PRIMERA ETAPA: ETAPA EXTERNA. TREBALL SOBRE EL CONTEXT

El fragment que comentaré pertany al llibre Contraban i altres narracions i dintre d'aquest, a la narració Contraban de Josep Pla.

Josep Pla i Casadevall, fill d'una família de petits propietaris rurals, va néixer a Palafrugell (Baix Empordà) el 1897.

L'any 1907 ingressà al col·legi dels germans maristes de Girona, on va estudiar el batxillerat com a intern. Aquesta etapa és narrada a Girona, un llibre de records.

L'any 1913 Pla va arribar a Barcelona, on inicià la carrera de Medicina i després la de Dret, sense massa entusiasme. Per tirar endavant va donar lliçons particulars i es féu oficial de secretaria de la Societat Esportiva Pompeia.

Es va fer soci de l'Ateneu Barcelonès, un lloc on tenia una biblioteca important i un bon lloc per treballar.

Va conèixer personatges de l'època i va formar part de la tertúlia del doctor Borralleras, on hi havien intel·lectuals com: Eugeni d'Ors, Josep Maria de Sagarra, Pere Rahola...

La formació intel·lectual de Pla comença amb la lectura, sobretot modernista i naturalista (Ruyra i Maragall), però Pla, sobretot és un home de cultura francesa (Stendhal, Voltaire, Montaigne...)

Per aquells anys comença la seva activitat com a periodista professional a Las Noticias, La Publicidad, Revista de Girona i La Veu de Catalunya.

A partir del 1919 fins al 1930 inicia una llarga etapa d'estades a l'estranger. Fou corresponsal de premsa a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, la URSS i Madrid.

En aquell temps va escriure biografies, narració pura, llibres de viatges...

Coses vistes (1925) és el descobriment de Pla per part de la crítica i del públic. Altres obres de l'etapa: Rússia (1925), Vida de Manolo (1928), Viatge a Catalunya ( 1934)...

Periodista polític, Pla va anar a favor de la Lliga i Cambó i mostrà en els seus articles una actitud conservadora envers la República. Fou diputat provincial de Girona.

El 1936 fuig de Palafrugell en sentir-se insegur, se'n va a Roma.

Participà a la tertúlia del Cafè Greco, després anà a França i retornà a Catalunya el 1939. Va participar a La Vanguardia però aviat va deixar la ciutat i va tornar a viure al vell mas dels seus a Llofriu. A partir d'aquí no es va moure de l'Empordà i va ser com “un retorn als orígens”.

Aquesta darrera etapa és la més productiva:

Historia de la Segunda República Española (1940-41), Cadaqués (1947), El carrer estret (1951) va ser premi Joanot Martorell, Les hores (1953), L'Empordanet (1954)...

El 1966 es fa la recopilació definitiva de la seva obra en L'Obra Completa on s'inclou El quadern gris que el consagrarà com el més gran prosista de la nostra literatura contemporània.

El Pla madur s'havia reconegut en el personatge jove, en l'antiheroi literari producte de la Primera Guerra Mundial. Si bé l'escepticisme en el gènere humà l'allunyava de la literatura intimista, en canvi la sensibilitat pel paisatge i pels canvis socials el consagraven com un memorialista dels personatges del nostre país i com un dels millors paisatgistes. Pla lamenta l'esfondrament del món rural i no sap adaptar-se a l'era industrial. Josep Pla va morir i va ser enterrat a Llofriu la matinada del 23 d'abril de 1981. 1

L'obra no pertany a cap corrent estètic ja que el seu estil combina els girs populars, la simplicitat expressiva i la creativitat en les metàfores i les comparacions. El resultat ha contribuït a la normalització del català literari, superant els estils modernista i noucentista i creant una escriptura creativa i, alhora, propera a la parla quotidiana, que ha facilitat la continuïtat després del període de repressió cultural franquista.

