invertebrats. Els ocells van arribar a la nova illa per l'aire i altres organismes, nedant, fins hi tot hi van arribar serps i llangardaixos.

A la tardor de 1884, hi va aparèixer l'herba; el 1886, 1897 i 1928 el nombre d'espècies presents va arribar a 15,49 i 300, respectivament.

S'ha constatat que durant els darrers cent anys el nombre d'espècies ha anat augmentant, tot i que cada vegada més lentament. Ja no és un lloc de gaires oportunitats per als nous colons, que han de competir pels recursos amb altres espècies que hi ha arribat abans. Aviat es va constatar que les espècies pioneres podien desaparèixer amb el pas del temps. Les espècies que arriben l'illa amb més facilitat ja no augmenten en nombre oi potser han arribat a un equilibri, però altres, com ara els mamífers o els cargols, encara necessitaran molt més temps per poder aprofitar al màxim les possibilitats de la nova illa.

La colonització en definitiva es quan els éssers vius s'estableixen en un ecosistema que no es el seu propi inicialment. Alguns éssers prosperaran amb més èxit que altres.

4.2.- La successió. Canvis al llarg del temps.

La successió pot recomençar moltes vegades quan l'ecosistema ha fet una regressió, a causa, per exemple, d'una gran sequera o un incendi. Parlem de successió secundària quan la comunitat preexistent ha desaparegut, per diferenciar-la de la successió primària, que és la que es dóna en un lloc que abans no era ocupat per aquella comunitat. En resum, la successió ecològica és un procés ordenat de desenvolupament de les comunitats, originat pel canvi de les espècies presents, tant pel que fa al nombre d'individus de cada espècie com per l'establiment d'espècies noves, que poden arribar a eliminar lentament les poblacions originàries. La successió s'efectua solament en una sola direcció i, encara que, com hem vist, torni a estadis anteriors, no segueix el mateix procés en un sentit i en l'altre.

4.3.- Autoreparació i regeneració dels ecosistemes naturals.

Ho explicarem posant l'exemple d'un incendi forestal:

Després d'un incendi forestal el foc ha destruït tot el medi natural i el nombre d'arbres morts és només un dels seus aspectes. Els incendis forestals destrueixen tot el sotabosc, deixant el sòl al descobert i reduint la seva

capacitat d' absorció. Això comporta l'augment de la circulació d'aigües, i com a conseqüència l' erosió del sòl. A mesura que la capa superficial del sòl i les cendres van arribant als rierols, la qualitat de l'aigua empitjora degut a l' augment de sediments, posant en perill la vida de les criatures aquàtiques.
 Però molts arbres, entre els quals hi han els pins i roures, posseeixen escorces molt gruixudes i aïllants que redueixen els danys produïts pel foc. El profund sistema radical d' algunes nogueres permetien una ràpida regeneració del arbre si el foc ataca el tronc i les rames. Algunes classes de pins produeixen llavors amb molta rapidesa i això permet el naixement d' una nova generació immediatament després d' un incendi . A més a més d' enriquir el sòl, els focs consumeixen les fulles del sotabosc, destruint l' hàbitat preferit de molts insectes nocius pels arbres, mentre que el fum aniquila varies espècies de fongs paràsits. Quan un gran incendi crema la copa d' un arbre, la llum del Sol arriba més fàcilment al sòl, permetent així el creixement de plantes que envellien en la foscor del bosc. En alguns boscos, la nova vegetació, rica en proteïnes, calci i fosfats proporciona aliment per a animals herbívors. Amb aquest exemple veiem que els ecosistemes, quan es destrueixen poden regenerar-se, aquest procés afavoreix a algunes espècies vegetals, però perquè un ecosistema recuperi el seu aspecte inicial tenen que passar molts anys.