Economía


Economía de l'Europa Pre-industrial


TEMA 1: ECONOMIA DE L'EUROPA PRE-INDUSTRIAL

  • . EL SISTEMA DEMOGRÀFIC PRE-INDUSTRIAL

  • El sistema demogràfic pre-industrial es basa es unes taxes de natalitat altes (properes al 40 ‰ i unes taxes de mortalitat d'un 30 ‰ a les que caldria afegir la mortalitat catastròfica, de manera que un hipotètic creixement de població es veuria anul·lat o fins i tot es donen casos de decreixement poblacional.

    1.1.1. TAXES DE NATALITAT subjectes a diverses variables agrupades en:

    1.1.1.1. MECANISMES BIOLÒGICS:

    • FECUNDITAT FEMENINA: segons estudis de M. Livi Bacci comprèn des dels 15 / 25 anys fins als 38 / 41.

    • INTÈRVALS INTERGENÈSICS: formats per la suma del període d'embaràs (9 mesos), el període d'anovulació postpartum (de 3 a 24 mesos) i el període d'espera en què, després de recuperar l'ovulació, es pugui tornar a concebre fills.

    • MORTALITAT INTRAUTERINA: ronda un 20 % dels embarassos.

    En total resulta que els màxims biològics són d'entre 16 i 17 fills per dona.

    1.1.1.2. MECANISMES SOCIALS:

    • MATRIMONI: la duració mitjana és dels 25 anys (tenint en compte la mortalitat d'un dels dos conjugues, el divorci, la separació, l'abandó, ...) i l'edat de contracció depèn de l'economia dels cònjuges ronda entre els 15 i els 25 anys (Europa: 25)

    • CELIBAT, DONES SOLTERES (dones que mai tenien relacions sexuals)

    • ABORTAMENTS (espermaticides)

    • CONTROLS DE NATALITAT I MÈTODES ANTICONCEPTIUS (Coitus interruptus o “el pecat d' Onan” , preservatius)

    • ABSTINÈNCIA (voluntària o involuntària : impotència, malalties ...)

    • INFANTICIDES (abandonament dels infants, sobretot les nenes)

    • MORT DE LA MARE (en el part, a causa de l'hemorràgia, o dies més tard, a causa de la febre puerperal)

    Aplicant aquest criteris, depèn de la cultura de la qual tractem, però s'agafen valors mitjans d'entre els 5 i els 7 fills per dona.

    1.1.2. TAXES DE MORTALITAT, voltaven el 30 ‰ en èpoques normals degut en gran part a l'alta mortalitat infantil (mortalitat endògena), tot i que augmentaven notablement en èpoques de “mortalitat catastròfica”, provocades per:

    1.1.2.1. CONFLICTES BÈL·LICS: de per sí no causaven grans estralls, però provocaven fam, l'aparició o la propagació d'epidèmies, etc. Algunes de les que causaren fam i epidèmies van ser la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) o a Catalunya, la Guerra dels Segadors (1640-1652).

    1.1.2.2. EPIDÈMIES: es contagiaven amb una facilitat espantosa i les conseqüències eren panorames dantescos. Algunes de les més mortíferes i/o habituals foren:

    Pesta pneumònica i Pesta Bubònica - Pesta de Justinià (s. VI), Pesta Negra (s. XIV-XVIII) ! procedent de l'Àsia central, els mongols la van passar als genovesos en el setge de Kaffa

    Verola, tifus, malària, febre groga, disenteria, lepra, tuberculosi, tisis, sífilis (malaltia secreta) ...

    1.1.2.3. CRISIS ALIMENTÀRIES O DE SUBSISTÈNCIES provocades per males collites, guerres, etc. Provocaven mancança d'aliments, consegüentment un augment dels preus d'aquests i, per tant, un augment de la mortalitat (sobretot entre les classes baixes)

    GRÀFIC 1: RELACIÓ PREU ALIMENTS - POBLACIÓ

    1.1.3. ESTRUCTURA PER CLASSES D'EDAT D'UNA POBLACIÓ

    Les gràfiques de població pre-industrials tenen forma piramidal a causa de l'alta mortalitat dels primers anys de la vida. El 50 % de la població moria abans dels 30 anys, dels quals el 20 % moria durant el primer any de vida.

    GRÀFIC 2: PIRÀMIDES D'EDAT PRE-INDUSTRIALS

    1.1.4. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

    TAULA 1: DIFERÈNCIES ENTRE ANTIC RÈGIM I RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN

    SOCIETATS DE L'ANTIC RÈGIM DEMOGRÀFIC:

    SOCIETATS DE RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN:

    Poca població mundial (relativament)

    Població mundial quadruplicada

    Esperança de vida baixa (25 - 35 anys)

    Esperança de vida més alta (70-75 anys)

    5 fills per dona de mitjana

    2 o menys fills per dona de mitja

    Taxa de natalitat alta (40 ‰)

    Taxa de natalitat baixa (10 ‰)

    Taxa de mortalitat alta (30 - 40 ‰)

    Taxa de mortalitat baixa (10 ‰)

    1.1.4.1. CAUSES DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA:

    • Disminució de la mortalitat causada per millores higièniques i sanitàries

    • Reducció dels estralls provocats per les epidèmies (“desaparició” de la pesta, vacuna contra la verola de Edward Jenner el 1796, etc.)

    • Menys incidència de les crisis de subsistències a causa d'una millor organització econòmica

    ! Es redueix la natalitat a causa d'un augment de la pressió sobre els recursos que provocà l'equilibri disminuint els matrimonis i els naixements.

