Història (I)

1. De l'antic règim a l'Estat liberal (1808-1875)

Durant el segle XIX s'ha fet un pas de l'Antic Règim a l'Estat liberal, per tant el model de societat varia al llarg del temps.

• Societat de l'Antic Règim: Domina a Europa els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Amb la Revolució Francesa es trenca aquest model de societat, a finals del segle XVIII.

· Nivell polític: Hi ha una monarquia absoluta (el contrari és la república), això vol dir que el rei té tots els poders, l'executiu, el judicial i el legislatiu.

· Nivell econòmic: Està dividit en sectors, els sector primari és molt important, les zones rurals, etc... Aquest sistema rural es basava en el feudalisme.

· Nivell social: És una ciutat estamental, és una classificació de la societat on hi ha privilegiats i no. Existeix una diferència de drets. Els grups dominants eren els nobles i els clergats, és a dir, els de l'alta burgesia.

• Societat de l'Estat Liberal: Societat Contemporània.

· Nivell polític: Hi ha una monarquia més una constitució per ser un estat lliberal. El rei no té tots els poders, tenen la sobirania nacional, igualtat davant la llei i la divisió de poders.

· Nivell econòmic: Revolució Industrial, el nou sistema econòmic era el sistema CAPITALISTA.

· Nivell social: Hi ha diferències entre classes, però econòmicament. És una societat de classes, hi ha mobilitat social, és a dir, si un neix a la classe baixa, en cas de que tingui sort, és intel·ligent o es guanya els diners com cal, pot passar a ser de la classe alta. Desapareixen els privilegis. Tots son iguals.

La construcció de l'Estat liberal: el desmantellament de l'Antic Règim i l'evolució dels principis fonamentals de les Constitucions espanyoles (1808-1873) en el seu context històric.

Esquema:

Carles IV (1788-1808)

Josep I - Guerra del Francès (1808-1814)

- Constitució de Cadis (1812)

Ferran VII - Retorn al absolutisme (1814-1820)

- Dècada ominosa (1823-1833)

CARLES IV (1788-1808): Ho veiem des de dos punts de vista diferents.

• Política exterior:

En Carles IV, és un monarca absolut. Espanya té molt bona relació amb França, pq Lluís XVI de França és un Borbó, és el seu cosí. Hi va haver un pacte de família. L'enemic més fort d'Espanya era Anglaterra. Al 1789 hi va haver la revolució francesa i això va fer variar la relació amb França. Però no van fer res pq el rei era el cosí d'en Lluís XVI. Al Lluís XVI el van condemnar a mort, i llavors la relació es trenca totalment. Del 1793 al 1795 fan una guerra a la França Revolucionaria. Aquesta guerra se'n diu “Guerra gran”. Espanya la va patir, ja que la guerra es feia a la frontera amb Espanya. (Catalunya, País Basc...) El castell de Figueres era el protector de Catalunya.

Curiosament, a l'entrada de francesos, el Castell de Figueres es ca rendir sense fer casi un tret. Això era molt estrany. Més endavant van deduir que el Castell es va rendir, pq els francesos se'l coneixien de “pe a pa”.

Aquí no hi va haver ni vencedors ni vençuts. Simplement a partir del 1795, França va canviar. Va quedar en mans d'un directori (govern de 5 membres). Aleshores en Carles IV es replanteja les relacions amb França. Quan Espanya ha d'estar en contra de França, representa que ha d'estar a favor del seu enemic tradicional i això no ho poden aguantar, per això a la mínima torna a establir una relació amb França. Aprofita el canvi de govern per “ajuntar-se”, encara que aquest canvi de govern no dura gaire.

Al 1799 va haver un cop d'estat d'en Napoleón Bonaparte. Aquest es va proclamar emperador ell mateix. Els francesos van canviar el temps, quan va començar la revolució, els anys començaven de l'any 1, any 2,... i els mesos també (Brumari....)

En aquell moment, en Napoleón era molt poderós, tenia molta força. La primera potència mundial era Europa.

Napoleón no pot envair Espanya pq són els seus aliats. La vol envair pq és molt ambiciós. Ell se les manega per aconseguir tot el que vol. És prou intel·ligent com per obtenir-ho sense perdre les normes ni el poder. Degut a la situació interna d'Espanya, li va ser molt més fàcil.

• Política interna:

Els reis no governaven, sempre posaven uns “validos” (ministres que ho portaven tot). El rei només signava els documents. Aquests ministres eren burgesos de l'alta noblesa. El primer ministre va ser el compte d'Aranda. El rei Carles IV el va destituir al cap de pocs mesos. La gent es va quedar ,una mica parada. El rei va escollir a un jove per substituir aquest ministre, i aquest jove no era cap noble, ni burgès espanyol se'n deia Godoy. Això va crear un gran mal estar entre la gent pq s'estranyaven molt d'aquella elecció del rei.. En Godoy va ser un guàrdia de Corps. La gent no s'explicava com havia pogut ascendir tant ràpidament un simple guàrdia a un primer ministre, hi havia rumors de que la reina i ell, en Godoy tenien una “relació” (...). Tot això va crear un mal estar tant social com polític. Com que els reis eren molt amics d'en Godoy, el deixaven fer tots els tràmits i decisions que vulgues, i amb aixòva implantar una dictadura, actuava com a dictador.

Es va crear un partit Fernandista que volia destituir en Godoy, però 1r s'havia de fer abdicar al rei, per fer això, calia una excusa. Al 1807 en Napoleón va fer una proposta a en Godoy, la qual es basava en fer un tractat, anomenat el “Tractat de Fontaineleau”. Aquest Tractat es centrava en que Napoleón volia envair Portugal, pq no hi haguessin tants anglesos a prop d'Espanya ja que podia ser un perill per ells i pels francesos. Però el problema, no era aquest, sinó que per arribar a Portugal, Napoleón amb les seves tropes i exèrcits francesos, havia de passar pel centre d'Espanya, per en Napoleón era l'excusa perfecte per envair Espanya. Al 1807 van començar a entrar tropes franceses cap Espanya i enlloc de dirigir-se cap a Portugal es comencen a dispersar cap als ports més importants (Catalunya, Cantabria, Andalusia...). El partit Fernandista se n'adona de la badada d'en Godoy i decideix fer el cop d'estat contra el rei, aquest cop d'estat se'n diu “Motí d'Aranjuez”.

Al 1808, va venir un mariscal de l'exercit francès, d'en Napoleón, en MURAT. Amb la seva presència, ja es veuen les intencions d'invasió. Tant bon punt hi va haver el Motí d'Aranjuez, la reina va demanar protecció a en Napoleón.

FALTA INFORMACIÓ!!!

EL plantejament d'en Napoleón era portar tots els Borbons i en Murat. Aquest es pensava que en Napoleón el faria rei, però no va ser així.

En Carles IV abdica al tro i suposadament passa a en Ferran VII, només li falta coronar-lo. En Ferran VII necessita el reconeixement d'en Napoleón per estar segur i tranquil. D'entrada en Napoleón no va fer cap gest de reconeixement, l'ambaixador francès no va presentar res a en Ferran VII fins que en Napoleón digués el contrari.

Napoleón, va citar a en Carles IV per parlar sobre assumptes polítics a Burgos, però en Napoleón no s'hi va presentar, més tard, en Carles IV rep un missatge on queda altra vegada citat a Oviedo per obtenir aquesta xerrada. Allà tampoc s'hi presenta. Llavors per últim li proposa quedar a Baiona (França), però això era molt perillós. Carles IV s'hi arrisca. A l'Abril del 1808 se'n va a França ell i tota la família inclòs en Godoy. Al arribar no els van rebre com es devien, en Napoleón va tardar dies en presentar-s'hi. La intenció d'en Napoleón era afrontar a tots els Borbons. Napoleón parla amb en Carles IV i aconsegueix que abdiqui al poder i li dongui a ell tots els drets del tro d'Espanya a canvi d'un bon castell on viure ell i la seva família i on pugui caçar.

El 2 i 3 de Maig a Espanya ja no hi queda cap dels Borbons, només els “infants” (fills petits dels Borbons). A Espanya va córrer el rumor de que en Napoleón havia empresonat als Borbons a França, i el poble de Madrid es va sentir molt ofès i va atacar a l'exèrcit francès. Al principi només hi havia victòries dels espanyols, però en quan Napoleón se'n va adonar es va quedar parat, pq mentre ell era a França, a Espanya hi havia en Murat, i aquest últim no li explicava les coses amb detall, de manera que no “s'enterava la missa la meitat”, cosa que fa que per això en Napoleón es quedi de pasta moniato quan “veu” la reacció dels espanyols. En Napoleón acusa de tots aquests fets a en Ferran VII, i el posa entre l'espasa i la paret, li diu “cesión o muerte” i òbviament va cedir tots els poders a en Napoleón.

Napoleó reparteix uns manifests per Espanya on diu que els Borbóns cedien tots els drets a en Napoleó i que no s'hi podien oposar. Napoleó crida a uns espanyols per fer una constitució a Baiona on diu que el rei és en José Bonaparte.

En Napoleón havia de pensar-se un rei per posar a Espanya, i pensa en Josep I (Bonaparte) i en una constitució. Això va ser un primer pas per treure l'absolutisme monàrquic. La nació (la gent) no ho accepta, pq consideren que és una ocupació estrangera. A Espanya queda un secotr amb José Bonaparte i l'altre sector (que és la majoria), que no hi està d'acord. Aquest desacord, provoca la Guerra del Francès.

GUERRA DEL FRANCÈS:

Hi ha 2 bàndols, el bàndol francès (José Bonaparte) i el àndol espanyol (general Castaños). En aquest últim bàndol, hi havia moltes guerriles (mini tropes de camperols sense tenir idea de l'exèrcit, amb el sentiment nacional al 100%. Aquests es coneixen Espanya com el pati de casa seva, i això és una gran avantatge en front els francesos).

Quan va començar la guerra, tot just al 1808, ja hi van haver victòries (La victòria de Bailén, Andalusia) per part dels espanyols. Això va animar molt als camperols. Amb aquesta victòria Bailén queda lliure de francesos. Quan en Napoleón se n'adona del “follón” que hi ha a Espanya, es presenta a Espanya (com a primera vegada que trepitja el terreny espanyol) amb 300 mil homes de l'exèrcit francès. Els espanyols ho veuen molt difícil vènce'ls i es van rendir. Durant els primers dies, mesos... els espanyols feien veure que acceptaven i estaven d'acord amb tot el que feien els francesos, però mica en mica en quant podien se'ls anaven carregant. L'església va fer un gran paper a la guerra, ja que era el refugi de tots els espanyols guerrillers. (A l'església no hi poden haver armes).

El bàndol espanyol tenia com a govern la Junta Suprema Central, on ho dirigia en Ferran VII, i els francesos anaven amb en José Bonaparte, el rei.

Cap a l'any 12,la guerra ja es decanta cap els espanyols, pq en Napoleó va haver de treure molts homes d'Espanya per les campanyes de Rússia. Degut això, l'exèrcit francès es debilitava cada vegada + als combats d'Espanya.

A Portugal va arribar el Duc de Welligton i va oferir ajuda als espanyols. L'any 14, les tropes hispano-angleses anaven vencet als francesos fins que van saquejar Catalunya, i els francesos van marxar cap a la frontera francesa. De manera que així es va acabar la guerra del francès.

