Comentari de text: Crònica de Ramon Muntaner

Lectura i comprensió del text

Esdevenir: Tenir lloc, produir-se, un fet.

Flaquejar: Manca de força, de vigoria, etc., per a no cedir, per a fer un treball.

“Ell, amb l'espasa de pla, li donava,”: Ell li donava cops al cavall amb el pla de l'espasa perquè corregués més.

Esquarterar: Tallar un cos fent-ne trossos, especialment quarters.

Alà: Musulmà.

Esperonar: Punyir el cavall amb els esperons.

Emissor- Autor

Biografia de Ramon Muntaner

(Peralada 1265-Eivissa 1336)Cronista, funcionari de la cort i soldat. El 1303 va acompanyar Roger de Flor com a mestre racional en la Gran Companyia Catalana fins a l'any 1307.

Un cop que el rei va firmar la pau amb els Anjou per Sicília (1302), Roger de Flor es va posar al capdavant d'un exèrcit mercenari de soldats rurals, catalans i aragonesos. Eren els famosos almogàvers, una mena de feroç infanteria lleugera. El nou objectiu era ajudar l'emperador de Constantinoble contra els turcs. La mort a traïció de Roger de Flor i la venjança dels almogàvers va esdevenir un fructífer tema literari sotmès a diverses reelaboracions durant els segles següents.
Com a mestre racional de l'expedició dels almogàvers a l'Orient, Ramon Muntaner tenia cura de la comptabilitat i d'administrar el patrimoni del rei. Ramon Muntaner és, doncs, un testimoni d'excepció: ens va deixar l'única font occidental que explica l'expedició catalana a l'Orient.
La Crònica s'inicia en el regnat de Jaume I -a qui havia conegut quan era un nen- i acaba en les festes de coronació d'Alfons el Benigne (1327), a què acabava d'assistir.
És una brillant narració gairebé periodística. Per exemple, en el capítol 227 ens explica la defensa de la fortalesa de Gal·lípoli, de la qual ell mateix ha quedat a càrrec. L'ha de defensar del setge a què la sotmeten els genovesos. Va fer servir tota la força humana que hi va restar, en la seva majoria dones.
El 1316, Ramon Muntaner es va establir a València, on va exercir de jurat. Els jurats eren magistrats que formaven part del govern de la ciutat. Aprofitant aquella vida més tranquil·la, a la seva alqueria de Xilvella, prop de València, va començar a escriure la Crònica. Tenia seixanta anys, era el 1325.

Temàtica

Context

La crònica va estar escrita durant la reconquesta, quan la guerra contra els moriscos que hi havia a Espanya.

Durant aquest període hi havia un gran debat religiós ja que no només era una reconquesta territorial ni una guerra de terreny solament, sinó que també intervenia molt el tema religiós, ja que també es disputava la religió que dominaria Espanya en aquell moment ja que eren dos religions completament oposades i amb conflictes bèl·lics entre elles igual que després en el regnat de Carles I i Carles V a Alemanya en el regne on mai es ponia el sol, va haver-hi una altra guerra important entre religions amb l'expulsió dels turcs d'Europa. La gent del moment també al haver estat dominada per els musulmans havien adoptat la gran majoria la religió musulmana i això significava una gran disputa sobre la religió dominant en els moments.

Aquesta crònica a més també és molt simbòlica ja que Ramon Muntaner, al ser l'encarregat de tenir cura de la comptabilitat i d'administrar el patrimoni reial a la guerra dels Almogàvers, ha estat l'única font occidental que explica l'expedició catalana a Orient.

La crònica s'inicià aproximadament al regnat de Jaume I, en època de conquestes i acaba aproximadament al 1327 quan la coronació d'Alfons el Benigne.

A la crònica predomina molt el tema de l'heroïcitat i l'amor del cavaller alà per la seva dona, i està explicat de forma admirable vers el cavaller musulmà, tot i que ell fos cristià i estigués a la guerra en contra dels musulmans.

Missatge- Tema

Explica una aventura que havia succeït durant la reconquesta, on havia explicat amb molta claredat i amb molts detalls, l'aventura del cavaller alà i la dama i el gran gest heroic del cavaller.

Primera part: Explica com el cavaller alà intenta escapar intentant forçar al màxim al seu cavall fatigat, però sense abandonar mai la seva dona i deixar-la a mans dels catalans.

Segona part: Explica com veient que no hi ha escapatòria possible, agafa, simbòlicament li diu un adéu a la seva dona besant-la i abraçant-la per últim cop i li'n lleva el cap d'un cop d'espasa, demostrant l'amor que sent per ella, no deixant-la a mercè dels catalans ,perquè ells puguin torturar-la i violar-la, i fent aquest gest amb un gran dol.

Tercera part: Explica com li'n lleva el braç al Guillem de Bellver i el mata d'un sol cop, i com defensant-se el millor que pot dels altres dos intenta vèncer-los i amb clara heroïcitat no se separa del cos de la seva dona fins ser esquarterat del tot, el que demostra l'amor que té per ella i el concepte d'heroïcitat i amor de l'època.

Aquesta crònica explica amb claredat com lluita amb honor i amb amor fins al final, sense deixar-se intimidar , inclús sent inferior en nombre.

Canal

És un text escrit en prosa. El text pertany al gènere narratiu i descriptiu.

És un text on descriu accions majoritàriament, per tant, la categoria gramatical destacada en el text són els adjectius i els verbs.

També en el text ens deixa veure alguns diàlegs, per exemple, quan el cavaller alà mata la seva dona ens deixa entreveure que hi ha un adéu simbòlic i que hi ha un petit diàleg entre ells. És una crònica escrita sobre un fet real que va succeir durant la guerra de la reconquesta i també duran la guerra dels almogàvers i en aquesta crònica s'aprecia molt bé la gran descripció que fa l'escriptor sobre la situació en què es troba el cavaller alà i com a vegades s'introdueix i explica quins són els sentiments del cavaller alà, tot i això, el narrador és extern i omniscient ja que no es perd detall de l'història i la gran part de la narració és objectiva, tot i que hi ha parts subjectives ja que explica sentiments i altres coses que no es poden observar objectivament.

Codi

-Recursos

“Ara us explicaré què s'esdevingué”

Pretén cridar l'atenció ja que aquest text era per ser explicat i no llegit interiorment per un mateix i amb aquest recurs la gent estava més atenta.

“Què us diré?”

És un recurs molt semblant, ja que intenta que la gent no es distregui i que no sigui tan monòtona la història ni es faci pesada per als que l'escolten.

-Hipèrbatons

“I tres homes de cavall dels nostres”

L'ordre correcte vindria a ésser “I tres homes dels nostres a cavall”.

“a cavall els atraparen”

L'ordre correcte seria “els atraparen a cavall”.

“li llevà el cap d'un cop”

L'ordre de la frase seria “d'un cop li llevà el cap”.

-Epítets

“gran crit”

És un epítet ja que l'adjectiu està davant del nom.

“bon cavall”

També és un epítet ja que l'adjectiu està al costat i davant del nom.

“bon home”

Un altre epítet, bon és l'adjectiu i està davant del nom, per tant, és un epítet.

“bon cavaller”

És l'últim epítet i també té l'adjectiu davant el nom.

-Hipèrboles

“li llevà el cap d'un cop”

És una hipèrbole ja que pretén exagerar la decapitació de la dona per part del cavaller musulmà

“li va donar tal cop a un d'ells”

Aquí l'utilitza molt bé, ja que pretén donar més energia a l'explicació de com li tallà el braç a un dels catalans mitjançant l'exageració del cop d'espasa.

-Polisíndeton

“i”

Durant el text hi ha col·locat moltes “i” ja que pretén donar lentitud a l'explicació i que així també cridi l'atenció amb un aire de suspens en el text.

Receptor- Lector

En aquest fragment del crònica narra perfectament l'aventura del cavaller, ho explica de manera molt descriptiva fins a l'últim detall de forma que ho deixa tot completament explicat sense deixar-se el menys mínim detall. També en aquest text predomina molt el tema amor relacionat amb l'honor, i aquí es reflecteix amb la mort de la dona decapitada per el cavaller que és el seu marit, que la mata per conservar el seu honor i per demostrar el seu amor vers ella no deixant-la a la mercè dels catalans per fer-ne el que volguessin i un cop haver mort la seva dona, un català i haver malferit als altres dos demostrava el seu honor no deixant-se guanyar i no apartant-se del cos de la dona fins ser esquarterat del tot i fins no poder lluitar més. També hi ha una mostra d'amor al intentar fugir, com quan fuig no abandona la seva dona tampoc, sinó que se l'emporta amb ella fins a la fi del món. Aquesta crònica està molt ben situada en el context de l'època segons les tècniques emprades, el llenguatge utilitzat i amb el tipus d'història i com està explicada.