Enfermería


Dermatologia


  • INTRODUCCIÓ

  • La pell es l'organ protector del medi ambient:

    • Agents toxics.

    • Radiació ultraviolada.

    • Perdua de fluits corporals.

    • Temperatures extremes.

    • Forces mecaniques.

    • Electricitat d'alt voltatge.

    La pell esta composada per:

    • Epidermis.

    • Dermis o teixit conectiu.

    • Hipodermis o teixit de cel.lules subcutanies.

    • Tani.

    Els organs anexes a la pell son:

    • Pel.

    • Ungles.

    • Glandules sudoripares.

    • Glandules sebacies.

    A la epidermis les cel.lules son els keratinocits, que neixen a la capa basal i van cap a la capa mes externa. Experimenta canvis morfologics fins arrivar a la capa basal on es constitueix en una cel.lula anuclear, formant la queratina. Un desmosoma es la unió de 2 keratinocits.

  • FUNCIONS DE LA PELL

    • Queratinocits: produir queratina i estracte corneo.

    • Melanocits-melanina: protegeixen de la llum solar.

    • Cel.lules de Langerhans: funció inmunologica, macrofagica.

    • Elastocits: sistesis de substancieas medidoresa de l'inflamació.

    • Ribroblastocits: produiexen colagen, elsatina, ....

    Els anexos cutanis tenen les seguents funcions:

    • Glandules sebacies: produeixen el sobo de la pell, que es mante lipidica.

    • Glandules sudoripares apocrines: eliminació del suor, termorregulació.

    • Pel i cabell: adorn estetic, protecció, filtre.

    • Ungles: ajuden a la funció prensil.

    • Glandules sudoripares ecrines: es troben a palmes i plantes, i actuen eliminant NaCl.

  • LESIONS DE LA PELL

  • Les lesions elementals de la pell son:

    • Macula: alteració en la coloració de la pell. No es palpable. Pot ser de diferents tipus: marró, vermella, ....

    • Papula: elevació circunscrita de la pell, pero menor a 1 cm de diametre.

    • Placa: elevació de la pell palpable, pero major a 1 cm de diametre.

    • Nodul: lesió palpable, pero es constitueix per una formació solida . Ve circunscrita normalment a expansió d'un creixement de la dermis o del teixit subcutani.

    • Ronxa o habon: lesió elemental de la urticaria, lesió rosada, edematosa, pero que caracteristicament desapareix a les 24 h. Mai es fixe mes d'un dia.

    • Vesicula: lesió elevada de contingut liquid de diametre menor a 0'5 cm.

    • Pustula: el liquid es pus.

    • Ampolla: diametre superior a 0'5 cm.

    • Quist: lesió elevada degut a una formació en l'interior de la dermis que presenta una capsula propia (epiteli propi). Sempre hi ha un contingut i una capsula que l'envolta.

    Quan aquestes lesions evolucionen donen lloc a lesions secundaries:

    • Ulcera: perdua de substancia, de solució de continuitat de la pell.

    • Erosió cutania: ulcera molt superficial. A nivell de la epidermis. La cicatrització es complerta.

    • ¿?????: afecta a nivell de la dermis. Sempre cura deixant cicatrius deprimides o atrofiques.

    • Queloide: cicatrius hipertrofiques. Existeixen a unes aries localitzades: lobul de la orella, incisió mitja toracica.

    • Plaques hiperqueratociques: acumul d'escates corneas Per augment de producció o perque no es pot eliminar.

    • Costra: evolució de lesions exudatives. Lesions humides que formen la costra que s'asseca.

    Les formes de presentació de les lesions son:

    • Anells o arcs o lesions policicliques (molts arcs): lesions primaries.

    • Serpinginoses.

    • Lesions en iris: formen anells a expenses d'un centre molt mes actiu.

    Els pàtrons de configuració de les lesions son:

    • Herpetiforme: agrupació en forma de raim.

    • Dermatoma: segment cutani inervat pel gangli espinal (agrupació zorsteiforme, sempre unilaterals).

    • Agrupació linial.

  • INFECCIONS CUTANIES VIRIQUES

    • Berruga cutania: plaques hiperqueratosiques causades pel virus del papiloma humà. Es un ADNvirus, que infecta el queratinosit i s'integra al seu nucli. El periode d'incubació es de pocs dies-messos i pot donar lloc a infeccions latents. Es sol localitzar als dits i al final d'aquests i les ungles (zones traumatitzades) quan la localització es subungeal es molt doloros.

      • El fenomen de Koebner es quan hi ha puntets negres i berrugues. Hem de fer el diagnostic diferencial de la trombosis cutania. S'ha de curar totalment, perque si queda una cel.lula infectada tornara a brotar.

      • Berruga en mosaic: a la planta del peu. Cicatritzara formant un call si fem ferida (per pressió). Tecniques no agressives.

