Literatura
Drácula; Bram Stocker
DRACULA
Í
Índex
1. Origen pàg. 1
2. Descripció física pàg. 3
3. Descripció psicològica pàg. 3
4. Anàlisi del comportament o actuació pàg. 4
5. Material complementari pàg. 5
6. Bibliografia pàg. 8
Estudi sobre un personatge fantàstic
1.Origen
La història de Dràcula comença el 1430 a Sighisoara, un poble de Transilvania (en una casa que encara avui es pot visitar). Més tard, aquest personatge serà conegut com Tepes
(l' Empalador) o com El Príncep de les Tenebres. Aquest nom l'heretà del seu pare, anomenat Dracul. Drac significa diable i el sufix ul funciona com article. Si a més afegim la terminació ea (que significa 'fill de') tenim llavors el 'fill del drac' o 'fill del diable'.
Va ser el segon de tres germans: Mircea, Vlad i Radu (de major a menor). Vlad era fill de Vlad II. Es creu que el 1462 podria haver assassinat 100000 persones o fins i tot més (en una època en que la població era molt menor que ara). No li importava si les seves víctimes eren nens (als quals solia empalar al mateix temps que a la mare) i li atreien, especialment, les dones que, d'alguna manera, fallaven als seus marits (igual empalava una dona que havia fet al seu marit una samarreta massa curta com a una altra que havia comès adulteri).
A continuació exposem algunes de les anècdotes més repetides sobre l'actuació de Dràcula:
La copa d'or: Qualsevol lladre que fos capturat per Dràcula seria empalat. Per a demostrar la seguretat que hi havia a la ciutat, Dràcula va col·locar una copa d'or a l'abast de tots a la plaça central de la ciutat de manera que tots podien utilitzar-la per a beure, però cap havia d'intentar robar-la. I així va ser, la copa mai no va ser robada.
-1-
L'amant de Dràcula: Aquest individu que empalava vives les dones que faltaven a la castedat tenia una amant en una casa de Tirgoviste. Aquesta dona tractava d'animar-lo sempre i una vegada que el va veure bastant deprimit va pensar a alegrar-lo dient que anava a tenir un fill seu. A Dràcula això li va escaure tan malament que va amenaçar de matar-la si era una broma. Sabent ella que les seves amenaces eren més que certes va preferir seguir amb la farsa fins que Dràcula va enviar unes llevadores a comprovar la veritat del seu embaràs. En descobrir que era fals ell mateix es va presentar a l'alcova de la dona i mentre estava ficada al llit la va obrir amb un ganivet des de l'engonal fins als pits.
La crema de pobres i malalts: Adonant-se que el nombre de pobres i malalts augmentava considerablement a Valaquia, Dràcula va decidir convidar-los a tots a un gran festí per a demostrar que en el seu regne no hi a pobres. Quan estaven enmig del gran banquet, Dràcula es va presentar i els va preguntar si volien viure sense preocupar-se ni faltar-los gens. Quan li van respondre que sí, va calar foc a la sala del banquet de tal manera que ningú va poder escapar. Quan li preguntaren, Dràcula va justificar aquesta acció com una forma de lliurar als altres d'haver d'encarregar-se d'ells. D'aquesta manera, segons ell, deixaven d'haver-hi pobres en el seu regne. Avui dia aquesta anècdota és considerada per molts romanesos com diferent. Segons ells els convidats al festí eren bandits de la zona, no pobres i malalts.
Mite del vampir: Avui dia està més que clar que Vlad Tepes no va ser un vampir ni bevia sang ni es convertia en rat-penat ni cap d'aquestes coses. La seva relació amb aquests no és més que la de ser un ésser autènticament malvat i cruel, encara que això tampoc és gaire clar.
-2-
Dràcula mor en un combat prop de Bucarest. Hi ha qui diu que assassinat pels seus companys per error o, fins i tot, intencionadament. El sultà duu el seu cap a Constantinoble per a demostrar que està mort. La resta del seu cos està enterrat a Snagov, en un monestir també proper a Bucarest.
2. Descripció física
Dràcula, o millor dit Vlad III Tepes, era de mitjana estatura, duia els cabells llargs, arrissats (adequats a l'època) i negres. La seva cara era allargada. Portava sempre un barret amb una insígnia de Valaquia (la seva pàtria), tenia un bigoti molt recte i llarg, de color negre i a més a més tenia un mica de pera. Els seus ulls negres destacaven molt en la seva pàl·lida cara, també un nas llarg i aguilenc (tirant avall). Els seus llavis eren molsuts i rectes, els quals li donaven una certa seriositat. Anava sempre vestit amb una capa negra i un vestit de l'època, de color vermell amb uns botons amb relleu i rodons.
Descripció de Dràcula segons Bram Stoker:
Bram Stocker: Escriptor irlandès(Dublín 1847-Londres 1912). Escriví la novel·la Dràcula (1897),en què elaborà el mite centreuropeu del vampir.
