INTERNET, EIXA GRAN XARXA.

1.- Introducció

Què és internet i com funciona?

Els navegadors

2.- Històries sobre la creació

Notes tècniques abans de començar

3.- Xarxa, què és tot aixó?

Què és el WWW ?

Com localitzar la informació en WWW?

Com funciona el WWW?

En quin format està la informació ?

5.- Conclusió

6.- Glossari

1.- Introducció

Què és internet i com funciona?

Internet va començar als anys 60 resultat d'una iniciativa del president Eisenhower, qui va prendre la decisió de crear ARPA. ARPA estava encarregada de salvaguardar la superioritat tecnològica dels Estats Units, i entre els seus descobriments va sortir ARPAnet, o el precursor d'Internet, que no va estar mai dirigida per un militar, al contrari que els orígens d'aquesta tecnologia, que eren per a fins de defensa militar.

A part d'Eisenhower els personatges importants van ser per aquest ordre: Licklider, que va imaginar Internet; Bob Taylor, que va succeir a Licklider, i va contractar a Larry Roberts; Roberts va encarregar-se de dissenyar i dirigir ARPAnet; més endavant TM Berners-Lee va dissenyar la WWW al CERN al 1984.

Internet és, simplement, una xarxa d'ordinadors. Connectats uns amb els altres per mitjà d'un protocol o `idioma' especialment dissenyat per a aquest efecte.

El seu funcionament és molt senzill: Els ordinadors dels usuaris es connecten al seu servidor, que és un ordinador molt més gran, i aquest a la seua vegada està connectat a la xarxa de xarxes que es diu Internet.

Els navegadors.

Són els programes amb els quals podem visualitzar documents que tenen format HTML, que és el que tenen la majoria dels textos. És un tipus especial de document en el qual es pot incloure enllaços (links) cap a altres pàgines d'aquest mateix format, o enllaçar amb parts del mateix document.

Els navegadors més coneguts són l'Internet explorer de Microsoft, i el Navigator, de Netscape; hi ha molts més però de pitjor qualitat o que no són compatibles amb alguns dels plug-ins o subprogrames d'algunes pàgines.

La diferència entre un navegador i un altre és la compatibilitat amb cert tipus de programes. Això és a causa que cadascun necessita una sèrie d'instruccions distintes per a executar dits programes. Per exemple, per a que en iniciar la visualització d'una pàgina s'escolte música, l'Explorer necessita la sentència bgsound mentre que el Netscape fa ús de la instrucció embed.

2.- Històries sobre la creació.

Fins ara la Internet ha tingut una història relativament breu encara que explosiva. Va evolucionar d'un experiment iniciat als anys seixanta pel Ministeri de Defensa dels Estats Units. El Ministeri volia crear una xarxa de computadors que es mantingueren en funcionament en cas d'un desastre, com ara una guerra nuclear. Si una part de la xarxa fóra danyada o destruïda, la resta del sistema encara continuaria en funcionament. Aquesta xarxa sigué Arpanet, la seua funció era connectar els investigadors científics i acadèmics dels Estats Units. Aquesta va ser la precursora del que avui és Internet.

Si bé en un principi la xarxa va servir per la defensa, molt prompte es va fer indispensable per a la comunitat científica, per als grans organismes o per les agències governamentals.

El sector privat tardaria un poc més. Sens dubte quan aquest sector es va incorporar a la xarxa va ser imparable.

Banc de dades....biblioteques....el món sencer en un moment i no has d'eixir de casa.

Pots llegir el diari o el llibre més nou, sentir l'últim disc del teu cantant favorit o veure les images més noves de le teua pel·lícula favorita.

Pots escriuret en un minut amb l'altra part del món o comprar les coses més rares de la forma més facil.

Notes tècniques abans de començar

Per començar parlarem un poc del que és bàsic per a l' acces a internet. Principalment, el que cal per connectar-se.