      • Berrugues planes: papules poc elevades, hiperpegmentades, edematoses i molt autocontagioses. Es mes dificil diferenciar-les. Els ttos son molt conservadors.

      • Linia d'escoriació: berrugues juntes formant una linia.

      • Berruga filiforme: papules amb base d'implantació molt estreta (paviculades) i penjen soles (bigoti). El contagi es per contacte directe.

    El tto per les berrugues es individualitzat. Depen de:

      • Edat.

      • Tipus morfologic.

      • Numero.

      • Ttos previs.

      • Inmunosupressió.

      • Ocupació.

      • Localització.

      • Duració.

    No hi ha cap tractament que mati el papiloma huma. Les nostres defenses son les que l'eliminaran. Irritarem la berruga. Els tractaments topics per irritar les berrugues son:

      • Acid salicilic al 40% en colodion.

      • Nitrogen liquid.

      • Laser de CO2.

      • Curetajes mes electrodissecció.

      • Rx.

      • Tintures.

    Hem de rehidratar la queratina per filtrar be el nitrogen (hioterapia) amb gases humides, congelació (cremades).

    El condiloma acuminat es quan es localitza als genitals. Es tipic en malalts amb SIDA. Tambe el dona el papiloma huma. Te humitat i maceració. La morfologia es molt extensa.

    • Moluscum contagiosum: pediatrica. Causada pel pox virus. El periode d'incubació es llarg, a vegades de 6 setmanes. Penetra a l'epidermis per petits traumatismes produint una papula umbilical de petit tamany, no dolorosa, de consistencia dura i coloració brillant de la pell. Es asimptomatica, de localització variada (axila, cara, dors, genitals, ...). el contagi es per contacte directe. El tto es exeresis o eliminació amb cullareta dermatologica. Si es en l'adult s'inmunitzen, per tant si es torna a veure es per inmunosupressió. Molt autocontagioses.

    • Herpes virus: primer hi ha una primoinfecció molt agresiva, que es cura i pasem a la fase de latencia, on queda com adormit i depres venen fases de recurrencia. Queden als ganglis espinals, i no hi ha tto per eliminar-los. Si ens contagiem quedem susceptibles per sempre. Els diferents tipus que hi ha son:

      • Herpes simple: vesicules que s'agrupen en forma herpetiforme. La primoinfecció es molt mes extensa: febre, dificultat per menjar, .... afecta la mucosa labial, gingibal, .... pot afectar qualsevol area. El tto es rapid, sistemic. Queda instaurat al gangli i posteriorment es reactiva (per febre, sol, ...). dona brots repetits (panses). No hi ha febre, es menys simptomatic, pero hi ha la mateixa vesicula. Hi ha 2 tipus:

        • Tipus I: de cintura cap amunt.

        • Tipus II: de cintura cap avall (sobretot als genitals).

    Els herpes perianals de mes d'1 any d'evolució indiquen la presencia de SIDA. Les recurrencies no necessiten tto, excepte si son molt extenses on donem aciclovir que escurça els sintomes.

      • Varicela Zoster: tambe es localitza de forma latent als ganglis espinals. El periode d'incubació es de 14-17 dies. Es una malaltia exantematica propia de l'edat infantil. La seva porta d'entrada es la via aeria, i l'evolució desde aquí es circulació sanguinia, macules, papules, vesicules, crosta. Molt pruriginosa, si s'escorien les lessions per rascat pot deixar cicatrius molt deprimides. Ressolució en 2-3 setmanes. Es autolimitable (no cal tto), nomes cal prevenir la infecció de les lesions. La curació es produieix quan les crostes es desprenen. La primoinfecció es la varicela i les recurrencies son el zoster amb el virus herpes zoster. Si no has pasat la varicela et poden contagiar. Es dona molt al gangli facial i al gangli espinal.

  • INFECCIONS BACTERIANES

    • Impetic: a l'epidermis. Per estrepto o estafilo. Ocasiona petites vesicules que es converteixen en pustules, que evolucionen cap a crostes meleferiques (clares i groguenques). Molt autocontagiosa pel simple rascat. Es tipica de l'edat infantil. El tto es topic si la infecció es minima i oral si es mes gran. Es recomana tallar-se les ungles, deixar d'utilitzar esponges, toballoles personals, ....

    • Erisipela: per estrepto. Es dona sobretot a la dermis. Cursa amb formació de plaques eritematoses, ben delimitades, amb aspecte de pell de taronja (per l'edema intradermic). Vesicules i equimosis. Es molt dolorosa, amb malestar general (febre, leucocitosi, ...). es dona en nens i ancians. Es tracta amb penicilina el mes aviat possible.

    • Cel.lulitis: a nivell del teixit subcutani (el mes profund). Dona plaques eritematoses, difuses. Dolor, linfangitis (compromet la circulació linfatica i pot deixar sequeles importants). Augment de les adenopaties regionals. La localització sol ser facial i a les extremitats. Al peu s'ha d'anar amb compte per si hi ha lesions interdigitals. Una complicació son les celulitis de repetició, que poden donar pell esclerotica (elefantiasica).