Stoker descriu Dràcula com una persona amb una certa pal·lidesa a la pell i uns grans ullals, sense cabells i els ulls amb un cert color vermellós, també amb ulleres( taques lívides als ulls). Tenia unes ungles afilades i punxegudes. Era anomenat Nosferatu (provinent del llatí) que significa no mort (immortal)
-3-
3. Descripció psicològica
Vlad era reconegut com un líder a Valaquia pel seu afany de lluitar contra els turcs, altra gent creia que era una persona amb una certa demència i frustració. Dràcula no es penedia de les atrocitats, és més, li agradava i s'excitava amb aquest fets. Era un home molt dur amb aquells qui infringien les seves normes (tant amb els nens o amb els lladres), fins i tot si ell veia algú que no li mostrava confiança, l'empalava. Volia que tothom el respectés i li tingués confiança. Tenia uns gustos molt atroços i en gaudia. Volia que la gent reconegués els seus crims com a una mostra de gratitud i valentia envers.
Vlad III era molt idealista i volia que tot fos perfecte i que tant pobres com malalts no existissin. Era un persona molt honesta, però a la vegada molt exigent, ja
que si algú no complia els seus requisits l'empalava.
Tenia moltes frustracions de petit, cosa que es reflecteix en els seus crims. No cal recordar que era una persona de carn i ossos i no un ser sobrenatural. D'altra banda, hi havia vampirs que se sentien molt units a les seves emocions i sentiments humans i no podien suportar haver de viure en l'eterna soledat i haver d'alimentar-se matant humans, per això acabaven suïcidant-se, molt a diferència de Dràcula.
4. Anàlisi del comportament o actuació
Comportament de Vlad III Tepes: El comportament de Vlad era qualificat per molta gent com a cruel i dement, però com que era el gran empalador ningú no gosava justificar el seu comportament. Es comportava cruelment amb les seves víctimes i sense pietat ( creient que impartia justícia), no donava oportunitats i la disciplina era una de les seves afinitats.
Era una persona molt fidel als seus i sobretot a les seves dones( ja que en tenia moltes). -4-
Comportament del Dràcula segons Bram Stoker: Persona molt sensible i romàntica, sola i amb un caràcter difícil.
Intentava seduir les seves víctimes (la majoria donzelles) per després succionar-los la sang. A excepció d'una donzella, de la qual s'enamorà.
-5. Material complementari
- Fotos:
Castell de Dràcula. No està llocalitzat en cap mapa. Però en algunes llegendes es diu que existeix i que es va construïr en el 1980.
Retrat de Vlad III (Dràcula) No s'ha trobat cap data ni cap autor del retrat.
-5-
Dràcula a la pel·lícula de Dràcula de Bram Stoker.
Fotograma de la primera pel·lícula de Dràcula( Nosferatu) filmada al
1921.
LLista de le les pel·licules, llibres i series que s'han fet sobre Drácula:
- Pel·licules:
-
Vlad el principe de la oscuridad (2000, Joe Chappelle)
-
Drácula y las mellizas: edición remsaterizada (1971, John Hough)
-
Drácula contra Frankenstein (1972, Jesús Franco)
-
Drácula, príncipe de las tinieblas (1966, Terence Fisher)
-
El Conde Drácula (1970, Jesús Franco)
- 6 -
-
Drácula, de Bram Stoker (1992, Francis Coppola)
-
Drácula (1931, Tod Browning)
-
Nosferatu (1922, F.W. Murnau)
- Llibres més importants
-
ELLA, DRACULA: VIDA Y CRIMENES DE LA CONDESA SANGRIENTA, LA MAYOR ASESINA EN SERIE DE LA HISTORIA ,de GARCIA SANCHEZ, JAVIER
-
DRÀCULA, de Stoker, Bram
- Series:
-
Drácula (1990, Joe Dea i Allan Kroeker)
-7-
- Poema:
Baudelaire li dedicà alguns poemes al vampir:
"Yo tengo el labio húmedo y conozco la ciencia
de perder en el fondo de un lecho la conciencia;
enjugo todo llanto en mis senos triunfantes
y hago reír a los viejos igual que a los infantes;
Sustituyo, para quien me contempla sin velos y desnuda,
A la luna, al sol, al cielo y las estrellas.
Soy mí querido sabio, tan docta en los placeres,
Cuando sofoco a un hombre en mis temibles brazos
O cuando a sus mordiscos abandono mi busto,
Tímida y libertina, y frágil y robusta,
Que sobre esos colchones que de emoción se pasman
Los ángeles no podrían por menos que perderse por mí"
Baudelaire, "La metamorfosis del Vampiro".
-8-
Bibliografia
-
Diccionari català - castellà, castellà - català, diccionaris de l'Enciclopèdia.
-
Diccionari de la llengua catalana, institut d'estudis catalans.
Webs utilitzades:
-9-
Descargar
Enviado por: | Juana |
Idioma: | catalán |
País: | España |