CONFLICTES SEXUALS:

• Ideologies:

• La ideologia sexual juga un paper important en la experiència sexual, per això les definicions i valoracions de les diferents conductes sexuals causen lluites amargues i interminables.

• Hi ha diferents ideologies, la majoria contradictòries les unes amb les altres, i en conseqüència les definicions que cada una d'elles extreu de les diferents conductes són igualment contradictòries

- Periodicament es creen batalles entre els principals productors de ideologia sexual i els grups als quals se'ls classifica i distorciona la experiència.

Es a dir, la esglèsia, la familia, els medis de comunicació, els psiquiatres distorcionen i classifiquen a tot aquell individu o col.lectiu que posa en perill l'ideologia que creen els primers, que surten d'aquest estigma.

• Regulació legal: la política i el sexe:

• La regulació legal de la conducta sexual és un altre camp de batalla: En el libre de Spooner, “Los vicios no son crímenes” arguemtaba que el govern ha de protegir als ciutadans contra el crim, però que era estúpid legislar contra el vici. Questiona la vericitat de que el vici condueix al crim i per tant s'ha d'evitar.

• Per desgràcia la llutia legal sobre les lleis sexuals continuarà fins que no es garantitzin les llibertats bàsiques d'accio i expressió sexual, fet que comporta el refús de tota llei sobre sexe.

• Conflicte territorial:

• A part de les dues anteriors, trobem també el que ella ens anomena “Guerres terriorials i de fronteres”.

• La sexualitat disident està més controlada als pobles i zones rurals que al les cituats i metropolis. Consequentment, la ciutat atrau joves pervertits.

• Es creen comunitats per part de minories eròtiques que xoquen amb les forces enfrentades a aquesta creació apareixent batalles sobre la naturalesa i les fronteres de les zones sexuals.

• Els emigrants es troben amb pocs recursos i per tan amb l'obligació de viure en zones de renta baixa, sovint en barris problemàtics de les ciutats, fet que els medis de comunicació aprofiten per retretar-los com a grups de delinqüents, pobresa, ambients psicópates i desagradables.

- Els emigrans nous han d'estar molt motivats com per resistir a la publicitat desaltentadora i tirar endavant el seu propòsit d'emigrar.

- La dificultat també depen del nivell econòmic de l'emigrant.

- Tot intent de acostar-se a la realitat per part de medis més reals es veu capat per la censura i es donen batalles ideològiques continues sobre quines representacions de comunitats sexuals aniràn als medis de comunicació més importants.

• Es suprimeix també el com trobar i com viure en els mons sexuals marginals. Actualment, grups com Mayoria Moral intenten tancar la possiblitat de trànsit bidireccional cap a aquestes comunitats sexuals.

• En les ciutats l'esglesia o altres forces anti-vici pressionen constanment per tal de limitar, reduir o expulsar aquestes arees de la ciutat.

• El món gay i la prosperitat actual:

L'espectacular èxit aconseguit pels empresaris gays en la creaciò d'una economia gay en els últims quinze anys no tè precedents, i ha modificat la qualitat de vida dins d'aquesta població.

• Però aquesta expanció i prosperitat ha afectat a tots els submons eròtics territorials, fins arribar a l'extrem que el benestar de la comunitat gay a San Francisco s'ha convertit en un assumpte de política urbana: les grans construccions i inversions estàn escombrant totes les arees de prostitució, pornografia i bars leather.

• Aleshores trobem el conflicte sexual amb consequencies més greus: El que Jeffrey Weeks anomena “Pànic Moral”: S'alimenten d'una estructura discursiva pre-existent, que inventa víctimes per poder justificar el tractament dels “vicis” com a crims. La homosexualitat o altres conductes es mostren com amenaces a la salut i a la seguretat, a la familia, a la seguretat i salut nacional i a la civilització mateix. I si es demostra que una activitat no pot ser prohibida perque no causa cap dany, es justifica la prohibició com que porta a algo molt pitjor.

• Ens parla de dos grans Panics Morals potencials i actuals:

-Els atacs al sadomasoquisme per part d'un moviment feminista.

- L'ús de la dreta sobre el SIDA per iniciar una virulent homofobia.

• sadomasoquisme: Es diu que la pornografia porta a la pornografia sadomasoquista, i que aquesta porta a la violació. Trobant la revitalització de que la gent normal no comet crims sexuals, sinó que ho fan els pervertits.

• Quant hi ha cap evidencia de que qui llegeix revistes porno cometi un nombre de crims sexuals desmesurats.

• Implicitant que si s'elimina el sadomasoquisme i la pornografia s'aconseguirà un mon segur per a les dones.

• L'ultim resultat d'un P,M, com aquest seria l'assalt legalitzat a una comunitat inofensiva de prevertits. Dubtosa eficacia en la reduccio de la violencia contra les dones.

• Sida: El temor a una enfermatat incurable mesclat amb el terror sexual crea un beuratge extremadament volàtil.

• El temor al sida ja ha afectat l'ideologia sexual:

• Quant els homosexuals s'aconsegueixen treure la taca d'enfermetat mental, s'els col.loca metafisicament el deteriorament fisic letal.

• El sida s'utilitza per revitalitzar els vells temors de que l'activitat sexual, homosexualitat i promiscuitat condueixen a l'enfermetat i a la mort.

