T-1

CAP, TRONC I EXTREMITATS:

El cap conté a l'encèfal que ocupa més de la meitat del seu volum i alguns òrgans dels sentits, que estan totalment o parcialment protegits pels ossos del crani.

El tronc és una cavitat dividida en dues meitats per un múscul prim anomenat diafragma. La part superior és el tòrax, i conté el cor i els pulmons. I la inferior és l'abdomen, que conté els principals òrgans relacionats amb la digestió, l'excreció i la reproducció.

• El cor fa bombar la sang.

• Als pulmons fa l'intercanvi de gasos respiratoris.

• L'estómac s'encarrega de digerir els aliments.

• Els ossos fan possible la protecció, el sosteniment i el moviment.

• La bufeta urinària emmagatzema l'orina.

L'estudi del cos humà es divideix en dos camps principals:

• L'anatomia, estudia els òrgans que formen el cos.

• La fisiologia, estudia ,que passa i com passa, el cos.

TAULA de la pag. 8

SISTEMES I APARELLS DEL COS HUMÀ:

TAULA de la pag. 10

DIBUIX de la pag. 10 i 11

LES CÈL·LULES DEL COS HUMÀ

Els òrgans dels essers vius estan formats per cèl·lules (cos humà 30 bilions). Per observar les cèl·lules necessitem un microscopi.

A les cèl·lules distingim: membrana, citoplasma i nucli.

• La membrana es la coberta externa

• El citoplasma es el contingut intern, trobem orgànuls, mitocondris, ribosomes i lisosomes.

• El nucli és un estructura gran mes o menys esfèrica que acostuma a trobar-se a la zona centre del citoplasma, i conté els cromosomes.

DIBUIX I TAULA de la pag. 12

LA CÈL·LULA, UNA UNITAT

La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius.

TAULA de la pag. 13

Cèl·lules olfactives- de la cavitat nasal.

Cèl·lules nervioses sensitives- envien missatges a l'encèfal.

Cèl·lules nervioses motores- envien una ordre.

Cèl·lules glandulars- fabriquen saliva.

Les cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius.

En el cos humà hi ha moltes cèl·lules semblants a les de la mucosa de la boca. Són les cèl·lules que recobreixen els conductes interns i les cavitats del cos. S'anomenen cèl·lules epitelials i fan la mateixa funció que les rajoles que es posen a les parets.

Les cèl·lules musculars són capaces de contraure's i estendre's. Algunes ho fan per forma voluntària, altres són controlades pel nostre encèfal sense que en siguem conscients, com els músculs que hi ha a les vanes i als budells.

Els teixits es combinen per formar òrgans.

DIBUIX de la pag. 14

LA DIVISIÓ DE LES CÈL·LULES

Tots provenim d'una sola cèl·lula. El zigot és el precursor de totes les cèl·lules del cos, evidentment, aquesta cèl·lula ha hagut de dividir-se. Una de les propietats que tenen aquestes cèl·lules, no només el zigot,és la capacitat de dividir-se. EL nucli conté la informació necessària per a la vida cel·lular i dona les ordres pertinents per fer les activitats cel·lulars. Quan una cèl·lula es divideix apareixen cèl·lules filles i aquestes cèl·lules filles hereten informació de la cèl·lula mare. Aquesta informació rep el nom d'informació genètica i es troba en uns orgànuls anomenats cromosomes. Els cromosomes només són visibles quan la cèl·lula està en procés de divisió.

DIBUIX de la pag. 15

Cada una de les cèl·lules del cos humà té 46 cromosomes. Les cèl·lules sexuals (espermatozoides i òvuls) només tenen 23 cromosomes, ja que l'espermatozoide (amb 23 cromosomes) i l'òvul (amb 23 també) s'ajunten i formen 46 cromosomes (23+23=46). Quan una cèl·lula mare està a punt de dividir-se, ha de duplicar el nombre de cromosomes, per tant uns breus instants tindrà 92 cromosomes, una meitat d'aquets cromosomes anirà a parar a l'altra cèl·lula filla.

T-10

LA MADURACIÓ SEXUAL

La pubertat és el període que ve després de la infància, i s'inicia el procés de maduració corporal i sexual. Aquets canvis venen determinats per les hormones. Les noies maduren abans després del punt de vista sexual, que els nois.

Noies: pèl, l'alçada, malucs, pits, la vulva, la pell es torna greixosa i axis apareix l'acne i la menstruació.

Nois: pèl, la veu, l'alçada, la musculatura augmenta i les espatlles s'eixamplen, el penis, la pell es torna greixosa i axis apareix l'acne, s'adquireix la capacitat d'ejecular.

Aquets canvis s'anomenen caràcters sexuals secundaris. Però, durant la pubertat també i a canvis psicològics i afectius.

LES HORMONES SEXUALS

Les hormones són substàncies químiques secretades per les glàndules endocrines. Així per exemple, l'hormona del creixement (GH) és secretada per una glàndula situada a la base de l'encèfal anomenada hipòfisi.

Les hormones sexuals femenines més importants són els estrògens i la progesterona. Els estrògens se secreten en els ovaris i fan possible el cicles menstrual de la dona. La progesterona també es fabrica en els ovaris i prepara l'aparell reproductor femení per a una possible gestació.

Les hormones sexuals masculina més coneguda és la testosterona, que se sintetitza principal en els testicles.

L'APARELL GENITAL MASCULÍ

• El penis el seu extrem és més ample i rep el nom de gland. Té una estructura interna plena de cavitats, comparable als porus d'una esponja.

• El prepuci és una pell que cobreix el gland.

• El meat uretral és un petit orifici pel qual surt tant l'orina com el semen.

• Els testicles són les glàndules sexuals masculines. S'hi formen els espermatozoides i s'hi produeix la testosterona.

• L'escrot és una bossa de pell rugosa, prima i sensible que cobreix el testicle.

COM ÉS PER DINSI COM FUNCIONA?

Els testicles estan formats per una xarxa de tubs molt petits, anomenats tubs seminífers, on es fabriquen espermatozoides.

La pròstata produeix un líquid que facilita la mobilitat dels espermatozoides i alhora el protegeix i aliments.

DIBUIX de la pag. 87

La resposta sexual masculina consisteix inicialment en l'erecció. L'ejaculació és l'expulsió del semen a través de la uretra. Simultàniament a l'ejaculació sol produir-se l'orgasme.