Economía y Empresa


Economía de las Illes Balears


Sector I

Aquest sector només representa un 1% PIB balear. A les nostres illes el paisatge agrari és gairebé residual. L'agricultura i la ramaderia tenen un paper poc important avui dia però abans de l'arribada del turisme de masses eren activitats bàsiques. L'agricultura està condicionada per l'escassetat i regularitat de les pluges, la variació de les temperatures, la manca de corrents continus d'aigua i el tipus de sòl balear. Aquestes característiques fan que només sigui possible, en general, desenvolupar una agricultura de secà amb cultius resistents a la secada estival (olivera, ametllers, garrovers,…). Un altre tret que dificulta l'obtenció d'uns rendiments satisfactoris és la excessiva parcel·lació de la terra. L'agricultura de secà és pobra i encara predominen tècniques antigues; en canvi, l'agricultura de regadiu va adoptant tècniques modernes: hi ha més mecanització, cultius davall plàstics, sistemes de rec, fertilitzants…(el regadiu ocupa poca extensió).

El major creixement dels productes agroalimentaris en els darrers anys s'ha percebut a les begudes no alcohòliques, vins, productes làctics, pa, figues i fruits secs, els embotits han augmentat la qualitat i han aconseguit la denominació d'origen, també s'ha desenvolupat l'agricultura ecològica; han retrocedit els productes alimentaris per a animals i els càrnics. Aquests canvis es deuen a la necessitat de canviar produccions de baixa rentabilitat per altres de major valor afegit i a la incorporació d'una nova generació d'agricultors.

A la ramaderia s'aprecia una reducció de la cabanya bovina i ovina.

La pesca a les Balears té una importància quasi irrellevant per a la seva economia, sobretot si la comparam amb altres regions espanyoles. Podem dir que a les Balears el volum de pesca és de 4100 tones.

Les indústries extractives a les Balears es centren en les pedreres que subministren materials diversos (marès, grava…) per a la construcció.

Algunes dades importants del sector primari són: el nombre d'ocupats era al 1r trimestre de 1999 de 7650 (2,72%), pel que fa a nombre de desocupats al mateix període era de 160 (0,448%), segons dades de l'IBAE.

Sector II

Si tenim en compte el sector de la construcció i el de la indústria conjuntament tendrem que el sector secundari genera un 19% del PIB balear.

El sector de la construcció és el que ha tengut un major creixement produït sobretot pels efectes de les moratòries urbanístiques del “Consell insular de Mallorca” i el “Govern de les Illes Balears” que han provocat un major creixement de les obres degut a l'anticipació de l'inici d'aquestes. Degut a les gras obres, pel gran progrés del sector turístic (creació de noves infrastructures per l'oci i d'hotels), i altres de menors com la modernització d'hotels i vivendes la construcció s'ha mantengut elevada. Una dada significativa és que la construcció balear tancà l'any 1999 facturant 370000 milions de pessetes.

La indústria balear té un precedent en les activitats artesanals. L'illa de Menorca és la més industrialitzada mentre que Eivissa i Formentera gairebé no han tengut indústria i la que hi ha avui dia té relació amb el turisme, així i tot cal anomenar l'explotació salinera. El creixement industrial va directament lligat amb el progrés turístic. Tenen un paper destacat les indústries de l'alimentació i les begudes, les indústries tèxtils (Santa Maria, Pollença i Lloseta), de la pell i del calçat (Inca, Alaró, Llucmajor i Ciutadella), la indústria de la fusta (Manacor), el metall l'artesania i la indústria de bijuteria - joieria (Maó, Ciutadella i Manacor).

En xifres direm que a les Balears el nombre d'ocupats en aquest sector el 1r trimestre del 1999 era de 73880 (26.28%), mentre que el nombre de desocupats era de 3330 (9.33%).

Sector III

El sector que anam a analitzar a continuació proporciona el 80% del PIB de les nostres illes. El més important amb un 60% del PIB és l'activitat turística, en relació a les altres com el comerç, el transport,… . Les Illes Balears són el centre turístic més important no sols d'Espanya sinó que també de tota l'àrea mediterrània. El transport aeri i els vols xàrter són el desencadenant del creixement de la capacitat turística que han aconseguit. A Mallorca l'espai de màxima concentració turística es localitza a la zona de la badia de Palma, entre Magaluf i s'Arenal. A Eivissa destaca Sant Antoni i Santa Eulària. Menorca es caracteritza pel seu turisme poc massiu la qual cosa ha fet que no es formessin grans centres turístics.

Actualment destaquen en primer lloc els visitants alemanys, seguits dels britànics i e tercer lloc turistes de nacionalitat espanyola i francesa. Un problema greu del turisme de les illes Balears és la forta estacionalitat amb menys del 20% d'arribades durant els sis mesos de temporada baixa i mitja.