És clar, el primer serà un ordinador. El més recomanable serà un equip amb microprocessador Pentium, ja que amb un 386 pots connectar-te, però també pots estar hores per fer-ho.

El segon va a ser el mòdem. Aquest és un aparell modulador-desmodulador. La seua funció és la de connectar l'ordinador a la línia de telèfon. L'ordinador necessita el mòdem per transmetre les dades mitjaçant la línia telefònica.

Amb els models passa el mateix que amb els ordinadors, millor com més potent.

Hi ha de dos tipus, els interns, incorporats ja en l'ordinador i externs que són més cars i ocupen espai però sempre pots saber per on vas seguint les llums.

La velocitat en un mòdem és realment important. Es mesura en bits. Són la quantitat de bits que poden transmetre en un segon. Això és determinant, pots tenir un ordinador molt potent i no poder accedir per tenir un mòdem roí.

El mòdem generalment va connectat a la línia de telèfon. Això fa que el teu telèfon estigua sempre ocupat. Ara ja hi ha empreses que ofereixen l'accés alternatiu per cable, si vas a navegar molt opta per una d'aquestes o instal·la una segona línea de telèfon, en la teua casa te l'agrairan.

Després necessitarem un proveïdor d'accés. Això que sona tan seriós no és més que una espècie de pont. Et permet el pas a internet.

Els proveïdors abans eren tots de pagament, ara la competència fa que trobes proveïdors gratuïts en qualsevol revista especialitzada.

És el proveïdor qui et facilitarà a més de l'accés, serveis com correu electrònic, transferència de fitxers, allotjament de la teua pròpia pagina en internet, fòrums...

3.- Xarxa, què és tot aixó?

En un començament, els computadors van funcionar de manera aïllada. Més tard, distintes companyies van començar a oferir formes de comunicar-los. Moltes formes distintes. Al principi, una per a cada marca de computador, de tal forma que si algú desitjava muntar una xarxa, hauria de tenir diversos computadors iguals cada un equipat amb targetes addicionals que permetessen comunicació entre ells. Exemples de xarxes són: Ethernet, IBM Token Ring, Novell... Cada xarxa té un cert llenguatge (protocol) de comunicacions.

Per entendre el funcionament d'Internet cal conèixer conceptes com el número IP, que és la adreça única que un ordinador rep quan es connecta a Internet i fa que no es confonga amb cap altre. Un altre punt és el sistema de noms de domini (DNS), que s'encarrega de determinar els noms de tots els hosts d'Internet, de manera que cap nom estiga repetit. Entre els protocols d'Internet destaquen: l'IP, ja mencionat anteriorment, la funció del qual és encapsular la informació en paquets; el TCP, que s'encarrega del transport i repartiment dels paquets; l'HTTP, que gestiona la presentació

de pàgines web; el DNS, també mencionat anteriorment que identifica els números IP amb una adreça que els homes poden entendre i l'SMTP, encarregat de la distribució del correu electrònic.

Internet és una forma d'establir comunicació entre distints tipus de xarxes.

Per això, internet és una xarxa de xarxes.

Els dos components del llenguatge o protocol d'Internet, en resum es denominen:

TCP

És el protocol de transferència entre computadors, bàsicament estableix que la informació ha de ser dividida en fragments o "paquets" que es propaguen de manera separada i després s'ajunten en la destinació.

IP

És el protocol d'adreces, bàsicament estableix que cada computador s'identifica per la seua "adreça IP" composta de 4 nombres (ex.: 146.83.4.57)

En tenir un llenguatge unificat que comunica computadores, s'obre la possibilitat que una computadora pertanyent a la xarxa oferesca un servei a les altres. Per exemple, puc oferir el servei de "tenir diversos arxius disponibles per a ser baixats" en un computador específic. Aquest servei en particular es denomina FTP i va ser un dels primers a introduir-se.

El WWW (World Wide Web) és un altre servei. Mitjançant ell, un computador pot oferir documents per a ser vists per altres usuaris en la xarxa. Aquests documents tenen la característica que inclouen referències a elements tipus multimedial i a altres documents.

