CURIAL E GÜELFA

Llibre I

Personatges:

Curial: És el protagonista de la novel·la i enamorat de la Güelfa. D'ell es diu que téuna gran bellesa, tant física com personal i que és el millor cavaller de l'Imperi, tant a cavall com e el combat a terra. Totes les dames s'enamoren d'ell només veure'l, però el seu cor pertany a la Güelfa, tot i que té una petita reliscada amb la jove Laquesis.

Güelfa: És la germana del marquès de Montferrat i és la protagonista femenina del relat, per tant, amor de Curial. És vidua des que tenia poc més de 15 anys, i duquessa de Milà per testament del seu difunt marit. Té a Curial sota la seva ordre i protecció, però en realitat n'està enamorada. Es diu que és una de les més grans belleses de l'Imperi.

Marquès de Montferrat: És el germà gran de la Güelfa. Té molt d'apreci a Curial, i sermpre li està fent grans honors, però se sent gelós que la seva germana n'estigui enamorada. Està casat amb la germana del difunt duc de Milà, Andrea, a la qual estima amb bogeria.

Melcior de Pando: És el conseller i més gran amic de la Güelfa. Podríem dir que Melcior de Pando és l'advocat matrimonial d'en Curial i la Güelfa, ja que sempre està allà per solucionar els problemes i per fer de veu de la consciència quan a Curial se l'in van els ulls a una altra dona.

Ansaldo i Ambrosio: Són dos ancians de la cort de Montferrat que sempre havien estat acompanyants de la Güelfa i consellers del marquès. Tenen molta enveja a Curial perquè passa moltes hores amb la Güelfa.

Ducs de Baviera: Són els pares de Cloto, la duquessa d'Ostalriche, i Laquesis.

Ducs d'Ostalriche: Són Cloto, la filla dels ducs de Baviera, i el seu marit.

Laquesis: És la filla petita dels ducs de Baviera, i es diu d'ella que és la bellesa més gran de tot l'Imperi. Cau enamorada de Curial quan el coneix, i sembla que ell també ho està d'ella.

Enemics: Els acusadors de la duquessa d'Ostalriche, Otó de Cribaut i Parrot de Sant Laydier. També Boca de Far i el seu seguici.

Amics: El cavaller Jacob de Cleves i els cavallers catalans Dalmau d'Oluja, Roger d'Oluja i Ponç d'Orcau.

Síntesi

Des de ben petit, Curial marxa de la seva terra i s'encomana al servei del marquès de Montferrat, que l'entrena per ser cavaller. Per aquests temps la Güelfa es casa amb el duc de Milà i mor pocs anys després, tornant la Güelfa a la cort de Montferrat i enamorant-se de Curial. Curial també està enamorat de la Güelfa i aquesta el pren sota la seva protecció, donant-li tot el que necessita a través de Melcior de Pando. Però uns ancians envejosos menteixen al marquès sobre en Curial i la Güelfa, i el marquès fa que Curial marxi de la cort. En aquests viatges, Curial coneix Jacob de Cleves i s'uneix en la comitiva per salvar la duquessa d'Ostalriche. Lluiten i un cop l'han alliberada, fan una festa on Curial coneix Laquesis i s'enamoren. Però aleshores apareix Melcior de Pando i recorda a Curial que la Güelfa l'espera. Aleshores Curial està fet un bon embolic quan torna a la cort del marquès de Montferrat. Allà la Güelfa està assebentada de totes les aventures de Curial, i va de visita al monestir on rep consell de l'abadesa. A Montferrat es celebra un torneig del qual surt vencedor un català, però els mèrits i els honors es donen a Boca de Far. Curial no ho veu just i fa repetir la lluita, que es duu a terme quatre contra quatre a cavall i de la qual en surten vencedors Curial i els catalans, derrotant al seguici de Boca de Far i matant a aquest.

Vocabulari

Elmet: Elm de poc gruix i que generalment només cobria el crani, sense gola ni visera.

Retre: Deixar, abandonar, cessar d'usar o de fer una cosa.

Ministrer: Executant o sonador d'instrument musical.

Lliça: Camp clos per a la celebració de justes o torneigs.

Fretura: Mancança o escassetat de cosa necessària.

Bascar: Passar pena per l'ànsia de sortir d'un mal estat o d'aconseguir un bé.

Brocar: Ferir dels esperons el cavall.

Marrit: Abatut per la tristesa.

Burell: Llana negra o molt fosca de color.

Esquerpa: Corretja, cinyell, generalment de matèria rica i d'ornament.

Fermall: Conjunt de dues peces d'or, d'argent o d'altre metall, una de les quals entra dins un encaix de l'altra, i que serveix per a subjectar dues vores de vestit.

Col·lació: Menjada o beguda de coses dolces per refrescar o celebrar una festa.

Cornar: Sonar el corn.

Balaix: Mineral aluminat, espècie de robí de color de rosa.

Hacanea: Haca gran, encara que no tan gran com el cavall ordinari.

