LES DROGUES

Una droga és qualsevol substància natural o sintètica que, intro-

duïda al cos actua sobre el sistema nerviós i n'altera el comportament.

La droga es classifica en droga dura ( que crea addició) i droga tova

( afecta poc al sistema i no crea dependència, com el cannabis).

Les drogues són conegudes pels homes des de fa molts segles, i s'han utilitzat amb diverses finalitats, com per exemple per tractar malalties o en la celebració de cerimònies religioses.

Actualment, en les societats modernes, es continua utilitzant drogues clínicament. El consum de drogues s'ha convertit en un fet habitual en molts llocs.

La farmacodependència o drogaaddicció és l'estat psicofísic ocasionat per la introducció d'un organisme viu per experimentar els seus efectes psíquics i en ocasions per evitar el malestar provocat per la privació d'aquest, o l'anomenat síndrome d'abstinència.

La droga és additiva quan és una substància capaç actuar com un organisme viu, de tal forma que crea un estat de dependència psíquica, física o les dues a la vegada.

També pot ser psicoactiva quan és una substància que altera el funcionament mental ( el pensament, el raonament, la memòria...)

• Efectes físics, psíquics i socials.

En les addiccions presenten efectes psíquics i físics. Això implica dos tipus de dependència. La majoria de les drogues poden generar una de les dos dependències, encara que en alguns casos es poden donar les dos.

*Dependència psíquica: És la necessitat emocional i compulsiva de una persona per consumir una droga per sentir-se bé, encara que fisiològicament no la necessiti. Es causada pels estimulants del SNC i els antideprecius. Està comprovat científicament que les addiccions provoquen trastorns físics i del comportament.

* Dependència física: és l'estat d'adaptació fisiològica d'un organisme que requereix la presencia d'una droga per continuar un funcionament normal.

- Tipus.

Hi ha drogues amb efectes molt diferents, i per tant no es poden tractar totes de la mateixa manera.

Hi ha diferents tipus: la marihuana, la cocaïna, el tabac, l'alcohol, l'heroïna, el haixix, els al·lucinògens, els estimulants,...

• El Cannabis.

El cannabis és una planta de la qual s'extreuen diversos derivats, com la marihuana ( herba) o l'haixix ( xocolata). Amb aquest derivats es preparen cigarrets ( porros), el fum dels quals conté una substància que produeix eufòria, alteració de les sensacions i son.

Com que es fuma el cannabis perjudica els pulmons, ja que provoca bronquitis.

*La Marihuana

La marihuana o herba és el nom comú que rep una droga crua fabricada amb la planta Cannabis sativa.

El principal ingredient que altera la ment es el THC ( delta-9-tetrahidrocarbinol), però la planta també té més de 400 elements químics diferents.

Un “porro” ( cigarret de marihuana) es fabrica a partir de les partícules seques d'aquesta planta. La quantitat de THC determina la intensitat dels seus efectes. La classe de planta, el clima, el terra, l'època de recol·lecció i altres factors determinen la potencia de la marihuana. La potencia actual de la marihuana és fins i tot deu vegades superior a la de la marihuana utilitzada a principis dels anys setanta.

Aquesta marihuana més potent augmenta els seus efectes físics i mentals i la possibilitat de problemes de salut per la persona que la consumeixi.

• Efectes físics immediats de fumar marihuana.

Alguns dels efectes que provoca el fet de fumar marihuana són: acceleració dels batecs del cor i el pols, envermelliment dels ulls i la boca i la gola se't queda seca. No existeixen proves que indiquin que la marihuana millori la sensibilitat de la oïda, la vista i el tacte.

• Efectes psicològics de fumar marihuana.

La droga pot danyar o reduir la memòria a curt termini, alterar el sentit del temps i reduir la capacitat de fer coses que requereixen concentració, reaccions ràpides i coordinació.

Les persones que consumeixen marihuana regularment poden fer-se psicològicament dependents de la droga. Pot ser molt difícil limitar el seu consum, pot necessitar una major quantitat de droga per produir el mateix efecte, tolerància alta, i poden tenir problemes e la feina i en les seves relacions personals. La droga pot convertir-se en la cosa més important de la seva vida.

• El Haixix

També s'anomena Hachic que és una paraula d'origen àrab del qual la seva traducció al espanyol és herba.

El haixix es fabrica extraient la resina de les fulles i les flors de la planta de la marihuana, deixant-les seca i pressionant-les fins a formar làmines.

