Inflamació de la conjuntiva tarsal i bulbar. La conjuntiva és la capa mucosa més externa de l´ull que cobreix la zona visible del globus ocular i la part interna de les parpelles.

L´estudia l´oftalmologia.

Malaltia que es distribueix per tot el món, i afecta a totes les edats i estrats socials de ambdos sexes.

La queratoconjuntivitis primaveral afecta més a homes que a dones i més a nens i joves.

Podem classificar les conjuntivitis en base a les diferents causes que la provoquen:

• Conjuntivitis al.lèrgica: és aquella deguda a fenòmens d´hipersensibilitat immediata.

! Rinoconjuntivitis al.lèrgica:pot ser de tipus estacional, com la causada per pol.lens, o perenne com la causada per àcars de la pols o epitelis d'animals.

! Queratoconjuntivitis primaveral:no s´ha trobat un al.lergen que es pugui atribuir a la malaltia.

! Queratoconjuntivitis atópica:es desencadena de forma immediata amb el contacte amb al.lergens transportats per aire, picades de insectes o al.lergens alimentaris.

! Conjuntivitis papil.lar gegant: es troba entre les de tipus al.lèrgic i les de tipus mecànic ja que és causada per lents de contacte (normalment dures) o pròtesi oculars.

• Conjuntivitis infecciosa: és la deguda a l´arribada de gèrmens patògens, virus, bacteris o en cas estrany fongs.

! Viríca:Adenovirus, causants de la queratoconjuntivitis epidémica i febre faringoconjuntival, i enterovirus.

! Bacteriana: els més freqüents són Staphylococcus aureus, Streptococus pneumoniae, Neisseria gonorrhoeae i Haemophylus influenzae .

! Chlamydia trachomatis: causal d´un tipus de conjuntivitis anomenada tracoma (serotips A, B, Ba, C) i de la conjuntivitis de inclusió (serotips D a K).

Si una persona contrau una conjuntivitis infecciosa és molt probable que la causa provingui del contacte dels ulls amb les mans contaminades, aigües de piscines, mocadors, algunes tovalloles contaminades o el canal de part d´una dona.

La modificació anatòmica més visible de la conjuntivitis és l´ull vermell, també es poden observar les parpelles inflades, amb hiperpigmentació i dermatitis secundàries com a conseqüència del pruït produït pels al.lèrgens.

Les papil.les de la conjuntiva tarsal tenen un aspecte envellutat, la conjuntival bulbar és translúcida i engruixida.

Els vasos sanguinis de la conjuntiva poden dilatar-se (hiperemia) o poden sangrar (hemorragia subconjuntival).

Símptomes: els símptomes són inespecífics, el pruït és l´únic simptoma guia de la conjuntivitis al-lèrgica.

Altres símptomes són la sensació de cos estrany, la fotofobia, el llagrimeig, la irritació i el inflament de l'ull.

Els pacients presenten símptomes associats com rinorrea aquosa.

Signes: els signes de la inflamació de la conjuntiva són:

-Tipus de secreció: és un exudat que s´ha filtrat a través de l'epiteli conjuntival des dels vasos sanguinis dilatats.

-Aspecte conjuntival: a la conjuntiva poden donar-se:

hemorràgies conjuntivals,

reaccions fol.liculars, es formen per la hiperplasia del teixit limfoide dins de l'estroma. S'associen amb vascularització accesoria i solen ser més provinents a la conjuntiva de fons de sac o fornix. Apareixen com a lessions elevades que recorden a grànuls d'arròs.

Edema de la conjuntiva bulbar produeix un engruiximent conjuntival traslúcid i blavenc. L'edema intens amb elevació de la conjuntiva que pot inclús prolapsar s'anomena quemosi. L'edema de la conjuntiva tarsal origina diminutes projecciones (papil.les) que són les que donen l´aspecte envellutat.

Reaccions papil.lars, les papil.les estan compostes de epiteli conjuntival hiperplàsic en forma de nombrosos plecs i projeccions, amb vasos centrals i un infiltrat difós de cèl.lules inflamatories cròniques, que inclouent limfòcits, cèl.lules plasmàtiques i eosinòfils.

-Presencia de menbranes: poden formar-se pseudomenbranes que consten de l'exudat coagulat adherit a l'epiteli conjuntival inflamat, o menbranes veritables que es formen quan l'exudat inflamatori atravesa les capes de l'epiteli conjuntival.

