I. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM I LA FORMACIÓ DE L'ESTAT LIBERAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

1. La crisi de l'Antic Règim i l'inici de l'Estat liberal (1759-1843)

1.1. Esperances i fracàs del reformisme il·lustrat (1759-1808)

Expansió econòmica

• Regnat de Carles III (1759-1788) Polítiques monàrquiques

Línia reformista del despotisme il·lustrat

Resistència privilegiats

• Impuls reformista 0 (anul·lat)

Inèrcies societat tradicional

Recuperació derrota militar de 1714

• Catalunya

Imposició model de desenvolupament comercial i industrial propi

1.1.1. El món econòmic

Base econòmica agricultura, 71% població activa

Indústria artesana Companyies privilegiades monopoli explotació del comerç

contra Convenció Francesa (1793-1795)

Avenços en el camp econòmic interromputs Guerres

del Francès (1808-1814)

tradicional, de subsitència

Agricultura nous coneixements agronòmics

emfiteusi: contractes per a explotació de terra de durada il·limitada i de cens fix

Guaret

Catalunya Rotació conreus

Dessecació de grans extensions de terreny

Predomini de tallers artesans mercats locals

Manufactures

Putting out system: treball industrial camperols a temps parcial

Fàbriques tècniques artesanes Reales Fábricas

Catalunya Renovació industrial elaboració d'indianes (teles cotó estampades d'un costat)

Comerç Decrets de lliure comerç amb les colònies beneficiar economia espanyola

Carles III i Carles IV (1765-1789)

1.1.2. La Il·lustració

Moviment cultural del s. XVIII

caracteritzat pel racionalisme i la fe

objectiu: descobrir lleis universals que regeixen la vida dels homes

Espanya arriba amb les èlits.

Tertúlies difusió dels nous pensaments

Acadèmies científiques + Societats econòmiques organitzaren el coneixement científic

Catalunya Acadèmies + Junta de Comerç veritables motors de la renovació intel·lectual

Junta de Comerç fundació el 1758 a BCN

Tasca: formació professional + impuls de l'economia

1770-1845 posà en marxa 21 escoles o càtedres de formació professional

suplien la manca d'universitats a Cervera

1.1.3. L'impacte de la Revolució Francesa

• Revolució Francesa + Rebomboris del pa (1789) autoritats espanyoles espantades

control estricte de la frontera

evitar propaganda revolucionària

• Carles IV (1788-1808) atemorit per Revolució Francesa

retornà a l'absolutisme més tradicional

• Aliança amb França Guerres amb Gran Bretanya flota destruida: Trafalgar (1805)

conseqüències nefastes pèrdua de territoris

comerç amb colònies trencat

La por a la Revolució Francesa

Floridablanca (1r ministre de Carles IV) prohibir entrada i lectura de propaganda revolucionària

Catalunya nº immigrants polítics francesos minoria catalana afrancesada

La Guerra Gran

Març 1793 Convenció francesa declara la guerra a Espanya

2 anys de conflicte / afectà directament a Catalunya i el País Basc

1795: Tractat de Basilea pau

Aliança amb França, guerra amb la Gran Bretanya

França & Espanya firmar 1r Tractat d'Idelfonso (1796) Espanya es comprometia a lluitar al costat

de França contra Gran Bretanya

*Armada espanyola derrotada pels Britànics en diverses ocasions

feble permetre a altres potències el bloqueig del comerç amb les colònies americanes

*Pau d'Amiens (1802) signada entre França i Gran Bretanya fugaç 1803 represa del conflicte

batalla de Trafalgar (1805)

1.2. La guerra del Francès (1808-1814)

1808 exèrcit napoleònic envaeix territori espanyol

1.2.1. El conflicte

Espanya vella potència sumida en la decadència

La invasió

27 octubre 1807 Espanya & França signar tractat de Fontainebleau

francesos volien envair Portugal

garantir bloqueig continental contra Gran Bretanya

Però tropes napoleòniques tenien un altre objectiu envair Espanya

príncep Ferran contra Godoy març: motí d'Aranjuez; cop d'estat

En mateix moment a Espanya febrer: ocuparen BCN; la Ciutadella i Montjuïc

Francesos

març: Madrid

*Abdicacions de Baiona Napoleó es va aprofitar dels enfrontaments reials i atraguè la família reials a

Baiona Ferran VII & Carles IV van abdicar a favor seu

Napoleó va traspassar la corona al seu germà, Josep I d'Espanya

*Estatut de Baiona aprovació text constitucional objectiu: legitimar la usurpació de la monarquia

