David Hume

Va néixer a Edimburg (Escòcia 1722)

L' Any 1739 va publicar els 2 primers llibres d'una de las seva obra més important “ El tractat de la naturalesa humana” . A l'any següent va treure la 3ª part. Naturalesa humana: essència de l'home. Aquest llibre li va provocar la fama d'ateu. Estava mal vist. Escèptic perquè ell no va dir mai que déu no existia.

A les ciències formals si que s'han demostrat moltes teories científiques, pq estan basades en principis indubtables, per això es construeixen teoremes.

Principis del empirisme per a Hume

• La llei de la semblança

• La llei de la contigüitat

• La llei de la causalitat ( o causa-efecte)

• Pot haver un empirista d'idees generals.

Idea particulars: fa referència a un sol objecte, deriva d'una impressió particular i fa referència a un únic aspecte de la realitat.

Idea general: Fan referència a varies idees particulars, però sempre amb el mateix aspecte (diversos aspectes de la realitat).

Idea particular: Es la característica d'un objecte en particular. Ex: la taula de la Montse es de color verd.

Idea general: Son les característiques comunes d'una sèrie d'objectes. Ex: Les taules dels

Alumnes de 2n de batxillerat.

Les idees generals no són font de coneixement vertader pq les ha construït la ment i no són percepcions directes. Les percepcions directes es fan amb les idees particulars. Una idea general pot tenir diversos aspectes particulars de moltes idees particulars.

Hume intenta mostrar les incoherències de les filosofies anteriors. Un cop fa la crítica ha de posar una base per la filosofia que ha de construir. Fa la següent reflexió: Que es el que ens dona coneixement? La ciència. Si jo vull aprendre i conèixer he d'estudiar les ciències. Qui fa la ciència? Diu que sempre l'ésser humà . La ciència es dóna pq existeixen els humans. Li interessa saber com es aquest individu, ja q pot fer ciència, ha de conèixer com es l'ésser humà. Ell analitza la ment humana ( la part q permet desenvolupar la ciència, el coneixement vertader). L'essència de l'home: la ment de l'home. Aquesta ment es un lloc de fantasia, de dubte. L'enteniment quan treballa amb les idees que ja té, arriba a un camí sense sortida en el coneixement pq tot el q aconsegueix són il·lusions, friccions. Dona lloc al coneixement pq no vertader. Quan s'analitza a si mateix es destrueix pq es veuen friccions. Elconeixement serà vertader quan provingui de l'experiència, per tant les idees internes no són de l'experiència i no són font de coneixement.

Dos tipus de percepcions:

• Impressions: lesimpresions son el resultat immediat d'una sensació que percibim. Són diferents unes de les altres, mai són iguals, sempre apareixen novament en la ment,la percepció de la realitat sempre serà diferent.

Les impressions poden ser:

• Simples: Solament fan referència a un aspecte de la realitat.

• Compostes: es la suma de impressions simples quan en la ment s'uneixen diferents impressions simples. Aquestes tenen diferents parts:

· De Reflexió: una impressió q es dona en la ment quan es recorda una idea.

· De sensació: es una impressió q recibim quan la captem per els sentits.

Com es passa impressions a idees: Es un pas no classificat per Hume. Diu q es necessitat de la ment que fa aquest procés.

Una idea simple es diferent a qualsevol altre i les complexes són la suma de les idees simples. De impressions complexes no es passa a idees complexes, però impressions simples a idees simples sí.

A la ment hi ha una barreja d'impressions. El procés de reflexió per reconèixer alguna cosa estem aplicant unes lleis a les impressions que rebem. Depèn del lloc on ho col·loquem dependrà d'una o altra idea. Obedeiem les lleis que ens fan reconèixer un coneixement probable.

Les tres lleis o principis d'associació de les idees:

• Semblança: Es clar en el curs del nostre pensament i en la constant resolució de les nostres idees, la nostra imaginació passa fàcilment d'una idea a una altra que se li sembla, i a que aquesta qualitat es per la fantasia un grau suficient d'associació. Associa casos per prediria casos que encara no han succeït. La imaginació es la facultat que associa les idees

• Contigüitat: Es igualment evident que com els sentits, en canviar els seus objectes estan obligats a canviar-los regularment i aprendre'ls com es troben, continguts els uns als altres, la imaginació ha assolit el mateix mètode de pensament recorrent les distintes parts de l'espai i del temps en concebre els seus objectes.

Repetició del mateix fenomen. Observem coses que ja han passat i les relacionem.

• Causa - efecte: la relació causa - efecte es una relació natural, però també es una relació filosòfica, la nació de relació filosòfica, té nota a la circumstancia particular en la cal, fins i tot en la unió arbitraria de dues idees per la imaginació, podem pensar en la conveniència de la comparació.

Sabem que tot efecte té una causa, així que sí observem l'efecte també podem precedir la causa, en cas que no ja ho haguem percebut avans.

La ment humana necessita fer aquest tipus d'associacions, no hi ha una explicació clar, científica de que hi ha aquestes associacions. Aquesta associació es “incognoscible” pq no sabem com es donen però sabem q es donen. Són necessàries i per tant són naturals pq formen part de l'essència de l'home. Ala ment es fan aquestes associacions i la Imaginació es qui la les associacions a dins de la ment.

La teoria del significat: Representa la crítica que fa l'home a la metafísica (més enllà de la ciència). No té cap relació amb allò que es troben a l'experiència, no es relacionen amb res de la natura, etc... La metafísica pera l'home no són fonts de coneixements vertaders hi ha que dubtar del coneixement metafísic, pq aquest està més enllà de l'experiència i pq per Hume solament es font de coneixement vertader solament aquell que provingui de l'experiència.

Aquesta diu que només té significat allò q té referent empíric,només si deriva de l'impressió o si directament deriva d'una impressió

Hume va dir que les idees generals no son font de coneixement pq es fan a la ment i són friccions, no donen coneixement. No provenen d'una impressió.

Si el coneixement necessita q el subjecte rebi sensacions representa que el coneixement està fora de la ment. L'experiència està fora de la ment però tb tenim coneixements a la ment . El coneixement ha de derivar d'alguna cosa del passat. No hi ha coneixements vertaders en fets del futur, no es tenen en comte per construir el coneixement vertader. Solament es té coneixement vertader en cuestions de fets q s'han donat. Les que no són cuestions de fet Hume las denomina relacions d'idees.

Cuestions de fet:

• Basades en l'experiència

• Són contingents

• Són proposicions a posteriori

• Sempre es possible trobar

• les cuestions de fet sempre són provables.

• Las cuestions de fet sempre són la base de la relació de la llei de causa-efecte (totes aquelles ciències formals: mates, lògica, geometria, etc.)

Las relacions d'idees:

• Són racionaments provables

• Són independents de la experiència

• Per arribar a elles fa falta el pensament

• Es tota aquella afirmació q es pot demostrar o intuir.

LA nostra ment construeix les idees de forma necessària. La idea de casualitat, de substància, de món de jo: aquestes són les idees que construeix, friccions.

La idea causa-efecte: causa: tot allò que produeix un efecte. Poques coses es troben a l'experiència q no siguin causa o efecte. Causa i efecte es troben a l'experiència. La casualitat prové de l'experiència. Construïm la idea com a ficció. La idea de causa no dona coneixement. (Per Descartes si q dona coneixement pq arriba a ella per la raó, deduint)

La idea de casualitat per Hume es la suma de causa i efecte., Si encara no s'ha donat el efecte no es pot parlar de causa. Mai veiem al mateix temps causa i efecte, es donen contiguament. Quan es dona la causa encara no s'ha donat l'efecte i quan s'ha donat l'efecte ja no està la causa. Són idees separades i diferents, la ment agafa les dues impressions les fa idees i les associa. És una idea fictícia pq no es donen les dues a la vegada en la realitat.

Hume: “No es per tant la raó la que és guia de la vida, sinó el costum. Només la inclinació produïda per l'hàbit porta a la ment a suposar en totes les coses que le futur ha de conformar-se amb el passat”

Problema del futur:

• Tot el raonament q tracti de raons, de fe sembla fonamentar-se en la causa efecte.

• Les causes i efectes no poden descobrir-se per la raó sinó per l'experiència.

• Tots els arguments q es basen en l'experiència estan fonamentats en la semblança, la contigüitat: la casualitat, la qual cosa ens indueix a esperar efectes semblants.

• El costum ens indueix a la creença:la guia de l'èser humà

• La creença és un sentiment independent de la voluntat regida per lleis q no podem comprendre

• No podem tenir certesa racional sobre les qüestions de fe, sinó únicament creença.

Substància: Que existeix i no necessita res més per existir (per Descartes).

La idea de substància serà una idea vertadera quan derivi d'una impressió. Llavors la idea de substància no es vertadera pq la elabora la nostra ment, es un simple nom, amb la que el subjecte fa referència a alguna cosa en concret.

Dubta de la idea de Déu pq prové d'una impressió.

Dins la idea de substància està la connexió necessària, seria una necessitat de l'ésser humà d'associar les idees simples en una de sola. L'ésser humà necessita fer aquestes idees per viure per això la ment associa aquestes idees. Per això tots tenim la idea de Déu, encara q no creiem en la seva existència. La imaginació es qui fa aquesta unió reforçada amb l'hàbit .

La idea del Món: Es el lloc on col·loquem els casos. Espai on està col·locat tot allò q es material. Quan coneixem, coneixem les idees q provenen d'impressions i han de provenir de l'experiència. JA q assegura q existeixen les idees, les impressions. Puc arribar a afirmar q els cossos realment existeixen? Fora de la meva ment no hi ha coneixement , ni idees, ni impressions. Una cosa es la existència dels cossos i una altre la existència de les impressions dels nostres cossos. La imaginació associa aquestes idees.

La idea del JO: “Tots els éssers humans no són un conjunt de soses q estan relacionades entre si, o una col·lecció de percepcions diferents q succeeixen entre si amb rapidesa inconcebible i estan en un constant flux i moviment”

Una idea construïda a través del costum i hàbit. El JO es una idea fictícia. Si vull conèixer el JO l'únic q arribarem a un coneixement probable i no vertader. La veritat no serà només l'essència de les coses, estan a la ment humana. El concepte de veritat antic ja no està en Hume, es una acció del subjecte en la q es representa a la seva ment la forma q es vol conèixer, en forma d'impressions diferents. Es una acte subjectiu. Hem de reconèixer el nostre concepte de veritat no es tal com pensàvem. Cada persona té una imatge diferent de qualsevol cosa. Jo tinc una imatge de boli diferent q un altre: humilitat i tolerància, és a dir, investigar la naturalesa subjectiva. Per tant desapareix la unitat universal, però igualment no es sofista.

Moral de Hume:

EL emotivisme (relació de les emocions), Diu q ens hem de comportar seguint les emocions, el meu comportament estarà motivat pels sentiments. Es empirista llavors es deixa guiar per les emocions i no per la raó.

Heteronomia: decideixen per tu

Autonomia: Tu decideixes

Conjunt d'accions: moral

Relació sobre aquestes: ètica

El determinisme dur: es el q diu q no som lliures mai, estàs obligat a fer-la.

Llibertat: sempre som lliures

Punt de partida en la ètica de Hume:

Dotar a la moral o aplicar a les associacions el mètode experimental (científic).

El q tenim q fer es analitzar les nostres accions per comprovar les circumstancies q els nostres actes tindran en els demés i en la societat. SI aquestes conseqüències són bones llavors les accions són bones i es poden realitzar però si les circumstàncies són dolentes no es deu fer res. Per saber això dec fer un judiç de valor. Per saber si es bo o dolent no es deu utilitzar la raó, pq no permet distingir això. L'element q ho permet són els sentiments, si produeixen plaer sin conseqüències dolentes seran accions bones i si no el contrari.

Les idees morals provenen directament de la experiència i qui m'ha fer optar per una o altra opció: els sentiments.

Hi ha dos tipus de passions:

• Passions directes: Sorgeixen immediatament de l'experiència interna del plaer o del dolor . (ex: el temor, la desesperació, la pena, el desig, la seguretat)

• Passions indirectes: Són aquelles q provenen d'una doble relació d'impressions i d'idees. (ex: orgull, amor - odi)

Fer el be per ser feliç: si seguim les nostres emocions i fem accions bones ens acostarem a la felicitat.

Si el rebel·les contra allò q et fa sentir malament et sentiràs millor.

Vol buscar la felicitat per sobre d'aquest estat individual considera q aconseguir aquest estat individual és més fàcil s'hi ha un benestar general. Quan més benestar comú hi ha millor benestar individual comú hi ha.

Fal·làcia naturalista:

Va fer una crítica a altres tipus de corrents ètics, als naturalistes en concret. Arguments q estan mal construïts. Diu q els naturalistes han comes només un error en un argument lògic:

• ser: món del coneixement

• haver se ser: món de l'ètica

L'error està en construir de l'ètica partint del món de coneixement. Llavors es un error pq són dos móns separats.

Per arribar a ser feliç necessito q es respecti la llibertat. Llibertat es el poder d'activar o no activar d'acord amb les determinacions de la voluntat.