De fet, el haixix és més potent que la marihuana crua i pot contenir de cinc a deu vegades més THC. L'oli de haixix pot contenir fins in 50% de THC. En veritat el haixix pot presentar varies tonalitats, formes i riquesa de THC diferents, depenent del país d'origen.

Els efectes psicològics i físics són els mateixos dels de la marihuana ja que provenen de la mateixa planta.

• Procés d'elaboració del haixix.

Son necessaris casi un centenar de quilos de planta seca per obtenir 1 kg de haixix de primera qualitat. Passa per diferents processos i en cada un d'ells en surt un haixix diferent i amb diferents propietats. En ocasions el producte pot ser adulterat amb pinso compost o fems.

• El tabac

Una droga a la que estem més acostumats és al tabac ja que el fumes moltes persones.

El tabac ve de la família de les solanàcees i la planta pot arribar a medir entre 1 i 3 m. i produir de 10 a 20 fulles.

Es originaria d'Amèrica i la va portar a espanya Cristóbal Colon.

El tabac conté una substància anomenada nicotina, que té efectes tranquil·litzats. A la majoria de persones els i crea una forta dependència física, cosa que explica la dificultat per deixar de fumar un cor se n'ha adquirit l'hàbit. Quan més aviat comences a fumar més et costa deixar-ho.

Els riscos més importants del tabac tenen l'origen en el quitrà que conté, que pot causar càncer de pulmó i problemes en el sistema circulatori. També conté substàncies irritants que afecten als aparells respiratori i circulatori. Això explica que a les persones fumadores els i costi més resistir fent esport que a les que no fumen.

• L'alcohol

L'alcohol també es una droga a la que estem molt acostumats ja que és present en totes les begudes alcohòliques. Produeix eufòria i desinhibició, i pot crear un grau de dependència molt gran, conegut com alcoholisme.

Segons la dosi pot perjudicar l'aparell digestiu, el cor i el sistema nerviós.

• Efectes de l'alcohol al cervell.

Amb només 15 mg/dl d'alcohol pers els reflexos, amb 40 mg/dl pateixes alteracions en els moviments, amb 60 mg/dl tens signes inicials d'intoxicació, amb 80 mg/dl es multiplica per cinc el risc d'accident, amb 120 mg/dl et costa parlar i pateixes somnolència, amb 200 mg/dl pateixes trastorns importants en els moviments, amb 300 mg/dl tens descoordinació greu i visió doble i amb 500mg/dl pot provocar la mort.

• Malalties més freqüents provocades per l'alcohol.

Pot patir problemes en el sistema nerviós, problemes de cor, bronquitis, problemes d'estómac, cirrosi ( malaltia ocasionada per l'esforç continuat que fa el fetge per eliminar l'alcohol) i hepatitis.

• Els estimulants

La paraula estimulats s'aplica a diversos grups de drogues que tendeixen a augmentar la agudesa mental i l'activitat física. Algunes persones els fan servir per contrarestar la somnolència i el sentiment d'esgotament. Això és molt perillós i perjudicial pel cos.

Les amfetamines, la cocaïna, l'èxtasi, la píndola de l'amor i la cafeïna són totes elles drogues estimulants.

Quan desapareixen els seus efectes, es té una intensa sensació d'esgotament i, sovint, també d'apatia i d'enfonsament anímic. La disminució de la gana que s'experimenta pot provocar estats perillosos de desnutrició.

Aquestes drogues tenen una dependència psíquica i una tolerància molt alta però la dependència física no és tant alta.

• La cocaïna

La cocaïna és una droga extreta de les fulles de coca, planta que creix en Sud- Amèrica. És un estimulant del sistema nerviós central. La cocaïna apareix de varies formes: el clorhidrat de cocaïna és la forma més disponible de la droga i s'utilitza mèdicament com anestesia local. Sovint, és una pols blanca semblant al vidre, encara que a vegades ve en trossos més grans, que en carrer s'anomenen roques. La cocaïna es pot inspirar o introduir pel nas, encara que algunes persones addictes se la injecten o fumen una forma de la droga que s'anomena de base lliure.

