Títol: Diccionari per a ociosos

Autor: Joan Fuster

Editorial: El cangur _ Edicions 62 (Barcelona)

1ª edició publicada en 1964

1ª edició dins la editorial Cangur 1978

Tretzena edició setembre 2001

Disseny de Coberta: Pep Trujillo

Il.lustració de la coberta: Pintura de Paul Gézanne “Els jugadors de cartes”

Joan Fuster (Sueca 1922-1992). Assagista valencià extraordinari, és autor d'obres que han esdevingut bàsiques en la nostra cultura: El descrèdit de la realitat, Figures de temps, Nosaltres, els valents, d'enorme impacte social, Poetes, moriscos i capellans, Les originalitats, Diccionari per ociosos,Causar-se d'esperar, L'Home, mesura de totes les coses, Consells, proverbis i insolències, Examen de consciència, entre d'altres. És autor del manual Literatura catalana contemporànea. També dugué a terme una tasca de divulgació literària i historicista.

Diccionari per a ociosos com ja ens diu el seu títol, és un llibre en forma de diccionari. Conté seixanta una paraules que l'autor ha col.locat per ordre alfabètic i les ha definides amb un criteri molt personal i sobretot subjectiu.

Al començament del llibre trobam el pròleg, en el que Joan Fuster es dirigeix a nosaltres per desenganyar-nos sobre l'obra. La pretensió de l'autor no ha estat confeccionar un diccionari, sinó que és un recull d'escrits organitzats alfabèticament…

Finalment, al final de l'obra trobam un sumari on aparèixen totes les paraules que han sortit i a quina pàgina es troben.

Les parts externes de l'obra serien cada una de les paraules, catalogables dins la lletra de l'alfabet a la que correspon.

Exemple: Justícia

Aquesta paraula que comença amb jota quedaria introduïda dins l'apartat de la J.

Per tant l'estructura interna coincideix amb l'externa.

L'obra, és un recull d'escrits diversos en el tema i d'extensió desigual que són catalogables dins el gènere de l'assaig. L'objectiu d'aquesta obra és plantejar una opinió subjectiva sobre els temes que l'autor tracta en aquesta: amor, cadira, justícia...

Diccionari per a ociosos es tracta d'una obra molt personal i subjectiva. L'obra és una recopilació de paraules que l'autor, ja ho hem dit, ha definit amb les seves pròpies paraules i pensaments i després les ha organitzades de forma alfabètica.

Són seixanta una paraules que entre totes fan que aquest llibre en ocasions sigui amable, altres irònic, compassiu, esgarripaire… En relaitat, són les reflexions de l'autor de temes molt diversos.

Els textos que es presenten al llibre daten d'èpoques molt disperses.

Per explicar el tema de l'obra més profundament haurem d'anar paraula per paraula, així que m'he prés la llibertat d'ometre algunes de les paraules.

A

Amor

Segons l'autor és una paraula molt utilitzada però que manca de sentit al nostre món.

Té el seu orígen al segle XII amb la poesia dels trobadors. Aquest amor és un sentiment específic, l'amor no es dóna sinó rarament: els grans enamorats com Romeo i Julieta són excepcionals i únics.

L'amor ha arrivat al seu últim estadi, el de l'extinció, per això s'ha d'inventar un “altre” amor.

Avarícia

En aquest terme, ens parla de l'avarícia dels diners, encara que ell no ens ho diu per experiència ja que es no considera dominat per la concupiscència dels béns materials.

B

Bellesa

Al definir aquesta paraula critica a un doctrinari antic que deia que la bellesa per contemplar-la s'havia de fer sense concupiscència. I la concupiscència és la vida!

C

Cadira

L'autor ens compara la cadira amb l'ou de Colom i per una altra banda diu que per a que una cadira sigui perfecta no depén del material sinó de l'arquitectura.

Còmplice

Còmplice és el qie ens ajuda a ser com som

Covardia

Si ens comparam uns als altres, tots arrivam a ser covars

D

Diners

Fuster no entés com hi ha gent que menyspreen els diners quan costen tant de guanyar.

E

Egoisme

Segons el seu criteri el que no és egosita és beneit.

Escepticisme

Per descriure aquest terme ho fa amb sis aspecetes diferents:

F

Fatuïtat

Parla del luxe, de la vanitat, de sentir-nos i ser importantsa allà on anem.

Fer

Sempre estem fent alguna cosa distinta de la que estem obligats a fer

G

Gent

Quan parlam de “ la gent” mai volem al.ludir-nos a nosaltres mateixos.

Guerra

Ens diu que quan comença la guerra és una gran vacança, durant la guerra tot està permés. La guerra en si, és una categoria al.lucinant.

H

Humiliació

Diu que tot hom se sent humiliat per una cosa o per unes coses distintes

I

Idees

“Tota concidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència”

Infern

L'autor opina que ja donam per fet que l'infern és un lloc on sempre hi ha dolor, càstig… i que a vegades ja “enviam” a algú a l'infern suposant que d'alguna manera existeix.