Gràcies al turisme el comerç té bastant d'importància ja que els visitants de les illes adquireixen gran nombre de productes d'aquí, a més durant l'estància van a molts restaurants i això fa que es desenvolupi el sector de la restauració.

Pel que fa a sanitat hem d'assenyalar el progrés dels darrers anys ja que s'han construït hospitals (Manacor i Palma II) i altres estan en procés de construcció, sense oblidar-nos de Son Dureta i altres privats.

Per acabar dir la dificultat i els elevats costos que comporta el transport amb l'exterior per la nostra insularitat sobre tot pel que fa a la importació de matèries primeres i altres productes que són escassos a Balears.

Altres activitats que pertanyen al sector III són la banca, l'ensenyament, la investigació, la publicitat, l'administració pública diversos tipus d'assessorament, etc, però degut al seu normal funcionament no gaudeixen de gaire importància respecte a la seva aportació al PIB.

Segons dades de l'IBAE els ocupats del 1r trimestre de l'any 1999 eren de 199640, un 71%, i els desocupats d'aquest sector eren 21980 un 61.55%.

Tan sols amb 50 anys s'ha canviat el model econòmic basat en el sector agrícola a una economia de serveis basada en el turisme.

EL PROBLEMA DE L'AGRICULTURA A LES ILLES BALEARS

Si els beneficis que pretenen obtenir els agricultors, com en qualsevol activitat econòmica, no són suficients aquesta activitat entra en crisis.

Això és el que està passant actualment a les Illes Balears degut a que la dieta alimentària ha sofert grans canvis que han imposat modificacions importants en la demanda que afecten tant al tipus de productes (agrícoles i ramaders) com les quantitats que se'n obtenen. Aquests fets han conduït l'abandonament de molts de conreus tradicionals mentre que s'han anat introduint noves varietats i espècies ramaderes rendibles.

Les raons per les quals l'agricultura Balear ha entrat en un període de preocupant declini són diverses però les més importants són les desenvolupades a continuació:

  • EL MEDI FÍSIC

La distribució de diferents tipus d'activitat agrària que es donen a diverses zones de l'arxipèlag Balear estan condicionades per les diferents característiques que constitueixen el medi físic.

Un altre dels condicionants del problema de l'agricultura Balear, i es podria dir que és el més important, és l'escassetat de precipitacions que es dóna a la major part de totes les illes; sobretot Eivissa i Formentera que destaques per ser les més àrides. Un altre punt a tractar referit a l'aigua de les Balears és que no hi ha cap curs fluvial permanent.

El relleu de Mallorca, Menorca i Eivissa presenten característiques molt diferents però, malgrat això l'agricultura practicada a les planades i els fons de les valls es pot distingir clarament. Generalment l'agricultura que es practica és la de regadiu i la de secà, que és la que es desenvolupa als vessants més o menys pendents.

  • LA POBLACIÓ AGRÀRIA

La pèrdua d'agricultors, la qual ha beneficiat altres activitats, ha estat el resultat de la manca d'atractiu econòmic del camp. Aquesta població agrària, que és bastant vella, està formada per una petita quantitat d'agricultors.

Les altres activitats que han sortit beneficiades, com el sector turístic, ha estat degut a la sortida de joves cap a la ciutat per cercar treball en aquest sector, hi ha provocat que el nombre d'agricultors disminuís i que la proporció de població vella al camp augmentés.

La població activa balear dedicada a l'agricultura és del 3,3%.

Economía de las Illes Balears

  • LES DIMENSIONS I LA RENDIBILITAT DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

La rendibilitat de les explotacions agràries és independent de les dimensions que tenguin, encara que l'extensió també és important.

Pes exemple, hi pot haver explotacions de gran dimensió i poca rendibilitat i les altres que siguin de menor dimensió i molta rendibilitat.

A les Illes Balears predominen les explotacions petites i mitjanes, i normalment poc rendibles, degut a la seva condició de terres de secà o degut a problemes com l'escassetat i salinització de molts de pous per regar els camps.

  • LA POLÍTICA AGRÀRIA DE LA UNIÓ EUROPEA

L'agricultura de les Illes Balears està condicionada per la política agrària de la Unió Europea i s'ha d'adaptar a les seves directrius per obtenir ajudes i subvencions com la de la disminució de les terres de conreu i la de la població activa agrària de més edat.

L'objectiu és mantenir un nombre suficient d'agricultors que pugi preservar l'existència d'un paisatge amb molt segles d'història, a més de la seva funció productora d'aliments. També es pretén protegir el medi ambient i evitar l'emigració dels agricultors i ramaders del camp, els quals tenen una sensació de profunda crisi i desorientació davant el futur.




Descargar
Enviado por:Marymar
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar