1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

1.1 Catalogació

- Nom: Desconsol

- Escultor: Josep Llimona i Bruguera

- Cronologia: 1907

- Moviment artístic: modernisme i simbolisme

- Localització original: Exposada en la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, celebrada l’any 1907, va guanyar-hi el premi d’honor.

- Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

1.2 Elements materials i tècnics

- Material: marbre

- Tècnica: talla

- Formes: escultura exempta

- Tipologia: sedent

- Dimensions: 67 cm (ample) x 76 cm (llarg) x 67 cm (alt)

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

- Descripció: Una noia nua plora desconsoladament damunt de tres graons. Té el rostre ocult sota els cabells. Està de genolls sobre uns esglaons, amb el tors completament abocat cap endavant. No té cap múscul tens. Els pits, ventre. Cames i braços tenen molts detalls i són més naturals. En el tors es marquen fins i tot els petits sortints de la columna vertebral. Però està idealitzat. Les mans, els cabells i els peus tampoc van ser tractats amb un realisme total.

- Volum: El volum rodó que forma el cos de la dona contrasta amb el volum rígid i recte dels tres esglaons.

- Composició: Tancada, asimètrica i triangular. Les línies compositives són diagonals.

- Llum: Té uns efectes de llum i ombres magnífics que va aconseguir jugant amb el cos de la noia i la llum natural que es reflecteix sobre el marbre blanc. Es produeixen clarobscurs tot jugant amb l’incidència de la llum sobre les textures del cos i del planyiment.

- Estil i autor: Modernisme i simbolisme. Diferents textures i acabats de les superfícies, temàtica de gran sentimentalitat, la dona com a símbol de la bellesa, i gestualitat i expressivitat del cos. Llimona és considerat l’escultor modernista més important de Catalunya. Malgrat haver estat lligat activament al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, nucli catòlic i conservador dels artistes catalans, la seva obra va ser molt lliure i es va apartar de dogmatismes. Va rebre influències de Rodin i del simbolisme escultòric, sobretot del parisenc. En el conjunt de les seves obres, destaquen el monument al Doctor Roberti l’estàtua eqüestre de Sant Jordien el part de Montjuïc, a Barcelona.

3. INTERPRETACIÓ

- Tema: Reflecteix els sentiment mateix del desconsol a partir de la figura d’una dona jove caiguda sobre uns esglaons. La noia té els cabells sobre el rostre i deixa que l’expressió de la seva tristesa sigui un tors abatut, amb els músculs sense tensió ni força.

- Iconologia: Hi ha unes quantes interpretacions. Creuen que està relacionada amb la mort de la seva esposa i la malaltia d’estómac que patia que van provocar el seu pessimisme i abandó que va deixar empremta en aquesta obra posterior; d’altres pensen que és una al·legoria sobre la fugacitat de la joventut. És un reflex de l’estat d’ànim de l’autor. Forma part de l’etapa de nus femenins de l’escultor. No busca la sensualitat, sinó que representa una noia jove, amb una aura de castedat, puresa i serenor. És un nu místic i cristià.

- Funció: Estètica. Intenta transmetre uns sentiments mitjançant l’ocultació del rostre de la noia amb els cabells; s’aconsegueix que ens identifiquem més intensament amb el seu dolor. Hi ha diverses rèpliques.

- Context històric: Catalunya es va veure cada cop més lligada amb els cercles artístics parisencs, la qual cosa va permetre la introducció de temes que, com ara el nu, havien estat un tabú entre els artistes. Algunes havien estat censurades. En aquesta època, la sensualitat del nu és cada cop més acceptada dintre dels cercles artístics per una burgesia que es va refinant malgrat el seu conservadorisme.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ

És considerada com l’escultura més representativa del modernisme català. Llimona va demostrar les seves qualitats a través d’ella, per imprimir sensibilitat i vida a la seva obra. Va executar la talla, utilitzant el màxim realisme i detallisme en algunes parts del cos, i altres amb uns paràmetres fora de la realitat que potenciaven el sentiment que volia transmetre. Va influir en els escultors catalans