Tema 9: El Decret de Nova Planta

El Dectret de Nova Planta i les seves conseqüències lingüístiques

El segle XVIII fou un segle de consolidació de llengües i això coincidí amb la dolnenta situació de la llengua catalana.

Felip V decretà la Nova Planta (de Francesc Ametller i José Patiño) per governar les noves terres segons les lleis castellanes i es creà la “Real Audiencia”.

L'exèrcit i l'administració varen esser financiats per les rendes de les suprimides Generalitats. A la Catalunya del Nord, Lluís XIV ordenà que les escriptures oficials fossin en francès

Amb el temps aparegueren altres decrets i messures per tal de prohibir l'us del català a molts nivells.

Les actituds lingüístiques

La roducció literària va pedre terreny en front de la històrica, folosòfica, etc. per considerar-la poc ùtils per els seus propòsits i la llengua esdevingué un problema que no varen saber resoldre peròaixí i tot la llengua va aran evolucionan a les capes més cultes de la societat la qual culminarà amb l'obra del gramàtic Josep Pau Ballot.

Els estudis sobre la llengua

Els tractats i les gramàtiques en català fores encrites per facilitar l'aprenentatje d'altres llengues com el castellà o el llatì. Encara així va haver escriptors com Antoni de Bastero que volgueren donar la força perduda al castellà però a la seginta meitat del segle els autors ja havien canviat al castellà.

Tota aquesta situació va esdevenir en una polémica que va ser recollida en els diaris de Barcelona de la època.

A València destaca Carles Ros i a Catalunya podem trobar a Pere Màrtir Anglès i a Josep Ullastre (primera gramàtica dedicada a la descripció del català.

A les Illes, i sobretot a Menorca destava el gramàtic Antoni Febrer i Cardona qui va escriure “Principis de la escriptura menorquina”.

La persistència en l'us del Català.

La repressió actuà molts a les universitats i es volia castellanitzar l'alta cultura del país. Només hi varen deixar una univrersitat: La de Cervera, a la qual la llengua oficial va ser el castallà però va continuar editant en català ja que es considerava una eina encara molt important.

Després es creà l'Acadèmia de Bones lletres de Barcelona la qual rebé el títol de reial de Ferran IV. Varen tornar a ser editadas un gran nombre d'obres en català com tractats pedagògics o obres de Anselm Turmeda i es reivindicà el dret de les noies a rebre instrucció.