Què és el WWW ?

Un conjunt de serveis hipermedials, oferts en tot el món a través d'INTERNET. Constitueixen el que es diu WWW (World Wide Web - Teranyina de cobertura mundial).

No existeix un centre que administre aquesta xarxa d'informació, sinó més aviat està constituïda per molts serveis distints que es connecten entre si a través de referències en els distints documents, per exemple, un document contingut en un computador a Canadà, pot tenir referències a un altre document a Japó, o en un arxiu a Anglaterra, o en una imatge a Suècia.

Per accedir a WWW, sols necessitem un ordinador, haurem de tindre connexió a Internet i alguns programes que serveixen per a connectar-se en diversos servidors WWW, com NetScape, NCSA-Mosaic, Explorer, Lynx...

Com localitzar la informació en WWW?

No existeix un ordinador central WWW però sí que existeixen computadors on apuntar el teu servei d'informació en una llista o pots consultar eixa llista. D'aquests ordinadors els més comuns són per exemple Yahoo i All the web, Altavista...

Com funciona el WWW?

El WWW està fonamentat en un model client-servidor, utilitzant el protocol HTTP: hypertext transfer protocol. Un computador actua com a servidor, oferint la informació hipermedial, i un altre com a client, rebent-la. El computador que actua com a servidor, ha d'estar corrent un programa especial, cridat httpd (hyper-text transfer protocol daemon), que és capaç de rebre els requeriments d'informació i atendre'ls. El computador que actua com a client, no necessita cap aditament especial, n'hi ha prou amb el programa (Netscape, Mosaic).

El client a l'indicar-se-li que es connecte a algun servei en el Web, envia un senyal al computador indicat sol·licitant la informació. El servidor la rep i contesta aquest requeriment, enviant el document sol·licitat.

En quin format està la informació?

En WWW, es poden trobar sons, imatges, animacions, etcètera. No obstant això, el propòsit principal és oferir serveis hipermedials, que continguen un poc de tots els anteriors. Aquests serveis hipermedials són documents que contenen imatges, sons, etc., juntament amb enllaços a altres documents hipermedials.

Aquests documents hipermedials són arxius de text simples, que estan escrits en un llenguatge cridat HTML (hyper-text markup language , o llenguatge d' hypertextos).

Per a comunicar distints usuaris dins de la xarxa pots usar el correu electrònic, també conegut com e-mail.

e-mail es una abreviació d' Electronic mail, en anglés correu elctrònic.

Es un correu que es transmet mitjançant una xarxa, generalment mundial o bé en una xarxa local.

Un missage electrònic pot fer la volta al planeta en pocs minuts amb un cost extremadament reduït i el procediment d'ús, d'una simplicitat sorprenent.

Això fa que el missatge ja no és de paper i es pot utilitzar tant de forma privada com en el treball.

Ràpid, senzill, barat, el 65% de l'activitat d'internet gira entorn del correu electrònic.

Com funciona?

Esta és la qüestió. El e-mail es desplaça per tot el món i a la velocitat de la llum. No te res a veure amb les distancies.

Funciona més o menys com el WWW. Per a desplaçar-se, el correu electrònic pasa d'ordinador servidor a ordinador servidor. És redireccionat des de l'ordinador teu fins a l'ordinador destinatari. Aquesta operació es trnasparent, malgrat les diferents franges horàries, ja que l'e-mail funciona segons el mode GMT (Greenwich Meridian Time)

Per funcinar, el serveï utilitza el que s'anomena un servidor POP. Significa Post Office Protocol. És estàndard i permet recuperar el correu electrònic d'un servidor de xarxa TCP/IP. El servidor SMTP rep el correu electrònic i el diposita en un servidro POP, el qual el gurada fins que el baixes de la xarxa.

Per enviar i rebre e-mail necessites un cert nombre d'equips. Un ordinador equipat amb un mòdem, per suposat. Cal tindre accés a Internet, mijançant un preveïdor.