• Els homófobs s'han apresurat a girar aquesta tragedia cap a les seves pròpies víctimes.

• L'extrem és tan preocupant com la literatura dretista: tancament dels banys gays, prohibició legal del treball en manipulació d'aliments, prohibicio de donació de sang a nivell estatal: politica que exigiria en un futur que el govern identifiqués i imposes marques socials i legals facilment detectables a tot homosexual.

ELS LÍMITS DEL FEMINISME:

• Les relacions entre feminisme i sexe són molt complexes: el sexe es el nexe d'unió entre els dos generes i una part important de l'opressió de la dona està continguda en la sexualitat.

• Trobem dues tendencies feministes bàsiques sobre el tema:

• La tradiconal: La crítica a les restirccions imposades i l'alt preu que paga una dona si es activa sexualment. Reclamant una lliberacio a l'abast de dones i homes.

• Discurs antisexual conservador: Consideració de la lliberació sexual com una extenció dels privilegis masculins.

• Aquest discurs presenta de la pitjor manera possible la majoria de les conductes erotiques, tergiversant la sexualitat humana en totes les seves formes: la imatge de la sexualitat humana sempre es lletga. (maltractaments de prostitutes, exageracions de sadomasoquisme, etc...)

• La propaganda anti-porno porta implícit el missatge de que el sexisme s'origina dins l'industria del sexe i que s'expandeix per tota la societat quant sociologicament aixó no tè cap sentit.

• La realitat és:

• Oposar-se a les desigualtats sexuals específiques en l'industria del sexe, pero no intentar eliminar el sexe comercial.

• Les minories eròtiques són tan sexistes com qualsevol altre grup social: no son antifeministes per principi.

• S'atribueix l'opressio femenina a representacions grafiques del sexe, la prostitucio, el sadomasoquisme, la homosexualitat.... Què ha passat amb la familia, l'educació, l'esglesia. L'estat, la discriminacio salarial...?

• L'antipornografia ha intentat parlar en nom de tot el feminisme, afortunadament no és així: el feminisme vol la lliberació sexual

• L'entremitg: Entre aquests dos discursos feministes, hi ha entremitg, dons hi ha una desgraciada tendencia a pensar que la veritat està en algun punt mitg.

• Es tracta de l'última novetat en la guerra sexual feminista que busca evitar els perills d'un fascisme antiporno i el suposat “Tot és vàlid” llibertari.

• Politicament sempre ha estat molt fàcil marginar als radicals i intentar aconssegui l'acceptació d'una posicio moderada retratant als altres com a extremistes. No hem d'oblidar que els militants sexuals radicals han obert els debats sobre el sexe i es injust negar la seva contribuicio, falsejar les seves posicions i reforçar aixi l'estigma.

• Aquest punt mitg te una doble argumentació:

• Primerament, l'acusació als disidents sexuals de no haber pres atenció suficient al significat, origen i construccio històrica de la seva sexualitat.

• Segonament, es centra en els problemes del “Consentiment”. Questionen en la legalitzacio de tota activitat sexual voluntària promoguda pels radicals, la omissio deliberada dels Limits del consentiment

Sigui quina sigui la posicio feminista dominant, evidencia que el mioviment feminista sera sempre una font de reflexions interessants sobre el sexe.

Feminisme o teoria sexual?

• El feminisme es la teoria de la opressio dels generes, i suposar que aixo la converteix en la teoria de l'opressió sexual es no distingui entre gènere i desitg eròtic.

• La fussió cultural de genere amb sexualitat ha donat pas a l'idea de que una teoria de la sexualitat pot derivarse a una tª del genere.

El desenvolupament del sistema sexual modern s'ha donat en el context de les relacions entre generes:

• el desitg es atribut dels homes i la puresa ho es de les dones:

• la pornografia i les perversions han estat dirigides als homes.

• Exclussio de les dones en la produccio i consum sent dirigides a treballadores de l'industria del sexe.

• Les dones han estat excluides fins a cert punt del modern sistema sexual.

• EL genere afecta al funcionament del sistema sexual, pero encara que sexe i genere estiguin relacionats no són la mateixa cosa, i constitueixen la base de dues arees diferents de la practica social.

• Es escencial analitzar separadament genere i sexualitat per poder reflexar les seves diferents existencies socials . Aixo s'oposa al pensament feminista actual, que tracta la sexulaitat com simple derivacio del genere.

Marxisme o feminisme:

• El marxisme és el sistema conceptual més fiable per analitzar la desigualtat social.

• L'intent de convertit el marxisme en sistema explicatiu únic per a totes les desigualtats socials, es un fracàs.

• A llarg plaç, la critica feminista a la jerarquia de generes s'haurà d'incorporar a una teoria radical sobre el sexe, i la critica a l'opressio sexual haurà d'enrriquir el feminisme.

• És un error substituir el feminisme pel marxisme com a última paraula en teoria social.

• El feminisme no és mes capaç que el marxisme de ser l'explicació última i completa de tota la desigualtat social, ni tampoc es la teoria residual que pot tractar tot allò que marx no va tractar.

• Aquestes eines critiques es forjaren per a arees molt específiques de l'activitat social, i altres arees, formes de poder i opressió característiques necessiten el seu propi marc conceptual.