1-. EXPLICA EN EXTENS EL TEU CONCEPTE DE CULTURA. (EN ALGÚN MOMENT DE LA TEVA EXPLICACIÓ HAS D'INTRODUIR ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE L'HIPERCOMPLEX MEDI CULTURAL ACTUAL).

El terme cultura és l'element més important que ens diferencia a l'espècie humana de la resta dels organismes vius. Es, per tant, el factor que ens fa ser humans i és el fruit d'uns procesos de contrucció humana i de la seva història.

La ment humana és una ment cultural, aquesta té a veure amb les formes de vida. Assimilem aquestes formes de vida i sistemes comportamentals, la cultura ens influencia en tots els aspectes de la vida que ens envolta.

En una ment humana inicial la cultura no es primordial perque encara no està integrada. No és cultural, es una etapa básicament biologica, poc a poc es va culturalitzant.

La ment dels humans no sap funcionar sense cultura, a vegades aquesta no és del tot correcta i crea situacions antinaturals i influeix també en el món de les emocions i la moral. Per exemple les conductes que els humans realitzem en un part són una crueltat pel recent nascut, cap animal té allunyat de la mare la seva cria ni la sotmet a cap actuació que suposi un xoc per a la criatura com exposar-lo a una llum de gran intensitat quan el seu estímul visual ha estat adormit durant tota la gestació.

Amb el pas del temps la ment humana va madurant gracies a la cultura El llenguatge es un dels aspectes més importants del nostre medi cultural, gràcies a ell ens comuniquem i evolucionem. El mateix succeeix amb els codis de la escriptura.

La cultura envolta els sistemes mentals; aquests últims sempre evolucionen, no es queden amb allò innat sinó que hi ha procés.

Un altre tret a destacar referent a la cultura és la hipercomplexitat que té. Això fa que cada individu fagi una versió selectiva del món cultural que ens envolta i alhora emocinalitzem la cultura per vivències personals. En l'actualitat el medi ja no és una cultura sinó que hi ha un món cultural hipercomplex i és aquest el motiu pel qual no arribarem mai a ser experts culturals. En canvi, en l'antigüetat, ja de petits eren experts perque la cultura no estava diversificada com en l'època actual.

La ment és va contruint i aquells que la cultiven arriben a ser veritables genis, és a dir, que dominen la cultura i l'aprofen. En definitiva, tot acaba sent cultural.

2-. PER QUÉ EL MEDI EN EL QUE VIVIM ELS HUMANS ÉS TANT DIFERENT DEL MEDI EN EL QUE VIUEN LA RESTA D'ANIMALS?

El medi és on l'organisme viu. El medi en el que vivim els humans és cultural a diferència del dels animals que no ho és.

Cal ressaltar, però, que el medi en el que viu un nen recent nascut és majoritàriament biològic, però les conductes i actuacions de la mare vers el nen són culturals com per exemple: la manera de parlar la mare al nen, quan el vesteix, quan li dóna de menjar,... .

S'han donat casos d'animals joves com els ximpansés o els macacos que creen protocultures. Aquest enrequiment no és com la dels humans, ja que aquesta no evoluciona. Quan un humà hereda la cultura, a diferència d'un animal que hagi generat protocultura, no és esclau d'aquesta sinó que va més enllà, es fa preguntes, crea noves espectatives de futur,... .

Com a conclusió podem dir que si no entens la cultura, no entens la vida humana i per això, has d'entendre el MEDI.

3-. SERIES CAPAÇ DE DEMOSTRAR QUE LA MENT HUMANA ÉS BÀSICAMENT CULTURAL?

El sistema neuro-psíquic quan funciona produeix la vida de la ment. La ment és un món subjectiu, fa viure emocions, colors, sabors, sorolls,... però ens permet ser objectius, permet adaptar-nos i viure amb coherència, ja que organitza el món. La vida de la ment no és la realitat, però sí que s'inspira amb aquesta.

La cultura condicionalitza la teva conducta segons l'època i a unes conductes que són acceptades per la societat que potser en un altre no ho seran.

Els processos mentals estan influenciats per la cultura. La ment es culturalitza a través del temps, hem de saber per tant, com influencia la cultura als nens actuals en la seva vida quotidiana.

