Per què i quan feim regals per Nadal

El Nadal és una època en què regalem i gastem molt.

Regalem per veure els nostres éssers més estimats feliços de

tenir el que desitjaven, però a vegades feim regals a gent tant

sols per quedar bé. Però no tots els dies del Nadal podem fer

regals; aquests són els dies en què es fan, el per què i el com:

El Caga tió

Aquesta festa, que es celebra el 24 de desembre i que

molts mallorquins han inclòs dins el seu Nadal, no és pròpia

només de Catalunya, com creu molta gent, sinó que està estesa

per tot el món amb altres noms (Olentzero-emborra a Euskadi,

Troncada, Tizón o Tizón de Navidad a Aragó, Lou Cacho-fio o

Cacho-fio a Provença, Kef Nedelek a Bretanya, Chouque a la

Normandia, Nadau Tidún a la Vall d'Aran...)

El dia de Santa Llúcia es tria un tió no molt gros, que

s'abrigarà i engreixarà fins el dia 24, en el que un nin li pegarà

amb una branca tot cantant una cançó. Llavors tothom

s'amagarà fins que el Caga tió esclati i en surtin torrons,

caramels...

La cançó que el nin canta mentres pega amb una branca al

Caga tió varia segons cada contrada. A ca meva, la que

cantàvem deia així:

Caga tió,

caga torró;

torró de Nadal,

si no en tens més

caga doblers,

i si no en tens prou

caga un ou.

El Pare Noël

El dia 25 de desembre ens visita aquest personatge que

hem importat dels països del nord d'Europa per dur-nos regals.

És un home vell i panxarrut, amb una llarga barba blanca, que

va vestit de vermell, i que ens sol deixar els seus presents davall

l'arbre de Nadal (una altra importació cultural dels països del

nord). És especialment pràctic perquè ens duu els regals quan

comencen les festes nadalenques, i així els nins poden jugar més

amb les juguetes que si les hi duen els Reis el dia abans de

començar les classes.

Els Reis

La festa dels Reis es pot dividir en dos dies : la cavalcada i

la Diada.

5 de gener, cavalcada de reis: El vespre d'aquest

dia els Reis arriben a cada poble i a cada ciutat sobre els seus

camells (en absència d'aquests es poden fer servir cavalls o ases)

i són acompanyats durant tot el seu recorregut per la gent

d'aquell lloc i/o carrosses. Mentres passa la comitiva, els nins

aprofiten per a donar la seva carta als Reis o als seus patges.

Cada nin té el seu Rei preferit (en Melcior o "Rei Blanc", en

Gaspar o "Rei Moreno" i en Baltasar o "Rei Negre"). Aquesta

carta és plena de les il·lusions de cada nin, amb llistes de

juguetes i regals, amb petites confessions de malifetes i

dolenteries, així com promeses de que seran bons al·lots.

Aquell vespre se sol deixar una mica de menjar tant per

als Reis i tot el seu seguici com també pels animals.

6 de gener, Diada de Reis.

Aquest és el dia dels nins per excel·lència, que s´aixequen

ben prest, despertant a tothom amb crits d´alegria i sorpresa al

descobrir els regals que els tan esperats i estimats Reis els

han deixat prop del betlem. I entusiasmats es posen a jugar

amb les noves joguines.

Però no a tots els pobles es fa d´aquesta manera, al meu

(Deià), que és petit i ho permet, són els nins els que van a cercar

les juguetes a l´esglèsia el mateix vespre de la cavalcada, on els

Reis els esperen per fer l´entrega en mà dels regals.

Després, a l´hora de dinar es reuneix la famíla per fer la

darrera gran menjada del Nadal. Per postres hi ha el típic tortell

de Reis, que amaga una figureta, que qui té la sort de trobar serà

coronat Rei, i una fava, que qui té la mala sort de treure haurà

de pagar el tortell.

COMENTARI.

Tot aquest escrit reflexa el Nadal d´una part de les

persones, el meu Nadal, però no tots els Nadals són així. Molts

no poden fer regals perquè no tenen doblers, altres no poden fer

dinars familiars perquè estan sols, altres passen el Nadal a

l´hospital...Tan sols volia xerrar una mica d´aquets altres

Nadals, dels quals ben sovint ens oblidam i en els quals pot ser

hi hauríem de pensar un poc més. Pareix però que no encaixen

bé enmig de tants regals, tant menjar, tanta família i tanta

felicitat. En fi, BON NADAL.