    ! La transició dura depenent del país en qüestió dels 70 (URSS, Xina) als 185 anys (França).

    ! Es passa del desordre a l'ordre, de la dispersió a l'eficiència

    1.1.4.2. CONSEQÜÈNCIES:

    • La població es multiplica (de mitjana mundial, entre 1700 i 1950, per 5)

    TAULA 2: TRANSICIONS DEMOGRÀFIQUES

    PAÍS

    TRANSICIÓ

    DURACIÓ

    MULTIPLICADOR

    Suècia

    1816 - 1960

    150

    3,83

    Alemanya

    1876 - 1965

    90

    2,11

    Itàlia

    1876 - 1965

    90

    2,26

    URSS

    1896 - 1965

    70

    2,05

    França

    1785 - 1970

    185

    1,62

    Xina

    1930 - 2000

    70

    2,46

    Mèxic

    1920 - 2000

    80

    7,02

    GRÀFIC 3: ESQUEMA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

    1.1.5. INTERPRETACIONS I TEORIES DEMOGRÀFIQUES

    1.1.5.1. THOMAS ROBERT MALTHUS, anglès (1766 - 1834)

    Economista i demògraf. Empirista. Considerat un dels fundadors de l'escola clàssica (juntament amb A. Smith i D. Ricardo). Pesimista, fatalista. En contra el liberalisme.

    En l'assaig titulat “An Essay of the Principle of Population” (1798) exposà les bases del seu principi de població:

    De la mateixa manera que els seus contemporanis, considera la terra com la font última de tota riquesa material.

    La població, si no es frena, augmenta en progressió geomètrica, mentre que els recursos necessaris per a la subsistència (l'oferta d'aliments) augmenta de forma aritmètica (llei rendiments marginals decreixents). La població creix de manera constant i ràpidament, però arriba un moment en què es troba amb els frens, que primer reduiran el creixement i, per últim, el pararan:

    FRENS POSITIUS O REPRESSIUS (Positive checks) ! Són els que augmenten la mortalitat ! Guerres, epidèmies o fam

    FRENS PREVENTIUS (Preventive checks) ! Són els que disminueixen la natalitat ! Contraure el matrimoni a una edat més avançada.

    Darrere la teoria malthusiana que cal frenar el creixement de la població, s'hi amaga el propòsit explícit de combatre la idea que un repartiment millor de la riquesa pogués resoldre el problema.

    Godwin criticà la teoria de Malthus i aquest creà un nou fre el 1803: la restricció o control moral. Així, podia justificar que es podia evitar el desastre si els pobres practicaven l'abstinència sexual.

    1.1.5.2. ESTHER BOSERUP, danesa (1910 - 1999)

    Hi haurà innovació tècnica davant una superpoblació de manera que es pugui incrementar la producció i fer front a la mancança (el canvi demogràfic és el motor del canvi). Es tracta d'una teoria antimalthusiana que inverteix la teoria de Malthus.

  • LA PRODUCCIÓ DE SUBSISTÈNCIES: BASES TÈCNIQUES I DRETS DE PROPIETAT

  • 1.2.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PRE-INDUSTRIAL

    • Producció de subsistència

    • Base energètica: energia orgànica (autorreproducció a través de la fotosíntesi)

    • Aprofitaments no accelerables ni esgotables (respecte per la natura)

    • Base de l'economia: la terra (pels cultius, per pasturar, boscos)

    • A la fi del període ja s'usen altres energies (hidràulica i eòlica)

    • Pràctiques per contrarestar l'escassetat del sòl fèrtil i l'insuficiència hídrica:

    ROMPUDES

    ROTURACIONS

    ABANCALAMENTS (dividir la terra en trossos de terra plana limitats per rases, arbres o marges)

    TERRASSES

    CONSTRUCCIONS HIDRÀULIQUES (sèquies, aqüeductes...)

    • Mètodes de reposició de nutrients:

    TAULA 3: ÚS AGRÍCOLA DE LA TERRA (GUARETS)

    ÚS DE LA TERRA

    TIPUS SOCIETAT

    FONTS ENERGÈTIQUES

    DURADA DEL GUARET

    TIPUS DE GUARET

    FERTILITZANT

    Guaret forestal

    Agricultura incipient

    (Neolític)

    Inici domesticació de la blota, solar

    25 anys

    1 o 2 anys collita

    Bosc gran

    Cendres

    Guaret arbustiu

    Societat agrària Neolític

    Inici domesticació de la blota, solar

    10 anys

    2 o 3 anys collita

    Bosc menut

    Cendres

    Guaret bianual

    Societat Agrària

    Animals domesticats

    Roda hidràulica i molí de vent

    CH

    GB

    Guaret blanc

    (herbes espontànies)

    Adob animal

    Adob en verd

    GB

    CH

    Guaret triennal

    r. 3 fulles

    Societat Agrària

    Animals domesticats

    Roda hidràulica i molí de vent

    CH

    CP

    GB

    Guaret blanc

    (herbes espontànies)

    Adob animal

    Adob en verd

    GB

    CH

    CP

    CP

    GB

    CH

    Guaret quatrienal (Sistema Norfolk)

    r. 4 fulles

    Revolució agrícola

    Trànsit Societat Industrial

    Animals domesticats

    Roda hidràulica i molí de vent

    Inicis carbó fòssil

    CH

    CP

    GS

    FL

    Guaret sembrat (arrels farratgeres: nap, rave)

    Adob animal




    Descargar
    Enviado por:Senyorfeudal
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar