Marta, es una xiqueta a la que els seus pares l'inscriuen en un campament d'estiu sense que ella prenga la decisió. Ella no volia anar-hi.

Al putxar a l'autobús per anar al campament es despedix del seu nuvi, Ferran i coneix a Joana, una altra xica que va al campament d'estiu. A Marta, Joana no li cau massa bé, però intenta ser simpàtica en ella.

Pop a poc Marta i Joana es van fent més amigues, dons no tenen cap altra eixida, perque les toca conviure a la mateixa habitació.

Marta i Joana es fan amigues del monitor, Xavier i aquest les presenta a Marc, que resultà ser un xic prou roin.

Un dia per la nit Marc els enganya i emporta a tots tres cap la platja a jugar a la “hüija” fen-se el chulo com si s'haguera endevinar-ho tot, però va resultar que l'únic que volia era lligar en la Marta.

Marta i Joana es desperten un dia i s'encontren en que algú havia furtat sucre de la cuina i l'havien mesclada en la gasolina de quads que anaven per les dunes de la platja, elles dos poc a poc van descobrint qui ha sigut el culpable, encara que tots creuen que ha sigut Joana, perque en realitat esta xiqueta es una mica problemàtica i viu a una residència sense els seus pares ja que té un problema familiar; però Xavier, Joana (que no es la culpable) Marta i Ferran (que ve a visitar a Marta) i se'n adonen de que el culpable a sigut Marc.

Marc no té un altre remei que confessar-ho, i junts descobreixen tot aquest embolic.

Finalment tornen cada escú a casa, i Marta escriu una carta secreta que no se la poc contar a ningú que tracta sobre una cosa que li va passar sobre una llegenda. I opta per cremar-la per que ningú se'n adone del gran secret que amaga Marta.

Joana: té problemes amb la seua família, per aixó viu a una residència. Diu moltes paraulades, i el seu aspecte físic no es massa bo perque en porta piercing a la llengua, te tatuatges...

Xavier: és ecologista, lluita pel bé de la humanitat. Tampoc té massa bon aspecte, pues es de l'estil de la Joana.

Marta: Es mol bona xiqueta, sempre intenta ajudar als demés, però no sempre li agraeixen les coses, com per exemple Joana. Es sabuda perque de seguida capta les coses.

Marc: Te una cara molt dura, perque enganya als seus companys. No sap bé lo que fa, i no te personalitat, perque es deixa dominar fàcilment.

Ferran: Es el nuvi de la Marta. Es molc carinyos amb tot lo mon, però sobre tot en la Marta, l'estima tant que li dona la gran sorpresa d'anar a visitar-la al campament.

La cuinera: És molt seca, però quan vol es simpàtica.

Josep: No sap comprendre els demés, es tanca en les seues idees i això es l'únic que te raó per ell. Sempre va per tots sense tindre proves.

Els personatges que més m'han agradat han sigut Marta, Ferran i Xavier. Però sobre tot Ferran, perque es divertit, lluita pels seus ideals, fins que els aconsegueix, i s'implica en perilloses aventures per tal de aconseguir el que vol. A més a més, ell sap sempre com deu actuar, i no es preocupa per lo que diuen els demés, si no que es guia per la seua pròpia intuïció.

El final que li ficaria jo:

Els policies li fiquen una multa ben gran a Marc, i tanquen a la presó als que passaven la droga.

Ascendeixen de lloc a Xavier, deixen el campaments en mans dels pares de Joana (que no tenen treball, ni vida normal), i Joana es queda a viure en els seus pares en el campament, i se'n carrega de les activitats. A les hores, Marta i Ferran van tots els caps de setmana a visitar-los, i juguen en els xiquets que van de campament allí.

El llibre esta bé encara que no me'l tornaria a llegir, perque no es el meu estil de lectura. El que em baix llegir l'any passat, en va agradar prou més (tres dies fora de casa). En “Darrere de l'autobús no me esperava que fora a terminar d'aquesta forma. Però bé, esta bé.

Si tinguera que valorar l'obra de l'1 al 20 li ficaria un 13