Index

1. Introducció

Aquest treball pretèn ser una explicació senzilla i més o menys escueta del conflicte que, des de fa més de 50 anys, enemista la Índia i el Paquistan. La poma de la discòrdia és un territori al que anomenem Kashmir, tot i que per ser políticament correcte hauríem de dir Jammu i Kashmir. En realitat, aquest territori està composat per diverses regions com Jammu, Kashmir, Ladakh, Gilgit, Baltistan i Skardu, però les dues primeres són les més poblades.

Actualment, el Kashmir és un estat federat que oficialment forma part de la Índia. Com a tal, té el seu propi governant i un òrgan homòleg a un parlament, però en certes qüestions com ara seguretat nacional i afers exteriors depèn del govern central de la Índia, amb seu a Nova Delhi.

La capital del Kashmir és Srinagar; el territori mesura uns 143.000 km2 i la seva població total és d'aproximadament 8 milions de persones, dels quals la majoria són musulmans, tot i que també hi conviuen l'Hinduisme i el Budisme. La seu administrativa de l'anomenat Kashmir Azad és Muzzafarabad (aquest territori no pertany a la Índia) i té una població d'aproximadament 2,8 milions de persones.

La seva economia es basava en el tèxtil, ara en declivi. Hi ha una important activitat agrícola amb cultius d'arròs, blat i blat de moro. La ramaderia és principalment bovina, cabruna i llanera. I pel que fa a la mineria, els principals jaciments del territori són de carbó, ferro, plom i bauxita. És una regió molt muntanyosa, les seves fronteres es troben a uns 6.000m d'altitud; el massís més important és el Karakoram, al nord del país. El riu que passa pel Kashmir és el Jhelum, un afluent de l'Indo.

El treball està estructurat en quatre ulteriors parts, la primera de les quals és un esbós històric per contextualitzar i entendre l'actualitat del conflicte. A continuació, hi ha un repàs dels esdeveniments dels darrers mesos tractat des d'un punt de vista neutral, equilibrant les diverses fonts d'informació que he consultat. Després de les meves conclusions i comentari personal, he afegit, a mode d'annex, unes informacions que he cregut interessants per completar una mica la relitat de la situació del Kashmir.

2. Esbós històric i cultural: els antecedents

El territori del Kashmir ha estat històricament subjecte a nombroses invasions i conquestes. Això comporta que al llarg de segles hagi format part de diversos imperis, com ara de l'imperi mongol d'Akbar, a partir de 1586, després de molts anys d'independència. Dos segles més tard, concretament l'any 1739, el territori va ser annexionat, junt amb tota la Índia mongola, pel rei de Pèrsia Nadir Sha, que també conquerí Azerbaijan, Geòrgia i Afganistan. Posteriorment, l'any 1819, va passar a ser dominada pels sikhs de Ranjit Singh.

L'any 1839 passa a formar part de l'imperi colonial britànic fins 1846, en què el sobirà hindú de Jammu passa a ser-ho de bona part de la regió. Un any després tant la Índia com Pakistan s'independitzen de Gran Bretanya. Aquest és el moment en que es desencadena el conflicte actual. Índia i Pakistan es disputen un territori lliure d'escollir a quin dels dos països vol pertànyer, però que té un govern pro-hindú, mentre que prop d'un 80% de la seva població és musulmana.

Davant els intents d'invasió de Pakistan, el governant de la regió, Hari Singh renuncia a la seva idea d'independència a canvi d'ajut militar de la Índia. El creixent poder que aquest país té sobre el Kashmir provoca la primera guerra indopakistanesa els anys 1947 i 1948. Al mateix temps, a l'est de la regió es constitueix un govern azad (lliure) amb el suport de Pakistan. El conflicte s'allarga fins el 1949 en què, amb la mediació de l'ONU, es signa l'Acord de Karachi, s'aconsegueix un alleujament de les hostilitats (que no vol dir que fos una treva) i es demarca una Línia de Control administrada per una missió de pau. L'ONU, sense gaire convicció, insta a Pakistan que es retiri del territori que ha ocupat i reafirma l'opció pacífica de fer un referèndum al Kashmir. Aquestes resolucions mai van ser adoptades en la seva totalitat.

