PRÀCTICA 1

30/10/08

OBJECTIU: Conèixer l'assignatura i el nostre estat físic.

Després de fer la presentació de l'assignatura, el professor ens va repartir un full per poder avaluar el nostre estat físic. Per això havíem de fer diferents proves:

Barra: per saber la força de braços, aguantant el màxim temps possible penjats d'una barra amb els braços doblegats a mode de dominades.

Salt de longitud: Per saber la força explosiva de cames, votem amb els peus junts i des de parats, cap endavant i mirem la distància.

Test de Cournavette: Per valorar la resistència aeròbica i volum màxim d'oxigen, correm de banda a banda de la pista al compàs d'uns xiulets.

Desprès de fer això, el professor ens va explicar cóm havíem d'omplir la fitxa.

PRÀCTICA 2

7/10/08

Una sessió consta de tres parts:

• L'activació o escalfament

• Les activitats

• La teorització o la tornada a la calma

ACTIVACIÓ.

Una activació és més que un escalfament.

Ens hi preparem per una activitat posterior

Hi introduïm els objectius que volem treballar durant la sessió.

Evitem lesions (els nins no solen panteixar lesions per falta d'escalfament, però el que farem serà crear uns hàbits de prevenció per l'edat adulta)

Fem una posada en acció a nivell cognitiu. (Saber el que farem i perquè serveix).

Dins del període d'activació, hi trobem dos moments:

ACTIVACIÓ TEÒRICA:

Reunim als alumnes i els hi expliquem el que farem durant la sessió, amb un vocabulari adequat a la seva edat i sense perdre massa temps. Ha de ser concís i clar. Durarà com a màxim un minut i serà imprescindible posar qualque exemple pràctic.

ACTIVACIÓ PRÀCTICA:

Farem una activitat física relacionada amb les tasques que després durem a terme i que han d'estar lligades a l'objectiu de la sessió. La seva durada ha de ser entre 5 i 8 minuts.

TIPUS D'ESCALFAMENTS.

Escalfament tradicional

• Activació metabòlica (entrada en calor)

• Estiraments

• Treball de força (abdominals, flexions,...)

• Velocitat (línies, progressius,...)

NO UTILITZAREM AQUEST TIPUS D'ESCALFAMENT DINS UNA SESSIÓ D'EDUCACIÓ FÍSICA.

(a no ser que tinguem un grup molt incontrolable o amb molta falta de disciplina)

Nosaltres hem fet un exemple d'activació tradicional (Miguel): No ha fet part teòrica, hauria d'haver explicat el que faríem, un joc global. A més l'hauria de presentar quan els alumnes estan asseguts. Simplement hem corregut, hem fet mobilitat articular, estiraments i em jugat al pilla-pilla.

Escalfament Dirigit

• Les quatre passes anteriors seran les mateixes.

• Hi afegirem accions específiques de l'objectiu.

(exemple: si farem futbol, a questa part farem un rondo)

NO UTILITZAREM AQUEST TIPUS D'ESCALFAMENT, a excepció de tenor un grup molt nombrós.

Escalfament Lúdic

Aquest escalfarem el realitzarem mitjançant un joc.

• Triar un joc que estigui relacionat amb la resta de tasques de la sessió.

• El joc ha de quadrar amb l'objectiu de la sessió.

• No pot ésser un joc d'intensitat elevada.

• L'alumne no ha de notar cap canvi de l'activitat de l'activació a la part principal de la sessió.

A continuació d'aquesta explicació vam procedir a fer un parell de jocs per veure les diferències d'intensitat i les no relacions entre els diferents tipus d'escalfaments.

• Laura: joc d'enxampar.

• Tula normal

• Tula amb teranyina

• Tula amb grups de tres fent “conga”

TEORITZACIÓ.

Per fer la teorització haurem de comparar les diferents tasques realitzades per trobar-hi les diferències i demostrar el que hem après.

Per tal que quedi ben clar utilitzarem exemples pràctics

Totes les tasques d'una sessió han d'estar justificades.

Escalfament Autogen.

• Quasi no hi haurà despesa energètica.

• És un escalfament a nivell cognitiu.

• Es fa mitjançant visualització.

• L'utilitzarem el dia en que els alumnes estiguin molt nerviosos o accelerats.

• També s'utilitza a tasques d'alt rendiment on es precisa d'un alt nivell de concentració (motos: repassar el circuit mentalment abans de la cursa).

• També l'utilitzarem per detectar falta de concentració o estrès competitiu.

Pràctica: per parelles,

Objectiu: Mirar la diferència de temps.

• “A” fa un exercici i “B” el cronometra.

• “A” repeteix l'exercici mentalment i quan creu que ha acabat fa aturar el crono a“B”.

RESUM DE LA PRÀCTICA.

Hem fet:

• QUÈ Presentem l'objectiu de la sessió. ACTIVACIÓ

• PER QUÈ Per començar a instaurar un hàbit. Preparar-se per l'acció (motor, afectiu i cognitiu).

• COM Escalfaments diferents. (autogen i lúdic, normalment) Recordar: baixa intensitat, amb correspondència amb la sessió i l'objectiu i molt important, que ja sàpiguen com funciona el joc.

• QUAN A l'iniciar de la sessió. L'activació teòrica sempre hi ha d'esser.

• ON Tant a la pista com a la classe.

PRÀCTICA 3

14/10/08

EINES MOTRIUS

Com eines entendrem els recursos o mitjans per dur a terme les tasques i aconseguir el compliment dels objectius.

Trobem quatre blocs d'eines:

CAPACITATS COORDINATIVES (és on hi ha més complexitat)

Equilibri

Jocs i esports

Individuals

Col·lectius

Al medi natural

Propis jocs (tradicionals, populars i alternatius)

CONDICIONAMENT FÍSIC

Força

Resistència

Velocitat

Mobilitat articular

ESQUEMA CORPORAL

Lateralitat

Actitud (educació postural)

EXPRESSIÓ CORPORAL

A aquesta assignatura, treballarem el BLOC II (Condicionament físic):

• FORÇA:

• Explosiva

• Màxima

• Resistència

• RESISTÈNCIA:

• Aeròbica

• Anaeròbica

• VELOCITAT:

• De reacció

• Agilitat

• MOBILITAT ARTICULAR.

EXAMEN PER GRUPS:

OBJECTIU: velocitat de reacció

Joc: Pulpos y calamares.

Per parelles fem dues files, uns són pulpos i els altres calamares. La persona que dirigeix el joc ha d'anomenar un dels dos grups i acte seguit aquests s'han de gira i córrer fins la marca determinada per el director del joc. L'altre grup els ha d'encalçar abans que arribin a la marca establerta.

Variacions: fem la marca més enfora, ho podem fer a peu coix, peus junts...

OBJECTIU: força explosiva

Joc: Carreres de relleus botant bancs suecs.

Es fan grups i es disposen en files per fer les carreres de relleus. Es tracta d'anar botant els bancs així com ens indica el director del joc: normal, peu coix, amb els dos peus...

Variacions: en llos de botar bancs, per davallar la intensitat de l'exercici podem botar piques o ars,...

OBJECTIU: força màxima

Joc: Estirem dels companys

Fem cadenes de companys (de 6 aprox.), entre ells s'han d'agafar ben fort per la cintura. El primer del grup s'aferra a les espatlleres i l'últim ha d'estirar amb tota la seva força al company que té davant mentre aquest es resisteix. Ha d'anar llevant companys com si fossin pells d'una ceba.

Variacions: Per augmentar fem les files cadenes amb menys companys (3 o 4), per disminuir les fem més llargues (10 o 12)

OBJECTIU: Velocitat- agilitat.

Joc 1: Paquets. Els que queden lliures ho duran al següent joc.

Joc 2: Tula parat.

Tots els company estan aturats pel camp de joc. Ho duen quatre persones: dos enxampen i dos s'escapen. Es tracta de fer el màxim recorregut sense que l'altre ens agafi. L'altre ha de seguir el mateix recorregut.

PRÀCTICA 4

21/10/08

CONTROL DE CÀRREGUES

CT = V x I x Complexitat

Volum: temps, espai, nombre de repeticions...