J

Justícia

Per explicar-lo dóna com a exemple el que es va publicaren els diaris a la segona quinzena de gener de 1963. Ober i Knochen ( dos criminalistes) has estat alliberatsper dur-los al seu país, Alemanya. L'autor a més ens dóna uns exemples on podem notar que no està d'acord.

L

Lectura

Joan Fuster sent que hi ha una por actual a agafar un llibre , un temor a “afonar-se en el remolí quotidià de les sorpresesi ñles tragèdies” i que la causa deu ser una “neurosi”.

També crituca aquella gent que considerem culta i que defuig dels llibres recents amb “l'excusa” de que per entendre la literatura actual han d'haver comprés la literatura del passat.

LLegir no és fugir, es ñllegeix per comprendre's un mateix i als altres,per comprendre el nostre temps i també el passat.

M

Malícia

Ho troba còmic perquèdiu que sempre som menys malvats del que ens pensam ser.

Mediterrani

Veu el Mediterrani no tan sols com a mar, sinó com un company de sentiments, com a una persona de la que se sent orgullós.

Morir

Morir-se és sempre un error, tant si ets jove com vell. El mateix és plicable al fet de viure.

P

Penediment

Penedint-nos-en no arrivam en lloc.

Pensament

Tot pensament és un mal pensament.

Politica

Compara la politica amb el fet de convencer a algú de ser conseqüentamb ell mateix i ambla seva dignitat d'home.

Q

Quixotisme

Ens parla de DonQuixot, una persona sempre destinada a sortir perdent. Explica la historia de Quixot i Ulisses.

R

Rellotge

Compara el rellotge actual amb el rellorge de sol, amb les iscripcions que hi havia en els rellotges antics,… Diu que l'home sempre ha fe el mateix amb el temps, aprofitar-lo, perdrer'l…

S

Sexe

Fuster fa una gran reflexió sobre aquest tema, no només ens parla del sexe físic, sinó de l'oral, de les converses desvergonyides. Compara de certa manera l'home de la dona, amb el comportament animal…

Silenci

Afirma que callar és mentir.

T

Temps

Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.

U

Uxoricidi

Segons ell, és una consequència del matrimoni.

V

Venjança

La venjança és el recurs del dèbil. A la història i la literatura també trobam casos de venjança, però adornats pels prestigis excelsos de l'honor, l'amistat o la pàtria.

X

Xarlatà

El xarlatà és aquell que té llibertat.

Xenofòbia

L'odi a l'estranger. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som “estrangers” per a algú.

Z

Zero

El numero zero per l'autorés una tonteria que es van inventar els matemàtics.

Diccionari per a ociosos es tracta d'un assaig escrit amb un registre formal i literari amb un tó que incita a la familiaritat o a l'estàndard. Això es deu a que en moltes ocasions escriu en primera persona perquè ens transmet les seves reflexions, els seus pensaments… i això, fa que a vegades el tó de formalitat vagi canviant. Per tant, l'autor utilitza un llenguatge clar i fàcil d'entendre amb un ús de la subordinació lleugera.

Com podem llegir a la “introducció” , Joan Fuster ens diu que en Figueres de temps i en Indagacions possibles va utilitzar el sistema de presentar els seus escrits en unaordenació cronològica, com a fulls de dietari, que de fet eren; En Judicis finals va articualr una petita col.lecció de residus aforísticsen unes poques seccions… Els textos que es recullen en Diccionari per a ociosos daten d'èpoques disperses, per això, a fi de mantenir unes aparences de regularitat, es va decidir d'encapçalar cada nota amb una paraula clau, i disposar-les segons la gradació alfabètica d'aquestes paraules.

Segons Joan Fuster la literatura que cultiva -subalterna, marginal, d'anar per casa- no tenen aspiracions de particular petulància. I si, de vegades, presenten algun aspecte ampul.lós o doctrinari és sense “mala” intenció. De fet tracten problemes de cada dia. Així és Diccionari per ociosos, l'autor ens “confessa” les seves reflexions que en un dia qualsevol va tenir i les va escriure… així va arrivar a tenir un munt d'escrits sobre termes diversos. Almenys és la impressió que ens dóna quan acabem de llegir l'obra.

La lectura d'aquesta obra ha estat entretinguda a la mateixa vegada que s'ha fet curta degut al canvi continuu dels termes. Per jo aquesta manera és la millor ja que s'evita la monotomia. Els termes que defineix, la majoria diuen la veritat i res més que la varitat, en canvi, i encara que respecto tot el que diu, hi ha algunes coses en les que no estic d'acord, me parèixen fora de lloc o simplement no tenen res a veure (crec) amb el terme real… Un exemple és el terme fer: Sempre fem -estem fent- alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer. Això, no és aplicable a tots els casos; altre exemple és temps: mentre dormiu us creix la barba: això és el temps. A tot hom li creix la barba? a qui es dirigeix?… Així és com ell veu el temps?

Es clar que l'autor ho defineix tot segons el seu punt de vista, són els seus pensaments… per tant tot s'ha de veure amb molta subjectivitat ja que no es tracta de un “diccionari” objectiu i coherent.