    • Foliculitis: infecció del folicle pilos. Stafilo aureus. Papules vermelles-eritematoses, que evolucionen cap a pustules (amb pel al centre de la lesió). El tto es antibiotics i antiseptics locals. S'evitaran les esponges, olis, bronzejadors, .... Es tipic en la depilació de les dones.

    • Foruncul: tambe del folicle pilos, pero a nivell molt mes profund. S'ha d'anar amb compte si estan al triangle nasogenital, ja que pot anar cap al SNC (meningitis).

  • INFECCIÓ PER FONGS

    • Dermatofits (tinya de pell lampinya, tinya de cuir cabellut, onicomicosis):

      • Son fongs que es contagien a partir de terra, ser humà, animals.

      • La tinya es manifesta en forma de plaques eritematoses, que presenten un creixement als marges periferics, on el fong avança. El tto erroni que es dona son els cortis.

      • La tinya al cuir cabellut es molt contagiosa. Dona plaques descamatives alopeciques. Es pot confondre amb dermatitis seborreica. Si no es tracta dona plaques doloroses, que poden donar una sobreinfecció bacteriana per l'inflamació, que s'anomena querión de celso. El tto ha de ser rapid, topic i sistemic.

      • La tinya interdigital als peus (peu d'atleta) ocasiona lesions nomides, macerades, pruriginoses, dona clivelles als plecs. Es eritematosa. El tto es mab polvos o liquids.

      • La onicomicosis es dona a les ungles. Si no es tracta es contagia d'un dit a un altre. Quan afecta tota la ungla el tto es per via sistemica, si es distal el tto es topic.

      • Per diagnosticar els fongs hem d'agafar una mostra de la part distal en un porta amb hidoxid potassic al 10%. El diagnostic es inmediat. S'observen al microscopi estructures filamentoses.

    • Llevats:

      • Pitriasis versicolor:

        • Produida per malassezia frufur.

        • Se sol donar en adults joves.

        • Es localitza al torax i al coll, mai a les EEII.

        • Es caracteritza pwer macules mes pigmentades o menys colorades.

        • No es simptomatica, mai dona prurit.

        • El tto es topic antifungic.

        • No es contagiosa.

        • Examen directe amb microscopi i hidroxid potassic.

      • Candidiasis:

        • La mes frequent es la c. Albicans.

        • Es un saprofit que forma part del tub digestiu.

        • Els factors que afaboreixen l'infecció son: humitat, maceració, edats extremes, tto amb cortis, antibiotics, inmunosupressors, DM.

        • La clinica dona: muguet, quelitis angular, intertrigo, vulvovaginitis, onicomicosis, peritonitis, balanopostitis (inflamació del Arma Letal IV).

        • Es diagnostica per la clinica, cultiu i observació directa al microscopi amb KOH.

        • Muget oral: plaques blanquinoses a la mucosa oral. Caracteristic dels nens petits.

        • Intertrigo: lesions axilars, mamaries, plecs infraabdominals, inginal.

  • INFECCIONS ZOOPARASITARIES

    • Sarna:

      • Produida per un acar anomenat sarcoptes scabiei.

      • Parasita la capa cornea.

      • La clinica es prurit intens nocturn, lesions papuloeritematoses.

      • Es localitza a mans, peus, axiles, zona interglutea, genitals, areola mamaria.

      • Dona hipersensibilitat alergica.

      • Es molt contagiosa.

      • El tto es oral (molt efectiu) de tots els individus que viuen a casa.

      • En inmunodeprimits es dona a tot el cos, s'han d'aillar.

    • Pediculosis:

      • Pot afectar al cap: capitis, al cos: corporis o al pubis.

      • La clinica es prurit.

      • Es visualitza per visualització directa del parasit.

      • Hi ha molts ttos.

      • S'aconsella rentar tota la roba desde que apareixen els sintomes a alta temperatura.

    • Picadures d'insectes:

      • Lesions papulars, eritematoses, molt pruriginoses.

      • Presenten un punt d'entrada desde on l'insecte a inoculat.

      • A vegades poden donar lesions ampolloses.

  • DERMATITIS

  • Eccema i dermatitis vol dir el mateix, inflamació de la pell. Els diferents tipus de dermatitis que hi ha son:

    • Dermatitis seborreica: erupció eritematodescamativa que es localitza a la zona del cos on hi ha gran quantitat de glandules sebacies: cuir cabellut, cara, centre del torax, esquena. Es habitual trobar-lo a la primera infancia i en adults d'edat mitjana. Les glandules sebacies secreten un greix mes irritatiu que a les persones normals, a més hi ha un sobrecreixement de P. Ovale. Els factors que influeixen en la d. seborreica son:

      • Clima: empitjora a l'hivern.