Una vegada acabada la guerra, Espanya va quedar molt malmesa, els camps, tots els productes, l'economia, les carreteres,... tot estava fet pols.

FALTA INFORMACIÓ!!!

L'any 1810 van fer la Constitució de Cadis. Hi havia d'anar representants de cada sindicat. Aquesta va ser la primera constitució espanyola, però fins l'any 1812 no es va publicar. La constitució és monàrquica, i el rei és el Ferran VII i no el Carles IV. Els articles d'aquesta constitució demostren que Cadis hi ha molts lliberals (intel·lectuals, gent que comparteix idees del liberalisme, com per exemple la divisió de poders, llibertat d'expressió, sobirania nacional, ...) la divisió de poders es troba així: poder legislatiu-rei i les corts, executiu-rei, i el judicial-els tribunals de justícia. La sobirania nacional és el dret a votar, el sufragi era universal indirecte masculí, només podien votar homes. Aquests voten a les parròquies i les parròquies al diputat. Tots els homes podien votar, però no tots podien ser votats. Per ser votat necessitaves un mínim de rendes. Hi ha llibertat d'expressió, de residència,... però no de religió. Hi havia 97 clergues entre els diputats, per això s'entén que no hi hagi llibertat de religió. Igualtat davant la llei, tothom ha de pagar impostos, no hi ha privilegis,

Aquesta constitució és el 1r. Pas per treure l'Antic Règim.

FERRAN VII: (1814-1833)

- RETORN A L'ABSOLUTISME (1814-1820):

Tenim la constitució de Cadis encara vigent. La gent del carrer no en té ni idea de que és una constitució. La noblesa i l'església no hi estava d'acord amb la constitució i van anar a buscar en Ferran VII (el rei) a València. Ells li van explicar la divisió de poders, etc... i no li va agradar que hi hagués algú més que ell amb tants poders, llavors com que no està d'acord amb la constitució, l'aboleix al 1814. Això provoca la tornada a l'absolutisme, i gran retard polític. Exagerat. La gent està malament. Tots aquells “batibulls” van provocar la pèrdua de les illes llatinoamericanes.

FALTA INFORMACIÓ!!!

Al 1816 va ser un any de pèrdua de terres important. Simón Bolívar va aconseguir independitzar Venezuela, Colòmbia i Equador. José de San Martín va aconseguir la independència de Xile, el Rio de la plata i entre els dos la de Perú.

Al 1824 la monarquia havia perdut totes les terres excepte Cuba, Puerto Rico i Filipines. Això indica la pèrdua del poder d'Espanya a Amèrica. L'economia espanyola va baixar en picat, ja que va ser la conseqüència d'aquesta pèrdua. Es redueix fins acabar-se el comerç Americà.

- TRIENNI LIBERAL (1820-1823):

L'any 1814 els liberals van haver de restringir-se. L'any 20 estaven agrupats a prop de Cadis un destacament militar dirigit pel Riego i el Quiroga. Aquests dos van fer un “pronunciamiento militar”, és a dir, van voler canviar la situació política. Amb això obliguen al rei a fer vigent la constitució de Cadis i formen govern els liberals. Els liberals es dividien en Moderats i Progressistes (exaltats).

Del 1820 al 1823 governaven els moderats, però com que van ser molt criticats pels progressistes, al final van passar el poder als progressistes. Cansats de les crítiques.

FALTA INFORMACIÓ!!!

El rei de França (Lluís XVIII) va enviar un exèrcit, “els cent-mil fills de San Luís”, mica en mica van entrar cap a Madrid, després cap Andalusia fins a Cadis. Allà assetgen la ciutat de Cadis. D'aquesta manera alliberen al rei. Al 1823 aboleix la constitució i torna l'absolutisme monàrquic, els privilegis, ... a Espanya.