El temps en que escriu la seva obra és en temps de la dictadura franquista. L'aixecament del general Franco contra la República va alterar completament l'escenari polític. Josep Pla, com molts homes de la Lliga, va haver d'exiliar-se de la Catalunya republicana davant l'amenaça d'alguns escamots anarquistes.

El text és una narració i el subgènere la descripció. El text es presentat com una narració i com diàleg. El punt de vista és intern. El to utilitzat és ponderat, degut potser al caràcter conservador de Pla.

Està escrit en prosa.

L'anècdota del poema és la bellesa en si , tant paisatgística, com femenina.

SEGONA ETAPA : ETAPA INTERNA. TREBALL SOBRE EL TEXT

· PLA DEL CONTINGUT

El tema principal és la bellesa, tant humana com natural. El protagonista explica els seu ideal de bellesa de dona i de paisatge. El subtema seria la descripció que fa de les dos.

El protagonista pren un cafè mentre observa el paisatge i quan va a la font a veure aigua, es troba amb una noia que la denomina com la “ Venus”. Queda enamorat tant de la bellesa del paisatge com la de la noia.

La noia de la font és descrita pel protagonista amb passió i admiració, exaltant la seva bellesa. La noia és rossa, riallera, ben fornida i amb una preciosa esquena. És jove i espontània a jutjar per la resposta que li dóna al protagonista: - Jo no tinc mai fred! ( línia 16)

El temps narratiu és el passat, el pretèrit perfet d'indicatiu. L'acció transcorre en poc temps, des de que es veu el cafè fins que es troba amb la noia passa com un quart d'hora, els esdeveniments segueixen un ordre real i lògic.

L'ambient en el que transcorre l'acció és el golf de la Selva, amb muntanyes de formes bovines, vinyes magnífiques...

Al ser el narrador intern, et dóna més proximitat, ja que sembla que t'expliqui la història de tu a tu. L'autor ens diu les seves preferències pel que fa als paisatges i a les dones. Per la manera d'expressar-se l'autor sent una gran estimació per aquesta terra que descriu.

2

El fragment es podria dividir en tres parts:

· Plantejament : Va des de la línia 1 fins la 3. És el plantejament ja que és on ens situa dintre de temps i lloc.

· Nus: A partir de la línia 3 fins la 23. És on se'ns descriu tant el paisatge com la noia, i també on hi ha el petit diàleg entre els dos. És el desenvolupament de la història.

· Desenllaç: Des de la línia 23 fins a la 25. És on el protagonista ens diu el que pensa, idealitza la dona que ha vist i arriba a la conclusió que : en el flanc de la figura, hi palpitava tota la cultura antiga (línies 24 i 25).

· PLA DE L' EXPRESSIÓ

Fonètica:

· Hi ha una abundant aparició de sufixos : admirable-ment, , magnífic- a, sardin- als...

· També prefixes: Em- plenà, re- colzat, super -posats...

El que més abunda són els adjectius: esbocinada, fosc, rogenca, dolces , llarges... i també els noms : barques, cafè, muntanyes...

Això fa veure que és un text molt descriptiu, a més de la presència d'alguns verbs.

El lèxic és bastant entenedor, encara que hi han algunes paraules força cultes:

• Licorella : Rosa pissarenca

• Turgència: Elevat, tibant, que s'infla.

També hi ha presència de mots que pertanyen al món i a la vida del mar:

• Sardinals: Art de deriva emprat en la pesca de sardines i altres peixos de mida semblant.

• Flancs: En el text, qualsevol de les dues parts laterals d'un cos, considerada de cara, però en els vaixells costat d'un d'aquests. Aquí es veu l'estimació per igual que li ha agafat tant a la noia com en el vaixell, en fer servir una paraula que denomina el mateix, però en dos coses diferents.

Pla no fa servir moltes vegades la mateixa paraula, cosa que li dóna al text una riquesa lèxica més gran. Per dir la noia, no utilitza tota l'estona aquesta paraula, la substitueix per Venus, que li dóna un cert aire literari a la descripció de la noia, ja que ara no és simplement una noia maca, és la Venus.

Hi han recursos retòrics:

• Al·literació de s des de la línia 4 a la 6 : esbocinada, dolces, llargues...

Morfologia

Les frases utilitzades s'organitzen com oracions simples (la majoria).

Hi ha presència de bastants modalitats de les oracions:

• Enunciatives (línia 1, per exemple), ja que informa sobre un fet. D'aquestes n'hi han més d'afirmatives que de negatives, i és la modalitat més abundant del text.

• Interrogatives: (línia 15), en aquest cas és una interrogativa parcial.

• Exclamatives: (línia 16 i 23)

Les categories morfològiques no apareixen gaire, però n'hi han:

• Asíndeton: d'una força jove, lluminosa, magnífica (línia 19)

• Enumeració : la seva roba era sumària i minsa. (línia 14)

• Epítet: llicorella esbocinada (línia 4)

Hi han alguns mots que són clau com els de :

Venus: per denominar la noia.

Corbes: és el que primer li crida l'atenció de la noia i el que més li agrada.

Vinyes: típic del mediterrani, quasi un símbol.

Flanc: Li desperta l'admiració i la imaginació al protagonista.

Hi han algunes figures depenent dels significats com ara:

• Metàfora: Noia- Venus, el flanc de la figura - tota la cultura antiga.

• Hi ha un toc d'ironia en el diàleg, ja que els dos parlen amb doble sentit.

TERCERA ETAPA: ETAPA REINTEGRADORA

El text està dividit com en dues descripcions: la del paisatge i la de la noia. Pel protagonista les dos coses són boniques de veure hi troba semblances, com per exemple les corbes de la muntanya i les de la noia :

Muntanyes: muntanyes de formes bovines, inflors de formes dolces i llargues (línies 5 i 6).

Noia: noia de disset anys, de formes plenes i tibants, d'una turgència de corbes esplèndida (línies 12 i 13).

Per expressar-se Pla fa servir nombrosos adjectius per descriure tots els detalls, tant de les muntanyes, com de la Venus, i perquè no quedi res sense dir. S'expressa de manera clara, descrivint molt, cosa que de vegades fa que t'oblidis del que estava fent el personatge abans de la descripció, encara que Pla et recorda més tard el que estava fent, com per exemple quan s'està afaitant i descriu el paisatge i quan acaba ens diu que ha acabat l'operació de l'afaitat.

El to utilitzat és el descriptiu.

El text no reflexa molt la seva època però hi han aspectes que determinen en quina època està:

Per exemple ens diu que apareixen llicorelles, que són roses, per tant, l'època de l'any és abril- maig.

La noia porta un càntir, per anar a buscar l'aigua a la font, per tant, no hi havia aigua corrent, o sigui es podria situar entre els anys 20 i 30. 4

QUARTA ETAPA: CONCLUSIÓ

Contraban és una narració que m'ha costat llegir, igual perquè no estic acostumada a llegir narracions tant descriptives, sinó més aviat narracions on succeeixen moltes accions, on no es paren tant a descriure-ho tot, sinó que es fixen més en els fets. Tot i això, trobo que Pla dóna molta importància a les paraules, i per això no se'n deixa ni una a la hora de narrar. Trobo que té molta habilitat a l'hora de descriure, tant a persones com a paisatges, encara que pel meu gust, descriu massa, i , a vegades, és més bonic que et deixin imaginar les coses a partir d'uns punts bàsics que no pas que et detallin cada petit detall d'allò. El fragment em produeix primer una sensació de quotidianitat, quan es pren el cafè mira el paisatge... però a partir de que troba la noia , sembla que al protagonista li alegri el dia, que li trenqui aquesta monotonia.

El fragment té una extensió curta, però tot i així narra tota una història. En el text es nota que a Pla li agradava el camp i la natura, es veu el seu lligam amb el camp, amb el món rural: terra de vinyes admirablement cultivades sobre els plans superposats de les parets seques ( línies 7 i 8).