L'any 1957, la política annexionista de la Índia provoca un enfrontament amb Xina a la part oriental de la regió. Aquest episodi té com a conseqüència directa l'acord Xina-Pakistan de 1963. Els enfrontaments es succeeixen, però no es pot parlar de la segona guerra Indopaquistanesa fins 1965, any en què es van donar combats molt violents a la frontera. El Kashmir esdevé un territori insegur i amenaçat, o bé “disputat”, com el defineixen EUA i Gran Bretanya.

L'any 1971 es revifa el conflicte amb el xoc indopaquistaní per Bangla Desh. La lliga Awami, amb el suport d'Índia, impulsa un moviment autonomista contra el govern central paquistaní de Bangla Desh, desencadenant així una veritable guerra civil. Aquest mateix any es signa un armistici, l'acord de Simla, amb el qual es tornen a fixar les fronteres i la Línia de Control d­esprés dels enfrontaments. Però tot i així, el 1974 Índia realitza la seva primera prova nuclear amb un nom semblant a Buda Somrient.

A l'inici de la dècada dels 80 es produeix una nova revifada del conflicte militar i el sorgiment a finals de la mateixa dècada de moviments independentistes i d'un moviment insurgent islàmic al Kashmir no fan més que agreujar la situació. El grup més important dins d'aquest moviment de guerrilles es el pro-pakistanès Hizbul Mujahideen. Augmenten els enfrontaments a la Línia de Control i altres territoris fronterers no esmentats a l'acord de Simla.

L'any 1998 va estar a punt d'escltar una tercera guerra entre els dos països pel territori del Kashmir, pero aquest cop amb armes nuclears. A l'abril, Pakistan prova el seu míssil nuclear de rang mig, anomenat Ghauri en honor a un guerrer islàmic que va conquerir part de la Índia. El 11 de maig Índia anuncia proves nuclears subterrànies i la resposta no es fa esperar; el 28 de maig Pakistan pretèn fer cinc proves més. La comunitat internacional comença a exercir pressió i a voler intervenir, ja que cap dels dos països han firmat el Tractat de No Proliferació d'armes nuclears.

Al juliol de 1999 es dona una escalada de violència en els conflictes armats a la Línia de Control a causa de les incessants tentatives per part de militants pakistanesos d'entrar en territori kashmir.

Posteriorment, i des de fa uns anys, s'han celebrat diverses cimeres per intentar trobar una sol·lució i posar fi a cinc dècades d'hostilitats. De cara als mitjans de comunicació i a la comunitat internacional tot son bons propòsits, però veritablement aquest és un conflicte de difícil sol·lució. Pakistan acusa la Índia de violar continuament amb atacs militars els acords firmats, i la Índia acusa al Paquistan de donar suport als terroristes i a les gurrilles que operen al Kashmir.

Els atemptats més greus que es recorden en aquest períde són el perpetrat al Parlament de la Índia al desembre del 2001, el de l'Assemblea del Kashmir, on vn morir al menys 30 persones, o els que es van produir en una estació d'autobusos o en un tren. Les guerrilles pro-pakistaneses actuen tant en territori kashmir com a la Índia, igual que els activistes separatistes, ja siguin hinduistes o musulmans. A la Línia de Control es registren filtracions cada dia periòdicament es reforça el control militar a la frontera, tant per part de l'exèrcit indi com el pakistanès. Aquesta tensió continuada fa que des de fa anys aquest conflicte sigui molt observat per part de l'ONU i dels EUA, que pretenen (tard o d'hora) intervenir per acabar amb aquesta situació.

Però aquesta no és una situació fàcil ja que cap dels països implicats veu amb bons ulls una intervenció estrangera en el conflicte, mentre que ells mateixos no la poden trobar. Pakistan no accepta la possibilitat de negociar la pertanyença a la Índia d'un territori majoritàriament de religió musulmana, i la Índia no vol renunciar al Kashmir perquè considera que la demanda d'ajuda militar a Nova Delhi el 1974 representava un pacte d'adhesió, ja que, encara que fos implícit, el governant del Kashmir va renunciar així a la independència.

Sovint el govern central ha parlat de fer fectiu l'eserat referèndum, pero mai no s'ha dut a terme perquè Pakistan, d'una banda és relativament reticent, i de l'altra (pressumptament...) financia grups armats que actuen al Kashmir. A més, i amb aquest argument, Nova Delhi es nega rotundament a “necioar amb terroristes”. Siguin fonamentades o no, aquestes idees fixes dels dos governs tanquen qualsevol possibilitat de diàleg pacificador.

