1 El Sistema Nerviós

1.1 Descripció General

Els nervis són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos i connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos

El sistema nerviós humà capta informacions tant del cos com de l' entorn i elabora les respostes corresponents. Presenta dues divisions: El sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).

El sistema nerviós central (SNC) consta de las parts del sistema nerviós que estan recobertes per l'os:
L'encèfal es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
La medul·la espinal és una estructura fràgil i llarga que s'extén des del tronc encefàlic en direcció descendent per acabar en les vèrtebres lumbars altes. És la principal via de comunicació entre el cervell i la resta de l'organisme. Està protegida per las vèrtebres que conformen la columna vertebral.

El sistema nerviós perifèric (SNP) es divideix en dues parts: el SNP somàtic i el Sistema nerviós autònom (SNA).
SNP somàtic: Tots els nervis espinals que enerven la pell, les articulacions i els músculs que es troben sota control voluntari.
Sistema nerviós autònom (SNA): (També es anomenat SNP visceral, involuntari o vegetatiu.) Consta de les neurones que enerven els òrgans interns, els vasos sanguinis i les glàndules. Els axons sensorials viscerals transporten la informació sobre la funció visceral del SNA, igual que la pressió i el contingut d'oxigen de la sang de les artèries. Les fibres motores viscerals ordenen la contracció i la relaxació dels músculs que formen les parets dels intestins i dels vasos sanguinis (que es denominen músculs llisos), la freqüència de la contracció del múscul cardíac y la funció de secreció de diverses glàndules

	Número de nervis	Funció
SNC	Té 100.000 milions de cèl·lules nervioses a l'encèfal i a la medul·la espinal.	Aquestes cèl·lules reben constantment informació, la processen i envien missatges al cos.
SNP	Té 75 km de nervis que transporten missatges a velocitats de fins a 400 km/h.	Transporta missatges entre l'encèfal i la medul·la espinal i la resta del cos.

1.2 La Neurona

Són cèl·lules que conformen una xarxa de connexions intercel·lulars altament específica per recollir informació procedent de receptors sensorials, processar informació i proporcionar un sistema de memòria, i generar i conduir senyals apropiades cap a cèl·lules efectores.

Parts de la Neurona:

Soma: Nucli, Reticle endoplasmàtic rugós, Reticle endoplasmàtic llis, aparell de Golgi, Mitocondris

Membrana neuronal

Citoesquelet: Microtúbuls (format de tubilina, 20 nm de diàmetre), Microfilaments (formats d'actina, diàmetre 5 nm), Neurofilaments (diàmetre 10 nm)

Axó: Con axional (el segment inicial), part mitjana, Terminal de l'axó o botó terminal

Dendrites: Espines dendrítiques.

Classificació Funcional de les Neurones:

Neurones sensorials. Transmeten informació recollida d'estímuls externs o respon a estímuls interns del cos

Neurones motores. Condueixen senyals als òrgans efectors, causant contracció de músculs o secreció de cèl·lules glandulars.

Interneurones. Connecten altres neurones amb el sistema nerviós central.

Tipus de Neurones atenent a la seva Morfologia:

Unipolars: presenten una sola prolongació axònica, la part final de la qual es comporta com a dendrita; també presenten una petitona prolongació al cantó oposat.

Pseudounipolars: presenten una prolongació que es divideix en dues ramificacions, una ramificació funciona com un axó que es dirigeix al Sistema Nerviós Central i l'altra com una dendrita que es dirigeix cap a una àrea sensorial. Inicialment són bipolars, però uneixen els extrems inicials de les dues prolongacions.

Bipolars: presenten dues prolongacions principals, una dendrítica i una altra axònica.

Multipolars: presenten nombroses prolongacions dendrítiques i una prolongació axònica (o cilindre-eix). Es classifiquen en Golgi tipus I i II. Golgi tipus I: grans amb axó llarg que es projecta a altres àrees del SNC o es dirigeix a altres teixits o òrgans; Golgi tipus II: més freqüents, petites amb axó curt que es projecta localment a altres neurones veïnes

Interneurona: neurona intercalada en el circuit entre dues o més neurones que actua de modulador de la transmissió sinàptica mitjançant excitació o inhibició. Normalment són Golgi tipus II.
Motoneurona: neurona multipolar les ramificacions axòniques de la qual inerven cèl·lules musculars.

