CURIAL E GÜELFA

1r. Batxillerat Científic

Català (Dani Camps)

Índex

Exercici 1 .............................................. pàgina 2

Exercici 2 .............................................. pàgina 4

Exercici 3 .............................................. pàgina 6

Exercici 4 .............................................. pàgina 7

Exercici 5 .............................................. pàgina 8

• Subratlla-hi les idees fonamentals, que permetin conèixer qui eren Curial i Güelfa, com s'arriben a conèixer i com ella esdevé la seva protectora, amb Melcior de Pando com a mitjancer.

• Rescriu les idees principals d'aquests capítols primers, fidel doncs al text original, que has d'anar adaptant al català actual.

Curial era fill d'una família pobre. Al cap de pocs anys del seu naixement, el seu pare morí. Veient que la seva mare no li podia donar més del que ja tenia, va marxar a casa del jove marquès de Monferrat i aquest al veure'l jove i bell, el va retenir al seu servei com a cambrer.

Al cap d'un temps, el senyor de Milà, va sol·licitar al marquès que li donés la seva germana, Güelfa, en matrimoni. Després de tractar-ho llargament; Andrea, germana del senyor de Milà; es casa amb el marquès de Monferrat, i Güelfa amb el senyor de Milà.

Però en el segon any de casats, el senyor de Milà emmalaltí i morí, i Güelfa heretà tots els seus bens. Ella va sentir un inestimable dolor per la seva mort i per aquest motiu tornà a casa del seu germà.

Quan Güelfa torna a Monferrat, troba un Curial més gentil i bell que mai, i s'hi enamora. És llavors quan Güelfa, sense que Curial en fos conscient, decidir protegir-lo i afavorir-lo per tal de que esdevingués cavaller. Però no passa gaire temps, que Güelfa declara el seu amor i la seva protecció a Curial i aquest en veure el gest de Güelfa, l'hi promet total fidelitat.

Aquests amors es veuen força dificultats per culpa de dos envejosos ancians que desvetllen l'amor que hi ha, al marquès. És llavors quan Curial al veure la decepció del marquès, decideix partí cap a Alemanya, en companyia d'un altre cavaller, Jacob de Cleves, per tal de defensar la duquessa d'Ostalric que ha sigut injustament acusada i comdemnada per adulteri, per dos cruels cavallers.

De camí a Alemanya; Curial, Jacob de Cleves i Melcior de Pando; es veuen involucrats en una petita batalla, on en surten vencedors. Això els hi dóna gran reputació, fins i tot arriba a orelles de l'emperador d'Hongria que els crida i els prepara per la batalla on hauran de defensar l'honor de la duquessa d'Ostalric.

Un cop acabada la batalla, Curial i Jacob en surten vencedors, amb el detall de no haver matat els seus enemics, sinó d'haver-los fet confessar.

Després de la batalla, s'organitza un gran tiberi, allà Curial coneix la bella i jove filla del duc de Baviera, Laquesis, que se l'hi és oferta com a esposa, però Curial per respecte a Güelfa no contesta a tan temptadora oferta.

L'amor cortès, dit també fína d'amor és el fil conductor de tota obra trobadoresca, en la qual es reflecteix una relació entre un senyor, normalment casat i anomenat midó, i un vassall, on s'establiran relacions de lleialtat, fidelitat, .... però sempre en secret.

Normalment aquesta relació està sotmesa a diversos perills, bé provocats per envejosos, anomenats lausengiers, o bé pel marit o l'esposa, depèn del cas, dit gilós.

En aquest relat l'amor cortès es presenta en la relació que hi ha entre Güelfa, germana de marquès, i el jove humil Curial, el qual ella l'hi presta la seva ajuda a través d'un procurador, Melcior de Pando, per tal que Curial pugui ser el millor cavaller.

En aquest cas, el midó, seria Güelfa, puix que és la senyora que té tot el poder i s'enamora del humil cavaller, Curial, que és d'una classe inferior.

Crec jo també, que la mateixa noia fa a alhora el paper de gilós, ja que tot i que Curial i Güelfa no estan casats, aquesta pensa que ell té un deure moral amb ella, i l'ha de estimar i agrair-li tot el que ha fet per ell. Aquest fet es manifesta sobretot quan Curial coneix a la bella Laquesis, aquí és on veu com la gelosia de Güelfa augmenta.

I per últim, el cavaller és Curial, un noi jove, valent i de procedència humil, però ara immers dintre un món de riqueses i comoditats.

En aquesta història els anomenats lausengiers, és a dir els envejosos, són els dos ancians que dificulten tot el possible la relació entre Curial i Güelfa, per aconseguir-ho, utilitzaran tota mena de recursos, des de mentir, posar entrebancs, etc. Amb l'única finalitat d'allunyar al màxim al jove de Güelfa.

Els demés personatges, Laquesis per exemple, jo la posaria en el paper de drutz. Ella és filla de la duquessa d'Ostalric, viva gràcies a Curial, i el duc de Baviera. Ella s'enamorarà de Curial i intentarà fer tot el possible per aconseguir-lo, però finalment s'acabarà casant amb el duc d'Orleans. Així com també caurà enamorada Camar, filla d'un moro dit Fàraig, del qual Curial és sotmès a esclavitud durant set anys, aquesta última acabarà però amb el suïcidi de Camar.

Finalment cal parlar de Melcior de Pando, que ocuparia el lloc de guaita. Ell és l'intermediari entre Curial i Güelfa, és l'encarregat de fer arribar a Curial tot allò que Güelfa vol. Però al mateix temps és un vigilant i cuidador del cavaller.

Aquesta història, consta de diverses dames que acabaran enamorant-se de Curial. Això no és pas menys que un problema pel nostre protagonista, pel motiu que ell ha jurat fidelitat a Güelfa i no pot tenir ulls per cap més altre donzella.

Primerament, en el seu viatge a Alemanya, coneix a Laquesis. És filla del duc de Baviera i la duquessa d'Ostalric, i ella és el trofeu de Curial per salvar la vida a la duquessa, quan aquesta és injustament acusada d'adulteri. De mica en mica, Laquesis s'anirà enamorant de Curial, però aquest no la podrà acceptar com a esposa, perquè ha jurat fidelitat a Güelfa.

Aquest fet, dispara la gelosia de Güelfa, que quan s'assabenta, li torna la pilota a Curial, fen-lo sentir gelós flirtejant amb un cavaller participant al torneig que organitza el marquès de Monferrat.

Més tard, els camins de Curial i Laquesis es tornaran a creuar, ara el torneig de Melú. La Güelfa però, s'assabentà a través dels dos ancians que exageren força la relació. Al saber tal fet, Güelfa ordenarà a Melcior de Pando que pari d'enviar diners a Curial i d'hagut això aquest decideix veure a Güelfa i explicar-li tot i disculpar-se, però les seves disculpes no se les creu Güelfa i no el perdona. Finalment, però, Laquesis s'acaba casant amb el duc d'Orleans i posa fi a la relació amb Curial.

En el tram final de la història, observem com una altra dama cau sota els encants de Curial, aquesta és Camar, filla d'un moro dit Fàraig. Curial és ara l'esclau de Fàraig, ja que després d'una naufragi, el cavaller cau esclau a Tunis. En aquesta relació però, Camar no és corresposta amb l'amor de Curial, ja que ell només pot pensar amb Güelfa. Però tot això acabarà amb tragèdia, ja que poc abans de que Camar sigui obligada casar-se amb el rei de Tunis, aquesta va a veure curial i li donà el tresor del seu pare i es suïcidà. Però quan el rei de Tunis s'assabentà, va condemna a mort a Curial, que gràcies a l'ajuda de l'ambaixador d'Aragó que li proporciona armes, consegueix vèncer i escapar de la mort.

En aquesta novel·la el protagonista, Curial, tindrà una considerable evolució social i econòmica.

Inicialment no és res més que un pobre i orfe de pare. Fins el bon dia en que decideix deixar-ho tot i partir fins a casa del marquès de Monferrat, on aquest el posarà al seu servei com a cambrer.

Allà coneixerà a Güelfa que l'apadrinarà i en cuidarà d'ell. De mica en mica es va formant com a cavaller.

Durant el transcurs del llibre, Curial sofrirà força alts i baixos. Fins i tot arribarà a tocar fons quan esdevé esclau a Tunísia i és conegut amb el nom de Joan. Però tots aquests fets ajudaran al seu immens coratge a seguir lluitant per ser el cavaller que sempre ha somiat esdevenir.

Tota la història comença a Monferrat. Curial després de conèixer al marquès de Monferrat i a Güelfa, la qual esdevindrà la seva protectora i amada, marxa a Alemanya per tal de defensar a la Duquessa d'Ostalric que ha sigut acusada d'adulteri per dos traïdors cavallers. Però abans de arribar al seu destí, Curial i Jacob es troben amb una batalla contra dos cavallers errants per la zona de Hongria. Ja a Alemanya, Curial vens la batalla contra els traïdors cavallers sense gaires suors. Després de la batalla, en el tiberi en honor seu, coneix a Laquesis que se li és oferta com a muller.

Després de tot això, el jove tornarà a Monferrat i es reconciliarà amb Güelfa, que s'havia assabentat de tot l'assumpte amb Laquesis. Un cop reconciliats, Curial sol·licita poder assistir al torneig que se celebrarà a Melú i ella el deixa, però amb la condició que la seva súbdita Festa l'acompanyi, ja que ella s'ha assabentat que Laquesis hi serà present.

El torneig l'acaba guanyant Curial sense problemes i inicia un viatge a París, mentre que Festa se'n torna a Monferrat. Un cop ja a París es trobarà amb Laquesis, però dos envejosos ancians ho veuran, hi li explicaran tot a Güelfa, que furiosa li retira tota preferència i privilegi que li havia donat. En aquesta situació, ell torna a Monferrat per aclarir les coses amb Güelfa, però ella l'hi refusa les disculpes i l'expulsa. Davant d'això, Curial tornarà a París, però al arriba descobreix que Laquesis és ara casada amb el duc d'Orleans. Al veure's sol, torna altre cop a Monferrat per intentar recuperar el favor de Güelfa, però això esdevé inútil.

En aquell moment, Curial es troba desemparat i sol, decideix que el millor que pot fer és allunyar-se al màxim i marxa, juntament amb Melcior de Pando, cap a Terra Santa. El viatge però no es plàcid, a mig camí són atacats per una nau corsària, que acabaran vencent i enduent-se'n la nau. Llavors decideixen anar a Sicília, on posaran a punt l'embarcació i acta seguit salpen cap a Alexandria, on visitaran els més sagrats llocs. De retorn a la nau es dirigeixen cap a Grècia i visitaran varis temples. Acte seguit salparan rumb Gènova però per mala fortuna, una tempesta els fa naufragar a les costes de Barberia. Tots els supervivents són assassinats, a excepció de Curial i un cavaller Català que són venguts com a esclaus i portats a Tunis.

Allà Curial s'hi passa set anys de la seva vida, vivint a casa d'un moro anomenat Faraig. Aquest té una filla dita Camar, que al cap d'un temps s'enamora bojament de Curial, que adoptà el pseudònim de Joan. La noia, però és obligada a casar-se amb el rei de Tunis, tot i que el seu amor només pertanyia a Curial, per aquesta raó decideix optar pel suïcidi. El rei, rabiós, pensa que la desaparició del que havia de ser la seva muller, ha estat culpa de Curial i per aquest motiu el condemna a mort. Gràcies a Déu, l'ambaixador d'Aragó reconeix a Curial, i negocia amb el rei perquè pugui armar a Curial, per tal de que tingui la possibilitat de defensar-se en el combat que s'enfrontarà amb els lleons. El rei de Tunis al final accepta, però no comptava en que Curial venceria i d'aquesta manera aconseguiria la seva llibertat.

És aleshores quan decideix retornar altre cop a Monferrat. Quan arriba tothom es queda sorprès, ja que era donat per mort. Al cap d'uns dies, decideix marxar rumb França per tal de poder viure una vida plena de plaers, però se n'acaba penedint.

Llavors arriba a les seves orelles que hi ha guerra entre l'emperador i els turcs. Amb aquesta noticia, Curial no dubta i parteix al front a combatre. Vençuts ja els turcs, torna a França on el rei l'ha convocat per assistir a un torneig on s'hi reuneixen cavallers, donzelles, ... entre les quals hi consta el marquès de Monferrat i la seva germana Güelfa. Però abans d'anar a França, prefereix passar per Anglaterra on farà un parell de lluites, on de totes en sortirà vencedor.

Finalment arriba al torneig, on Curial guanya indiscutiblement. En acabar el torneig, els reis de França parlen amb el marquès de Monferrat, i aquest li ofereix de molt bon grat a la seva germana Güelfa en sagrat matrimoni, i Curial com no accepta.

1

Anglaterra

París

Melú

Monferrat

Tunis

Alexandria

Sícilia

Grècia

Hongria

Alemanya