Tràfec: Acció de trafegar, de remoure coses i moure's repetidament les persones

Torbar: Destorbar; interrompre o fer retardar una acció

Renda: Profit periòdic, en diners o en espècie, que s'obté d'una cosa posada a disposició d'altri perquè en faci ús

Desfici: Agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc

Espill: Mirall

Cadafal: Plataforma on es feien les execucions de pena capital

Bacinet: Capell de ferro, originàriament semiesfèric i més envant acabat en punta i articulat amb bavera i altres peces defensives

Flanc: Costat; cadascuna de les dues parts laterals (d'una persona, animal o cosa qualsevol)

Bregar: Lluitar, esforçar-se molt per vèncer una resistència

Vianda: Menja; comestibles, cosa alimentícia de tota mena

Reviscolar: Fer reviure

Encastar: Fixar una cosa a una altra fent-la entrar en part dins un buit o cavitat que aquesta té

Eixir: Anar de dins a fora (d'un recinte, habitació, clos o lloc en general)

Enfastidir: Donar fastidi

Domàs: Teixit de seda o de cotó que presenta dibuixos en què, pel diferent lligat, la roba és brillant en uns indrets i sense brillantor en altres

Fadrí: Infant, noiet; persona no més vella de quinze anys

Lliurea: Vestit distintiu, pel color, galons, botons, etc., dels criats d'una casa noble

Batent: Que bat

Prohom: Home respectable, digne d'especial consideració

Follia: Qualitat de foll; estat de foll

Albir: Judici, facultat i acte de conèixer i comparar una cosa amb una altra

Traveta: Acció de posar un peu encreuat amb la cama d'una altra persona que camina o corre, per fer-la caure

Mesell: Ple, carregat de cosa en gran nombre, generalment dolenta, però per extensió també es diu de cosa bona

Empegueït: Avergonyit

Junyir: Ajuntar, unir

Llibre II

Personatges:

Festa: El seu nom real és Arta i és una donzella de Güelfa que aquesta envia a vigilar Curial durant el torneig de Melú. És també molt bella i els cavallers li tenen molta estimació.

Cavallers aragonesos: El rei d'Aragó, juntament amb Aznar d'Atrossillo, Joan Martínez de Luna, Pero Cornell, Blasco d'Alagó i Joan Ximénez de Urrea. També és destacat el paper de l'herald Bon Panser.

Altres: El rei de França, el duc d'Orleans (que desposa amb Laquesis al final del llibre) i altres ducs, marquesos i comtes que combaten amb Curial al torneig.

Síntesi:

El rei de França convoca un torneig a la vil·la de Melú, i Curial i assisteix per manament de la Güelfa, però ella no hi va, sinó que envia la seva donzella Arta, a la qual mana que es faci dir Festa, a acompanyar Curial per vigilar-lo, ja que se sap que al torneig hi assistirà Laquesis. I així Curial marxa amb Festa. Durant el camí, la tradició dels cavallers errants de prendre la donzella posa a festa en perill vàries vegades, però Curial la defensa tal com es mereix. Ja a punt d'arribar a Melú, Curial coneix els cavallers aragonesos, i fa amistat amb ells. A l'hostal on es troben, Curial rep notícies que Laquesis el busca, però ha de mantenir en secret la seva identitat perquè la Güelfa així li ho ha manat. Passen els dies i Curial rep molts regals de Laquesis, fins que arriben les vespres del torneig i els cavallers aragonesos, juntament amb el seu rei (que es manté anònim) i Curial fan un gran paper, que deixa impressionats a tots. Per altra banda, Festa és molt bella i deixa a tothom enlluernat, provocant també que el dia del torneig es facin freqüents les disputes en motiu de quina bellesa és més gran, si la de Festa o Laquesis. Finalment el torneig acaba amb victòria dels aragonesos, i Festa els entrega el premi per desig de la reina de França, a la que Laquesis no li cau bé. Un cop acabat el torneig, la Güelfa mana a Curial a París, on també hi ha els dos envejosos ancians que, moguts pels plans de la Fortuna, l'Enveja i els Infortunis, expliquen a la Güelfa que Curial i Laquesis estan enamorats. La Güelfa retira el favor a Curial i aleshores Curial cau en una profunda depressió. Laquesis s'acaba castant amb el duc d'Orleans i s'oblida per complet de Curial.

Vocabulari:

Furt: Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades

Temperar: Moderar, assuaujar

Palafrè: A l'edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla

Usança: Pràctica d'una cosa, ús, costum

Vituperosament: D'una manera vituperiosa

Vilà: Incivil, rústic, grosser

Prior: Superior d'una comunitat religiosa de categoria inferior a l'abat que té un càrrec d'administració espiritual dins la comunitat.

Jupó: Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.

Brúfol: Duc

Plasenteria: Paraula o frase agradable, divertida, jocosa, o burla lleugera que hom diu o fa per divertir.

Ultrança (combat a): Combat a mort

Cantell: Cara estreta d'un objecte que té una dimensió molt més petita que les altres dues

Ausberg: Túnica de malles o d'escates per a protegir el cos

Setí: Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d'ordit adjacents.