També heu de tindre un programari de correu electrònic.

Pot ser que també necessitem programari de tractament de textos.

Per a rebre el correu també necesitem un programari com Microsoft Internet mail, Outlook i Outlook Express.

L'adreça dels correus.

Nom de l'usuari@nom del proveïdor.es/com/...totes tenen la mateixa forma.

Les dues lletres del final indiquen el país des d'on s'ha emés el missatge. Es el domini.

El domini també s'expressa amb lletres com .com, .net o.org, que no indiquen l'oritge .

Tots els correus tenen també aquest símbol: @. Arroba.

Aquest símbol separa el nom de l'usuari del que correspon al seu servidor. Aixó permet donar un nom a la bústia de correu electrònic.

5.- Conclusió.

Està clar que internet sols no ha fet que començar i ja ha revolucionat el món de la informàtica, comunicació, economia, negocis i un llarg etcètera.

No fa massa anys en algunes empreses, per exemple, hi havia un mòdem connectat al banc per a poder consultar el saldo. Aquest aparell a més de fer un soroll molt molest i d'ocupar el doble o el triple d'espai que els mòdems actuals, tardava unes quantes hores a portar a terme una simple consulta. Ara consultem saldos en cosa de minuts.

Després amb l'arribada del mòdems telefònics de 28 kilobits per segon la cosa va millorar i internet va començar a semblar-se més al que és avui en dia.

Els mòdems telefònics han anat evolucionant fins sortir al mercat els primers de 36 kbps. És aleshores quan internet va comenzar molt feblement a entrar als llars de persones particulars

Actualment, a més a més de consultar els saldos, podem fer transferències, jugar en borsa o anar de botigues.

Els comerços més importants del món, i cada vegada més els menys, tenen pàgina web. Pots passejar per un centre comercial i realitzar la compra de la setmana. Tot negoci que es precie deu tenir la seua pàgina.

Bancs o centres comercials... I les universitats, col·legis, etc? El món de la cultura també s'ha revolucionat amb la xarxa. Consultar un llibre o visitar un museu. Accedir al llibre més rar o intercanviar coneixements amb els “col·legues” de l'altra part del món.

Les ampliacions que ha tingut Internet l'han fet passar, en només 30 anys, de 4 ordinadors connectats a més de 50 milions actuals com a conseqüència de la proliferació de xarxes individuals per tot arreu, com Junet al Japó o Euronet a Europa i la futura interconnexió de totes.

Espanya Internet és encara un tema bastant desconegut, al que només el 7,1% de la població té accés directe. La majoria dels usuaris són homes; els serveis més utilitzats són la WWW i, una poc per baix, el correu electrònic. La comunitat autònoma amb més ordinadors connectats a Internet és Catalunya.

Els hosts amb indicador de domini ".es" són ja superiors a 300.000, un 70% de les empreses espanyoles tenen accés a Internet, i una tercera part de les restants preveu connectar-se en el present any.

És cosa de moda?

Probablement a molts de nosaltres no ens fassa falta que tot estiga en la xarxa però si he de dir la veritat sols en internet TOT amb majúscules està al teu abast.

En el futur Internet espera canvis tant a nivell de programari com de maquinari, per exemple l'esperada introducció de la fibra

òptica, l'aparició d'Internet2 o les noves tecnologies del MIT, com el Freeflow.

Per altra banda la febre fusionista d'empreses relacionades amb Internet (Yahoo + Geocities) i la diversificació i enlentiment de l'aparició de nous usuaris preveuen un canvi també a nivell social.

6.- Glossari.

ARPANET: És una abreviació de Advanced Research Projects Administration Network, el sistema de xarxa informàtica del qual va naixer l'Internet. ARPANET començà en 1969 com un experiment del Ministeri de Defensa dels EE.UU. que probaba les xarxes de comunicació per mitjà de paquets d'informació.

Protocol: Son unes normes que son utilitzades per dos ordinadors per tal de comunicar-se.