Intensitat: % esforç, freqüència cardíaca, alçada, velocitat...

Complexitat: dificultat

Quan modifiquen algun d'aquests factors la càrrega total es veu augmentada o disminuïda.

MODIFICACIÓ DE CÀRREGUES

Jocs:

· Resistència

· Força

· Capacitats coordinatives

Tasques tancades o dirigides:

· Nombre de sèries o repeticions.

· % esforç

· Temps

· Velocitat

Nomenclatura de les càrregues:

- Per davall del 40 % es consideren ineficaces.

- Baixes: 40 - 50%

- Mitges: 50 - 60%

- Submàximes: 60 - 80%

- Màximes: >80%

Les tasques tancades o dirigides són aquelles en les quals és molt fàcil modificar la càrrega total ja que tens un gran control sobre els factors que es treballen.

Per exemple: córrer damunt una cinta mecànica és molt senzill modificar la velocitat, el

temps d'entrenament...

El problema el trobem quan hem de modificar les càrregues dels jocs que utilitzem habitualment a classe i és el que més ens trobarem.

JOCS.

• Resistència: pilla-pilla

Es marca la zona que s'utilitzarà (zona taronja), inicialment ho du un i els altres es salven dient stop i obrint les cames i els braços, aquests poden continuar corrent quan un company seu els toca la mà.

Variacions per tal de modificar la càrrega:

Per augmentar la càrrega: Quan diuen stop perquè no els agafin s'han de posar en posició de semiflexió de braços ajaguts al terra i per salvar-los els companys han de botar tres vegades per damunt ells.

Si augmentem l'espai s'augmenta la càrrega del perseguidor i es disminueix la càrrega dels altres alumnes.

Si disminuïm l'espai es disminueix la càrrega de tots els jugadors, incloent-hi el perseguidor.

Per modificar la complexitat utilitzem diferents formes de desplaçament, com per exemple anar a quadrúpeda o caminant enlloc de corrent.

• Força explosiva (salt): piola

Fem dos grups i un de cada grup s'acota, els altres fan un fila i un per un el boten i es col·loquen com el primer al seu costat deixant una distància entre els companys. Fem una carrera contra l'altre equip per veure qui arriba abans a l'altre costat de pista botant a piola els companys.

Variacions per tal de modificar la càrrega:

Si augmentem l'alçada dels companys que estan acotats, també augmentem la càrrega total ja que hem augmentat la intensitat.

Si deixem l'alçada dels companys a la meitat i augmentem la velocitat, també augmentem la càrrega total.

Si fem els salts màxims i decidim augmentar la velocitat disminuirem la càrrega total perquè farem el primer bot a màxima alçada, però el segon amb la velocitat ja no podrem botar tant i ens serà impossible botar per damunt del company.

El volum es pot modificar posat o llevant companys ja que modifiquem el nombre de salts.

• Capacitats coordinatives: 10 passades

Són els més difícils de controlar ja que són jocs pre-esportius. Inicialment fem dos grups i ens hem de passar la pilota 10 vegades sense que els de l'altre equip ens la robin, per això tots anem corrent.

Variacions per tal de modificar la càrrega:

Enlloc d'anar corrent anem caminant, d'aquesta manera disminuïm la càrrega de tots els participants.

Per augmentar la càrrega anem de cuclilles ja que és més difícil moure's tan aviat i per tant robar o mantenir la pilota.

Cal saber sempre què modifiquem i si augmentem o disminuïm la càrrega, a més cal tenir pensat diferents variacions de cada factor, no simplement una i que no ens vagi bé i quedar-nos aturats.

PRÀCTICA 5

28/10/08

CONTROL DE CÀRREGUES AMB REGISTRE DE FREQÜÈNCIA CARDÍACA.

