FITXA BIBLIOGRÀFICA

TÍTOL: Demà, a les tres de la matinada.

NÚM. PÀGINES: 124.

AUTOR: Pere Calders

COL·LECCIÓ: Universal de Butxaca el Cangur.

EDICIÓ: 3ª

RESUM

Aquest llibre es divideix en varis contes que va explicant el sarcàstic Pere Calders. Contes trets de la seva imgainació dels quals no saps mai què en pot sortir. Els seus contes són varis.

Demà a les tres de la matinada.

Un noi està empenyat en què la seva vida és a la Lluna. Necessita, vol anar a la Lluna. No s'ho pensa dues vegades. Es monta el seu propi coet per anar fins a dlat a l'Univers. La seva germana, els seus familiars, amics... li demanen si us plau que no ho fagi. Doncs és una bestiesa. Però ell està empenyat. I, és clar, és el somni de la seva vida. Finalment, se'n va cap a la Luna. Però no torna mai més a la Terra.

Sistema de Nobert Hein.

Aquest parla d'un llibre de com fer-se ric sense haver de treballar ni fer cap esforç. El protagonista d'aquest conte comença a rebre notícies del llibre de Nobert Hein. No s'ho pensa dues vegades. Se'l compra i se'l comença a llegir una nit al llit. Comença per deixar la casa on vivia amb el seu amic i se'n va a viure sol. Tot li va bé respecte als diners. Però ja massa tard se'n adona de que li falta algo: ser feliç.

El batalló perdut.

Un conte que explica una història sobre la guerra i les batalles. Narrat per una persona gran, la qual ha sufert aquestes conseqüències. L'home explica les seves batalles i la seva vida passada a la guerra.

Mirades profundes.

Dues dones estan a un bar. Prenent-se unes maduixes amb nata. Entra un senyor: ben plantat, bona forma, guapo... les señores tan tranquiles comenten i el miren. Una el mira fixament als ulls. Comença a sentir alguna cosa molt extranya. Comença a sentir algo que li entra, una sensació no coneguda abans. Mesos després se'n adona de que ha quedat embarassada.

Amor gairebé impossible.

Un senyor està a un museu. El visita agradablement fins que arriba al quadre que li fa canviar la vida. És una dona preciosa, bellíssima, amb una mirada fantàstica i tota ella és una joia. El senyor es queda enamorat de la noia del quadre. Comença a xerrar amb ella i li explica que al dia següent tornaria i se la enduria amb ell a casa seva. Al dia següent arriba i es troba un altre senyor palplantat davant la noia del quadre. El seu cor es trenca i se'n oblida per sempre.

Desaparició de Lerena i Hargis.

Aquest conte no el vaig entendre molt bé. Tracta de una investigació que es fa a una casa per causa de la desaparició de dos persones joves. El conte va narrant detalls que es troba per la casa: notetes rares, coses trencades, la brutícia... Fins que finalment em sembla que descobreixen que la desaparició de Lerena i Hargis és debut a un segrest.

Reportatge del dia repetit.

Conte que parla sobre un dimarts que passarà a la història. Un dimarts que sempre es repeteix. Tot el món està sobtat, espantat, no sap què fer, no sap què passa. Les notícies diuen que pot ser algo de l'Univers, que han sigut mal contades les hores o no se sap què. La qüestió és que els dimarts, aquest dia tan avorrit i monòton, es van repetint sense tenir cap ús de raó del perquè.

Reportatge de l'esboç de la mort.

Aquest sí que é sun conte estrany. Tracta d'un home que, tot i tenint muller i fills, decideix canviar de persona. Ha de canviar. No ha de ser ell. Al principi tot sembla una tonteria però les coses es van complicant: es canvia el nom, no reconeix la seva família, es fa canviar la placa de la porta de casa seva, canvia la manera de ser... Fins que finalment, la seva dona, farta, li diu que se'n vagi de casa si segueix d'aquella manera. Se'n va de casa sent una “nova” persona.

Reportatge del monument de Sonilles.

Un bon noi arriba a un poblet agradable, maco, fresc, amb gent humil i tot molt ben fet. Uns dies després se'n va cap a la plaça de Sonilles, doncs tothom li recomana que la visiti. I així ho fa. Veu un monument. S'hi acosta i la sorpresa que s'emporta és normal: surt una persona de dins el monument. Viu allà. El noi es queda fascinat. Demana a l'individu per quedar amb ell. I, efectivament, queden al dia següent. Tot el poble reconeix al noiet del monument. I l'home que visita Sonilles es fa un bon amic d'ell.

OPINIÓ PERSONAL

Realment, m'he quedat fascinat amb aquest llibre. La manera d'escriure, de pensar, de dir les coses, de descriure de Pere Calders és al·lucinant! Té alguna cosa que fa que no et puguis desenganxar del llibre. Algo que t'obliga a seguir llegint. Potser és pel sarcasme que contenen els contes que mai saps què et pot sortir o com acabaran, però sigui el què sigui és algo fascinant.

Encara que, haig de comentar, que al principi, el primer conte em va costar de llegir i acabar-lo. Suposo que era perquè no sabia encara molt bé què anava a llegir, però un cop vaig acabar el primer conte, me'n vaig adonar de que la història havia sigut molt bona i havia estat molt bé. I amb afany de saber com continuaven les altres històries em vaig posar a llegir sense parar.

Va ser un llibre que em vaig llegir a l'estiu, a la platja. I potser també per això hi he trobat moltes coses agradables i moltes sensacions que no notava feia temps al llegir un llibre.

Torno a repetir: És un llibre tant especial... Tracta temes que a ningú se l'hi podrien ocórrer, i els finals molt menys. Els contes són circunstàncies que mai podriem viure, o, si més no, que serien molt difícils d'experimentar. Suposo que també per això fa que ens vingui ganes de llegir-lo i continuar-lo, perquè les situacions són un tant extranyes i que no se't podrien passar pel cap mai. Et fa aumentar la imaginació i fa que quan llegeixis t'imaginis les coses d'aquesta manera que vol en Pere Calders (suposo): sarcàsticament.

Bé, doncs això. Que m'ha agradat molt per la seva originalitat, expressió, manera d'explicar les coses, les sensacions que et dona, les coses que et fa imaginar, els somriures que et fa dibuixar a la cara. És un llibre molt recomanable que faria llegir com a més persones, millor. Perquè voldria que sentissin el mateix que he sentit jo a l'hora de llegir-lo.

DEMÀ, A LES TRES DE LA MATINADA