Xarxa: Dos o més ordinadors connectats uns amb els altres utilitzant un protocol.

Servidor: Ordinador que tracta les peticions de dades, correu electrònic, la transferència de fitxers i altres serveis de xarxa realitzats per altres ordinadors (clients).

Portal: És un lloc web amb gran quantitat d'informació, al voltant d'una gran varietat de temes. La majoria d'ells ofereixen e-mail gratuít, xat, botigues virtuals, la possibilitat d'enviar missatges a telèfons mòbils, notícies d'última hora, esports, jocs on-line, *etc.

Proveïdor: també anomenat servidor és l'empresa que et connecta a Internet. Poden ser de pagament o gratuïts.

La diferència fonamental entre els proveïdors existents, és la velocitat que et connecten i la fiabilitat de la connexió. Del tipus de proveïdor elegit depèn, per exemple, el temps que tarde una pàgina en visualitzar-se, si la connexió es talla molt a sovint o no, etc

Html: Sigles de Hypertext Markup Language. L'HTML és el llenguatge informàtic utilitzat per a crear documents hipertext. L'HTML utilitza una llista finita de ròtuls, o tags, que descriu l'estructura general de diversos tipus de documents enllaçats entre si en el World Wide Web.

Hipertext: Hipertext es refereix a qualsevol text disponible en el World Wide Web que continga enllaços amb altres documents. Utilitzar el hipertexto és una manera de presentar informació en la qual text, so, imatges i accions estàn enllaçades entre si de manera que es puga passar d'uns a altres en l'ordre que es desitge.

Tag: Codecs de format utilitzats en documents HTML que donen instruccions al navegador sobre la presentació de text i de gràfics en una pàgina web.

Gateway: Sistema de maquinari o programari que fa de pont entre dos aplicacions o xarxes incompatibles per a que les dades puguen ser transferides entre distints ordinadors. Les passarel·les s'utilitzen correntment amb els correus electrònics que circulen entre els llocs Internet i les xarxes privades, com America Online.

WWW: Literalment "teranyina mundial", més coneguda com web. Existeixen tres descripcions principals:

Sèrie de recursos (Gopher, FTP, http, telnet, Usenet, WAIS, i altres) als que es pot accedir per mitjà d'un navegador.

Sèrie de fitxers hipertext disponibles en servidors del web.

Sèrie d'especificacions (protocols) que permeten la transmissió de pàgines web per Internet.

Es pot considerar el web com una sèrie de fitxers de text i multimèdia i altres serveis connectats per mitjà d'un sistema de documents

hipertext. Http (Hypertext Transfer Protocol) va ser creat en 1990, al CERN,

L'European Particle Physics Laboratory, a Ginebra, com a mitjà per a compartir les dades científiques a nivell mundial, de manera immediata i barata. Amb hipertext, una paraula o frase pot contenir un enllaç amb altre

text. Per a conseguir això, el CERN va desenvolupar un llenguatge de programació anomenat HTML, que permet enllaçar fàcilment amb altres pàgines o serveis al web.

Http són les sigles de HyperText Transfer Protocol, el mètode utilitzat per a transferir fitxers hipertext per Internet. Al World Wide Web, les pàgines escrites en HTML utilitzen l' hipertext per a enllaçar amb altres documents. Al accedir a un hipertext, passem a altra pàgina web, fitxer de so, o imatge.