      • Factors psicologics: empitjoren amb l'estrés.

      • Factors inmunologics: es desarrolla en individus amb SIDA o VIH.

      • Els factors neurologics i nutricionals no influeixen.

    Podem dir que hi ha dos tipus:

      • D. s. infantil: aries eritemato-descamatives de tonalitat groguenca, que es localitzen a l'area centrofacial. Es tracta amb sabons amb antifungics, les cremes estan contraindicades perque son greixoses. Si l'eccema es greu es poden usar cortis suaus. Tambe solen sortir a les zones de plecs.

      • D. s. adult: es localitza a arees seborreiques: cuir pilos, zona facial central, centre de l'escot i centre de l'esquena. A les pestanyes es diu blefaritis.

    • Dermatitis atopica: transtorn cutani puriginos. Sol ser familiar, s'acostuma a donar en la infancia i es de curs cronic i recurrent. Sol estar combuinat amb asma i rinitis alergica. La clinica es:

      • Prurit.

      • Distribució topica:

        • Nens: cara, mans, peus.

        • Adults: nivell flexural del colze i al darrera del turmell.

      • Historia familiar d'atopia (asma, rinitis) al voltan del 70% dels casos.

    Es pot iniciar a la fase del lactant (2-6 messos). Mai en neonats. S'inicia sobretot a la cara i conforme el nen grateja a la superficie extensora: genolls, colçes i mans. El 50% dels casos es soluciona als 2 anys.

    En l'edat infantil es localitza al plec anterior del colçe i al plec posterior del turmell principalment. Rarament persisteix en l'edat adulta, encara que si apareix en aquesta pot afectar a qualsevol area. Es caracteritza per:

      • Sequetat i prurit.

      • Localitzacions especifiques.

      • Queratosis pilar.

      • Plecs palmars prominents.

      • Liquenificació.

      • Doble plec parpebral inferior.

      • Riscs de personalitat: hiperactius, inteligents.

      • Palidesa centrofacial.

    Les mesures generals de prevenció en nens son:

      • Bona hidratació de la pell.

      • Evitar roba oclusiva.

      • Evitar aeroalergens.

      • Control de dieta.

      • Estudi psicologic antiestres.

      • Bona informació als pares.

    Haurem de:

      • Reduir la sequetat, prurit amb compreses humides d'acid acetic.

      • Antihistaminics.

      • Antibiotics.

    Durant el brot a més el tractarem amb cortis topics a la zona.

    • Dermatitis atopica de contacte: eccema agut o cronic per exposició a un alergen a un individu sensibilitzat. Requereix un periode de sensibilització. El diagnostic es fa amb probes epicutanies. El tto es evitar el contacte amb l'alergen i durant el brot cortis topics i antihistaminics. Existeix la fotoalergia, quan es el sol el que la proboca. Per diagnosticar-lo farem un fotoparche.

    • Dermatitis per irritant primari: reacció inflamatoria al exposar-se a una substancia irritant. No es requereix sensibilització previa. Evitarem la substancia i tractarem l'eccema amb cortis topics.

  • URTICARIA

  • Erupció cutania de prepuloplaques eritematoedematoses, evacuants en menys de 24 hores. Pot ser:

    • Aguda: menys de 6 setmanes. Les lesions van desapareixent de forma recident.

    • Cronica: mes de 6 setmanes.

    • Fisiques: desencadenades per un agent fisic: fred-calor, llum solar, aquagenica, pressió-vibració, dermografisme, colinergica.

    El 80% de les urticaries son de causes desonegudes. Si hi ha molt edema es denomina angioedema. Si es agut es pot complicar en angioedema de glotis, que dificulta el pas d'aire, disnea, .... el tto es adrena, no estan indicats els cortis.

  • PSORIASIS

  • Afecta al 3% de la població. Es caracteritza per:

    • Augment de les cel.lules germinatives.

    • Augment del nombre de mitosis.

    • Disminució del temps del cicle reproductor (5 dies).

    Es donen canvis als capilars en la dermis papilar. Pot afectar qualsevol part del cos, pero es caracteristica de forma simetrica en:

    • Cuir cabellut.

    • Colçes.

    • Genolls.

    • Palma i plantes.

    • Zona lumbar.

    • Zona genital i interglutea.

    La lesió es placa eritematosa amb escara blanquinosa adherida a la placa. Als plecs com hi ha humitat desapareix l'escara blanquinosa (psoriasis invertida). La psoriasis del gluti s'anomena signe de Brunsting. Les lesions a les ungles s'anomenen pitting ungeal i tambe existeix el que s'anomena taca d'oli. En la seva fase mes important s'afecta tota l'ungla.

    • Psoriasis guttata: es una forma eruptiva toncal i (rarament) facial. S'asocia a infeccions estreptocociques del tracte respiratori:

      • Exacerbació rera amigdalitis (54%).