Reunió de notables impulsada per Napoleó servir com a marc jurídic per Josep I a

Espanya

Els afrancesats

ideològics

Afrancesats: col·laboradors dels francesos membres de l'Administració

durant l'ocupació col·laboracionistes per motius econòmics

1814 derrota francesa moltes famílies afrancesades, exiliades a França (exilis polítics)

persones amb formació acadèmica i capacitació professional

La resistència

Maig 1808 enfrontaments entre la població madrilenya i els soldats francesos

representacions mestres en els quadres de Goya

Catalunya resistència semblant a la madrilenya

no s'havia oblidat la Guerra Gran (1793-1795)

Catalunya batalles del Bruc: 6-14 juny 1808

Francesos derrotats a

Bailèn 19 juliol 1808: general Castaños victòria sobre el general Dupont

La guerra

Novembre de 1808 Napoleó entrà a la Península

Finals de 1808 resistència espanyola quasi dominada

incapacitat de regulació de l'exèrcit espanyol desenvolupament guerra de guerrilles

*Guerrilles participaren la població civil, militars i bandolers

guerrillers espanyols destacats: Francisco Espoz y Mina, el cura Merino i el Empecinado

guerrillers catalans destacats: el baró d'Eroles i Francesc Milans.

*Per guanyar la guerra necessària ajuda de l'exèrcit britànic, Arthur Wellesley duc de Wellington

derrota de l'exèrcit napoleònic va ser afavorida per la derrota d'aquest a Rússia

Juliol 1813 Josep I (el rei «intrús») abandonà Espanya

*Tracta de Valençay (1813) posà fi a l'ocupació + retornà el poder a Ferran VII

Però fins maig 1814, les tropes franceses no es van retirar de la capital del Principat (Cervera)

1.2.2. La revolució

Guerra patriòtica d'alliberament nacional

Govern efectiu de les juntes locals

+ posar en marxa revolució juridicopolítica

Obra legislativa de les Corts de Cadis 1r sistema polític constitucional espanyol

El buit de poder i la formació de juntes

Buit de poder central borbònic eclesiàstics + propietaris organització del poder local

juntes locals o corregimentals

objectius: -mantenir l'ordre

-organitzar resistència

Les corts de Cadis

Maig 1809 Junta Central convocació d'una reunió de Corts generals i extraordinàries

caràcter d'assamblea nacional es van proclamar sobiranes

Liberals: partidaris de fer reformes estructurals a l'Estat

Diputats Servils o Absolutistes o Tradicionalistes: partidaris del model tradicionalista

Jovellanistas: defensaven el principi de la soberania compartida

Corts aprovació del poder constituent amb la facultat de legislar un ordre polític i jurídic nou

1810-1813 Corts tasca legislativa important

objectiu: substituir el model social i polític de l'Antic Règim per un liberal

obra més important: Constitució de 1812

Liberals identificaren l'Estat amb una concepció jurídica de nació sense tenir en compte les

diferències històriques, jurídiques i culturals dels diferents pobles que vivien sota la

mateixa monarquia.

La Constitució de 1812

19 Març 1812 1a constitució de la història d'Espanya La Pepa

Nova Constitució determinació d'un model liberal d'estat, fonamentat en la divisió de poders

Rei podia intervenir en el procés d'elaboració de les lleis

Article 172 establia límits del poder reial: -monarca no podia dissoldre les Corts

-no podia suspendre les sessions

-ni imposar contribucions no votades

Constitució, malgrat caràcter moderat inacceptable per la monarquia

1.3. Absolutistes i liberals (1814-1843)

• Retorn de Ferran VII abolició de l'obra constitucional i legislativa de les Corts de Cadis

• Major part població vivia: -transformació socioeconòmica

-enfrontaments entre els defensors del vell model i els del nou sistema

guerres carlines, bullangues, pronunciaments

• País majoritàriament agrari ; Església aliada tradicional de les monarquies absolutes

Medis urbans sortides de les veus del canvi

• Setembre 1833 mort del rei obrir les portes a l'aliança entre l'absolutisme i els liberals

pacte sense ruptura entre les antigues classes dirigents i les noves autoritats.

