TEMA 5. EL COSTUMISME, EL REALISME, EL NATURALISME

EL MARC I EL QUADRE DE COSTUMS.

La repercussió de la revolució industrial i les transformacions que es duen a terme en tots els àmbits, incideix directament sobre el món cultural.

El que agradava al Romanticisme comença a perdre vigència i a donar pas a un tipus de literatura que descobreix en la realitat la seva font. El que vol captar són els costums, hàbits i tics socials que l'avenç provocat per la industrialització està a punt de fer desaparèixer.

Tant el costumisme, com el realisme, converteixen en literatura la realitat. Però hi ha una diferència:

• Realisme: intenta fer-ne una descripció globalitzadora, objectiva.

• Costumisme: descriu una realitat quotidiana, vista sempre nostàlgicament, utilitza la subjectivitat. Aquesta nostàlgia l'aproxima més al Romanticisme. Expressen la relació del narrador/poeta amb la seva realitat.

EL QUADRE DE COSTUMS.

Els precedents de la literatura costumista són les memòries de viatges i en les cròniques. Aquest tipus de narracions es troben en èpoques molt diverses i allunyades en el temps. El costumisme s'origina a finals del segle XVIII i assoleix el seu moment de plenitud durant el segle XIX; té com a finalitat preservar de l'oblit una manera de viure pre-industrial.

És un gènere en què, a partir del quadre de costums, s'intenta la descripció d'escenes populars de l'època contemporània a l'autor. Característiques:

• Adopta una actitud nostàlgica.

• L'autor utilitza la subjectivitat.

• Apareixen personatges plans (que no evolucionen al llarg de la narració), sense profunditat psicològica i són simples estereotips caricaturescos.

• L'ús de la llengua és col·loquial.

• Pretenen fer un quadre. Estructuren un seguit de quadres i escenes per forman la novel·la costumista.

Classificació.

• Rural: presenta la vida del camp absolutament idealitzada. Està lligat al Romanticisme idealista i conservador. Autors:

• Martí Genís.

• Urbà: descriu la menestralia i la vida dels seus barris, sobretot el barceloní de la Ribera, amb una bona dosis d'ironia i de lirisme. Es tracta d'un costumisme pròpiament barceloní. Autors:

• Emili Vilanova.

• Joan Pons i Massaveu.

• Altres autors:

• Robert Robert (Barcelona).

• Gabriel Maura (Mallorca).

• Àngel Ruiz i Pablo (Menorca).

EL REALISME. LA REALITAT, MATÈRIA LITERÀRIA.

França viu un aixecament revolucionari conegut com “Revolució de juliol”, que significa el triomf de la burgesia industrial i un fort esperit antiromàntic. Al gust antic pel món subjectiu (romanticisme) s'oposa ara el gust per reflectir la realitat contemporània (realisme), tant en allò que té de bo com en el que té de dolent de manera global.

Autors:

• Francesos:

• Stendhal; “La novel·la ha de ser un mirall que passa pel camí”: El roig i el negre.

• Balzac: La comèdia humana.

• Flaubert: Madame Vobarie.

• Russos:

• Dostoievski: Crim i càstig.

• Tolstoi: Guerra i pau.

• Anglesos:

• Dickens: Oliver Twist.

• Espanyols:

• B.P. Galdós: Fortunata1 i Jacinta.

• Leopoldo Alas Clarín: La Regenta.

Característiques del realisme.

• Introducció d'escenaris i medis de l'entorn de l'autor.

• Narrador en tercera persona omniscient que permet objectivitat i impassibilitat, tot i que moltes vegades se li escapen les pròpies opinions.

• Referència a esdeveniments i costums contemporanis.

• Descripció detallada de llocs, objectes i persones.

• Reproducció franca i més o menys fidel del registre lingüístic col·loquial.

• Ús de paraules i termes tècnics presos de la vida dels negocis i de la ciència.

• Inclusió de documents, cartes i memòries par tal de donar un aire circumstancials als fets descrits.

EL REALISME EN LA LITERATURA CATALANA.

La novel·la realista catalana va aparèixer entre 1880 i 1890. A causa de la forta influència de la tradició costumista, aquesta novel·la realista apareix més lentament i més tard i les seves característiques no són iguales, sinó que sofreixen petites modificacions:

• Expliquen la realitat del moment però se lis escapa una mica el punt de vista.

• El tractament dels personatges no tenen la profunditat adequada.

• S'escapa la subjectivitat.

• El llenguatge tindria que ser el del grup social del que escriuen però no ho aconsegueixen.

EL NATURALISME. L'ENLLUERNAMENT PER LA CIÈNCIA.

Sorgeix a França més o menys al 1830. El filòsof Auguste Comte presenta un nou corrent anomenat positivisme en que pretén donar raó de tots els fenòmens naturals a partir de l'observació directa i de la seva classificació posterior. A finals del XIX aquest corrent s'aplica a tots els camps:

• Charles Darwin: estudi de l'origen de les espècies (selecció natural).

• Karl Marx: proposa la base de la política socialista.

• Claude Bernard: en medicina.

• Hypolitte Taine: al 1864 publica una història de la literatura anglesa on formula tres lleis que determinen el comportament humà; el determinisme:

• Segons la raça (herència genètica).

• Segons el medi (societat en que es viu).

• Segons el moment històric.

EL NATURALISME: ÉMILE ZOLA.