A finals de setembre del 2002 es van celebrar eleccions a l'Assemblea del Kashmir. Trencant totes les previsions, el Partit Democràtic Popular (PDP) va desplaçar la Conferència Nacional (CN) del poder. Pakistan va condemnar les eleccions titllant-les de fraudulentes. De fet, hi va haver rumors de que Vajpayee, Prmier Ministre de la Índia, d'alguna manera, va afavorir el PDP perquè era més proper als seus interessos. Tot ia així no hi havia cap partit important que hgués pogut guanyar i deseuilibrar la balança acostant el Kashmir a Pakistan, ja que, ni tant sols hi havia esperança per als separatistes kashmirs. 3. L'actualitat

Gener 2003

Sembla que l'any 2003 comença amb les diverses forces en peu negociador. El Kashmir Azad mostra voluntat d'ajudar a resoldre el conflicte i Sardar Abdul Qayyum Khan, antic Primer Ministre d'aquest petit estat, proposa tenir en compte totes les possibles sol·lucions. N'hi ha una que sembla una tercera via, que consisteix en fer que la Línia de Control esdevingui una frontera permanent, però el cert és que hi ha un gran nombre de kashmirs que no ho veu amb bons ulls.

Es vol crear un òrgan que substitueixi el Comitè del Kashmir, ens adreçat a sol·lucionar el conflicte, però amb lligams a l'extranger. El nou òrgan pretèn agrupar representants d'absolutament totes les regions del Kashmir.

D'altra banda, però, les opinons discordants i les hostilitats no s'aturen. L.K. Advani, Vice-Primer Ministre, recorda els actors que precisament la internvenció estrangera de l'ONU l'any 1947 va ser la que, segons ell, va provocar l'actual situació. Opina que si l'ONU hagués fet acomplir les resolucions, en qualsevol cas ara no hi ha hauria una part del Kashmir ocupada per Pakistan, i s'hagués fet un referèndum. En relitat ni la Índia ni el Pakistan tenen dret a reclamar res, ja que el trecte era que el Kashmir decidís per ell mateix.

A l'altra cara de la moneda de la política estàn les nombroses guerrilles que operen en el territori. N'hi ha moltes, de signes ben diversos però agrupables en dos tendències: els separatistes i els islamistes. Aquestes guerrilles, i en especial les islamistes, es sospita que reben subvencions del govern del Pakistan, però també n'obtenen dels rescats que obtenen de segrests. Des de 1990 s'han produït al voltant de 4.500 segrests al Kashmir, sovint de simples civils, obeïnt a una política de terror i de desgastament de la població. D'altra banda, és sabut que hi ha camps d'entrenament de militants tant a la zona del Kashmir ocupada pel Pakistan, com al Pakistan mateix, on s'entrenen mercenaris (pagats per les diverses guerrilles) i joves del Kashmir que hi van, bé convençuts de que l'única sortida al conflicte és la Jihad, bé per intentar prendre's la justícia per la seva mà, o bé segrestats per les guerrilles que els obliguen a lluitar contra separatistes i pro-indis.

A inicis de gener, tot i semblar que l'ambient és relativament més distès, es tem un revifament dels combats per Bangla Desh, ja que el govern de la Índia diu conèixer camps d'entrenament en aquest país, dirigits pel Servei d'Intel·ligència pakistanès. Amnistia Internacional intenta mediar en el conflcte, sobretot de cara a les incessants violacions dels drets humans i als disturbis al carrer. A més, creix alarmantment la quantitat de nens-soldats explotats per fer les missions més arriscades o per passar droga per la Línia de Control.

Durant la segona meitat de gener s'intensifica el foc creuat a la Línia de Control. El cert és que, la majoria de cops que això succeeix és degut a les filtracions de sortida, però sobretot d'entrada de militants pakistanesos provenients dels camps d'entrenament que volen entrar al Kashmir. Sovint es produeixen atacs per distreure l'atenció d'aquestes filtracions. Aquestes migracions polítiques són el blanc recurrent de l'opinió pública internacional i del govern central indi per acusar Musharraf de donar suport al terrorisme.