	TIPUS DE CÀRREGA	PULSACIONS PER MINUT	TASCA
1	BAIXA	120 - 140	Les 10 passades
2	MITJA	140 - 160	Joc - persecució
3	ALTA	160 -180	Situació esportiva
4	MÀXIMA	180	Curses de relleus

Després d'haver fet grups de 5 persones, cada grup disposarà d'un mesurador de freqüència cardíaca per tal de saber si l'activitat que fan és la correcta. Avui hem fet un examen ja que érem pocs perquè no hem tingut classe de aprenentatge i desenvolupament motor. Damunt els jocs anomenats cada grup feia modificacions i comprovava si realment era correcte. Per això tots els grups han aprovat, segons l'explicació i el tancament de l'activitat tindrem més o menys nota. Hem utilitzat l'estil d'ensenyament de resolució de problemes ja que el professor només ens ha plantejat l'activitat.

A continuació hi ha les activitats de cada grup:

GRUP 1
BAIXA	Pulsacions 190/ 129 ppm, 3 minuts, 1 pilota, camp de vòlei, 5 x 5, el que té la pilota no pot córrer
MITJA	150/ 148 ppm, camp de Bàdminton, 10 components, Tula dus; ho duen dues persones, quan t'agafen, ho du una altra persona
ALTA	Situació esportiva de 5 minuts, 168/ 179 ppm, 3 x 3 al camp de bàsquet, marcatge individual
MÀXIMA	Cursa de relleus, 187/ 183 ppm, camp de bàsquet: Anar fins al final de la pista i tornar Fem el mateix, però agafem la pilota que hi ha al final del camp i la portam al començament. Continuem al 100% de les nostres possibilitats i agafem la pilota del mig del camp. Finalment, surt una altra parella i fa el mateix, però deixant les pilotes al seu lloc inicial.

GRUP 2
BAIXA	Ens posarem per parelles agafats de la mà, espai de 9 x 6 metres, les parelles aniran agafades de les mans i jugarem dues parelles contra les altres dues, pulsacions 135-140.
MITJA	Individual, a mitja pista de bàsquet, una persona ho començarà a dur quan n'agafi una ho passarà a dur aquesta persona, la qual perseguirà amb la mà on l'han tocat.
ALTA	4 x 4 de bàsquet a 6 punts, mitja pista de bàsquet, abans de tirar a cistella tots els components l'han d'haver tocada, pulsacions 170-180.
MÀXIMA	Equips de 4, 20 metres de llarg, surt el primer fa la volta al primer con i toca la mà del segons, el qual va al primer con i el primer va al segon con i així successivament fins que tots ho hagin fet.

GRUP 3
BAIXA	5 x 5 , mitja pista de bàsquet, dos equips de 3 i 4 persones, aconseguir 10 passades entre els membres del mateix equip, sense la intercepció de la pilota per part d'un membre de l'equip contrari, pulsacions 122-130.
MITJA	Un terç de la pista de vòlei, dos equips de tres membres, no ens han de tocar amb la pilota, dos perseguidors amb una pilota cada un han d'anar a tocar als jugadors, si els jugadors són tocats passen a ser perseguidors, pulsacions 154-150.
ALTA	Mitja pista de bàsquet, 3 equips de 2 membres, s'ha d'encistellar després de 5 passades amb el company/a, entre passada i passada s'ha de fer botar la pilota mínim dues vegades amb desplaçament. Els dos equips que no tenen la pilota intentaran robar-la per aconseguir-ho. Pulsacions 170-161.
MÀXIMA	Camp de bàsquet, dos equips de tres membres, arribar a l'altre cap de camp abans que l'equip contrari; parteix un membre de cada equip i toca la primera línea marcada prèviament, ha de tornar a la línea d'inici botant amb els peus junts i donar la sortida al següent membre sense aturar-se; repetir-ho fins a la darrera línia marcada. Pulsacions 184-181.