• Efectes immediats de la cocaïna

Quan la cocaïna s'introdueix pel nas, els efectes es començen a sentir en pocs minuts i en 15 o 20 minuts arriba al punt màxim i desapareixen en una hora. Els efectes són: dilatació de les pupil·les i augment de la pressió sanguínia, del ritme de pulsacions del cor, de la respiració i de la temperatura del cos. La persona addicta pot experimentar una sensació de benestar i sentir-se més enèrgic i amb gana.

• L'Heroïna

L'heroïna, com les altres drogues, és una substància molt tòxica per a l'organisme, i afecta al sistema nerviós i als aparells digestiu, circulatori i excretor. Gairebé sempre el producte s'adultera i això fa que aquests efectes es multipliquin.

A més, és molt fàcil prendre una sobredosi, dosi superior s l'admesa pel cos. Una sobredosi d'heroïna pot provocar la mort.

L'heroïna té una dependència psíquica i física bastant alta i també té una tolerància alta, és a dir, el drogaaddicte cada cop necessita una quantitat de droga més alta per a fer els mateixos efectes.

• Els Al·lucinògens

Els al·lucinògens són substàncies que distorcionen les impressions sensorials donant lloc a il·lusions, al·lucinacions, etc., és a dir, la persona percep objectes o sensacions que no existeixen en realitat. Els al·lucinògens són psicotròpics que queden classificats com psicodislepsics per Delay.

Tots els al·lucinògens de caràcter toxicològic- social pertanyen al regne vegeta.

Els més coneguts són els LSD ( trip) que deriven d'un fong que creix a Mèxic i la psilocibina que procedeix també d'uns fongs de Mèxic i Amèrica central.

Les plantes al·lucinògenes eren utilitzades per les cultures precolombianes, però sempre com una expectativa d'us màgic, com a vehicle d'aproximació al desconegut, al més enllà.

Les substàncies al·lucinògenes més conegudes són. LSD, mescalina, morning glory, STP, amanita muscaria, nau moscada, datura stramonium, PCP i ketamina.

Els al·lucinògens tenen una dependència psíquica baixa i no tenen dependència física. Segons la substància a tolerància pot ser més o menys alta.

• Problemes socials associats amb el consum de drogues

La drogaaddicció és un greu problema social. L'adolescent, la família, amistats i la comunitat on es desenvolupa aquest són els principals perjudicats per aquesta activitat.

El que a prop de 200 mil drogaaddictes morin al any en el món indica que el preocupant augment en el número de persones que prenen drogues ocasionalment o que ja són addictes està relacionades amb l'augment de la violència social i de la comissió de delictes.

• Quina és la relació dels adolescents amb les drogues?

Són molts els factors que influeixen en la decisió d'un adolescent a prendre o no una droga. Existeix una gamma tan impressionant de motius o excuses que fan servir els adolescents en edat escolar que seria impossible determinar un sol tractament per evitar que aquest mal segueixi creixent.

Potser la millor manera de prevenir la drogaaddicció en els adolescents, degut a aquests factors que influeixen en la seva decisió, seria representar escenes comuns a les que els adolescents se'ls hi ofereix el consum de drogues o on han sentit la curiositat de provar-les.

Les morts per consum de drogues són cada cop més freqüents entre la joventut. De vegades són conseqüència del consum directe d'una droga i altres són el resultat dels accidents que es produeixen sota els seus efectes. Tampoc no s'ha d'oblidar que l'ús compartit de xeringues per injectar-se drogues pot facilitar la transmissió de malalties tant greus com la sida o l'hepatitis.

Un altre aspecte important del consum de drogues és que, sovin, els consumidors en prenen més d'un tipus alhora. Això fa que els efectes es potenciïn.

BIBLIOGRAFIA

• Del Carmen, L. i Pedrinaci, E. 1995, llibre de biologia i geologia de 2n cicle, Ed. Cruïlla, Barcelona.

• Enciclopèdia Encarta 2000.

• Diccionari Enciclopèdic Larousse, volum nº 4.

• Internet.

INDÈX

• Què són les drogues? .........................................................pàg. 1

• Tipus de drogues .................................................................pàg. 1

• El cannabis: marihuana i haixix ........................................pàg. 2-3

• El tabac .................................................................................pàg. 3

• L'alcohol .................................................................................pàg. 4

• Els estimulants: la cocaïna ................................................pàg. 4-5

• L'heroïna ...............................................................................pàg. 5

• Els al·lucinògens....................................................................pàg. 6

• Problemes associats amb el consum de drogues...........pàg. 6-7

• Bibliografia ...........................................................................pàg. 8

1