Historia


Cruzadas # Croades


LES CROADES

INDEX

Pàgina 1 - Índex

Pàgina 2 - Mapa històric. Il·lustracions

Pàgina 3 - Cronología del periòde

Pàgina 4 - Cronología del periòde

Pàgina 5 - Cronología del periòde

Pàgina 6 - Text explicatiu

Pàgina 8 - Bibliografía

Pàgina 9 - Exercicis

Pàgina 10 - Exercicis

'Cruzadas # Croades'

Mapa històric de les vuit croades cristianes i dels estats croats

Lluis VII de França i Conrad II d'Alemanya Guerrers cristians defensant Jerusalem Asetge d'Antioquia durant la primera croada

CRONOLOGIA DEL PERIODE

1074. Gregori VII concebí un pla d'ajuda als cristians orientals en el que ell mateix es posaria al cap d'un exercit de cavallers en qualitat de “dux et pontifex”. Junt amb l'alliberació del Sant Sepulcre i dels territoris ocupats pels seljúcides, el seu objectiu és aconseguir la unió de les esglésies grega i romana. Després de l'establiment del sultanat seljúcida de Rum a l'Asia Menor,  Constantinopla es veu amenaçada. 

1095. L'emperador bizantí Alejo I Comneno envià una ambaixada al papa Urbà II, en el Sínode de Piacenza, sol·licitant el seu auxili. El 26 de Novembre es celebra el Concili de Clermont. Urba II guanya per la seva causa als cavallers i prínceps occidentals amb un famós discurs en favor de la croada, en el que afirma:” Els que varen lluitar en guerres privades entre fidels, que combatin ara amb els infidels i aconsegueixin la victòria en na guerra que ja hauria d'haver començat. Els que fins ara han estar bandits, que siguin soldats; els que abans varen combatre els seus germans, que lluiten contra els bàrbars ”. Dues corrents espiritual conflueixen en els creuats:

1) La idea de la peregrinació a Terra Santa. Las peregrinacions que es feien com a viatges meritoris des de els primers temps de la Església i que s'incrementen al segle XI (com a conseqüència de la profunditat de la pietat cristiana) ensopeguen ara con la creient hostilitat de los seljúcides.
2) La idea d'una “guerra santa” contra els infidels, Jerusalem no constitueix l'únic objectiu para els cavallers occidentals; lluiten també contra l'Islam i contra els vendos. 


1096. Pere d'Amiens, ermità i predicador popular, exalta a ciutats i pobles els ànims dels camperols, pels quals combatre a Terra Santa es una oportunitat de alliberació i aventura. La desordenada expedició que lidera és exterminada pels búlgars i seljúcides. 

1097-1099. Comença la I croada en la que no intervenen els reis excomulgats Enric IV d'Alemanya i Felip I de França. La dirigeixen Robert de Normandia, Godofredo de Bouillon, Balduino de Flandes, Raimund de Toulouse, Beomondo de Tarento i el seu nebot Tancredo. És llegat papal en la croada Adhemar, bisbe de Pui. L'exercit expedicionari, de formació típicament feudal, està integrat per unitats autònomes; els seus respectius caps són nobles desitjosos de conquistar dominis personals. Després de l'afortunat setge a Nicea i la victòria a Dorilea sobre el Sultà d' Iconio, prenen Antoquía als set mesos d'haver iniciat el setge. Un exercit de socors manat per Kerboga, emir de Mosul, es posat en fuga pels creuats. Es descobreix la Santa Llança. El 15 de juliol es pren Jerusalem, després de cinc setmanes de setge. Els prínceps creuats es reparteixen els territoris conquistats i funden diversos estats feudals, assignant feus menors als seus vassalls. Godofredo de Bouillon assumeix el títol de protector del Santo Sepulcre i forma el regne de Jerusalem. 

1100.  A la mort de Godofredo de Bouillon, el succeeix el seu germà Balduí, que adopta el títol de rei. Estats feudals menors són el principat de Antioquia i els contats d' Edesa i Trípoli. Jerusalem i Antioquia es converteixen en sedes patriarcals de la Església romana. Las constants guerres dels prínceps normands d'Antioquia contra els bizantins, així com las dels distints senyors feudals entre sí, contribueixen (junt amb els conflictes que enfronten als diversos grups ètnics de creuats) a debilitar aquests Estats i afavoreixen el contraatac de l'Islam.