4-. SEGONS VAS VEURE AL VÍDEO SOBRE KANZI, AQUEST BONOBO TÉ CONDUCTES QUE SEMBLEN REALMENT HUMANES. HO SÓN REALMENT? PENSES QUE HA ASSIMILAT LA CULTURA HUMANA? REALMENT HA ASSIMILAT EL SISTEMA LINGÜÍSTIC HUMÀ?

La KANZI té conductes gairebé humanes perquè viu en un medi humanitzat i per tant, culturalitzat, però realment no són conductes humanes. Aquesta es troba en un nivell bàsic igual que un nadó. La seva ment no és representacional i és per això que no es pot considerar humà.

No és una ment humana, la KANZI està adiestrat per davant de certs estímuls. La seva conducta es basa en el binomi estímul-resposta.

Aquest bonobo és excepcional, els altres només entenien quan la persona era al davant en un context i conducta. La KANZI reconeixia objectes que no tenia al davant i retenia informació a diferència dels altres.

La culturalització de la KANZI és superior a la resta dels animals, ja que el seu comportament és fruit de la cultura humana.

5-. QUINA DIFERÈNCIA TROBES ENTRE LA MENT DE LA KANZI I LA DELS HUMANS?

La principal diferència és que la ment de l'home és representacional i la de la KANZI no ho és. Aquesta última estaria associada a la ment d'un nen petit, el qual encara no ha assolit una plena representació mental però que més tard aconseguirà. Com a conseqüència de no tenir representació mental, la ment de la KANZI no té iniciativa, no progressa ni evoluciona contràriament al cas de la ment d'un nen.

En segon lloc, es diferencia la KANZI de la ment humana perquè no té iniciativa d'interrogació. La ment humana es planteja qüestions com per exemple: un nen petit que encara no sap parlar i per tant, no sap construir preguntes, ja les fa mitjançant gestos per exemple.

6-. QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE CULTURA I EDUCACIÓ?

L'EDUCACIÓ és un sistema creat per l'home per a CULTURALITZAR. Podem dir que és un sistema selectiu basat en l'ètica diferenciant allò que està bé d'allò que està malament.

Des de ben petits estem envoltats de cultura, però l'educació només agafa una part d'aquesta per influenciar l'home. Per tant, l'educació ens ofereix unes certes maneres de fer, de comportament per tal que la ment les adquireixi com a seves.

7-. CARACTERITZA LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA

La PSICOLOGIA EVOLUTIVA estudia la interacció de tots els elements de l'esquema (medi, processos mentals, conducta, ...) i com aquests evolucionen al llarg del temps, és a dir, estudia l'evolució dels sistemes mentals.

L'única manera d'estudiar la ment és treballar a partir de la conducta, ja que és impossible conèixer la ment d'un individu, per tant, la psicologia evolutiva parteix d'un estudi deductiu.

El principal ideal de la psicologia evolutiva és l'evolució dels sistemes comportamentals, els quals estan lligats amb els sistemes mentals.

Cal esmentar també, que no es pot fer psicologia sense TEORIA perquè el que veritablement ens interessa amb psicologia evolutiva és com va evolucionant la ment humana.

Tothom està condicionat, té en compte una determinada cultura que la pren com a base per a comportar-se d'una manera o bé d'una altra. Tots els elements que apareixen en l'esquema estan influenciats per la CULTURA, tant el medi, com els receptors, ... .

27-. EL PROPI COS ÉS TRACTAT PEL NEN COM SI FOS UN OBJECTE PRIVILEGIAT D'ALT VALOR. EXPLICA PER QUÈ.

Per la ment d'un nen, l'objecte més interessant és la mare i el propi cos. El cos pel nen té moltes possibilitats exploratòries, però a més, el nivell de sensacions són molt més polivalents. El propi cos li dóna vivències múltiples i simultànies.

Per exemple: Quan un nen petit es toca l'orella, té dues sensacions: per una banda, les produïdes per la pròpia orella i per altra banda, les sensacions que li produeix tocar l'orella.

Cal afegir també, que amb els genitals, el nivell de sensacions de plaer sexual és molt elevat.

28-. COMENTA LA FRASE: “CERTS FORMATS D'INTERACCIÓ, QUE FACILITEN EL JOC INTERACTIU ENTRE EL NEN I LA MARE, SÓN UTILITZATS PER AQUESTA COM CAMP DE MANIOBRES PER APROXIMAR EL NEN AL MÓN DEL LLENGUATGE”.