Basant-se en el positivisme de Comte i en el determinisme de Taine, Zola escriu la primera novel·la científica: Thérese Raquin. Posteriorment inicia el cicle de novel·les sobre la família Rougon-Macquart. Estudia sistemàticament els comportaments de les diferents classes socials. Analitza tots els aspectes per repugnants i sòrdids que siguin.

Publica al 1880 La novel·la experimental.

Com un científic, ha de determinar el camp d'estudi i observar. Després es tracta d'ordenar i distribuir convenientment tot el material acumulat sense aportar sensacions subjectives.

EL NATURALISME A CATALUNYA.

Josep Yxart i Joan Sardà veuen en el naturalisme la solució a l'endarreriment literari. Es declaren partidaris de Zola i l'adopten amb petites variacions; la part estètica els hi agrada (utilitzen la forma), però estan en contra de la ideologia és a dir, rebutgen el determinisme fins ha un cert punt perquè creuen amb la voluntat humana; els homes genèticament estan determinats, però al medi, la voluntat de cada individu ho pot capgirar.

El criteri de Sardà és el fet viscut; les accions novel·lesques queden justificades pel sot fet d'haver-se esdevingut en la realitat.

Yxart utilitza la teoria de la versemblança (la credibilitat); els fets literaris han de ser coherents i han de quedar justificats a través de la pròpia trama narrativa, independentment de si es tracta de fets trets de l'observació de la realitat o d'accions inventades.

NARCÍS OLLER.

Vida.

És el gran novel·lista del segle XIX. La seva primera obra va ser traduïda al francès i el fet de que Zola escrivís el pròleg va suposar un gran èxit europeu.

Va néixer el 10 d'agost de 1846 a Valls. El seu pare va morir quant tenia dos anys i el seu oncle va passar a ser el seu tutor legal. L'interès per la literatura a Oller va ser a causa de la gran biblioteca del seu oncle on va llegir grans autor i influenciat per el seu cosí Yxart.

Era un gran idealista. Va estudiar dret a Barcelona. Va ser partidari de Prim durant la revolució de “La Gloriosa” al 1868 és a dir, era liberal moderat i catalanista conservador.

Es va treure una plaça de procurador al jutjat i quan va tenir la vida aclarida (casat, casa pròpia, etc.) va ser quan es va dedicar a escriure. Va començar escrivint novel·les en castellà però gràcies als Jocs Florals va començar a escriure en català.

Obra.

Primera etapa d'aprenentatge (1872-1883):

• La Papallona (1882): Lluís amb el sobrenom de papallona de classe mitjana sedueix a Toneta, una noia òrfena pobra i innocent. La novel·la es divideix en dues parts; la primera explica les relacions amoroses entre Toneta i Lluís. En la segona part, Lluís abandona a Toneta embarassada i aquesta no suporta el ser mare fadrina i cau malalta. Al final, Lluís es penedeix i es casa amb Toneta abans de que aquesta es morir.

No és la seva millor obra però és la que li dona prestigi gr+acies al pròleg de Zolà.

Segona etapa realista o naturalista (1884-1899):

• L'Escanyapobres (“Estudi d'una passió”) (1884): tracta de l'avarícia no com a pecat, sinó que la considera un funcionament econòmic aberrant en el marc de la dinàmica capitalista. Al poble on es situa l'acció es vol fer arribar el ferrocarril que és un símbol de modernitat però Oleguer es nega perquè ell maneja tot els diners del poble i el ferrocarril suposa l'arribada de la borsa.

• Vilaniu (1885): el tema principal és un una mentida, una acusació falsa. És un poble on hi viuen dues famílies de cacics; Galceran i Rodon. Es descriu perfectament la panoràmica de l'àmbit moral i social de l'època i com vivia la gent. Rodon fa circular que la dona de Galceran, Isabel s'entén amb un advocat. Aquesta falsa acusació fa que davalli el prestigi i el poder de Galceran. Al final, el dos suposat amants, Isabel i Albert, no poden suportar la pressió i es suïciden.

• La Febre d'Or (1892): és la seva millor novel·la. Explica la història de la família de Gil Foix. Està escrita en dues parts, La pujada i L'estimbada descompensades entre si (la composició de la segona s'accelerà perquè l'obra d'Oller es publiqués abans que la de Zola, que tractava el mateix tema).

Gil Foix d'origen humil inverteix en la borsa i comença a fer-se ric i incorpora part de la seva família quedant-se al marge la seva dona i un germà pintor. El fracàs personal de Gil Foix es veu amb el seu retorn de manera simbòlica als seus orígens com a fuster. Però el que importa en la novel·la són les conseqüències de la seva tasca. Explica el fracàs de Foix mitjançant la teoria evolucionista de la lluita per l'existència i la selecció natural. Equipara la febre d'or a qualsevol revolució històrica.

• La bogeria (1899): està inspirada en un fet real d'un client seu que el van tancar a un manicomi. Hi apareix Armengol que és l'advocat i representa l'actitud superficial de la societat, Giberga que és el metge que representa a Zola, Daniel que és el malalt i el narrador que actua com a “jo” que representa el propi Oller.

Aquesta novel·la és una crítica al naturalisme de Zola. Giberga afirma que Daniel és boig per raons determinades

Tercera etapa. L'inici d'una nova etapa (1900):

• Pilar Prim (1906): adopta unes tècniques narratives que suposen un cert trencament amb el naturalisme.

Tracta la història d'un fet real en que una dona jove, lligada al testament del seu marit (si es torna a casar perd tota la fortuna) s'enamora d'un advocat. A partir d'aquí comença el dilema moral que sa li presenta a Pilar amb una elecció o una altra.