1144. Reconquesta d'Edesa per l'emir Imadeddin Zenkis de Mosul. Com a reacció es produirà la II   croada.

1147-1149. II croada, dirigida por l'emperador Conrad III i per Lluís VII de França, que emprenen la guerra baix l'influencia espiritual de Bernat de Claraval. La col·laboració entre les tropes germanes i franceses es veu pertorbada por l'aliança contra- bizantina de Lluís VII amb Roger II de Sicília per la contra-aliança entre Miguel Comneno i el seu cunyat Conrad III: ambdós exercits són derrotats, per separat a Dorilea i Laodicea. Conrad i Lluís, que es troben a Jerusalem, decideixen unificar les seves forces i organitzen dues campanyes contra Damasc i Ascalón, que fracassen.

1187. Reconquesta de Jerusalem per el sultà Salahedin, després de derrotar als cristians en la batalla de Hattin. 

1189-1190.  III croada. Federic I Barbarroja, fidel al principio de la primacia universal de l'emperador, es posa al cap d'aquesta croada considerada com a una empresa comú dels Estats cristians occidentals). Després de la brillant victòria d'Iconio, el 10 de Juny de l'ani 1190 l'emperador mor en creuar nedant el riu Salef.

1191. El fill de l'emperador Frederic I Barbarroja, el duc Federic de Suabia, condueix una part de l'exercit creuat fins a les portes de San Juan de Acre, on mor. La ciutat es presa finalment per Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra, i Felip II August, rei de França: Ricard concerta una treva amb Saladino per la que adquireix la franja costera entre Tiro i Jaffa i consegueix autorització per la lliure entrada de peregrins cristians a Jerusalem. Chipre, conquistada por ell, es cedida en feu a Guido de Lusignan.

1197.  La croada del emperador Enric VI es proposa no tan sol la alliberació de Terra Santa, si no també servir a la política dels normands de Sicília, que intenten la conquesta de l'Imperi Bizantí. La mort d'Enric IV redueix el resultat d'aquesta croada a la ocupació d'una franja costera devora Antioquia.   

1202-1204. IV croada. El papa Inocenci III exhorta als prínceps europeus a una nova croada, dirigida contra Egipte. Gran part de la noblesa francesa acudeix a la cridada (Bonifaci de Montferrato i Balduí de Flandes). Amb el fi de que Venècia cedeixi les naus necessàries per el transport dels creuats, aquests ajuden als venecians en la conquesta de Zara i Dalmacia. El dux Enric Dándolo, atenent els desitges del príncep Alejo de Bizanzi i als interessos comercials venecians a Llevant, dirigeix l'exercit creuat contra Bizanzi: conquista de Constantinopla. Fracassen les temptatives d'unió entre les esglésies grega i romana. Després de ser expulsats de la ciutat, els creuats la reconquisten: saqueig despietat i fundació de l'Imperi llatí, del que es elegit emperador Balduí de Flandes. S'afirma el predomini comercial venecià fins que, al 1261, Miguel Paleòleg (cap de la casa imperial grega) acaba, ajudat per Gènova i partint de Nicea, amb l'Imperi llatí de Constantinopla, alliberant-se de la presència occidental. 

1212. Croada dels nens. Milers d'adolescents d'ambdós sexes, arrabassats d'entusiasme pel fervor religiós i combatiu de las croades, son embarcats en Marsella, des d'on els armadors els condueixen a la ciutat de Alexandria i els venen com a esclaus.

1228-1229. V Croada. Lemperador Federic II, excomulgat pel papa per no participar en una anterior expedició a Palestina, prepara aquesta Croada. Condueix els seus exercits fins a Sant Joan d'Acre i, després de un tractat amb el sultà d'Egipte El Kamil, obté Jerusalem, Belém i Natzaret. 

1244. Els musulmans reconquisten Jerusalem, que ja no tornarà a caure en mans dels cristians. 

1248-1254. VI Croada. Lluís IX, rei de França, comença aquesta Croada con el propòsit de aniquilar Egipte. Pren Damieta però es derrotat a Mansura i cau presoner amb tot l'exercit. Es alliberat mitjançant l'entrega d'un elevat rescat, i després de fortificar Sant Joan d'Acre torna a França.

1270. VII Croada. Sant Lluís es dirigeix contra Tunísia, país de tradició cristiana des de l'època de Sant Agustí, per reconvenir a los habitants d'aquest territori. Una epidèmia de pesta disminueix l'exercit creuat i acaba amb la vida del monarca.

1291. Els mamelucs reconquisten Sant Joan d'Acre, últim baluart cristià. Els creuats evacuen Tiro, Beirut i Sidón. Chipre es mantén baix la casa de Lusignan fins a 1489 i el domini de l'Ordre de Sant Joan sobre l'illa de Rodes es prolonga fins l'any 1523, ja a l'Era Moderna.  