La transferència hipertext és simplement la transferència de fitxers hipertext d'un ordinador a un altre. El protocol de transferència hipertext és el conjunt de regles utilitzades pels ordinadors per a transferir fitxers hipertext, pàgines web, etc. per Internet.

ftp: Sigles de File Transfer Protocol. És un mètode molt comú per a transferir un o més fitxers d'un ordinador a un altre. L'FTP és un mitjà específic de connexió d'un lloc Internet per a carregar i descarregar fitxers. Aquest programa va ser desenvolupat durant els començaments d'Internet per a copiar fitxers d'un ordinador a un altre. Amb l'arribada del World Wide Web, i dels navegadors , ja no cal conèixer els seus complexos comands; es pot utilitzar FTP al escriure l' URL a la barra de localització que es troba en la part superior de la pantalla del navegador. Per exemple, a l'escriure ftp/://nom.del.lloc/carpeta/nomdelfitxer.zip/ es transfereix el fitxer nomdelfitxer.zip al disc dur de l'ordinador. A l'escriure ftp/://nom.del.lloc/carpeta/ ens dona una llista amb tots els fitxers disponibles en aquesta carpeta.

Quan un navegador no està equipat amb la funció FTP, o si es vol carregar fitxers a un ordinador remot, caldrà utilitzar un programa client FTP. Per a utilitzar l' FTP, necessitem conèixer el nom del fitxer, l'ordinador al que resideix i la carpeta a la que es troba. Es pot disposar de la majoria dels fitxers mijançant "anonymous FTP", el que significa que es pot entrar a l'ordinador amb el nom d'usuari "anònim" i utilitzar l'adreça de correu electrònic pròpia com a contrasenya.

URL: Sigles de Uniform Resource Locator. És l'adreça d'un lloc o d'una font, normalment un directori o un fitxer, al World Wide Web i la convenció que utilitzen els navegadors per a trobar fitxers i altres serveis distants.

Ample de banda: L'ample de banda és la màxima quantitat de dades que poden passar per un camí de comunicació a un moment determinat, normalment mesurat en segons. Quant major siga l'ample de banda, més dades podràn circular per ella al segón.

Bit: Abreviació de binary digit, un bit és la unitat més menuda de dades que un ordinador pot manetjar. Els bits s'utilitzen amb distintes combinacions per a representar distints tipus de dades. Cada bit pot tenir un valor de zero o d' un.

Mòdem: Abreviació de Modulador/Desmodulador, un mòdem és un dispositiu que permet als ordinadors remots comunicar-se entre ells, transmetent i rebrent dades utilitzant les línies telefòniques.

Cercador: És un tipus de programari que crea índexs de bases de dades o de llocs web segóns els titols dels fitxers, de paraules clau, o del text complet d'aquests fitxers. L'usuari connecta amb un cercador i especifica la paraula o les paraules clau del tema que desitja. El cercador torna una llista de resultats presentats en hipertext.

TCP / IP: Són les sigles de Transmission Control Protocol / Internet Protocol, el llenguatge que regeix totes les comunicacions entre tots els ordinadors a Internet. El TCP/IP és un conjunt d'instruccions que dicten com s'han d'envíar paquets d'informació per distintes xarxes. També té una

funció de verificació d'errors per a assegurar-se que tots els paquets arriben a la seua destinació final en l'ordre apropiat.

IP, Internet Protocol, és l'especificació que determina cap a on són encaminats els paquets, segóns la seua adreça de destinació. El TCP, o Transmission Control Protocol, s'assegura que els paquets arriben correctament a la seua destinació. Si el TCP determina que un paquet no ha estat rebut, tornarà a enviar-lo fins que siga rebut correctament.

Taxa de transferència: És la quantitat màxima d'informació que pot transmetre un perifèric. Generalment es tracta dels mòdems. La unitat de mesura és el Kilobit per segón.

e-mail: Abreuviació d' Electronic mail. Consisteix en missatges, sovint sols amb text, enviats d'un usuari a un altre per mitjà d'una xarxa. El correu electrònic també pot ser enviat automàticament a diverses adreces.

Programari: És la part lògica o intangible de l'ordinador. Està composta pels programes de l'ordinador

Maquinari: És la part física o tangible de l'ordinador. Està composta per la Unitat Central i tots els perifèrics connectats a ella,

Usuari: Persona que utilitza l'ordinador per a treballar, jugar o navegar per internet, entre altres fins.

Un plug-in es una xicoteta aplicació que ajuda a executar certs programes.