A CATALUNYA

Com a la resta d'Espanya, a Catalunya hi havia zones de liberalisme (Costa) i cap a l'interior eren molt progressistes. Durant el trienni liberal, hi va haver un baró d'Eroles que va considerar que el rei no podia governar i va proposar una regència, la Regència d'Urgell. L'exèrcit el va atacar pq no podien haver dos governs paral·lels.

FALTA INFORMACIÓ!!!

- DÈCADA OMINOSA:

Van ser 10 anys de tristesa per Espanya, a nivell econòmic no es va arribar a modernitzar però a nivell social i polític tampoc. Els liberals van quedar de banda mentre que els progressistes tenien alguns mal rotllos entre ells.

Al 1827 els insurrectes de l'absolutisme van fer la “revolta dels mals contents”.

FALTA INFORMACIÓ!!!

A l'últim moment, les coses es van torçar i no van sortir com havien de sortir. A l'any 30, la dona d'en Ferran VII es va quedar embarassada d'una nena, i això era un gran problema, pq ells estaven buscant un nen, per ser l'hereu ja que hi havia la llei sàlica (on diu que les dones estan excloses al poder). Degut al “problema” la reina decideix tenir un altre fill, però torna a ser una nena (1832). L'any següent el rei mor. Això provoca la 1a. Guerra Carlina, tots veuen que és l'única forma de resoldre-ho. De mentre la filla gran es considera la reina.

ISABEL II

• Regència (1833-1843):

· 1833-1840: Mª Cristina de Borbó (mare)

· 1840-1843: Militar-General Espartero (liberal progressista)

º 1ª Guerra Carlina (33-39)

º Evolució política de la monarquia: Govern Martínez de la Rosa (Moderat), Estatut Reial (1834), Revolució de Mendizával (Progressista) i la Constitució del 37.

• Govern personal (1843-1868):

· Moderats-Narváez/Gonzalez GAVO (dreta)

· Unió liberal-O'Donnell/Serrano (centre)

· Progressistes-Espartero/General PRIM (centre)

· Demòcrates (Esquerra)

· Republicans: (Esquerra)

- Federalistes (Figueres, Pi i Margall i Almirall)-(Esq)

- Unitaris (Salmeron i Castelar)-(Esq)

ISABEL II

1ª Guerra Carlina (1833-1839)

Al 1833 va esclatar una guerra civil a Espanya, pq el govern era la reina Isabel II. En aquesta guerra s'enfronten els liberals contra els progressistes, és la lluita per mantenir o desmantellar l'Antic Règim.

Hi va haver diverses zones + carlines, com el País Basc, gran part de Catalunya, Aragó,... a part del carlisme hi va haver racionalisme. Això es simbolitzava amb 4 paraules: DIÓS, PATRIA, REY y FUEROS.

Van haver victòries per totes bandes, el bàndol Carlí hi havia diferents generals, ZUMALACÁRREGUI, MAROTO, CABRERA. I al bàndol dels liberals, l'ESPARTERO. A part de l'exèrcit, hi havia moltes guerrilles.

Aquesta guerra va acabar amb un conveni, el Conveni de Bergara (1839). La derrota carlina va finalitzar la guerra. Els van derrotar amb la batalla de Luchana, però els generals que es van quedar al “poder” que van ser Maroto (carlí) i l'Espartero (liberal) van signar el conveni de Bergara.

Evolució política de la monarquia

Martínez de la Rosa i la regent, van oferir al país l'Estatut reial (1834), extremament moderat. Segons l'Estatut, les Corts només tenen la facultat d'esmenar o refusar els projectes de llei que elabora el govern. Les llibertats de premsa i d'associació queden molt limitades, i el sufragi és tant restringit que només queda un 0,15% de la població espanyola amb dret a votar.