Els FORMATS D'INTERACCIÓ que suposen els jocs interactius són molt importants. En primer lloc, el nen juga amb la seva pròpia veu, la mare s'afegeix al circuit d'aquest joc sonor. L'agafa cara a cara (és molt important la proximitat) i la mare imita al nen, incitant al nen perquè continui. Aquesta és la primera base del joc social interactiu, que coordina els rols actius i passius.

Com tot joc té una evolució, i al cap de poc temps el nen imitarà a la mare, la qual estimularà al nen produint ella el so inicial i sempre pujant el llistó. Així estimularà de manera inconscient perquè el nen s'atansi al món sil·làbic.

En definitiva, cal dir que el JOC és l'element bàsic del desenvolupament de la ment, el prellenguatge és lúdic.

29-. QUINA RELACIÓ ESTABLIRIES ENTRE CAPACITATS REPRESENTACIONALS DEL NEN I ADQUISICIÓ DE LES PRIMERES PARAULES?

Abans que un nen adquireixi les seves primeres paraules ha de desenvolupar dues capacitats lligades entre elles: REPRESENTACIÓ i SIMBOLITZACIÓ.

Primerament, la seva ment ha de sofrir una transformació, s'ha de tornar representacional, és a dir, ha de ser capaç de recuperar informació després d'un temps d'haver tingut l'experiència. Per tant, el que viu el nen es converteix en ment interior.

Una vegada la ment ja s'ha tornat respresentacional, vol dir que ja es poden representar coses mentalment. Quan això succeeix, el nen pot representar aquestes coses amb gestos o símbols i en aquest moment és quan s'ha adquirit la capacitat simbòlica i per tant, les paraules adquireixen un SIGNIFICAT.

El món en què viuen els nens, el converteixen en representació mental, ja que el poden recuperar de la memòria i simbolitzar-lo.

30-. COM ELS PARES AJUDEN AL NEN PER A QUE AQUEST ENTRI REALMENT EN EL MÓN DE LES PARAULES?

Els pares quan fan anar les paraules, ho fan en un context, és a dir, en un format adequat. Les paraules han de viure en l'instant i també en el context oportú. Això vol dir, per tant, que els pares han de parlar de manera intensa i repetitiva: el començament de la parla requereix vida.

Per exemple: la paraula “got” ha de prendre vida en el món del “got”, a l'hora de dinar, quan el nen té sed. Per tant, sempre han d'estar en el context pertanyent.

31-. COM S'ENSENYA ALS NENS A UTILITZAR, AMB SIGNIFICAT, EL GEST DE L'ADÉU?

El MÓN DEL SIGNIFICAT necessita una ajuda complementària com per exemple, el treball sobre el món dels gestos o els jocs d'imitació gestual, entre altres.

El gest de dir ADÉU generat per la cultura prové de la biologia. Al principi les mans es tanquen i obren i aprofitant aquest moviment, la cultura proporciona el gest de l'adéu.

En un primer moment, els pares porten la iniciativa i els nens aprenen per imitació, però aquest signe no té significat per a ells, és un PROTOSIGNE.

S'ha de procurar crear un context adequat per a que el nen aprengui el model i a poc a poc, ell mateix anirà portant la iniciativa.

Hem de recolzar el món dels significats mitjançant tècniques de senyalització, amb la mirada,…. perquè el enen relacioni allò que diu amb allò que veu.

32-. PERQUÈ LES PRIMERES PARAULES QUE APRENEN ELS NENS SOLEN ESTAR FORMADES PER UNA SÍL·LABA QUE ES REPETEIX?

Es comença a entrar en el món del llenguatge a l'any i mig aproximadament, llavors es transforma la ment i la vida.

A l'inici, al nen li agrada jugar amb la seva pròpia veu, aquest emet cadenes sil·làbiques llargues i mitjançant la intervenció lúdica amb la mare i ja a l'edat de 10 mesos, el nen aconsegueix tallar aquesta cadena gràcies al control mental que ha adquirit sobre el sistema sil·làbic. La cultura aprofita aquest fet i pren de significat paraules com “mama”. És important subratllar l'èxit i afegir significat a aquesta protoparaula.

33-. PERQUÈ CERTS SISTEMES DE SENYALITZACIÓ SÓN TANT IMPORTANTS PER A QUE EL NEN CAPTI EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES?