      • Aillament d'estreptos -hemolitics.

      • Altres.

    El tto es antibiotic sistemic.

    Altres tipus de psoriasis son:

    • Eritrodermica: tota la superficie corporal es troba afectada.

    • Pustulosa.

    • Pustulosis palmaplantar.

    • Artritis psoriasica: pot afectar a mans i peus, artritis reumatoide seronegativa, articulacions interfalangiques distals de les mans, destrucció ossia severa, limitada a la columna.

    • Psoriasis ungeal.

    Els factors desencadenants son:

    • Es una enfermetat genetica.

    • Estrés.

    • Traumatisme (Koebner).

    • Infeccions.

    • Farmacs: liti, betabloquers, antimalarics.

    • Climatics: empitjora a l'hivern.

    • Metabolics: hipocalcemia, alcohol.

    • Sobrepes.

    El pronostic:

    • Curs intermitent: 80% de forma cronica.

    • Formes eritrodermiques i pustuloses greus: fins mort.

    • Forma pustulosa localitzada: refractaria a tto.

    • Guttata: bona resposta a tto antibiotic i psoriatic.

    Les recomanacions son aire lliure, sol, evitar traumatismes i lesions. Els ttos que hi ha son:

    • Topic:

      • Cortis: sense abusar.

      • Quitrans: queratolitics.

      • Nous topics de mecanisme similar: derivats de la vit. D, retinoides, convinacións amb altres.

      • Inmunosupressors.

    • Sistemic:

      • PUVA: psoralens mes radiació UVA.

      • Metotrexato.

      • Acitretin.

      • Ciclosporina A.

      • Combinat: RePUVA, MePUVA.

      • Rotatori.

  • LIQUENS PLANS

  • La prevalença es del 0'5-1%. Se sol donar entre els 30-60 anys. Son papules poligonals, violacies, molt pruriginoses, simetriques. Apareixen les estries de Wickham. Es dona al cuir cabellut, onicopatia (ungla), fenomen de Koebner (reproducció a qualsevol area que es traumatitza). Si hi ha lesions a la mucosa oral el virs de la hepatitis B sera positiu. El 70% autoinvolucionen en 8-12 messos. Es diagnostica per la clinica, i si es dubta biopsia. El tractaments es cortis, PUVA, ciclosporina A. Les diferents lesions que apareixen als diferents nivells son:

    • cutani: papulo eritematoses violacies, pruriginoses.

    • Mucosa: lesions reticulades blanques.

    • Pilar: alopecia cicatricial amb grups de pels conservats (en cepillo).

    • Ungeal: formació de pterygium (unió de la cuticula amb la lamina ungeal).

  • ACNE

  • Es propi de l'adolescencia, augmenta amb la pubertat i perdura fins els 25 anys en l'home i els 30 en la dona. El nucli pilos sebaci esta format pel nucli pilos i una glandula sebacea (cara sobretot i tambe esquena i escot) i durant la pubertat sobretot augmenta la secreció de la glandula. Primer apareix un punt negre (comedón), despres prolifera el propinubacterium acnes (ja es vermell) i finalment el contingut passa a la dermis. Hi ha dos tipus de lesions:

    • No inflamatories: comedón tancat i obert (lesions inicials).

    • Inflamatories: papula, pustula, nodul, quist, abces.

    Hi ha diferents tipus d'acne:

    • Acne conglobat: es caracteritza per la proliferació a partir d'un mateix folicle sebaci. Es dona a diferents comedons, i quan s'infecta la lesió augmenta la importancia.

    • Acne important: amb leucocitosi, febre i malestar important., el tto es amb:

      • Antibiotics: eritro, clindo.

      • Antiseptics: peroxid de benziolo.

      • Retinoides: per buidar els comedons.

      • Tto sistemic: amb antibiotics orals, control de la producció d'estrogens i antiandrogenics i antiinflamatoris. Un tto efectiu es el 13 cis-retinoic, pero augmenta les transaminases, produeix malformacions del fetus i augmenta el nombre de triglicerids.

    • Acne iatrogenic: es desencadena en brots d'acne. Es pot produir per diferents motius:

      • Hormones: androgens, cortis i ACTH, anticonceptius.

      • Halogens i bromurs.

      • Antiepileptics.

      • Antituberculosos.

    • Acne neonatorum: s'inicia pel pas d'androgens materns. Es tracta amb sabons, antibiotics i queratolitics. Normalment es resolen espontaniament. La clinica es papula, pustula.

    • Acne rosacea: malaltia cronica inflamatoria de patogenia desconeguda que afecta majoritariament entre els 30-45 anys. La clinica es:

      • Crisis de rubor facial.

      • Eritema i telangiectasies.

      • Papules-pustules inflamatories.

    Les principals complicacions que apareixen son:

      • Blefaritis.

      • Conjuntivitis.

      • Queratitis (inflamació de la cornia.