1.3 La Sinapsi Nerviosa

Sinapsi Nerviosa: és la regió de comunicació, per contigüitat, i de transmissió d'impulsos nerviosos entre el cilindreix d'una neurona i les dendrites o el cos d'una altra neurona

Neurotransmissor: aquest és el nom genèric dels agents químics produïts per les cèl·lules presinàptiques, per l'efecte d'una excitació neuronal que travessa la sinapsi i estimula o inhibeix la cèl·lula prosinàptica. Els neurotransmissors es produeixen a dintre del cos cel·lular i s'emmagatzema en vesícules en la regió sinàptica. Entre els neurotransmissors més coneguts hi ha:

Adrenalina

Noradrenalina

Dopamina

Serotonina

2 Les Drogues

2.1 El Concepte De Droga

Hi ha qui pensa que els consumidors de drogues son uns viciosos irresponsables, i altres pensen que son uns autèntics vividors. Hi ha moltes opinions sobre les drogues però, ¿Com pot un mateix tenir tantes reaccions diferents?

Algunes persones mantenen la seva por a la informació de les drogues. Com disposar de més informació anés ha augmentar el consum. Els perills en realitat procedeixen de la ignorància. Una societat més culta pot evitar el perill de relacions conflictives.

La droga es una substància química que té les següents característiques:

-Una vegada al nostre organisme, van cap al nostre cervell, modificant el seu ecosistema de forma variable.

-El seu ús regular pot provocar:

Tolerància: A mesura que l'organisme es va adaptant a la presencia regular d'aquesta substància, es necessita més quantitat per a obtenir els mateixos efectes.

Dependència: Després d'un ús habitual, la persona necessita consumir la substància de la qual es tracti per a no experimentar símptomes d'abstinència, produint dependència física i psicològica.

Física: L'organisme s'habitua a la presència de la droga, de manera que necessita mantenir un determinat nivell de sang per funcionar amb normalitat. Quan aquest nivell va a la baixa de cert límit apareix el síndrome d'abstinència propi de cada droga.

Psíquica: Compulsió per consumir la droga que es tracti per experimentar un estat afectiu agradable o, lliurar-se d'un estat desagradable.

Trastorns físics, quan danyen l'organisme (bronquitis crònica causades per al tabac).

Trastorns psicològics, quan incideixen de manera negativa sobre la persona la relació amb si mateix o amb el seu entorn li afecta (conflictes entre parelles causades per l'alcohol).

Trastorns socials, quan impacten sobre la comunitat (accidents de tràfics a causa de les drogues).

Les drogues es poden consumir per via:

Fumada (tabac o hachís)

Ingerida per via oral (alcohol o drogues de síntesi)

Aspirada (cocaïna o speed)

Inhalada (pegament)

Injectades (com la heroïna en ocasions)

2.2 Tipus De Droga:

1.Drogues depressores del sistema nerviós central

2.Drogues estimulants del sistema nerviós central

3.Drogues pertorbadores del sistema central

Alcohol Tipus 1

Es la droga més consumida a Espanya, de les que més s'abusa i la que més problemes socials provoca i sanitaris causa(accidents de tràfics i laborals, mals tractes problemes de salut).

Les begudes alcohòliques es classifiquen en:

Begudes fermentades.

Begudes destil·lades.

Efectes psicològics:

Eufòria

Relaxació

Dificultat per associar idees.

Descoordinació motora

Dificultat per parlar

Augment de la sociabilitat

Efectes Fisiològics

0,5g/l: Eufòria sobrevaloració de facultats i disminució de reflexes

1g/l: Dificultats per parlar i coordinar els moviments

1,5g/l: Embriaguesa, amb pèrdua del control de les facultats superiors

2g/l: Descoordinació al parlar i visió doble

3g/l: Estat d'apatia i somnolència

4g/l: Coma

5g/l: Mort per paràlisis dels centres respiratoris.

Riscos psicològics

Pèrdua de memòria

Demència alcohòlica

Riscos orgànics

Cardiopàties

Gastritis

Cirrosis hepàtica

Ulcera gastroduodenal

Tabac Tipus 2

Va ser un dels descobriments que van fer el colonitzadors espanyols al Nou Món. Es tracta d'una planta de on les seves fulles es pot obtindrà labors destinades al consum humà.