Les paraules s'han de lligar amb referents significatius. Per poder ajudar a entendre els referents fan falta sistemes de senyalització i així els permet aprendre molts significats.

El nen entra a la senyalització amb el dit índex; si l'objecte està a prop, el nen estira el braç per agafar-lo, llavors algun adult li dóna; això és l'inici de l'anomenada senyalització.

Una altra tècnica és la mirada, ja que els nens al final del primer any saben llegir la mirada de la mare, ja la dominen.

Així, quan la mare senyala un objecte, també dirigeix la mirada cap a ell.

Totes aquestes tècniques serveixen per relacionar allò que diuen amb allò que veuen

34-. DESPRÉS DE CONTEMPLAR ELS ENORMES PROGRESSOS REALITZATS PELS NENS AL LLARG DEL PRIMER ANY DE VIDA, DEMOSTRA QUE AQUESTS PROGRESSOS TENEN A VEURE AMB EL MEDI CULTURAL EN EL QUE VIVIM.

La cultura agafa coses de la biologia, per tal de facilitar l'aprenentatge del nen.

Cal destacar com per exemple, el fet d'imitar, el qual és innat i permet la integració en la vida social. Els adults aprofiten aquesta capacitat a l'hora d'educar i culturalitzar al nen.

El so que el nen emet es va adaptant al seu idioma, fet que serveix per a la comunicació i culturalització

Un altre factor que s'aprofita és la pressió pinça per agafar objectes, la maduració d'aquest gest portarà a controlar la motricitat de l'infant en qüestió.

El fet més important de socialització és però, el fet que el nen comença a parlar. Les persones del seu voltant seran les que l'aniran introduint en aquest món i li aniran ampliant en el seu repartori.

35-. ES PODEN ENTENDRE LES PARAULES COM INSTRUMENTS QUE FACILITIN L'ANÀLISI I L'ESTRUCTURACIÓ COGNITIVA DEL MÓN? CONNECTA LA TEVA RESPOSTA A LA FRASE EN LA QUE ELS NENS, DESPRÉS D'ACONSEGUIR LA CAPACITAT REPRESENTACIONAL, ENTRIN AL MÓN DE LES PARAULES SIGNIFICATIVES.

Si, ja que gràcies a les paraules podem analitzar i estructurar el món.

Un nen amb una ment representacional que entra al món de les paraules amb significat, per tant, que té llenguatge, comença a llegir el món: classificar, agrupar, comparar, … i les paraules comencen a tenir un valor instrumental molt alt. Les paraules són un gran sistema d'organització, les quals ajuden a entendre aquest món complex i també ajuden a clarificar la seva ment.

Les paraules en definitiva, ajuden a entendre coses que passen per la ment de la seva mare, l'ajuden a fer-se entendre (la mare compren a través de les paraules allò que vol dir). També, poden desencadenar i orientar les representacions que faci la seva ment.

És molt important la interacció que els adults fan amb els nens i l'ús de les paraules com a instrument bàsic de mobilització mental.

36-. ELS NENS REPRESENTACIONALS A VEGADES TOPEN AMB UN PROBLEMA: SABEN EL QUE VOLEN DIR. PERQUÈ PASSA AIXÒ? COM SOLVENTEN EL PROBLEMA? QUE PODEN FER ELS ADULTS PER MILLORAR LA SEVA SITUACIÓ?

Les paraules són significatives, en un principi, pels nens representaiconals si es troben en un context. Això passa perquè comencen a donar significats a les paraules que en un moment només emetien per imitació.

La solució és que l'adult que està al seu costat ha de donar-li conversa i ha d'interaccionar amb ell en un context adequat.

37-. PENSANT EN ELS DOS PRIMERS ANYS DE VIDA, COMPARA LES VERSIONS FETES PER WALLON, PIAGET I ERIKSON SOBRE ELS PERÍODES EVOLUTIUS.

WALLON diu que els nens treballen des de la percepció fins a l'acció:

En l'edat de 3 anys ens parla del període de personalització, és a dir, que el sistema mental es dedica a treballar sobre la pròpia personalitat.

Una de les fases per la que es passa és per la del nonisme que significa que els nens a tot diuen que no i s'oposen als adults. Per tant, podem dir que aquesta darrera fase esmentada és la manifestació de l'autonomia, la seva autoafirmació.