• Catalunya obrers de fàbrica perillosos per a les classes dominants

influïts per idees democràtiques, republicanes i socialistes

1.3.1. El retorn de Ferran VII

Tractat de Valençay (desembre 1813) permetre Ferran VII recuperar la corona

Març 1814 Ferran VII atravessà la frontera

Ferran VII no decidit si juraria o no la Constitució

va rebre el pronunciament a favor seu del capità general Francisco Javier Elío + Manifest dels Perses

abolició del text constitucional i l'obra legislativa de les Corts de Cadis Maig 1814

1814-1820 restauració de l'absolutisme més radical i reaccionari restablia tribunal Inquisició

liberals detinguts, processats i empresonats

Restauració absolutista afavorida per la Santa Aliança

aliança de les forces absolutistes europees

Els pronunciaments

Liberals exiliar-se o passar a la clandestinitat

estructures organitzatives de la maçoneria + societats secretes serviren d'aixopluc

Exèrcit regular promoció d'oficials que no pertanyien a la noblesa

1814-1820 militars liberals cops de força = pronunciaments objectiu: obligar al rei a acceptar la

Constitució

Únic pronunciament triomfador coronel Rafael del Riego

Cabezas de San Juan (1820)

1.3.2. El Trienni Liberal

Triomf tinent coronel del Riego inaugurar curt però intens període de 3 anys de Constitució 1812

Inèrcies societat tradicional

+ afavorir victòria de la reacció absolutista espanyola

Divisions i errors dels liberals

La insurrecció de Diego

Rei cedí davant dels revolucionaris i jurà Constitució 1812 per no perdre la corona

El triomf de la llibertat

Madrid & BCN moments de gran activitat politicocultural

Divisió i feblesa dels liberals

Exaltats: consideraven la Constitució 1812 massa suau, carca

Divisió liberals

Doceañistas o moderats: a favor de la Constitució 1812

Rei aprofità la divisió obstaculitzà l'acció de govern + conspiració contra la revolució liberal

*Durant el Trienni multiplicaren accions de la guerrilla reialista per tota Espanya, Catalunya

La reacció s'organitza

Estiu 1822 intensificació partides absolutistes + formació de la Regència d'Urgell

Descontentament dels pagesos amb el nou règim liberal ! contribució a generalitzar la insurrecció

*Congrés de Verona (1822) Potències europees enviarrn tropes a Espanya per enderrocar liberals

Exèrcit de Cent Mil Fills de Sant Lluís travessà frontera en 1823

*Resistència exèrcit liberal espanyol molt feble Ferran VII recuperà el poder absolut

1.3.3. La Dècada Ominosa

Característiques: - retorn de l'absolutisme

- aparició corrent realista procarlí contrari a l'absolutisme de Ferran VII

a favor de Carles Maria Isidre (germà del rei)

- processos de «purificació» liberals perseguits passaren a França o Gran Bretanya

Les insurreccions liberals

1824-1831 Liberals intent d'organitzar insurreccions en territori espanyol totes van fracassar

Valdés, germans Bazán, Torrijos

Estratègia insurreccional dels conspiradors liberals afavorir via pactista entre ambdues parts

La revolta dels Malcontents

1827 insurrecció armada ultrareialista en camp català

Guerra dels Malcontents

Manifest dels Reialistes Purs

Comte d'Espanya encarregat de la repressió, nou capità general

Castigà amb duresa als reialistes exaltats i els liberals

1.3.4. Les regències

Període de 10 anys extrema violència tant política com social

insurrecció carlina, bullangues i diversos cops militars

Mort Ferran VII (1833) Isabel II (filla) menor d'edat no podia regnar

Regent: la seva mare, Maria Cristina

recolzada en absolutistes moderats

& liberals moderats

Progressistes còrrer a la força per arribar al govern 1836 i 1840

General Espartero home fort del partit progressista

converteix en regent (1841) després de la fugida de Maria Cristina a França

BCN enfrontaments entre progressistes & burgesia moderada

1843 cop militar pels progressistes contraris a Espartero i als moderats obligà al general a l'exili

Pacte i divisió dels liberals

Per defensar la corona d'Isabel II Maria Cristina forçada a apropar-se als liberals

Partidaris de Carles Maria Isidre NO la reconeixien com a reina i reclamaven els drets de la corona

*Guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina divisió del país entre carlins i isabelins

País Basc, Navarra, Catalunya i nord País Valencià (Maestrat)

Fractura dels liberals moderats i exaltats [Trienni Liberal] consolidada en el decenni 1833-1843

-Moderats partidaris d'un sistema monàrquic i constitucional

-Exaltats o Progressistes demanaren ampliació del sistema amb llei electoral més oberta