Els components tòxics del tabac més importants són:

Nicotina

Quitrà

Irritants

Monòxid de carbó

Efectes psicològics

Relaxació

Sensació de major concentració

Efectes fisiològics

Disminució de la capacitat pulmonar

Fatiga i tos

Mal alè

Color groc de dits i dents

Pèrdua dels sentits del gust i l'olfacte

Riscos psicològics

Dependència psicològica

Reacció d'ansietat i depressió lligats a la dificultat per deixar de fumar

Riscos orgànics

Faringitis i laringitis

Dificultats respiratòries

Tos

Disminució de la capacitat pulmonar

Ulcera grastica

Bronquitis i enfisema pulmonar

Cardiopatías

Cannabis Tipus 3

Es una planta que amb la seva resina, fulles i flors es fa la substància il·legal més utilitzada: hachís i marihuana. També s'ha utilitzat per a fer fibres tèxtils.

Efectes psicològics

Relaxació

Sensació de lentitud del pas del temps

Somnolència

Alteracions sensorials

Dificultat en l'exercici de funcions complexes:

Expressar-se amb claredat

Memòria

Capacitat de concentració

Processos d'aprenentatge

Efectes físics

Sufocació

Tenir gana

Descoordinació dels moviments

Ulls brillants i vermells

Boca seca

Cocaïna Tipus 2

Procedeix d'un matoll cultivada bàsicament a països de l'altiplà de l'Andes (Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú).

Efectes psicològics:

Eufòria

Augment de la sociabilitat

Acceleració mental

Hiperactivitat

Desig sexual augmentat

Efectes físics

Disminució de la fatiga

Reducció de la son

Augment de la pressió arterial

Èxtasis Tipus 3

Va ser investigat en la dècada dels cinquanta per l'exercit nord-americà.

Efectes psicològics

Apatia

Sociabilitat

Eufòria

Més autoestima

Desig sexual augmentat

Confusió

Efectes físics

Boca seca

Deshidratació

Augment de la temperatura corporal

Contracció de la mandíbula

Sudoració

Heroïna Tipus 1

És de la família de l'opi però s'elabora de forma química a partit de la morfina. També es coneguda com “caballo”.

Efectes psicològics

Eufòria

Sensació de benestar

Plaer

Efectes físics

Vòmits (en primeres consumicions)

Analgèsica: Falta sensibilitat al dolor

Sense ganes de menjar

Introducció

En aquest treball parlarem sobre les drogues i com poden afectar tant físicament com psicològicament en l'organisme de l'ésser humà, en el sistema nerviós, i als òrgans del nostre cos com el fetge o els pulmons.

Alguns dels efectes de les drogues que poden afectar als nervis són, per exemple:

-La descoordinació de moviments

-Dificultat per parlar

-Com a causa de tot això també existeix la possibilitat de provocar accidents de trànsit i cometre accions que no voldríem fer en un estat normal sense l'efecte de les drogues.

Aquest monogràfic tracta sobre les drogues com l'alcohol, el tabac o el cannabis, i de tipus de neurones atenent a la funció que tenen i a la seva morfologia.

Totes les drogues són molt perilloses si se'n fa un consum desproporcionat i qui en consumeix ha de tenir en compte que s'està arriscant a patir la pèrdua de memòria, demència alcohòlica, gastritis, cirrosis hepàtica, dependència psicològica, reacció d'ansietat, dificultats respiratòries i disminució de la capacitat pulmonar, entre altres riscos

Conclusions

El cannabis és una droga a la que s'han “enganxat” molts adolescents en els últims anys..

Els seus efectes en l'organisme són diversos, i tant poden ser físics com psicològics.

-Entre els psicològics podem trobar la relaxació, la sensació de la lentitud del pas del temps, l'efecte de la somnolència, alteracions sensorials, i la dificultat en l'exercici de funcions complexes, com expressar-se amb claredat, falta de memòria, baixa capacitat de concentració i dificultat en els processos d'aprenentatge.

-En els efectes físics els més comuns són la sufocació, l'augment de la gana, la descoordinació de moviments, els ulls es tornen brillants i vermells, i la boca s'asseca

És una de les drogues que els joves prenen més. Considerem que es massa fàcil aconseguir drogues en aquest país perquè cada vegada es consumeixen a una edat més jove i es comercialitza molt amb ella.

Creiem que les drogues no s'haurien de legalitzar, només s'hauria de fer en aquelles que puguin tenir un efecte relaxant o que vagi bé per fer alguna funció determinada, sempre que aquesta sigui receptada per un especialista

Les drogues de disseny són compostos no adictius que alteren temporalment l'estat de consciència d'una persona. Les drogues de disseny es poden classificar bàsicament en tres tipus:

-Agents destinats a imitar els efectes dels opiacis

-Agents dissenyats per a substituir la cocaïna

-Substàncies que podríem anomenar originals degut a la novetat dels seus efectes