Quan els nens es troben en l'edat de 4 anys, volen ser complaents i demostrar que col·laboren amb la família. Aquesta fase es coneix per l'autor com l'edat de la gràcia.

Wallon parla de dos fases que van oscil·lant quan explica l'evolució de la ment: per una banda, destaquem la pròpia ment centrípeta i per altra banda, la que s'encarrega del món exterior centrífuga. Aquest període és anomenat categorial.

PIAGET fa referència als següents períodes: en primer lloc, el pre-operacional simbòlic en què la ment es torna representacional i entra en els símbols, tot i que el seu significat

no és el mateix al que poden tenir els adults; en segon lloc, el pre-operacional intuïtiu en què els nens assumeixen els codis, llenguatge,…, però la memòria no segueix una lògica i la ment està molt influenciada per la percepció directa; i finalment, l'operacional en què es potencia la lògica i per tant, la memòria d'allò viscut està ben estructurada.

ERIKSON parla de “la niñez temprana” en què les persones claus són els pares. Això vol dir que els nens agafen la cultura dels pares i la vida comportamental.

38-. EXPLICA L'EVOLUCIÓ DE LES PROTOPARAULES FINS A LES PARAULES

Als 8 o 9 mesos, el nen comença a entrar al món sil·làbic, mitjançant la interacció lúdica amb la mare, adquireix control mental i aprèn a tallar cadenes sil·làbiques llargues per imitació amb l'adult, el nen diu “mama”. Aquesta però, és una protoparaula, és una paraula carent de significat per al nen, no tenen representació mental.

Per ajudar al nen a entrar al món dels significats, aquest ha d'adquirir simbolització i ha de tenir també una ment representacional. Per això, els adults utilitzaran tècniques de senyalització i motivaran el nen al màxim, utilitzant les paraules en el seu context adequat.

15-. ABANS DE NÉIXER, EL NEN TÉ VIDA MENTAL? JUSTIFICA LA TEVA RESPOSTA TENINT EN COMPTE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI EN QUÈ VIU, EL TIPUS D'ESTÍMULS QUE ARRIBA ALS SEUS RECEPTORS, LES CONDUCTES QUE POT PRACTICAR I LES NECESSITATS QUE TÉ EN RELACIÓ AMB EL SISTEMA MENTAL QUE HA HERETAT.

La VIDA MENTAL del nen abans de néixer és molt empobrida, degut a que el medi de la mare no és l'adequat, ja que els receptors estan preparats pel medi extern i no pel medi aquós en què es troba. Això vol dir, que el medi de la mare no és un medi creat pels receptors humans, és a dir, que no és un medi apropiat per l'espècie, és antinatural.

Pel que fa als RECEPTORS, podem dir que el nen des del primer moment hi veu, però amb forts problemes d'enfocament, ja que com no hi ha llum, la retina no funciona, i per tant, tampoc les neurones de la visió; en quant a l'oïda cal dir, que està preparada per un medi aeri i el fetus es troba en un medi aquàtic i és per això, que no hi sentirà amb claredat perquè el seu timpà no vibrarà correctament; el receptor del gust també viu en el nen dintre la mare, però el problema és que sempre funciona igual, és a dir, que el gust sempre és el mateix perquè el líquid de la mare està sempre format per la mateixa composició; el receptor de l'olfacte, tot i estar preparat, no s'utilitza perquè va en funció de l'aire i no n'hi ha. Destaquem altres receptors com són les emocions, les quals estan preparades per quan el nen surti a l'exterior, xupar-se el dit, sensibilitat al dolor que ja té abans de néixer,….

Per concloure, cal afegir que el món sempre t'alimenta mentalment, ja que el bàsic de l'ACCIÓ és que tu fas algo i el món et repon amb riquesa. Aquesta reacció del món és el que et dóna vida mental.

16-. PENSA EN LA SITUACIÓ MENTAL DEL NEN EN EL MOMENT DEL PART, EN LES SEVES POSSIBLES VIVÈNCIES, EN LA POSSIBILITAT DE QUEDAR TRAUMATITZAT… QUÉ CREUS? JUSTIFICA LA TEVA RESPOSTA.

El MOMENT DEL PART és una situació molt traumàtica pel nen perquè aquest es veu sotmès a una gran pressió, ja que el conducte és molt estret en comparació amb la seva complexió. El més important d'això és que el nen en aquest moment ja tindrà sensibilitat al dolor.