-Presencia de limfadenopatia: el drenatge limfàtic de la conjuntiva es realitza cap als glanglis preauriculars i submandibulars que corresponen al drenatge de les parpelles.

Estan indicades en els següents casos:

Conjuntivitis purulenta greu

Conjuntivitis fol.licular

Inflamació atòpica

Conjuntivitis neonatal

Les proves realitzades són:

Altres transtorns que afecten a la visió i que es presenten com a “ull vermell” poden associar-se superficialment a una conjuntivitis. A la taula 1.2 es destaquen punts diferencials.

Taula 1.2

Per millorar les molèsties es poden administrar analgèsics o compreses fredes o tibies. El tractament mèdic per la conjuntivitis consisteix en la preinscripció d´unes gotes, pomada o gel antibiòtic. Normalment el tractament dura una semana i les gotes s´han de posar freqüentment (4-6 vegades al dia) i la pomada o gel 2-3 cops en 24 hores.

A la majoria de casos la conjuntivitis es curarà sola, però és indicat el tractament per reduir-ne la durada i evitar contagis.

Al.lèrgica:

S'ha d'evitar l'exposició amb l'al.lergen i en ocasions pot ser útil la desensibilització. S'efectua incrementant gradualment les dosis d'un extracte de l'al.lergen administrat per via subcutania. Les dosis s'incrementen semanal o bisemanalment, en un 75% o menys fins arribar a la màxima concentració tolerada.

En casos lleus s´utilitza la combinació antihistamínic/ vasoconstrictor per alleugerir els símptomes. Si això no proporciona suficient alleujament, pot recurrir-se al tractament tòpic amb antihistamínics, AINE o inhibidors dels mastòcits. En casos recalcitrants poden utilitzar-se corticoides tòpics.

Els vasoconstrictors tòpics no s'han d'usar en pacients amb glaucoma d'angle estret i s'han d'utilitzar amb control a pacients amb hipertensió, transtorns cardiacs o hiperglucemia.

Bacteriana:

Durant els estadis primaris de la infecció és necessari efectuar rentats freqüents per extreure l´exudat purulent de les parpelles i dels sacs conjuntivals amb aigua bullida tibia, sèrum fisiològic estèril o un líquid adequat de la farmàcia.

El tractament antimicrobià tòpic es fa amb antibiòtics d'ampli espectre en forma de gotes o cremes oftàlmiques. Es pot complementar amb antibiòtics per via parenteral.

En el cas de infecció per N.gonorrhoeae s'utilitza penicilina.

Vírica:

Només tracta d´alleugerir els símptomes amb corticoides i vasoconstrictors locals.

L´ús de corticoides ha de ser controlar per l´oftalmòleg ja que un ús prolongat pot causar glaucoma o cataractes.

Inclusió:

Tractament tòpic amb pomada i sistèmic amb tetraciclina.

Tracoma:

El tractament es realitza amb una dosis de azitromicina, la mesura preventiva més important és la higiene personal acurada.

El període de incubació de la conjuntivitis bacteriana és de pocs dies. En els casos vírics,tracoma i de inclusió la incubació pot durar fins a semanes.

La vírica, dura una setmana en els casos lleus, i fins a tres setmanes, en els casos més intensos. La bacteriana, persisteix fins a tres setmanes sense tractament i 1-2 dies amb tractament.

La al.lègica és recivivant i estacional, els símptomes més agosarats apareixen a la primavera, al final de l' estiu i en començar la tardor.

Enciclopèdia de medicina i salut: Josep del Hoyo i Calduch.

Barcelona Enciclopèdia Catalana 1989-1991

Enfermedades infecciosas principios y práctica Mandell, Douglas y Bennett 4a ed.

Buenos Aires Madrid [etc.] Médica Panamericana cop. 1997

Oftalmología clínica / Jack J. Kanski 3a ed.

Barcelona [etc.] Mosby/Doyma Libros cop. 1996

Terapéutica oftalmológica [editors:] Frederick T. Fraunfelder..., F. Hampton Roy...

Buenos Aires [etc.] Médica Panamericana cop. 1983

Conjuntivitis M. Sánchez Salorio

Barcelona Edika-Med DL 1992

WEBS:

Portal de información médica. www.abcmedicus.com

Manual Merck 10ª edición: www.msd.es/publicaciones/mmerck

Diccionario oftalmológico: www.oftalmored.com/diccionario