Cronologia d'esdeveniments remarcables

- 5 de gener: Dia de l'Autodeterminació al Kashmir. Commemoren la resolució de l'ONU de 1949 segons la qual s'havia de dur a terme el referèndum. Per tant, és un dia de reivindicació a la regió. Hi ha nombroses manifestacions i actes al carrer, no sempre exemptes d'incidents. En aquest cas, les manifestacions van ser especialment nombroses, sobretot al Kashmir Azad, on la llibertat d'expressió és més tolerada.

- 6 de gener: discrepàcies entre guerrilles i repressió contra civils en diversos pobles.

- 11 de gener: moren 9 persones en tres incidents a diferents indrets del Kashimr. Un d'ells especialment cruent, en què els terroristes van assaltar una casa i van fer foc sobre tothom qui van trobar. Aquests terroristes eren pressumptament militants pro-pakistanesos; tres d'ells van resultar morts en l'enfrontament posterior amb les forces de seguretat. No hi havia cap motiu aparent.

- 25 de gener: explota una mina a Anantanag, al sud de la regió. Mor un policia i hi ha sis ferits. Reivindica l'atemptat el grup Hizbul Mujahideen.

- 26 de gener: Dia de la República Índia. En aquest dia assenyalat que normalment anomenen “dia negre”, en referència al país que ocupa el seu territori, els kashmirs van donar certes senyals positives que fan pensar que el poble està cansat d'aquesta situació de tensió pseudobèl·lica permanent. A banda de les manifestacions usuals en contra dels 800.000 soldats indis que s'han establert permanentment al Kashmir i contra la crueltat i l'empresonament de líders locals, la tradicional i ostentosa desfilada del Dia de la República a l'estadi de Bakshi (Srinagar) va tenir millor acollida que de costum, va aplegar 5.000 persones. El missatge que se'n desprèn no ha sigut interpretat per ningú com un senyal de submissió sinó com un signe de voluntat negociadora.

Previsiblement, les vagues i manifestacions convocades provoquen uns enfrontaments que acaben en total amb la vida de 6 persones; també es troba un important arsenal d'armes pertanyent a les guerrilles.

- 28 de gener: són segrestats un activista de la Conferència Nacional i el seu guardaespatlles, un activista d'un altre partit minoritari i un membre del Congrés indi; els dos primers assassinats, es creu que els altresvan poder escapar.

- 31 de gener: les tropes índies assalten el mercat de Kulgam, ferint al menys a 12 persones. El motiu al·legat era que no tenien permís d'obrir.

A més, en aquest dia és assassinat al seu despatx de Srinagar el periodista local separatista Parvaz Mohammad Sultan. Els autors eren dos joves desconeguts.

Febrer 2003

Es produeix un dèbil acostament de la Conferència de Hurriyat al govern central en matèria de política, però no queda ben defnit l'objectiu. Nova Delhi sembla disposada al diàleg, fins i tot amb els unionistes pro-pakistanesos, però a principis de mes, es diu que l'exèrcit indi hauria trobat uns documents que poden demostrar que alts càrrecs del Pakistan proporcionen diners a certs grups terroristes i una part de la lucrativa quantitat aniria destinada al benestar de 45 terroristes tancats en diverses presons.

Es preveu un altre mes d'enfrontaments.

Cronologia d'esdeveniments remarcables

- 1 de febrer: l'assassí a sou detingut Mohd Irfan Khan confirma que el Servei d'Intel·ligència paquistanès contracta mercenaris per assegurar la presència de militants al Kashmir.

Enfrontaments a Bemina, Sopore i Doorn. Un militant disfressat de civil assassina a un membre de les Forces de Seguretat de la Frontera. El militant i altres 3 moren també.

- 3 de febrer: visita de Musharraf a Rússia. Demana suport per resoldre el conflicte. Russia i Xina li obren les portes per entrar a l'Organització de Cooperació de Shangai, igual que ja ho van fer en el seu moment amb la Índia. L'objectiu és que tots dos països col·laborin per acabar amb el terrorisme.

- 5 de febrer: Dia de la Solidaritat per al Kashmir. Es llença un missatge internacional per recordar al món les 80.000 persones que ja han mort des del 1989 en atemptats.

- 6 de febrer: detinguts a Nova Delhi dos militants islamistes d'un grup pertanyent a Hurriyat. Un dels dos, una dona, també confirma la sospita: Islamabad subvenciona guerrilles, fins i tot algunes separatistes com la seva.