Quan fem referència a aquesta sensibilitat al dolor en el moment del part, destaquem un psicoanalista, OTTO RANK. Aquest diu que aquest moment esmentat del part marca tota la vida dels humans. També afirma que és un procés del qual no te'n recordes conscientment però si, inconscientment perquè solament la ment profunda se'n recorda d'aquest trauma, tot i que sembla difícil suposar que el nen pot recuperar el que va viure en el part.

17-. SAPS QUE EL NOUNAT TÉ UN AMPLI REPARTORI CONDUCTUAL. EXPLICA QUIN ÉS AQUEST REPARTORI. DESPRÉS CARACTERITZA LA SEVA VIDA MENTAL.

Les conductes generades són:

• Reflexe de succió i deglusió: aquest reflexe ja el tenen al néixer però necessiten un període d'aprenentatge.

• El plor: el programa és innat però la seva utilització en determinats moments es va aprenent ja que és una eina que pot anar aprenent per activar la mare, per exemple.

• El respirar: aquesta conducta no s'aprèn, sinó que és innata.

• El caminar: Aquest comportament s'aconsegueix de forma innata però aquest programa en un principi és immadur. Els circuits del caminar són molt complexes, els quals cal tenir en compte, que estan lligats amb altres circuits com els de l'equilibri,… i per tant, l'adult l'ajuda a integrar els circuits però no li ensenya a caminar. L'únic que fa l'adult és col·laborar a que el sistema sigui funcional i per tant, que no sigui un simple caminar reflexe.

• Conducta a tenir afecte

• Dilatació i contracció de la pupil·la: són programes innats lligats a la visió. El nen tancarà els ulls però el fet de tancar els ulls com una acció de protecció apareixerà al cap d'un temps.

Cal afegir, que el nen de forma innata segueix objectes amb moviment, però només quan aquests es mouen amb lentitud.

• Programes lligats a l'audició: Aquests tipus de programes permeten lligar el món del “so” amb el de la “visió”.

Apareixen altres conductes, tot i que aquestes esmentades són les més importants, en les quals observem que hi ha molts programes innats, és a dir, que s'hereten però n'hi ha que es manifesten en un principi i d'altres no.

18-. EL NEN AL NÉIXER, VIU AL MARGE DE LA CULTURA, PERÒ AQUESTA, DES DEL PRIMER MOMENT, GENERA ENTORN AL NEN UN PECULIAR MEDI QUE DISTA BASTANT DE L'ESTRICTAMENT NATURAL. COMENTA AQUESTA FRASE.

L'entorn en què viu el nen abans de néixer és molt diferent del que es trobarà a l'exterior, ja que passarà d'un medi aquós a un medi extern. Degut a que el fetus està en aquest medi aquós, els receptors no podran treballar. En canvi, quan el nen surt a l'exterior, rep una gran quantitat d'estímuls de tot tipus i a més, està influenciat per les conductes de les persones que l'envolten, ja que l'infant està preparat per imitar i experimentar comportaments, els quals, percep de l'exterior.

19-. PARTINT D'ALGUNES DE LES EXPERIÈNCIES MOSTRADES PEL VÍDEO SOBRE EL PRIMER ANY DE VIDA, EXPLICA LES CAPACITATS PERCEPTIVES DELS NENS.

Una de les primeres experiències que es mostra en el vídeo, és la de mirar aquelles parts on hi ha més contrasts entre sol i sombra com pot ser per exemple la part superior del front, ja que hi ha un contrast entre la pell i el cabell,… Aquesta experiència es duta a terme amb nens d'un mes de vida.

Quan el nen té tres mesos, li lliguen una corda al peu amb uns daus i ell sap que quan mou la cama, els daus també es mouen, però al cap d'uns dies li posen els daus però no els hi lliguen a la cama. S'observa que ell recorda l'experiència, ja que mou la cama per tal de que els daus es moguin.

Apareixen altres experiències exemplars, però arribem a la conclusió de que especialment la mirada és molt dinàmica i aquesta va captant les irregularitats.

20-. AJUDANT-TE D'ALGUNA DE LES EXPERIÈNCIES DEL VÍDEO SOBE EL PRIMER ANY DE VIDA, EXPLICA COM ALGUNES DE LES CAPACITATS INNATES QUE TENEN ELS NENS RECENT NASCUTS POSSIBILITEN LA COMUNICACIÓ I LA IMITACIÓ

El nen, des de que neix, imita els adults. En alguns dels experiments mostrats en el vídeo s'observa amb claredat que el programa d'imitació que el nen posseeix és innat.