      • Rinofima: hiperplasia de les glandules sebacies persistent al nas.

    Es tracta amb antibiotics topics-sistemics (metronidazol). No millora amb la fotoexposició.

    • Hidrosadenitis supurativa: inflamació de les glandules sudoripares apocrines. Noduls inflamatoris axilars molt dolorosos.

  • DINAMICA DEL CABELL

  • El numero de cabells a les persones oscila entre 150000-200000. l'anagen es la fase de creixement dels cabells, i dura 4-8 anys. Despres be el catagen o fase de repós. Finalment ve el telogen que es quan cauen. Cada dia es renoven entre 50-150 cabells. El cabell no creix a la mateixa velocitat, depenent de la seva ubicació.

    Per valorar si la caiguda del cabell es o no patologica fem el pull-test (estirar els cabells). Si aquesta surt positiva hem de mirar que la persona no estigui prenent cap medicació que faci caure els cabells, si hi ha antecedents d'estrés importants i finalment si es per causes patologiques. Trobem diferents tipus d'alopecia:

    • Alopecia areata: arees circumscrites d'alopecia, que poden ser plaques uniques o multiples. No es coneix la causa. La localització mes frequent es a cuir pilos, pero pot afectar qualsevol area pilosa. Si afecta tot el cuir pilos parlem d'alopecia totalis, i si afecta tots els cabells del cos parlem d'alopecia universal.

    • Alopecia androgenetica (calvicie comú): miniturització dels folicles pilosos terminals. Hi ha un escorçament del folicle, disminució de tamany, l'anagen es mes breu. L'unic medicament probat que funciona es el mynoxidil topic. Les dones responen mes be que els homes al tto. El propecia (cisnasteride) bloqueja l'enzim que s'encarrega de convertir la testosterona en dihidrotestosterona, i els efectes de la testosterona no apareixen. Pot produir disminució de la funció sexual.

  • EFECTES DEL SOL A LA PELL

  • Hi ha efectes positius de la llum UV:

    • Fotoconversió del 7-dihidrocolesterol en vit D:

    • Pigmentació, broncejat: funció protectora, aspecte estetic.

    • Terapeutiques: linfomes cutanis, psoriasis.

    Per altre banda tambe hi ha efectes nocius:

    • Cremada solar.

    • Fotoenvelliment.

    • Carcinogenesis.

    • Fototoxia i fotoalergies.

    • Enfermetats fotoinduides.

    • Enfermetats fotoagreujades.

    Els efectes biologics de la radiació son:

    • UVB: eritema solar intens, pigmentació retardada, hiperplasia d'epidermis, fotoenvelliment, fotocarcinogenesis. Vit D.

    • UVA: eritema lleu, pigmentació inmediata. Potencia els efectes de UVB.

    Les fases de la pigmentació son:

    • Inmediata: fotoxidació de la melanina performada.

    • 1-2 hores: migració i transmissió (melanosomes).

    • Tardia (2-3 dies): augmenta l'activitat melanocitica i producció de melanosomes.

    La classificació del tipus de pell (segons l'exposició solar de 30 min al migdia a l'estiu):

    • Sempre es crema: no pigmentació.

    • Generalment es crema: lleugera pigmentació.

    • Algun cop es crema: pigmentació.

    • Gairebe mai es crema: augmenta la pigmentació.

    • Races pigmentades.

    • Raça negra.

    El fotoenvelliment o dermatoteliosis es l'envelliment cutani amb engruiximent cutani, pigmentació irregular, teleangiectasies, neoplasies benignes i malignes. La radiació UV influencia en la dermatoheliosis:

    • UVB: carcinogenesi (queratosis actiniques, carcinomes B i E, melanoma i elastosis actinia).

    • UVA: elastosis actinia, coadyuvant carcinergic.

    Les malalties cutanies exacerbades per la llum son l'herpes labial i cutani. Hem d'insistir en la fotoprotecció: natural amb melanina, interna amb betacarotens, antimalarics, fisica amb la roba, quimica amb filtres solars i factors de protecció solar. Hem d'educar i fer prevenció desde la infancia, instruir les mares. A australia s'ha d'anar molt amb compte, ja que no correspon el tipus de pell amb la radiació del pais.

  • TUMORS CUTANIS

    • Carcinoma vasocel.lular: les cel.lules que formen el tumor son a la capa basal de l'epidermis. Mai metastatitza a distancia. Te malignitat locaal (a nivell cutani). Es relativament benigne. Mai afecta a mucoses, perque sembla que deriva del germen embrionari del folicle pilos. Els factors predisposants son la exposició solar cronica i acumulada. Se sol localitzar amb mes frequencia a zones de la cara, del folicle pilos. Es desarrolla sense necessitat que hi hagi una lesió previa existent. Clinicament es manifesta en forma de crosta que mai es cura. A vegades hi ha un nodul molt brillant translucid amb telangiectasia superficial. Es pot tractar amb electrocoagulació si son superficials, i si son mes profunde necessiten exeresis quirurgica.