Les Forces Armades índies derriben un avió pakistnès que sobrevolava la Línia de Control: Pensaven que era espia, però en realitat era de reconeixement.

- 9 de febrer: tiroteig encobert a Poonch. Hi ha tres morts i tres ferits.

- 11 de febrer: escapa de la presó de Jammu Altaf Hussain, principal acusat de la matança de 30 hindus treballadors immigrants a Qasim Nagar.

- 13 de febrer: militants segrestes 5 civils d'un poble de Bandigore. Se'n troben dos cadàvers. Aquesta és una diada en què els musulmans acostumes a oferir sacrificis animals commemorant el sacrifci d'Abraham.

A Srinagar es produeix també un altre segrest. A més, troben el cos d'un antic militant que havia estat segrestat i assassinat pels mateixos militants actuals.

- 16 de febrer: un ferit i un inspector de la Policia de la Frontera Indo-Tibetana mor a Anantang en un atemptat reivindicat per un grup Mujahideen.

- 20 de febrer: explota una mina a Baranulla matant 6 civils. Reivindica l'acció una guerrilla separatista que pretenia atacar un vehicle militar hindú.

- 23 de febrer: moren 7 mercenaris, probablement pakistanesos, quan intentaven traspassar la Línia de Control a Mendhar.

- 25 de febrer: Assassinats quatre pressumptes militants d'Hizbul Mujahideen, un d'ells un dels membres més veterans del grup islamista.

En un poble a prop de Jammu moren 4 civils i 3 tres resulten ferits en un tiroteig provocat per una guerrilla en un supermercat.

- 26 de febrer: es publica el recompte de desapareguts al Kashmir: 3744 persones des de l'any 1990. L'únic districte que no fa augmentar aquest esfereïdor nombre és Ladakh, de religió budista.

Març 2003

El Congrés de la Índia proposa a la Conferència Hurriyat entrar en el sí i intervenir en el govern central, però en termes basant inconcrets. Durant unes setmanes sembla que l'oferta podria interessar aquesta coalició de grups predominantment separatistes. Aquesta hipòtesi, però, es veu parcialment trencada per la incertesa que es crea en la dirigència del partit quan Shabir Shah, un important membre escidit, pretèn tornar a les files de Hurriyat amb clares ambicions de poder. A més d'això, es descobreix que hi ha membres d'alguns subgrups d'Hurriyat que han ajudat a amagar-se a terroristes.

Es torna a tenir el compte l'anomenada fórmula Clinton que bàsicament proposa sol·lucionar el conflcte del Kashmir de manera semblant a la qüestió d'Irlanda del Nord. Aquesta opció, en general, no és tan criticada con la de fixar com a frontera permanent la Línia de Control, però el que està clar és que el diàleg i la negociació no seran senzills. D'altra banda, el govern central, mitjançant el seu portaveu pel Kashmir N.N. Vohra, promet un altre cop referèndum (promesa reiterada, però mai complerta) retirant aparentment el un raonament anterior on explicava perquè no era possible fer un referèndum al Kashmir. Pel que fa als dirigents del Kashmir Azad, fan propostes inconconcretes però amb l'objectiu principal de posar d'acord a la població de les dues bandes de la Línia de Control.

Es reobre un altre punt de debat sobre els refugiats. El Tribunal Suprem dictamina que, ja que els refugiats del Kashmir indi que han hagut de deixar les seves cases a causa dels conflictes armats reben un subsidi, aquest també sigui percebut pels refugiats que han marxat a la banda del Kashmir ocupada pel Pakistan. Aquest tema està molt lligat amb les queixes dels desplaçats que s'ha hagut de reallotjar provinents de zones especialment conflictives, que acusen el president Mufti Sayeed de crear ghettos marginals recol·locant els refugiats en determinades zones segons la seva tendència política o la seva religió.

Una nova però ja vella qüestió que també es reprèn és la del tractat d'utilització de les aigües de l'Indo; és un tractat que afavoreix el Pakistan en l'ús de l'aigua mentre imposa restriccions al Kashmir.

Cronologia d'esdeveniments remarcables

- 7 de març: esllavissada provocada per un moviment de terrra a Kargil a causa de la qual moren 11 soldats i mols resten desapareguts.