Juliol 1840 Regent Maria Cristina signà llei d'ajuntaments

provocà reacció popular de caràcter progressista

forçà la substitució del govern

Progressistes organitzaren la insurrecció de setembre

deixà el poder en mans del general Espartero

1841 Espartero va ser nomenat Regent càrrec que exercí fins 1843

De l'Estatut Reial a la Constitució de 1837

Monarquia acceptar Constitució retallada important de la seva sobirania

resistència fins on va ser possibe a acceptar la Constitució

1833 Carlisme + fi Restauració borbònica a França Maria Cristina inicià obertura cap a liberalisme

1834 Estatut Reial

*Revolta dels sergents de La Granja (1836) forçà a la Reina regent a acceptar Constitució 1812 i

adaptar-la a nous temps

Constitució 1837 més moderada, tradicional

La crisi dinàstica

Ultrarealistes esperances en coronació de Carles Mª Isidre de Borbó partidari de valors tradicionals

Març 1830 rei autoritzà la publicació de la Pragmàtica Sanció

anul·lava la llei de 1713 que impedia regnar a dones

Llei sàlica

Carles Mª Isidre negà legitimitat a la Pragmàtica no reconeguè els drets d'Isabel a la successió

La Primera Guerra Carlina (1833-1839/40)

Oposició carlina Tema dinàstic + amplis sectors socials disconformes amb govern de Ferran VII

afectats per les mesures fiscals del liberalisme

Església catòlica facilitar el suport ideològic a la causa carlina

2a fase del conflicte cloure amb el fracàs de l'expedició de carlins sobre Madrid

derrota -incapacitat dels carlins de guanyar

-incapacitat de l'exèrcit isabelí de derrotar-los en certs punts

Conseqüències: Carlins i Isabelins negociessin Conveni de Bergara (1839)

Les bullangues de BCN (1835/37-1840/43)

1835-1843 a BCN revoltes de caràcter social i polític: bullangues

barrejaven qüestions polítiques amb altres de socials

acció violenta contra la utilització de màquines ludisme

1836-1837 produir altres avalots

1837-1839 Ramón de Meer exercí una fèrria dictadura conservadora

Trienni Espartista (1840-1843) BCN bombardejada en 2 ocasions

• Novembre 1842 bombardeig de la ciutat des de Montjuïc

• Gener 1843 tornà a ser bombardejada

La desamortització

Antic Règim terres vinculades no es podien vendre

Liberals eliminaren disposicions jurídiques que impedien la lliure compravenda de les terres

Lleis desvinculadores Noblesa transformar les propietats vinculades a propietats lliures

Església & municipis les seves terres van ser desamortitzades

l'Estat Liberal se les apropiava per subhastar-les

Mendizábal llei desamortitzadora de 1836 consolidà nº important de propietaris rurals i urbans

enfrontava a l'Església amb l'Estat Liberal

El Trienni Espertista (1840-1843)

Maria Cristina abandonà el país i el deixà en mans dels progressistes el general Espartero

s'anomenà regent únic

Característiques període inestabilitat & aïllament progressiu d'Espartero

1841 militars moderats intent de cop d'estat fracàs

Espartero va perdre el suport de les classes populars catalanes

hipotètica signatura d'1 tractat comercial amb Gran

Bretanya posava en perill la indústria catalana

1843 coalició de progressistes i moderats fora del poder a Espartero

1.4. La independència de les colònies (1808-1824)

1808-1825 Espanya va perdre la major part de colònies americanes

1825 sols Cuba, Puerto Rico i les Filipines

Incapacitat de la metròpoli

+ control polític del seu territori factors clau d'independència

Aspiracions dels criolls

1.4.1. El procés d'independència

1808-1810 formació de junts de govern a les principals capitals dels territoris d'Amèrica

integrades per peninsulars i criolls (descendents dels espanyols, nascut a Amèrica)

enfrontaments entre els que volien continuar lligats a la metròpoli i els partidàris a la

independència

Junta de Caracas 1a proclamació d'independència

1814 metròpoli envià reforços

1816 Independència d'Argentina

1818 Independència de Xile i Veneçuela

Batalla d'Ayacucho (1824) posà fi a la guerra

Major part de països aristocràcia criolla liderà el moviment independentista

Però Mèxic insurrecció caràcter de revolució popular; Miguel Hidalgo & José María Morelos

1.4.2. La fidelitat de Cuba

Fidelitat de Cuba a la metròpoli forta presència militar espanyola

Base per al control de les rutes oceàniques

Cuba Centre de les operacions de reconquesta dels territoris del continent

Plantacions de tavac i sucre ingenios mà d'obra esclava