L'Antic Règim era el sistema polític, social i econòmic que es basava en la monarquia absolutista (una persona conté els tres poders).

Poder legislatiu: Qui fa les lleis.

Poder executiu: El gobern.

Poder judicial: Els jutges i el tribunal.

La societat estava dividida per estaments on ningú podia canviar la seva classe social.

Noblesa: Defensa del poble.

Clergat: Classe alta.

Treballadors: Treballen per alimentar tota la societat.

La economia es basava en l'agricultura. Molt poca gent concentrava la riquesa de terres. Els propietaris de terres podien ser :

Arrendataris: Paguen un lloguer per cultivar la terra.

Parcers: Li donen al propietari de la terra un % de la collita.

Jornalers: Treballen i cobren per dies.

(Delme: impost que s'havia de pagar a l'església; un 10% de la collita)

Artesans: Gremis: Categories: Aprenent, oficial i mestre.

Comerçiants: La burgesia s'encarregaba del comerç.

Agricultors: La gent del poble.

Els burguesos diuen en una cort que paguessin també els nobles, però aquests no volen. El poble es movilitza contra aquell règim.

Carles III va ser el gran rei il·lustrat d'Espanya. Carles IV (el seu fill) dins el seu regnat va anomenar com a primer ministre l'any 1792 un home de la seva confiança: Manuel Godoy, qui va provocar moltes guerres amb altres països:

Guerra Gran (1793-1795): Espanya contra França. Perd: Espanya (Illa de Santo Domingo).

Canvia la política espanyola: Espanya s'alia amb França pel Tractat de St. Ildefonso (1795) i junts lluiten contra Anglaterra (Trafalgar 1805). El Tractat de Fontainebleau (1807) reforça l'aliança Espanya-França i permet a Napoleó travessar Espanya per atacar Portugal, aliada d'Anglaterra. Aquesta estratègia li serveix a l'exèrcit francès per intentar invaïr les principals ciutats espanyoles.

Godoy marxa de Madrid amb Carles IV i la seva dona, però el príncep Ferran VII (fill de Carles IV), fa un motí popular en contra de Godoy (motí d'Aranjuez). Godoy deixa de ser primer ministre i Carles IV abdica a favor de Ferran VII, i aquest passa a ser rei d'Espanya.

La Guerra del Francès va ser una guerra d'alliberament per fer fora als francesos d'Espanya. El 2 de Maig de 1808 Napoleó convoca als Reis a Baiona (França), el poble pensa que se'ls porten presoners i fan un motí popular contra les tropes franceses. L'alçament popular contra els invasors es va iniciar el 2 de Maig de 1808 a Madrid.

A Baiona Ferran VII torna la corona al seu pare, Carles IV li dòna a Napoleó i Napoleó corona al seu germà Josep I.

Josep I tenia fama d'alcohòlic i el poble no el volia. Va començar la Guerra del Francès. Francessos contra espanyols.

La primera victòria de la resistència espanyola: Bailén (1808). Gràcies a l'aliança entre Espanya i Anglaterra (1810) i a l'invasió de Russia pels francesos, Espanya els va véncer a Arapiles (Salamanca, 1813).

A Catalunya l'exèrcit regular va tenir ajudes dels Somatents (civils que s'armaven i guardaven els camins) i dels Miquelets (voluntaris catalans que lluitaven en guerres).

Durant aquesta guerra, membres de les antigues classes dirigents van formar juntes provincials, que a partir de la victòria de Bailén (1808) es van unir en la Junta Suprema Central, que assumia la sobirania nacional, com a gobern provisional de guerra.

A Catalunya després de l'èxit de la Batalla del Bruc, es va crear la Junta Superior del Principat, formada per diferents juntes catalanes.

Molts grups polítics diferents es van oposar a la invasió napoleònica:

Els absolutistes, volien que tornés Ferran VII i continués l'Antic Règim.

Els liberalistes, partidaris de la Revolució Francesa, volien canvis: els afrancesats (només el règim napoleònic podia dur a terme els canvis que Espanya necessitava) i els jovellanistes (amb Ferran VII volien un sistema polític semblant al de Gran Bretanya).

Durant el regnat de Josep I, la Junta Suprema Central fa una constitució progressista liberal:

La costitució de 1812: La constitució de Cadis: que representava un trencament definitiu amb les institucions de l'Antic Règim, i es fonamentava per: Dret de sobirania nacional (el major poder el té el Rei). Divisió de poders. Sufragi masculí directe. El catolicisme com a religió de l'estat.

En tornar Ferran VII de Baiona es trobà amb la constitució liberal i no li va agradar. Es va ajuntar amb un grup absolutista i va signar el Reial Decret (4 de maig 1814) que suprimia la Constitució i retornava al sistema anterior a 1808. Llavors començà de nou l'enfrontament absolutista - liberalista.

Després de la derrota de Napoleó, els països absolutistes europeus van crear la Santa Aliança, amb el fi d'actuar militarment contra qualsevol nació on l'absolutisme es veiés en perill.

Però a Espanya nombroses revoltes liberals i pronunciamientos (Riego 1820) van enderrocar l'absolutisme.

1820 comença el Trienni Liberal, tres anys on l'absolutisme és perseguit i es posa en pràctica la Constitució de 1812. Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança i aquesta envia un exèrcit (Cent Mil Fills de Sant Lluís (Lluís - Rei de França)) que s'enfronten a les tropes liberals espanyoles i les derroten (1823), llavors torna l'absolutisme.

Durant els primers 10 anys (1823-1833 - Década Omniosa) hi ha un canvi de política de Ferran VII perquè Espanya es troba en una gran crisi: pasa de l'absolutisme radical a l'absolutisme moderat, anul·la la Santa Inquisició, etc.

A Catalunya aquest fet no agrada i s'aixequen contra el Rei. Esclata llavors la Guerra dels Malcontents (1827): Ferran VII envia un francés “El Conde de España” durant 7 anys per sofocar els catalans. Però no funciona, Ferran el destitueix i “El Conde” es posa de part dels absolutistes radicals on el maten.

Abans de morir, Ferran VII només té dues filles com a descendència i segons la Llei Sàlica el rei només pot passar la corona a descendents masculins o sinó al germà.

Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la Llei Sàlica, per a que així no regnés

Carles Maria Isidre (Carles V), germà del rei, que comptava amb el suport dels grups absolutistes més radicals.

A partir d'aquest fet van començar nombroses guerres entre els partidaris d'Isabel i els del seu oncle Carles.

HISTÒRIA

- 3 -