- 11 de març: l'exèrcit indi adopta una nova mesura per combatre les guerriles que consisteix en penjar cartells amb la fotografia dels pressumptes terroristes recercats i promet diners a aquells que tinguin informació sobre el parador d'aquestes persones. A banda, alguns comerciants denuncien haver rebut amenaces si no penjaven els cartells a les seves botigues.

- 14 de març: un nombre indeterminat de terroristes assetgen l'hotel Anand, a Jammu. Van acoseguir d'entrar-hi, van prendre hostatges, tots civils, i van provocar un tiroteig contra els cossos de seguretat. En total va morir un policia i i un civil a l'hotel i altres sis civils que passaven pel carrer.

També es registren queixes de ciutadans denunciant persecucions, maltractaments i detencions d'estudiants kashmirs de la Índia. El govern central al·lega que estaven duent a terme activitats antinacionals, però que els que siguin innocents seràn deixats en llibertat.

- 16 de març: Atemptat en un punt de control a Udhampur. Hi ha 9 ferits, 11 policies morts i 4 segrestats, els cossos de ddos d'ells es troben posteriorment; es creu que els altres dos van poder fugir.

- 17 de març: Combat entre forces de seguretat índies contra activistes probablement separatistes i amb pressumptes lligams amb les guerrilles islamistes.

- 23 de març: Abdul Majeed Dar, comandant d'operacions d'Hizbul Mujahideen és assassinat d'un tret a casa seva a Noorbargh. Militants reivindiquen acció i afegeixen que Dar era un informador d'agències Índies i era un “enemic del Kashmir”. En realitat, Dar era massa moderat pels Mujahideen i des de l'any 2000 hi havia hagut certs problemes interns per aquest motiu.

- 24 de març: massacre de Nadimarg. Una de les més brutals dels darrers anys. Militants assassinen a sang freda 24 civils kashmirs hinduistes. No hi ha paraules per descriure-ho. Totes les autoritats nacionals i internacionals condemnen la matança.

- 28 de març: nou acte violent obra de militants islamistes. Assassinen 3 dones i tallen el nas a altres 6 persones amb l'excusa d'haver assistit les Forces de Seguretat. (El nas és considerat com un senyal d'honor).

- 30 de març: prop de 10.000 hindus de la vall del Kashmir intenten emigrar a altres indrets per por a que es repeteixi la massacre de Nadimarg, però el president Mufti Sayeed no ho permet i hi envia policia i exèrcit per evitar l'èxode.

- 31 de març: el poder central i el govern del Kashmir arriben a un acord per crear un cos especial format per policies, membres de l'exèrcit i del Servei d'Intel·ligència que es dediqui a investigar sobre plans i futurs atacs dels militants terroristes.

Abril 2003

S'intensifiquen les lluites de poder entre diversos grups i faccions d'Hizbul Mujahideen al Kashmir. També augmenta la seva presència a les terres del nord ocupades per Pakistan.

Cronologia d'esdeveniments remarcables

- 2 d'abril: la policia assassina a Srinagar Saif-ul-Islam, el que era el nou cap de comandament de Hizbul Mujahideen. Pren el seu lloc Ghazi Naseer-u-Din.

A la vall del Kashmir, els ciutadans, tant musulmans com hinduistes, fan pinya per intentar sentir-se més segurs, aterroritzats encara per la matança de Nadimarg.

- 4 d'abril: la policia india deté a Nva Delhi dos pressumptes membres d'Hizbul Mujhaideen armats amb pistoles de fabricació xinesa. Es creu que planejaven un atemptat contra la policia. Aquestes dues persones van ser denunciades per dos militants arrestats del mateix grup.

- 9 d'abril: forces pakistaneses ataquen pressumptament la Línia de Control de la zona de Poonch, ferint tres civils. Els atacs es van repetir a altre indrets de la Línia, però aquest cop van rebre resposta de l'exèrcit indi, donant peu a un foc creuat. No s'han reconegut més víctimes.

Es registren enfrontaments a diverses parts de la regió, Doda i Noorkote entre altres. Es veuen involucrades les forces de seguretat i un dur grup de militants, i el combat es salda amb diversos ferits i 7 morts, entre els quals hi havia un alt carrec del Partit Democràtic Popular. S'han confiscat nombroses armes i manuals pertanyents a la guerrilla.