També cal dir que els nens es comuniquen de forma natural amb la seva mare, la qual cosa s'observa en un dels experiments que és en el que la mare parla i la seva veu representa una ona; el to del nen cada vegada s'assembla més amb el de la seva mare. La comunicació que s'estableix entre aquests no és solament verbal sinó que també és emocional. Aquest darrer esment s'observa en l'experiència que es pren la temperatura al nen, la qual varia en presència de la seva mare o sense ella.

21-. EXISTEIX DES DEL NAIXEMENT ALGUN MISTERIÓS VINCLE EMOCIONAL QUE UNEIX EL NEN I LA MARE? SI NO ÉS AIXÍ, EXPLICA QUAN I COM S'ESTABLEIX AQUEST VINCLE.

El sistema mental del nen sempre està emocionalitzat. Les emocions s'expressen gràcies als programes innats, ja que ningú t'ensenya per exemple a estar trist.

El sistema mental del nen pot viure sensacions en funció dels estímuls i emocions, però el principal és el caliu emocional que viu el nen, ja que si per exemple el nen ha sigut estimat, li serà fàcil saber estimar, però si en canvi, el nen no ha sigut estimat, li serà difícil estimar.

Per concloure podem dir, que els nens fan una ràpida lectura de les emocions de la seva mare i per tant, són uns grans lectors dels estats emocionals.

22-. PARTINT DE L'IDEA QUE EL COS DEL NEN ÉS UN INSTRUMENT SONOR, EXPLICA QUÈ SUCCEEIX AL LLARG DEL PRIMER ANY DE VIDA. EN LA TEVA RESPOSTA HAS DE FER REFERÈNCIA, ENTRE ALTRES COSES, AL MÓN SONOR QUE GENERA EL PROPI NEN DE MANERA AUTÒNOMA I AL MÓN SONOR QUE ES GENERA DE MANERA INTERACTIVA ENTRE EL NEN I LA MARE.

El SO és molt important i en quant aquest tema, els nens aprenen a imitar sons dels adults i després els mateixos nens juguen practicant aquests sons que prèviament han sentit als adults i d'aquesta manera perfeccionen els sons.

Quan els pares interaccionen amb el nen, la ment d'aquest juga molt, encara que a partir d'aquest fet, també ho fa de manera autònoma, recordant i alhora també inventant.

Aquest món sonor en el què viu el nen des de que neix, és el que dóna lloc a la parla, a la comunicació. Al nen li agrada que la mare parli amb ell i que fins i tot, dugui a terme melodies, ja que la veu de la mare tranquil·litza al nen, produint-se alhora una comunicació entre ells. Aquest procés s'intercanvia al poc temps, és a dir, la mare passa a imitar els sons que el seu fill produeix. S'estableix per tant, com una mena de joc, del qual el nen en treu importància i satisfacció. La mare, però va produint sons nous, per tal d'ampliar els sons adquirits pel nen, és a dir, que el que pretén és introduir el nen al món sil·làbic.

Cada cop el nen adquirirà més repartori de sons.

23-. QUINA IMPORTÀNCIA TENEN LES MANS AL LLARG DEL PRIMER ANY DE VIDA? COM EVOLUCIONEN? QUIN PAPER TENEN EN LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN DELS OBJECTES?

El sistema motriu és importantíssim, és bàsic. En quant al tema de les mans, podem dir que als 4 mesos és el moment més important perquè deixa de ser un instrument que funciona a base de reflexos i passa a ser una mà dirigida per la ment, la qual cosa ajudarà a interaccionar amb el món dels objectes. Per tant, com ja hem dit, des dels 4 mesos les mans, s'alliberen de reflexos i això vol dir que la ment té poder d'utilització en quant a les mans.

Als 9 mesos, comença a utilitzar l'anomenada “pinça”. A partir d'aquesta edat al nen li agrada molt tenir objectes a les mans per explorar-les.

La ment humana sense les mans no és res, hem de ser actius amb elles, ja que mentre les utilitzes estàs alimentant a la ment i així poc a poc es va potenciant la ment.