    • Carcinoma escatos: malignitat del queratinocit. Es localitza a pell i/o mucoses. Pot ser la malinització d'una lesió precancerosa (queratinosis actinica), i a nivell mucos aquesta lesió precancerosa pot ser una leucoplasia (placa blanca a la mucosa). Els factors predisponents son:

      • Exposició solar cronica i acumulada.

      • Ocasionalment pot ser l'antecedent d'haver estat exposat a factors quimics com l'arsenic.

      • Factors biologics: ulceres croniques de la pell (cremades, ulceres vasculars).

    Te capacitat de metastasis, pot ser mortal. Es manifesta per una lesió hiperqueratocica ulcerada.

    • Melanoma maligne: deriva del melanocit. Es el tumor cutani mes maligne que hi ha en dermatologia. L'incidencia ha augmentat en els darrers 10 anys degut a la exposició solar incontrolada. Te capacitat de metastasis. No hi ha tto que ho curi. L'unic que es pot fer son exeresis del tumor abans que s'escampi de manera amplia ja que si queda alguna cel.lula escampada la persona pot patir metastasis al cap dels anys a diferents parts del cos. Pot apareixer sense cap lesió previa o com malinització d'un nebus ja existent. Els signes de malignitat d'una piga son:

      • Asimetria.

      • Bordes irregulars (no ben definits).

      • Color irregular (no uniforme).

      • Diametre gran.

      • Elevació.

      • Friabilitat (sagna d'un dia per l'altre, major sensibilitat).

    El diagnostic diferencial que s'ha de fer amb el melanoma es la queratosi seborreica (que mai malinitza) i es tipic de l'envelliment (molt pigmentada). El pronostic depen nomes del gruix del melanoma (en mm). Com mes profund mes maligne. Es mesura amb els nivells de Breslow:

      • <0'75 mm: tranquilitat.

      • >4 mm: maxima malignitat: mort.

    Tambe s'utilitzen els nivells de clarck. La seva localització mes frequent es a l'area de bans: esquena, braços, coll i cuir pilos. Si el melanoma passa als ganglis fem un buidament ganglionar electiu, tot i que si es dissemina no hi ha res a fer.

  • MALALTIES AMPOLLOSES

  • La lesió elemental es una ampolla. Es caracteritzen per la pressencia d'uns anticossos que van dirigits contra estructures propies de la pell.

    • Penfics van dirigits contra estructures propies dels queratinocits. Trenquen aquesta unió i formen una ampolla intraepidermica. Les manifestacions son en forma d'ampolla, amb es sostre de l'ampolla debil, que per tant es trenca facilment. L'afectació de la mucosa oral es molt frequent. Normalment es la primera manifestació del penfic. Al penfic hi ha un signe clinic (signe de Nicolsky), que es que a l'apretar la pell d'una persona amb penfic podem fer apareixer una ampolla.

    • Penfigoit: anticossos dirigits contra les estructures de la membrana basal. Es desenganxen els queratinocits, amb formació d'una ampolla subepidermica, molt mes tensa i molt mes dificil de tractar. El signe de nicolsky es negatiu. Aquestes ampolles estan frequentment situades sobre plaques retitematoses pruriginoses.

    • Malalties ampolloses hereditaries: transtorns congenits que fan que es desembolupin ampolles en una zona traumatica. Queden cicatrius.

  • MALALTIES AUTOINMUNES

    • Lupus: malaltia força frequent. Hi ha diferents tipus:

      • Lupus eritematos cutani discoide: relativament benigne. La clinica es una placa ben limitada eritematodescamativa, hiperqueratosica, amb cicatrització atrofica. Afecta a cara, coll, part alta del torax, cuir pilos. Al 35% dels cassos hi ha alteracions inmunologiques.

      • Lupus eritematos cutani subagut: lesions eritemato-escatoses anulars (en forma de cercle). Es localitzen a l'esquena, torax i braços. Es desencadenen o empitjoren amb el sol. L'afectació es gairebe exclusivament cutania, pero hi ha malalts que passen a la forma sistemica (greu).

      • Lupus eritematos sistemic: malaltia que afecta al teixit conectiu i al sistema vascular. A alteracions inmunologiques. Dona febre, alteracions cutanies, artritis, nefropatia, .... Hi ha afectació visceral. Es caractaritza per eritema a la zona malar. Per exposició solar. Com que esta a les galtes l'eritema es en ales de papallona.

    En la terapia del lupus haurem de tenir en compte els consells cosmetics, sol moderat, tto amb inmunosupressors a base de cortis, antimalarics, ....

    • Esclerodermia (esclerosis de la pell): pot ser sistemica o localitzada.

      • Morfea: lesions linials indurades progressives.