TEXT EXPLICATIU

Les Croades varen ser expedicions empreses, en compliment d'un vot solemne, per alliberar els Llocs Sants de la dominació mahometana. L'origen de la paraula es remota a la creu feta de tela i emprada com a insígnia a la roba exterior dels que varen prendre part en aquestes iniciatives.

Escriptors medievals utilitzen els termes crux (pro cruce transmarina, Estatut de 1284, citat per Du Cange s.v. crux), croisement (Joinville), croiserie (Monstrelet), etc. Des de l'etat mitjana el significat de la paraula croada es a extendre per incloure a totes les guerres empreses en compliment d'un voto, i dirigides contra infidels, p. ex. contra mahometans, pagans, heretges, o aquells baix edicte de excomunió.

Las guerres empreses per els espanyols contra els moros constituïren una croada incessant del segles XI al XVI; en el nord d'Europa s'organitzaren croadess contra els prusians i lituans; l'extermini de la heretgia albigense es va deure a una croada, y, en el segle XIII els papes predicaren croades contra Juan Lackland i Frederic II.

Però la lliteratura moderna ha abusat de la paraula aplicant-la a totes las guerres de caràcter religiós, com, per exemple, l'expedició de Heraclio contra els perses en el segle VII i la conquesta de Sajonia per Carlomagne. La idea de la croada correspón a una concepció política que es va donar només a la Cristiandat del segle XI al XV; això suposa una unió de tots els pobles i sobirans baix la direcció dels papes. Totes les croades s'anunciaren per la predicació.

Després de pronunciar un vot solemne, cada guerrer rebia una creu de las mans del papa o del seu llegat, i era des d'aquell moment considerat com un soldat de la Església. Als croats també se'ls concedien indulgències i privilegis temporals, tales com exenció de la jurisdicció civil, inviolabilitat de persones o terres, etc. De totes aquelles guerres empreses en nombre de la Cristiandat, les més importants varen ser les Croades Orientals.

BIBLIOGRAFIA

  • http://www.bibliotecavirtual.com.do/Historia/LasCruzadas.htm

  • http://www.liceus.com/cgi-bin/ac/pu/6001.asp

  • La Gran Enciclopèdia en català

EXERCICIS

p.195 / 1, 2: a, b, a

1.Anàlisi.

  • Llegeix els documents i anota les idees principals de cada un.

Document 1 - La conquista de Jerusalem vista pels cristians.

La manera d'atacar les ciutats amb l'ajuda màquines estudiada pels croats.

Document 2 - La conquista de Jerusalem vista pels musulmans.

Els prínceps musulmans no es varen posar d'acord i els francs varen poder apoderar-se així de tot el país.

2.Comparació.

  • Els autors.

a)Qui és l'autor del primer text?

No se sap, és anònim.

Creus que és cristià o musulmà?

Cristià.

Perquè està escrit “de nosaltres” i el títol és: “ La conquista de Jerusalem vista pels cristians.

b)Qui és l'autor del segon text?

IBN AL-ATHIR

És coetani als esdeveniments que narra?

No.

  • El contingut.

a)Completa el quadre.

Text 1

Text 2

Quan varen arribar els croats a Jerusalem?

El dimarts,

8 dies abans

de les idus

de juny.

Dia 26 de Maig de 1099.

(Aprox.)

Quant de temps va durar l'atac a Jerusalem?

4 dies.

Més de 40 dies.

Qui varen participar en el setge?

Robert de

Normandia,

Jofré, Tancred,

Robert i el comte

de Saint Gilles.

Els francs.

Va ser violent, el combat?

Sí.

Sí.

Quins llocs de la ciutat s'hi citen?

L'església del

primer màrtir,

Sant Esteve, la

muntanya de Sió,

l'església de Santa Maria i el temple de Salomó.

La mesquita

d' al-Aqsa.

Quants musulmans moriren o varen ser fets presoners?

No ho diu.

Més de 70.000.

Què varen ser les croades?

Les Croades varen ser intervencions militars, en compliment d'un vot solemne, per alliberar Terra Santa de la dominació mahometana. L'origen de la paraula es remota a la creu feta de tela i emprada com a insígnia a la roba exterior dels que varen prendre part en aquestes iniciatives.

A quins anys ni va haver?

1097-1099, 1147-1149, 1188-1190, 1202-1204, 1228-1229, 1248-1254 i 1270.

Per què l'imperi Bizantí que era cristià no es fiava dels croats que havien de travessar els seus dominis?

Els aragonesos i castellans, varen intervenir a les croades? Per què?




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar