Introducció

Les croades van ser expedicions militars realitzades pels cristians d' Europa occidental, normalment a petició del Papa, que començaren en 1095 i el seu objectiu era recuperar Jerusalem i altres llocs de peregrinació a Palestina, al territori conegut pels cristians com Terra Santa, que estava sota control dels musulmans.

Al 1095 el Papa Urbà II, volent mostrar el poder del papat davant dels monarques i per fer notar la seva influència espiritual arreu d'occident, va fer una prèdica que incitava als cristians a un pelegrinatge penitencial a Jerusalem, que no era res més que una invitació a la conquesta de la Terra Santa.

Aquest va ser l'inici d'un conjunt de croades que es succeïren en el temps en què cada una, tanmateix, només representava el moment àlgid d'un fenomen continu de migració armada d'occidentals vers l'orient.

Què va moure als cristians a embarcar-se en les croades

L'església trobà en la croada el mitjà de consolidar el seu poder universal, en contraposició al particularisme dels estats: unia tota la cristiandat contra els infidels, i amb això refermava la seva missió universal també enfront de l'imperi.

L'emperador i els reis veieren en la croada el mitjà de fonamentar la seva condició de dirigents seculars de la cristiandat, legitimar el seu poder, i una font d'ingressos gens menyspreable.

Cap a l'any 1000 s'escampà per Europa un desig d'anar cap a terres noves i tenir noves experiències. Tanmateix, només els rics podien satisfer aquesta exigència de moviment.

Per als pobres -la immensa majoria- l'única sortida era pertànyer a alguna formació militar al servei d'un senyor.

1

Quan es van produir

Hi va haver vuit croades; el mòbil religiós només fou present en les tres primeres, mentre que la resta es donaren per motius econòmics i polítics.

2

Cadascuna de les croades

Primera croada

En motiu de que els turcs van ocupar Terra Santa (llocs de pelegrinatge pels cristians) i no deixaven accedir als cristians, Urbà II va cridar als cristians a “alliberar Terra Santa dels infidels”.

Inclou bàsicament dues expedicions:

• Una croada popular composta de pagesos i pobres sense organització militar, sobretot per alemanys dirigits por Gualteri i francesos per Pere l'Ermità

• Una croada oficial formada per:

• La croada Lotaríngia, dirigida per Godofred de Bouillon

• La italiana, per Bohemund i Tancred (bàsicament són normands).

• La llenguadociana, per Raimon de Tolosa.

• La francesa, per Robert Courteheusen i Esteve de Blois.

S' arribà a Constantinoble a finals de 1096 i principis de 1097. L' emperador bizantí, Aleix I, aconseguí un jurament de fidelitat dels caps croats i la promesa que l'imperi recuperaria els territoris que abans foren seus. A canvi, els bizantins organitzaren el pas a Àsia Menor, proveïren i guiaren els croats. Aquests prengueren Nicea ( juny 1097) i asseguraren la vora asiàtica del Bósfor després de la victòria de Dorilea. La xifra de 60 a 100 mil participants sembla exagerada. El pas següent fou el setge d'Antioquia (que caigué el juny de 1098) i el domini d'Edessa. Els croats tinguren la col·laboració de la població armènia cristiana i se'n aprofitaren de la tradició independentista de l'antic principat de Filaret a Cilícia. Jerusalem fou presa el 15-7-1099. Tanmateix, no fou possible reunir els territoris conquerits en un sol estat: es construïren els regnes de Trípoli, Edessa, Jerusalem i Antioquia.

Segona croada

Va ser motivada per la caiguda d'Edessa en mans dels turcs.

Lluís VII de França convencé el Papa Eugeni III per predicar una croada (a la que si adherí també l'emperador Conrat III). Tot i la organització estricta d'aquesta segona

3

croada, aviat esclataren friccions entre francesos i alemanys, i, sobretot, entre croats i bizantins. A Anatòlia els croats foren delmats pels turcs i les malalties; Conrat i els alemanys reembarcaren el 8-9-1148.

La miniatura de la lluita d'una croada

Tercera croada

La petició d'ajut a occident originà la tercera croada. Hi acudiren l'emperador Frederic I Barbarroja, el rei de França Felip August, i el d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó.

L'arribada del rei francès serví per recuperar Acre (12-7-1191), però el dos d'agost s'en tornà a França. Ricard Cor de Lleó recuperà les places costaneres fins a Jaffa, derrotà els musulmans a la batalla d'Arsuf, conquerí Xipre, obtingué de Saladí que els pelegrins poguessin acudir lliurement a Jerusalem i esdevingué ídol de la cavalleria occidental i terror dels sarraïns.

Quarta croada

Una nova croada començà a predicar-se a Europa a partir del 1200, sota la inspiració d'Innocenci III per atacar el delta del Nil i trencar així l'eix polític i militar entre Egipte i Síria, com a pas previ per a la reconquesta de Palestina. L'objectiu inical de l'expedició era Egipte, però la pressió dels venecians, provocada per interessos econòmics va fer que es desviés cap a Constantinoble.

Arribà la notícia que l'emperador de Bizanci havia estat destronat pel ser germà i demanava ajut: a canvi, prometia diner, ajut militar per a la croada i la unió de les esglésies de Bizanci i Roma, separades des del Cisma del segle XI. Els croats entraren a

Bizanci el 1204 a la sotmeteren a un règim d'ocupació i saqueig fins a conquerir-la.

4

Cinquena croada

La cinquena croada (1217-1221) tenia com a objectiu capturar el port egipci de Damiata, el qual es va aconseguir el 1219. A l'agost 1221 els croats es van veure obligats a rendir Damiata als egipcis i al setembre l'exèrcit cristià es va dispersar.

Sisena croada

La sisena croada va ser dirigida per Frederic II, que conquerí Acre (1228) i firmà el tractat de Jaffa amb el soldà Al-Kamil mitjançant el qual aquest lliurava Jerusalem amb garanties per als pelegrins cristians.

Setena i vuitena croada

La setena croada va ser motivada per la reconquesta de Jerusalem per part dels musulmans i aquesta va ser comandada per Lluís IX de França va ser un fracàs, tot i tenir un gran èxit de convocatòria.

També la vuitena va ser un fracàs, va ser poc entusiasta, pocs nobles hi van anar. Lluís IX va trobar la mort en el setge de Tunis (1270).

els itineraris de les croades

Final

A partir d'aleshores, els estats llatins creats a Terra Santa arran de la primera croada van anar desapareixent paulatinament fins al 1291, quan la fortalesa d'Acre, l'últim bastió cristià va caure en mans dels mamelucs.

5

Ordes religioso-militars

Els croats van crear unes petites ciutats a prop de la costa (Edessa, Antioqui, Jerusalem) per afemar el seu domini a Terra Santa. Aquestes ciutats eren defensades pels ordes religioso-militars (templers, hospitalers, teutònics). Els ordes religioso-militars van desaparèixer amb les croades.

Els Templers

Els templers van ser l'orde més important.

L'orde del temple de Salomó va ser fundada a la ciutat de Jerusalem l'any 1118 pel cavaller francès Hug de Payens, amb la intenció de defensar els Llocs Sagrats, ajudar i assistir els pelegrins que anaven i venien a Terra Santa. El rei Balduí II de Jerusalem es va instal·lar en unes dependències dins del recinte que ocupava l'antic temple de Salomó i es per això que van adoptar el nom de Equites Militiae Templi Salomonis.

El 1147, el Papa Eugeni III els va concedir un hàbit propi amb capa blanca i creu vermella.

Templer amb el seu hàbit identificatiu.

6

Conseqüències de les croades

Dos segles de croades havien deixat poca marca a Síria i Palestina, a part de nombroses esglésies, fortificacions i una sèrie d'impressionants castells.

Els efectes de les croades es van notar principalment a Europa, no al Pròxim Orient. Els croats havien enfortit el comerç de les ciutats italianes, havien generat interès per la exploració d'Orient i havien establert mercats comercials de molta importància.

Als europeus a part d'obtenir espècies, perfums, etc., els van arribar textos llatins i grecs traduïts a l'àrab.

7

Bibliografia

Hem consultat les següents webs:

• http://cv.uoc.es

• http://usuarios.lycos.es/lascruzadas/index.htm

• http://www.dip-alicante.es

També hem consultat la Enciclopèdia Encarta.

8

ÍNDEX

• Introducció .......................................................................................... pàg. 1

• Quan es van produir ............................................................................ pàg. 2

• Cadascuna de les croades .................................................................... pàg. 3,4,5

• Ordes religioso-militars ....................................................................... pàg. 6

• Conseqüències de les croades .............................................................. pàg. 7

• Bibliografia ........................................................................................... pàg. 8