Adelitar-se: Donar-se delit

Ardit: Valent, coratjós, agosarat, atrevit.

Deixuplina: Assot fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents per a flagel·lar-se.

Damnejar: Damnificar

Acerbament: D'una manera cruel, rigorosa

Arenga: Discurs adreçat a una assemblea, a qualsevol aplec de persones, especialment amb el fi d'enardir-les, d'encoratjar-les, a fer alguna cosa

Verga: Vara, rama prima neta de fulles i llisa

Eixalar: Impedir (algú) d'actuar com voldria, d'anar gaire enllà en una empresa, etc., generalment llevant-li'n els mitjans.

Enfellonir: Enutjar algú fortament, excitar-li la ira

Llibre III

Personatges:

Galceran de Mediona: És un cavaller català que juntament amb Curial pateix 7 anys d'esclavitud al nord d'Àfrica. Des d'aleshores, l'acompanya a tot arreu i s'acaba casant amb la Festa.

Càmar: És la filla de l'amo de Curial i Galceram. Ella estima Curial, però com que ell no la correspon, i no vol haver-se de casar amb el rei, al final es suïcidà.

Síntesi:

Després que la Güelfa digui a Curial que no el vol veure, ell marxa del país i s'embarca de viatge pel Mediterrani. Però quan finalment havia decidit tornar a Motferrat, l'embarcació en què anava naufraga i van a parar a les costes mores, on tots els mariners moren menys ell i un altre, que es deia Galceran de Mediona. Tots dos son venuts com a esclaus i acaben treballant cavant un hort a casa de Fàraig, que els té en molt gran estima. Fàraig té una de les seves dones, Fàtima, i una filla, Càmar, a la casa de camp, i quan Fàraig marxa a la ciutat per estar amb les altres dones, Fàtima manté una relació amb Galceran, que es fa dir Berenguer. Al seu torn, Càmar s'enamora de Curial, que es fa dir Joan. Però el rei dels àrabs està enamorat de Càmar, i aquesta s'intenta suicidar per no haver-se de casar amb ell. Aleshores acusen a Fàraig de voler matar a la seva filla i el maten. Càmar està malalta per la ferida que es va fer i no es recupera fins que no aconseguieix robar-li un petó a Curial. Aleshores, quan veuen que ja està recuperada, la volen casar amb el rei, però com que Curial li ha dit que no pot estar amb ella, es suïcidà. Aleshores porten a Curial davant del rei i el fan lluitar contra un lleó, per petició de l'ambaixador aragonès. Curial guanya i ell i Galceran són alliberats i tornen a Europa, però vivint de la caritat fins que arriben a Montferrat i els presenten davant la Güelfa dient que canten molt bé. La Güelfa reconeix Curial però no vol saber res d'ell, i per això Curial marxa a un combat contra un cavaller a Anglaterra i després a la guerra contra els turcs a Alemanya, on els seus exèrcits guanyen. Aleshores se'n van a Santa Maria del Puig, on es celebra un torneig, i on la Güelfa va dir que perdonaria Curial si tota la cort li ho demanava. Curial guanya d'incògnit el torneig, i el rei i la reina d'Alemanya s'ho maneguen per fer que la Güelfa perdoni en Curial, i això ho fan. Galceran de Mediona es casa amb Festa i la Güelfa i en Curial s'acaben casant a París.

Vocabulari:

Salconduit: Document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera

Dirimir: Acabar o resoldre una dificultat, una controvèrsia.

Assossegar: Calmar, apaivagar, tranquil·litzar.

Còmit: Oficial d'un vaixell, responsable tècnic de la navegació.

Vogar: Remar.

Atènyer: Arribar caminant, corrent, etc. (en un lloc).

Tarida: Nom donat a una embarcació de transport, emprada a la Mediterrània durant l'edat mitjana, de la qual hi ha nombroses descripcions diferents i contradictòries.

Càvec: Eina semblant a l'aixada, però de fulla més estreta, que s'eixampla una mica a la part posterior.

Alqueria: Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.

Parió: Que fa parell amb un altre.

Mangra: Òxid de ferro vermell, terrós, emprat en pintura i també, pels mestres d'aixa, per a marcar les taules.

Verger: Jardí contigu a la casa.

Darga: Escut de cuir.

Rossí: Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella, que servia per a la caça i per a la guerra i solia ésser cavalcat pels escuders.

Gatge: Paga que donava el rei o un senyor als seus soldats o servidors.

Congriar: Formar (alguna cosa) per acumulació de diversos elements.

Requesta: Acció de requerir; demanda, instància.

Gitar: Llançar, tirar.

Rastell: En els castells medievals, reixa mòbil, que podia pujar i baixar, que protegia la porta i permetia l'accés al recinte interior o plaça d'armes.

Flàmula: Cadascun dels claps de diferent color que es produeixen en una madeixa en tenyir-la tapant certs indrets amb paper d'estrassa lligat amb vetes.