- Revolució d'en Mendizával (“Llei d'en Mendizával”)

El nobles i l'alta burgesia tenia moltes terres però no les treballaven. D'això se'n deia Terres de mans mortes. Espanya no es podia permetre el luxe de tenir tantes terres sense treballar-les, dit en altres paraules, no podia tenir més terres que no pas productes elaborats per aquestes. Per tant, en Mendizával va desamortitzar totes les terres, en primer lloc els hi va treure a l'església un 6%. Després als altres.

A partir del 1836 van fer vigent la Constitució de Cadis, però la van variar tant que al 1837 en van haver de fer una altra. La qual rea molt més moderada. Al voltant d'aquest any, (1837) ja podem dir que s'havia desmantellat l'Antic Règim. Des de l'any 37 cap endavant sempre hi haurà una constitució o una altra, excepte a les dictadures del Primo de Ribera i del general Franco.

Tot això ens indica que el liberalisme està consolidat i també que a partir del 1840 el general Espartero es farà amb la Regència, ja que com tothom sap, en quan un general guanya una guerra o una batalla, passa directament a formar part dels càrrecs polítics més importants.

L'Espartero havia guanyat la guerra entre altres actes, i això fa que es faci molt famós. Ell és un polític progressista. L'any 40 ell i la Mª Cristina van tenir un “pique” per una llei, era veure qui tenia més poder, i òbviament era l'Espartero. Aquest va fer renunciar Mª Cristina a la Regència.

L'Espartero va ser el rei durant 3 anys, en aquests 3 anys va donar ordres de bombardejar Barcelona, cosa que va provocar molts aldarulls.

Govern Personal (1843-1868):

Els primers 10 anys, els moderats formen govern (1844-1854), és a dir, tenim al govern en Narváez. La constitució del 37 era una reforma de la del 12 i era molt més moderada. Ara se n'adonen que ho és massa. Al 1845 en van fer una altra que tenia el sufragi censatari. Això fa enfortir el govern central, centralisme. Van dividir el país en 49 províncies.

A Catalunya hi apareix un nou nacionalisme i ben fort. L'Isabel II i en Narváez van crear la Guàrdia Civil, cos de vigilància per les zones rurals. Isabel va recompensar les terres desamortitzades pel Mendizával a l'església, donant-li's al clergat un salari fix.

Durant aquests anys va aparèixer la 2ª Guerra Carlina o també anomenada a Catalunya “Guerra dels matiners” (1846-1849). Els carlins tenien una pretensió, i era que el fill de Don Carlos V es casés amb Isabel II. Al final van canviar d'opinió, cosa que va provocar el sofocament dels camperols, és a dir la 2ª guerra carlina.

Del 1854 al 1856, governen els progressistes (Bienni progressista) després d'un “pronunciamiento militar”. Amb el govern d'en Narváez, hi havia molta corrupció i l'O'Donnell va fer el “pronunciamiento militar” per fer fora en Narváez. Com que O'Donnell no té cap grup polític, li passa el govern als progressistes (Espartero). Primerament volen canviar la Constitució del 56, al mateix temps que la volen canviar, es comencen altra vegada les desamortitzacions de les terres de mans mortes. En aquests 2 anys del bienni progressista a Catalunya hi van haver moltes manifestacions i vagues, inclús alguna vaga general. Totes aquestes mogudes, eren per millorar les condicions de treball, les condicions laborals.

Al 1856, el mateix O'Donnell va fer un altre cop d'estat als progressistes i els torna el govern als moderats ja que ell encara no té govern. La segona vegada que obtenen govern els moderats es troba en una etapa del 1856 al 1868. dins d'aquesta etapa, a l'any 58, O'Donnel aconsegueix crear el seu propi partit i govern polític; UNIÓ LIBERAL, cosa que fa que ell es posi al govern fins l'any 63. etapa coneguda amb el nom de Quinquenni Gloriós.

Van fer una guerra contra el Marroc, i sense gaires dificultats els van guanyar amb el general Prim al capdavant. Aquest, es va fer molt famós i al cap de poc temps ja el teníem al govern.

- 2 -