4. Conclusió i apreciacions personals

Després de la quantitat d'informació que he llegit i de veure com de relativa pot ser la realitat (com a tot arreu, al cap i a la fi) he arribat a la conclusió que, desgraciadament, aquest conflicte és igual que qualsevol altre al món. Dues ambicions que es contraposen esclafant al mig un col·lectiu que l'únic crim que ha comès és nèixer en aquell dissortat territori.

Al llarg de la meva petita investigació he anat canviant d'opinió sobre qui eren els “bons” i que eren els “dolents”, però al final he vist que aquesta infantil visió maniquea, que en el fons es la que manté viu qualsevol conflicte, no porta enlloc. La religió, que més que l'opi del poble és l'excusa dels governants, un altre cop apareix com a gran motiu per iniciar lluites sagnants. I de l'altra banda, una democràcia més en vies de desenvolupament encara que la dels nostres països, afavoreix la imatge de la Índia, que tota orgullosa envia les seves tropes a un territori que ha usurpat aprofitant-se de la seva feblesa, perque ajusticiï a tots aquells que “pressumptament” fan cara de “pressumptes” terroristes pakistanesos. Al final ho paguen els innocents que, ni tenen armes per defensar-se, ni tenen a qui escolti la seva veu, perquè de veu en tenen, això segur. Pero sobre això es pot filosofar molt.

Com ja he comentat en una nota a peu de pàgina, m'he permès el luxe d'ometre els noms dels grups armats. Francament, he intentat diferenciar-los i distingir els seus noms perque quedés més entenible, però l'unic que aconseguia era l'efecte contrari. En un treball bastant a grans trets com aquest he cregut finalment que l'important era entendre quins actors conviuen al Kashmir i els problemes i discrepàncies que existeixen entre ells.

Sobre l'anàlisi de l'actualitat del conflicte, vull dir que he destriat desgraciats esdeveniments (no n'hi havia gaires de més agraciats...) per poder captar millor la magnitud del crim i la violència que es viu al Kashmir.

He trobat molt interessant fer aquesta recerca, primer, perquè personalment no sabia exactament com estaven les coses allà baix i segon, perquè, els mitjans de comunicació típics tenen oblidats molts temes que han quedat solapats per la guerra de l'Irak. Esfereïdor però, pensar en les armes químiques, i sorprenent que els que tenen armes nuclears són prototerroristes (pressumptament) i els que les venen no son col·laboradors del terrorisme internacional.

República de la Índia

Habitants: 1.100.000.000 aprox.

Territori: 3.287.487 km2

Densitat de població: 346,7 hab/km2

Política: estat federal. (28 estats, 6 territoris units)

Cap d'Estat - Kocheril Raman Narayan.

Cap de Govern - Atal Bihari Vajpayee

Taxa d'alfabeització: 52%

Despesa anual en defensa: 15.900 milions de dòlars

Pertany a l'ONU i a la Commonwealth

República Islàmica del Pakistan

Habitants: 144.000.000 aprox.

Territori: 803.936 km2

Densitat de població: 186 hab/km2

Política: en transició.

Cap d'Estat i de Govern - General Pervez Musharraf

Taxa d'alfabetització: 38%

Despesa anual en defensa: 3.300 milios de dòlars

Pertany a l'ONU

Segons el Tractat d'Independència de la Índia, de 1947.

Al llarg de la crònica actual i per fer-ho més curt, anomenaré activistes als seperatistes, ja que hi ha una part de separatistes que es recullen en la coalició aomenada Conferència de Hurriyat; haches col·lectiu és majoritàriament de relgió musulmana. I als islamistes els anomenaré militants, perquè tenen una tendència més guerrillera; són també musulmans però aquests són partidaris de que el Kashmir sigui pakistanès.

Aquests darrers es dividiesen en un nombrós grup de guerrilles amb noms en àrab i hi ha moltes escisions de grups que es separen i intercavien membres amb massa freqüència com per tenir en compte el nom de cadascú. Ho he intentat però m'ha sigue imposible diferenciar els trets específics de cadascún. Hi ha un problema afegit i és que alguns grups son més laics que altres, fins i tot n'hi ha alguns que estàn a favor d'imposar la Sharia al Kashmir i això porta a que, a banda d'enfrontaments amb l'exèrcit indi, les guerriles s'enfrontin entre elles pel control de determinats pobles.

13

Conflicte India - Pakistan:

El Kashmir

Història Contemporània

Grup 51