      • Sistemica: afectació interna. Afecta parts distals (esclerosis als dits de les mans). Afecta a gent que te el fenomen de Raynaud, per la vasoconstricció permanent. Hi ha un enduriment dels dits de les mans, davant del fred no actuen normal. Progressivament l'esclerosi es proximal (coll, cara). Mala circulació. Tambe es manifesta a nivell digestiu, pulmonar, cardiac, renal, .... acaba essent mortal. Els subtipus d'esclerosis sistemica son: (CREST):

        • C: calcinosis.

        • R: Raynaud.

        • E: esclerosi als dits.

        • S: afectació esofagica.

        • T: telangectasies a la cara.

    • Dermatomiositis: els anticossos van dirigits contra la musculatura (sobretot proximal a cintura escapular i pelviana). Malalts que es queixen de gran cansament al pujar les escales, o quan es pentinen. Pot ser una malaltia que acompanya a una neoplasia interna (paraneoplasica). Es caracteritza per:

      • Rash heliotrop: es disposa en antifaç.

      • Papules de Gottron: es disposen sobre articulacions interfalangiques dels dits de les mans.

  • TIPUS DE TRACTAMENTS UTILITZATS EN DERMATOLOGIA

    • Tto topic.

    • Tto sistemic.

    • Tto fisic: congelació, electrocirurgia, criopterapia, radioterapia.

    • Tto quirurgic: injerts, exeresis.

    Dins el tto topic de les dermatosis trobem:

    • Coneixement de les bases o vehicles (principis actius).

    • Coneixement dels farmacs: substancies actives.

    • Coneixement de les indicacions: tto sintomatic o tto etiologic.

    Als ttos farmacologics podem trobar:

    • Preparats comercials:

      • Mes garantia de qualitat.

      • Mes rapidesa d'obtenció.

      • En general son mes economics.

    • Formula magistral:

      • Quantitats de productes.

      • Formules no comercialitzades.

      • Tto personalitzat.

    El tto topic: hem de tenir en compte que la superficie total de la pell es de 1'5-2 m2. l'absorció es transdermica i transfolicular. S'ha de tenir en compte:

    • Edat del pacient.

    • Regió cutania.

    • Canvis patologics de la capa cornea.

    • Hidratació de la capa cornea.

    • Rec sanguini.

    • Efecte de la base: el farmac ha de ser soluble en la base.

    Tenim:

    • Solucions aquoses:

      • Es preparen amb aigua amb o sense aditius.

      • Es pot aplicar de diferents maneres:

        • Banys:

          • Efecte natejador de crostes i secrecions.

          • Resecament de la pell.

        • Compreses humides:

          • Refresquen, son antiinflamatories (antipruriginoses).

          • Estalvi: eliminen els residus adherits.

          • Netegen ulceres i epitelitzen ferides superficials.

    • Polvos:

      • Particules granuloses disperses en sec.

      • Efecte refrescant, protector, antiinfeccios i asecant.

      • Absorció de secrecions.

      • Nomes efecte superficial: no en lesions infiltrants.

    • Locions:

      • Aigua mes polvos.

      • Efecte refrescant, astringent, secant i antiinflamatori.

      • No en lesions molt exhudatives.

    Segons la localització aplicarem unes o altres:

    • Cuir pilos: liquid, gel, escuma.

    • Pklecs i cara: cremes.

    • Turmells i plecs: pomades.

    Depenent del tipus de dermatitis utilitzaremuna o altre:

    • Aguda (humida): liquids, compreses humides.

    • Cronica (seca): pomades, unguents.

    • Subagudes: cremes.

    Segons la morfologia:

    • Eritema agut: compreses, emulsions, cremes, locions.

    • Vesiciles: polvos, locions, gels.

    • Ampolles: compreses, llit de polvos.

    • Erosions: compreses humides.

    • Crostes, escames: compreses, pomades, unguents.

    Tambe tenim els corticoides topics. Aquestspoden ser

    • Poc potents: hidrocortisona.

    • Mitjanament potents.

    • Molt potents: clovate, declovans.

    Tenen efecte antiinflamatori i antipruriginos. Estan contraindicats en malalties infeccioses. Els seus efectes secundaris son:

    • Atrofia cutania: pell fina.

    • Estries.

    • Hiperpilosi.

  • CREMADES

    • 1r grau:

      • Afecta a capes epidermiques superficials.

      • Eritema doloros i tumefacció a l'area afectada.

      • Evolució cap a la descamació i posible hiperpigmentació.

      • No deixa cicatriu.

    • 2n grau:

      • Epidermis i anexes sense destrucció de l'arrel.

      • Eritema intens i formació de vesicules, ampolles.

      • Curació complerta amb hipo-hiperpigmentació.

    • 3r grau:

      • afectació de la dermis i els anexos.

      • Curació per segona intenció.

      • Deixen cicatrius i aries alopeciques.




    Descargar
    Enviado por:Mussiu
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar