Infantesa de Curial:

Al poc temps de néixer Curial el seu pare, un gentilhome nascut a Catalunya, va morir deixant a la mare de Curial i Curial sols en la pobresa. Curial avorrit de la pobresa va anar a viure a casa del marqués de Monferrat, on feia de servent del marqués, que tenia una germana de 13 anys que nomia Güelfa

Matrimoni i viduïtat de Güelfa:

El senyor de milà, que tenia una germana anomenada Andrea, es va enamorar de güelfa, però al poc temps d'estar casats, 2 anys casi, el senyor de milà va morir deixant les seves terres a güelfa, però ella convençuda pel seu germà va tornar a Monferrat

La güelfa s'enamora de Curial. Enveja de dos cavallers ancians:

Curial va començar a aprendre lògica, filosofia,... i al final güelfa s'acabà enamorant en secret de Curial. Va decidir confiar-li el secret a Melcior i li va di que l'adoptes i que l'eduques perquè el seu honor continues creixent. Així Curial va anar adquirint coneixements i el seu honor creixia igual que la seva bellesa. Així dos cavallers ancians van veure que li agradava més la companyia de Curial que la seva i van decidir contar al marques contar-li el que estava passant, que güelfa s'enamorava de Curial, però primer van decidir espiar més per estar del tot segurs.

La güelfa declara el seu amor a Curial:

Güelfa es va dirigir cap a Curial i li va dir que l'estimava i que tot allò que ha tingut fins al moment i que mai li faltarà li havia donat ella, i ell al principi no va dir res. Al final, desprès de meditar, Curial li va respondre que ell havia nascut per servir-la.

Els envejosos desvelen els amors de Curial i güelfa al marqués:

Un dia que la Güelfa va anar a dinar am el marqués primer es va trobar amb Curial i el va besar, mentre que els dos ancians ho van veure i van decidir contar-ho al marqués. Així el marqués li va dir a Curial que abandones les seves terres i no tones, però Curial va dir que no era veritat i així el marqués va dir que s'oblidés tot el que li havia dit. Davant la situació Curial no freqüentava tant la cambra de güelfa i ella cada vegada l'estimava més.

La duquessa d'Àustria acusada d'adulteri:

Un herald d'alemanya portava una lletra en que deia que havia estat acusada d'adulteri i que havia estat condemnada a mort pel seu marit. Però com que el seu marit no u sabia cert va decidir deixar-ho en mans de Deu i si els seus defensors morien en combat, ella seria condemnada i en canvi si els acusadors morien seria alliberada, segons el destí que Deu li dones es salvaria o no. Curial va oferir-se per anar a defensar-la ja que el cavaller que la tenia que defensar estava molt malalt. Però güelfa es sentia malament ja que tenia que deixar partir el seu amor, però va pensar que si el deixava el seu honor creixeria i així es consolava.

Curial arriba a Alemanya. Preparatius de la batalla:

Quan els cavallers i tota la gent va arribar a Alemanya van ser obsequiats amb festes. L'emperador d alemanya volia evitar la batalla i va demanar a uns savis que miressin si hi havia cap possibilitat per resoldre-ho tot sense cap batalla, però no va ser possible. Així que van sonar les trompetes i el combat va començar.

La batalla contra els acusadors de la duquessa:

Quan la batalla va començar, els oponents van començar a atracar-se i xerrant mentrestant es va desvela que la duquessa no havia comès cap injuria, i la duquessa va ser alliberada i els acusadors van ser executats.

Festes i donatius a curial, que rep carta de la güelfa:

Després de tot això l'emperador va preparar un sopar per celebrar-ho. El duc d'alemanya va presentar la seva filla Laquesis a curial i li va oferir per muller. En aquest moment curial va rebre una carta de güelfa i es va dirigir cap a la seva cambra i allà es va desmaiar i en reaccionar va llegir la carta i se la va penjar al pit amb un fil d'or. L'emperador com a recompensa del que havia fet curial va regalar-l'hi un collar i prendes de vestir.

Curial i Laquesis s'enamoren:

El duc de Baviera convida a sopar a curial on hi hauria Laquesis servint el vi. En acabar el sopar van jugar a jocs i en acabar de jugar el duc i la seva muller ven ordenar a curial que es quedes a dormir al mateix llit que Laquesis.

El somni de curial sobre la ingratitud:

Curial en el seu somni va veure una dona bella vestida de negre i al costat se li va aparèixer un minyó molt pobre que va ser alimentat per la dona amb la condició que si un dia ella queia en la pobresa, ell se'n acomiades d'ella. De seguida el minyó es torna bell i fort i la dona es va empobrir. Al veure això curial volia matar-l'ho ja que no cuidava de la dona pobre que l'havia alimentat. De repent el cel `obrí i va aparèixer cupido i va disparar una fletxa de plom a la dona, que va fer que s'adormigués i una d'or al minyó que li va fer passar la pitjor pena del mon.

Els obsequis de Laquesis. Convocatòria del torneig de Melú:

Laquesis va oferir robes seves a curial i li va dir que si volia la seva vida que es vestigues amb elles, així curial no va vestir altres robes. Curial va anar a missa amb el duc, la seva muller i Laquesis i en acabar tots van anar a la cambra del duc i de repent un missatger va dir a curial que anés a l'emperador i allí van xerrar d'un torneig on es tenia que inscriure i havia d'escollir el color de paraments, segons la seva situació amorosa i que curial no sabia quina escollir. Quan curial va tornar al seu hostal, melcior li va dir que ja havia que tornar a Monferrat, ja que si es quedava aquí el seu honor aniria disminuint i curial va pensar que estaria bé tornar cap a Monferrat.

Laquesis declara el seu amor a curial, abans no torni a monferrat:

Quan curial s'adona de que laquesis havia defallit va a veure-la al hostal, en veure'l laquesis torna a desmaiar-se i curial la besa i despert. Poc temps abans de partir laquesis declara el seu amor a curial i ell li respon que accepta el seu cor. Curial s'acomiada de tothom abans de partir.

La güelfa se'n va a un monastir:

La güelfa desitjava molt veure a curial però a mesura que s'atracava el dia de sant marc i ell s'havia de combatre ella s'entristia cada vegada més fins que es va posar malalta i no millorava. Aixì va decidir que volia tancar-se en un monastir perquè si havia de morir hoi volia fer allà. Quan va arribar el dia de sant marc la güelfa va tornar a defallir però va reviscolar i es va dormir. Va tenir un somni on sant marc li deia que curial havia vençut i güelfa torna a menjar. Al final curial va ser vencedor i les monges i laquesis ho van sçcelebrar amb una processó. Curial va dir que no a güelfa per casar-se, i ella es va netristir i a més no creia que ho hagues idt ell, ja que ho va lleigr en una lletra que li van enviar.

Melcior de pando torna a Monferrat:

Curial torna a Monferrat:

Es celebra el torneig i al finalitzar-l'ho curial honra i dona l'enhora bona als dos millors combatents i van a sopar.

Boca de far desafia a curial a ultrança:

Curial dona una espasa al cavaller catala i l'altre cavaller ho sent i s'enutja. Així estaven contínuament discutint i van decidir lliurar un combat el dia de sant Joan, la part del català contra la part de boca de far.

Gelosia de Curial:

Curial sapiguent que boca de far esta enamorat de güelfa te atacs de ràbia i gelosia però ell aguanta ja que al cap de poc temps es decidiria de qui es la güelfa. El marqués va parlar am güelfa del seu possible matrimoni amb boca de far. Güelfa va decidir fer enveja a curial ja que ella també ho havia patit am Laquesis, però realment ella estimava a curial almenys segons Melcior que deia que tansols l'estava provant per veure com responia.

Angoixes de la güelfa:

La güelfa només desitjava veure a curial i estava a punt de cridar-l'ho per veure'l però després se'n penedia. Güelfa cridà a melcior i li digué que li donés una manila a curial perque se la poses el dia de la batalla i curial en rebre-la es va alegrar molt i també li va donar una camisa perque se la poses davall l'arnés.

Els cavallers entran al camp:

Quan els cavallers van cap al camp de batalla troben a la güelfa i li demanen que els senyi, quan senya a curial li diu en veu baixa que ella prega per la seva vida. I la batalla esta a punt de començar.

Curial venç a boca de far:

Curial i boca de far es comencen a combatre molt poderosament i virtuosament. Al final curial va guanyant terreny en la batalla i acaba per matar a boca de far, mentre que els altres companys de boca de far son retirats del camp de batalla. Després per celebrar la victòria curial i els vencedors sopen amb gent molt honorable i important.

El rei d'Aragó rep als cavallers catalans:

Els rep molt honorablement.

Curial cavaller errant:

Quan curial ha de partir cap al torneig la güelfa es despedeix d'ell i mana a Arta que l'acompanyi per vigilar tot el que fa curial, ja que en el torneig hi hauria laquesis.

Comensen les cavalleries de curial:

Curial s'enfrenta a 2 cavallers per defensar un donzella i al final acaba matant-ne un. Mes tart va apareixer un cavaller alemany que havia estat sorpres per els dos cavallers germans curial va demanar al unic cavalller viu que hi quedava que es rendis i no ho tones a fer.

Curial defensa Arta d'un cavaller descortes:

Un cavalller vol prendre arta de curial de manera que vagi encontre la voluntat d'arta. Aixi va començar la batalla entre el cavaller i curial. Al final curial guanya y arta es queda am ell i el cavaller s'acomiada dels 2 i s'en va.

Curial i feta en un monestir de monges:

Les monges en veure la bellesa dels 2 van començar a fer-l'hi-s preguntes sobre ells, si estaven casats,...

Al final curial i arta s'acomiadeb de les monges i s'envan del moastir.

Curial lluita amb bertran de chastell:

Curial veu un herald que s'atraca a ells i diu que el seu senyor vol a artacom a donzella. Curial ho impedeix en una batalla on sense voler curial mata el cavall de bertran i aquest tot irat vol matar a curial però no pot amb ell.

Les monges posen fi a la batalla:

Les monges que apareixen impedeixen que el conflicte vagi a més i al final bertran diu a curial que si el veu venjarà el seu cavall i el matarà per aconseguir la seva donzella.

Mort del senyor Monbru:

Fent camí, curial i arta veuen un cavaller amb una donzella que plora ja que han ferit el seu amo per aconseguir-la a ella. Curial atura al cavaller i resulta que es monbru, que també vol aconseguir a arta. Al final es combateixen els dos i la donzella de monbru i un escuder resulten morts per culpa de monbru. L'amo de la donzella morta era el senyopr de monselú. Aixi curial despres de la batalla de la que surt victorios va a la recerca de monselú i veu que ja no pot fer res per ell.

Curial troba quatre cavallers aragonesos:

Curial troba el rei d'Aragó i li tramet a festa.

Curial es conegut pels cavallers aragonesos:

Un dels cavallers el veu i el reconeix i li diu que no s'amagui més ja que ja l'han reconegut. Festa també li diu que no s'amagui i al final es fan amics ja que si curial els necessita els podrà tenir en el seu bàndol.

Laquesis fa buscar curial prop de Melú:

Tura, donzella de Laquesis, porta presents a Curial:

Quan tura reconeix a curial li fa una gran reverencia i li entrega el que Laquesis li havia ordenat que li dones i una lletra que la donzella va demanar que la respongués, però festa li va dir a curial que no ho fés ja que sinó ofendria a la Güelfa.

Curial i el rei d'Aragó:

Curial es troba amb el rei d'Aragó dins la seva tenda i li fa una reverencia ja que el reconeix però ell no diu que el conegui.

Les vespres del torneig de Melú:

Tots els cavallers es van armar. El rei d'Aragó va anar contra el duc d'Orleans i el va fer caure del cavall. Després el rei va atacar a el compte de poitiers i va fer-lo volar del cavall rompent seva la llança. Després tots els cavallers amb l'escut negre va sopar en la tenda del rei.

Preparatius del torneig:

Els cavallers armats es dirigien al laplaça i laquesis i festa van aposentar-se juntes. Festa va veure que curial havia donat un bracelet a laquesis.

Comença el torneig:

Tots comencen a enfrentar-se. El rei d'aragó va agafar al duc d¡orleans i el va portar davant festa i li va fer dir que era la més bella.

Els cavallers dels escuts negres resten campions:

Curial es acatat per sorpresa per un cavaller però ell després ataca a una ltre cavaller i fa regalar el seu escut a la donzella més bella que es laquesis. Festa ho veu i s'enutja i diu que li fara pagar. S'acaba el torneig per el que hi queda de dia.