24-. COMENTA EL SEGÜENT PARÀGRAF: “AL NEN LI AGRADA EXPLORAR EL MÓN DELS OBJECTES. DAVANT D'ELLS ADOPTA LA POSTURA D'EXPLORADOR QUE VOL CONÈIXER LA SEVA GEOGRAFIA, LES SEVES CARACTERÍSTIQUES I LES SEVES POSSIBILITATS. EL DESENVOLUPAMENT DE LES SEVES CAPACITATS MENTALS DEPÈN EN GRAN PART DE L'INTERÈS QUE MOSTRA PER EXPLORAR-LOS”.

El desenvolupament de les capacitat mentals del nen dependrà especialment de l'exploració que realitza amb els diferents objectes.

Com ja hem dit en la pregunta anterior, a partir dels vuit o nou mesos aproximadament, a tots els nens, els hi agrada molt tenir objectes a les mans per així explorar-les. Per tant, els objectes, són l'aliment de la ment. A més, un objecte és una temptació contínua, una entitat complexa, el qual també té color, forma, tamany, textura,… . La mà necessita auxiliar per poder treballar aquests objectes com pot ser per exemple, la vista.

Davant diversos objectes, el nen mira i explora fins que finalment escolleix l'objecte desitjat. Cadascun d'aquests objectes que té al davant els veu com una entitat diferent, ja que els classifica segons són palpables, visibles, no mòbils,…, entre altres.

25-. GERARD, EL NEN DE 9 M. QUE VÀREM VEURE JUGAVA AMB ELS OBJECTES QUE CONTENIA UN CISTELL, TÉ UN REPARTORI COMPORTAMENTAL MOLT VARIAT. EXPLICA AQUEST REPARTORI I JUSTIFICA PERQUÉ APLICA A DETERMINATS OBJECTES CONDUCTES ESPECÍFIQUES (exemple: pinya).

Aquest nen de 9 mesos actua d'una manera semblant a la que ho farien la gran majoria de nens a la seva edat. Aquest es troba en un context on hi predomina una gran diversitat d'objectes, els quals agafa amb la mà, els observa, els analitza part per part, els manipula, alguns els llança, altres els deixa altre cop al cistell, altres els sacseja, altres se'ls fica a la boca,…

Podem observar que les mans contínuament són actives i sense distinció entre la mà dreta o bé la mà esquerra, per tant, en aquesta edat són ambidestres. També observem que la majoria d'objectes els torna al seu lloc, però tirant-los. Això vol dir que no té gaire interès mental perquè si el tingués, deixaria els objectes més suaument.

I finalment, cal afegir que tots els objectes tenen una geografia visual visible i una geografia visual invisible.

26-. NO TOTS ELS OBJECTES TENEN EL MATEIX INTERÈS. LA MARE EN QUANT OBJECTE TÉ UN ATRACTIU ESPECIAL. EXPLICA PERQUÈ.

El nen amb 9 mesos té una ment que afronta no solament els tipus d'objectes esmentats en l'exercici anterior, sinó que cal destacar tots aquells que tenen vida pròpia com seria la mare per exemple.

La geografia corporal de la mare és molt rica i espectacular pel nen. Aquest objecte físic del que estem parlant (la mare) és molt interessant per ell, sobretot pel que fa als ulls, el nas, la boca, les orelles, el cabell,… . Aquesta geografia humana ofereix a més, emocions, desigs, passions, entre altres i a més aquesta està disposada a comunicar moltes coses al nen, a solucionar-li problemes, a interaccionar,….

39-. DESPRÉS DE REPASSAR ELS APUNTS DE CLASSE, PROPOSA DUES NOVES I INTEL·LIGENTS PREGUNTES. DESPRÉS ELABORA LES CORRESPONENTS RESPOSTES.

Qué provoca a la ment del Gerard el fet de començar a fer preguntes?

Les preguntes fan evolucionar la seva ment, la representació mental i intel·lectual. Als nens els hi agrada conèixer i són molt intel·ligents.

Impedir que els nens elaborin preguntes frena el seu desenvolupament mental. Amb les preguntes incorporen nous coneixements.

Per a que utilitzen els nens la frase del perquè?

Als 3 o 4 anys els nens passen per la fase del “perquè”. No és una simple pregunta, sinó que és una tècnica que utilitzen per començar la conversa.

Veuen que la gent contesta i aquests volen que els adults parlin amb ells.

Aquest també és un factor que influeix en l'evolució de la intel·ligència del nen.