Festa roman amb els reis de frança:

Festa es convidada a sopar pels reis de frança i laquesis ho veu i s'enfada molt. Festa revela el nom de curial al rei de frança.

Absència dels cavallers dels escuts negres:

Els cavallers dels escuts negres havien siguts cunvidats a un sopar amb el rei de frança però no apareixen. El compte de foix mana que es guardin les seves tendes mentres no hi fossin i el rei a a la tenda de curial i la reina a la tenda del rei d'arago sense saber-ho.

El rei de frança llicencia el torneig:

Com que el fill del rei de frança cau malalt es suspen el torneig. Però al donar-se compte de que hi havia el rei d'arago s'arrepenteix de haver-ho fet.

Festa i melcior s'acomiaden de curial i ell resta cap a frança:

Es despedeixen i festa va cap a monferrat i curial cap a França ja que güelfa ho volia així.

Festa torna a monferrat i esxplica les cavalleries de curial:

Curial a paris:

Mentre curial es mantenia en secret a paris es van celebrar molts tornejos i els guanyava i tothom volia sebre qui era aquest cavaller.

El sanglier arriba a paris i desafia a curial:

Com que tothom parlava i elogiava a curial, un dia es va parlar del sanglier i va veure que curial no deia res i va pensar que estava enutjat ja que no parlaven d'ell. Així els dos comencen a discutir fins que acaban proposant una batalla que accepten els dos.

Guillalmes de la tor i aznar d'artosillo entren en la batalla:

Es va decidir que la batalla fos de 2 contra 2. el sanglier va acceptar a guillem de la tor com a company, mentre que curial va enviar una carta al rei d'arago dient que li envies un bon cavaller, sense dir res aznar d'artosillo va partir i ja no van poder fer-lho tornar cap a aragp i aixi es va convertit amb company de curial.

Laquesis per amor a curial intenta evitar la batalla:

Ella ho intenta pero no ho aconsegueix ja que la seva mare s'hi posa en contre i li fa reflexionar.

Els dos ancians envejosos a paris:

Els envejosos arriben i son informats del que esta pasant i des del principi ja volen fer la punyeta a curial.

Curial i aznar combaten contre el sanglier i guillalmes de la tor:

Arribat el dia de sant jordi, els cavallers netren en el camp de batalla i curial lluita contra el sanlier i aznar contre guillalmes. Desdel principi aznar va guanyant a guillalmes però curial es veu que te les coses mes dificils conrta el sanglier. Al final curial guanya avantatge i casi mata al sanglier però el rei atura la batalla i el sanglier es rendeix, igual que en el cas de aznar contre guillalmes.

Concòrdia netre els combatents:

Al final els perdedors accepten la derrota i fan les paus i acaben les coses bé entre els combatents.

El sanglier pren l'habit de framenor:

El sanglier no apareix mes en public despres de la derrota i sen va anar a jerusalem a peregrinar i despres va anar a un monastir de sinaí on va morir religiosament.

Elogi del rei d'aragó:

El rei de frança parla amb els veis envejosos per allunyar a curial:

El rei va mana als ancians que aconsellesin a curial per apartar-lo de laquesis, el rei pensant que ho feia bé, per aixi poder casar a laquesis amb el duc d'orleans. Al final curial torna cap a Monferrat i es lloat per tothom.

La fortuna desempara a curial i li tramet els infortunis:

La falsedat dels dos ancians davant la güelfa, que desempara curial:

Els dos nacians contan a la güelfa la festa que feia laquesis cap a curial i ella es posa gelosa. Depsres parla amb festa i li mana que li conti tot. La güelfa veu que laquesis esta enamorada de curial tan desesperadament i fa que curial no rebi mes diners. Aixi ell cau en la desesperacio.

Laquesis s'esposa amb el duc d'orleans. Curial tona a paris:

Curial te un somni que li fa veure que la güelfa ja no el vol i veu que laquesis es molt desitjada i al despertar es dona compte de que la güelfa no el vol mentre que laquesis si. Aixi decideix tornar a partit cap a paris, amb laquesis.

Curial torna a monferrat i intenta recuperar el favor de la güelfa:

Curial torna a monferrat i sen adona de que laquesis te marit i la güelfa no el vol perdonar i ell desitja la mort continuament.

Curial s'embarca vers orient:

Curial esta molt trist per tot el que li pasa i es consolat per melcior de pando, aixi i tot decideix partir cap al sant sepulcre en secret.

Curial a terra santa:

Una vegada alla va estar-s'hi 9 dies on va ser aconsellat per un homa que va revelar ser el sanglier i va dir a curial que confies en les paraules de deu i seguigues el cami de deu deixant enrrere tot el que feia fins ara, pero als pocs dies ja tornava a ser com abans, tansols pensant en la fortuna.

Parlament de la fortuna a neptu:

La fortuna volia apoderar-se mes encara de curial i va apareixer neptu, que volia impedir-ho, però al cap del temps neptu va decidir fugir per no haver d'escoltar les ocses dolentes que volia la fortuna per curial. Per això la fortuna crida a juno.

Juno i la fortuna:

Fortuna intenta posar a neptu en contra de juno i per intentar fer que juno convenci a neptu per fer el que la fortuna vol fer.

Imprecacions de la fortuna contra juno:

Dione i la fortuna:

La fortuna ocntinua intentant fer mal a curial i dione l'intena fer entrar en rao i perque li vol fer mal.

Curial al parnas. Judici d'homer:

Quan curial i el seus acompanyants van arribar al temple d'apol·lo van sentir por. Aixi van aribar a un lloc segur i es van adormir. Quan dormien curial va sentir uns crits i va veure 9 donzelles, que li van dir que havia sigut elegit per jutge. En escolta la part del acusat i la del acusant havia de dictar una sentencia. Les donzelles volien convencer a curial de que havia de defensar a homer per tal de que fos innocent ja que segons les donzelles ho era.

Judici de curial:

El judici es duia a terme perque homer, un gran poeta havia escrit coses que no eren del tot sertes en una obra seva ja que exageraven l'honor de hector i er aixo els acusadors volien demostrar que hector no era tan honorable. Al final curial troba que hector es millor cavaller.

Els companys de curial el desperten i s'embarquen novament:

Quan els companys van veure a curial coronat el van desoertar i van veure que estava confus. Ell es pensava que les coronacions les hi havia posat quan dormia per riure's d'ell pero no era aixi i es van desconcertar tots. Més tart s'embarquen cap a genova.

Una tempesta llança la galera de curial a les costes de berberia:

La fortuna i l'enveja van aconseguir enfadar a neptu i va fer esclatar una tempesta i va provocar que la galera s'envestis la la costa detripoli, matant a tots els navegants excepte curial i galceran de mediona. De seguida van ser empresonats i van acabar en les mans d'un duc molt ric i avar.

Captivitat de curial:

Curial va dir que nomia joan i glaceran que nomia berenguer i van començar a cavar i treballar pel seu amo. Al poc temps la noticia va arribar a monferrat i la güelfa va enviar homes per veure si hi havia supervivents pero no van veure a ningu. Aixi va decidir enviar més homes perque els busquesin per tot tripoli, però sense exit.

Fatima i camar s'enamoren dels captius:

L'amo de cruial i berenguer tenia una esposa i una filla, que nomian fatima i camar. Fatima s'enamora de berenguer i camar més tart s'enamora de curial. Com que l'amo va agafar-lis confiança faia setmanes fora de casa seva i quedaven la seva filla i la seva mare soles amb ells, i quant partia cap a la ciutat, la filla i la dona alimentaven i ajudaven als suposats joan i berenguer.

Camar rebutja l'amor del rei de tunis:

El rei de tunis demana a faraig (l'amo de curial) que li porti la seva filla, però ella no ho vol i es clava un ganivet al pit per matar-se, però no ho aconseguieix. El rei va pensar que faraig la ovlia matar per no donarli la seva filla i el va fer matar.

Camar descobreix el seu amor a curial:

Dialeg de fatima i camar:

Fatima intenta convencer a camar de casar-se amb el rei però ella diu que no i amanaça amb suïcidar-se.

Camar ofereix el tresor de faraig a curial:

Camar desvela acurial on guarda el tresor el seu pare i li diu que se l'emporti que ella li dona a ell. Al final curial i camar es besen dues vegades. Els divendres curial i el cavaller catala surten per fer amistats i coneixen a un cavaller enoves i uns mercaders catalans que van ser assebentats de la situacio de berenguer i joan (curial i el cavaller). Amb l'ajut dels amics que havien fet, portave el tresor cap a tunis i es pensaven que aviat serian rics.

Mort de camar:

Abans de que el rei anigues a veure camar, camar es va tirar per la finestre trencant-se el cap en molts troços per ont li sortia el cervell.

Curial lluita mab dos lleons i obte la llibertat:

Els captius a monferrat:

Els captius es dirigeixen a monferrat amb el tresor que havien aconseguit. Sercaven limosna per monferrat i cantaven per guanyar diners. A la güelfa li encantava com cantaven i no sabia que era realment curial aquell que cantava davant seu. Al final l'acaba descubrint i li ordena que desaparegui de devant seu.

La güelfa manté el vot de no perdonar-lo i el fa marxar:

Curial torna a frança:

Curial va marxar cap a santa maria del puig i alla va tenir un somni en que va veure a bacus rodejat de 7 reines, rodejades de donzelles i molta gent. Bacus li va demanar que tornes a honrar a les deesses. En despertar va decidir que tornaria a estudiar i va cercar els llibres.

La fortuna afavoreix novament a curial:

Batalla de curial amb guillalmes de chastell:

Guillalmes es el germa de bertran de chastell, a qui curial va matar en el torneig de melu. Per aixo, guillalmes s'en adona de que curial es per anglaterra i li tramet una lletre on li demana per ocmbatir. Al final curial l'acaba acceptant i el venç i torna cap a frança.

Els turcs envaeixen l'imperi i curial derrota al seu capita:

Els turcs van onvadir frança i curial va dir que si apareixia el seu capita ell el combatria. El seu capita era el cavaller més temut. El vespre abans de que es combtessin curial va somiar amb sant jordi i li va fer una creu al pit i li va donar un escut blanc. En despretarse curial va cosir l'escut a la jupa i es va combatir amb el capita. La batalla va ser impresionant i el public estava molt sorpes. Al final guanya curial.

El marques de monferrat va a la batalla:

Abans de la batalla l'emperador fa que es servesqui a curial de tot el que necessiti.

La gran batalla contra els turcs:

En la batalla hi va haver molt morts però finalment curial, capita dels cristians, va fer vence al seu bandol.

La güelfa ferida d'amor per cupido

Una nit la güelfa i l'abadesa van tenir una visio en que hi havia una deesa rodejada de gent i tapada per un vel de colors, aquesta era fortuna, i de repent va apareixer una vella de sota el vel de la fortuna, aqesta vella era la enveja. Despres les la donzella i la güelfa van tenit una altre visio en lña que cupido va ferir a la güelfa.

El torneig del puig de nostra dona:

En els preparatius del torneig va apareixer una home que va matar a sis cavallers sense rao i el duc d'orleans va nar contra ell, i el duc fou abatut igual que els seus acompanyants.

La cort demana a la güelfa mercè per curial:

Just banas de començar el torneig, quan ja hi ha tot el public curial demana que la güelfa el perdoni i ho fa insitant a la gent a cridar mercè. Al final la guielfa el perdona i curial s'en va a un angle del camp de batalla a descansar i a preparar-se del tot.

El torneig. Meravelles de curial:

El toreig comença i curial va enderocant tots les seus enemics i la gent es pense que es el cavaller de l'altre vagada. El duc d'orleans pensant que era aquell cavaller el va combatir pero curial el va vencer. Aixi tothom es va meravellar de curial i quan va acabar la ronda del dia del torneig, li van destapar la cara i van veure que era curial i el duc d'orleans el va perdonar i tot el que havia pasat es va oblidar.

Esposalles de curial i güelfa:

Al final convencen a la güelfa perque es casi amb curial. Aixi el rei va decidir abacar amb el torneig per poder casar als dos. El premi del torneig va ser otorgat a la güelfa i curial va rebre el principat d'orange. I curial i güelfa despres de la celebracio no van dormir cap dels tants recordant i parlant amb els conegut.

Les noces del princep curial:

Tothom llovava als dos i curial va donar a festa per muller a glaceran de mediona. I despres de les festes van tornar a les seves terres.