GRUP 4
BAIXA	Una pilota de goma, espai de 15 x 8 metres. L'activitat inicial ha estat a mitja pista de bàsquet, però era massa intensa ( treballàvem a una freqüència més alta) per la qual cosa hem introduït dues variacions: reducció de l'espai a 12 x 6 metres, i ara el que té la pilota no es pot moure.
MITJA	Utilitzem petos i un espai de 15 x 8 metres. L'activitat s'anomena “atrapar cues” i consisteix en agafar els petos que duu l'equip contrari penjant dels calçons. L'activitat ha durat 3 minuts i tothom (excepte una persona) ha fluctuat entre les freqüències cercades.
ALTA	Mitja pista de bàsquet, fem un partidet 3 x 3 que per comptar la cistella s'ha de sortir de la zona un cop recuperada la pilota i tothom ha de tocar la pilota. Amb aquestes condicions l'activitat resultava insuficient i han augmentat el terreny de joc, pista completa. Amb aquesta variació sí que aconseguien l'objectiu plantejat.
MÀXIMA	L'activitat consisteix en una competició de relleus al llarg de la pista de bàsquet on es va variant el tipus de carrera. Cada 5 metres hi ha un con que senyala les sèries: Aquestes són: - Peu coix cama dreta - Peu coix cama esquerra - Botar a peus junts - Córrer d'esquena La tornada de cada sèries es fa a esprint fins la línea de sortida. Amb aquest exercici s'ha aconseguit treballar la màxima freqüència de cada corredor.

GRUP 5
BAIXA	Dos equips de 5 persones a mig camp de bàsquet a un ritme de caminar amb alguna finta durant 4 o 6 minuts. Les pulsacions són 122.
MITJA	El joc és “color-color” a mig camp de bàsquet, quan es diu un color l'alumne que el porta ha de fugir dels altres, els quals l'han d'anar a agafar i han de pegar un bot quan el toquen. Abans de dir l'altre color s'han de separar ocupant tota la zona de joc, així durant 3 o 4 minuts. Les pulsacions són 156.
ALTA	Fem un 5 x 5 a mig camp de bàsquet amb defensa 1 x 1 durant 5 minuts. Cada vegada que l'equip contrari toca la pilota s'ha de sortir de la línea de triple (6'25m). Les pulsacions són 179.
MÀXIMA	Relleus per parelles, quatre vegades per persona, anar i tornar des de la línea de fons fins a la línea de mig camp de bàsquet, fem 5 files de dues persones cada una. La seva durada és el temps de la competició.

GRUP 6
BAIXA	Espai reduït (tir lliure de bàsquet), no es pot córrer amb la pilota, és un 5 x 5 amb una pilota fluixa, tampoc es pot botar la pilota, cada 10 passades es canvia d'equip, hi ha 10 participants.
MITJA	La cadena: un ho duu, cada vegada que agafa a qualcú s'agafen de les mans, fins que només en queda un. Utilitzen mitja pista de vòlei, hi ha 10 participants, anirà canviant el roll del perseguidor (per controlar la seva càrrega). Hi ha un norma: qui pari quiet, para!
ALTA	A una pista de bàsquet es col·loquen quatre porteries, juguen a floorball. Situació d'1 x1 , es pot fer gol a qualsevol porteria. Està permès anar cap a una porteria i canviar de direcció. A cada gol es canvia de roll i si recupera la pilota també. Hi ha 10 participants.
MÀXIMA	Circuit de relleus amb diferents desplaçaments i amb un caràcter competitiu. Grups de quatre persones i distància a recórrer 20 metres. - Peus junts. - Peu coix ( un peu, després l'altre) - Fent el granot - Carretilla - Tocant a terra i botant - Córrer d'esquena No fa falta fer-les totes, es poden repetir. Normalment farem quatre curses. A tenir en compte: Durant les activitats hi haurà nins que arribaran més prest al número de pulsacions, dependrà de si estan acostumats o no a fer activitat física. Per això, el Floorball anirà molt bé perquè normalment els nins no hi han jugat mai i tots estaran al mateix nivell i, per tant, la diferència a les pulsacions serà menor.

GRUP 7
BAIXA		Joc de les 10 passades caminant, el que porta la pilota no es pot moure. Terreny de joc delimitat (25m aprox). Equips de 4 persones. 1 pilota.
MITJA		Córrer per damunt les línies d'un espai limitat.(pista taronja) El perseguidor porta una pilota amb la qual ha de tocar als que caminen. No val quedar-se aturat. Qui s'atura la duu.
ALTA		A mig camp. Joc de les 10 passades però amb 12 i quan s'ha fet la darrera s'ha de deixar la pilota a la línia de fons. Quan l'altre equip intercepta la pilota es canvien els rols. Tenir en compte les regles bàsiques del handbol.
MÀXIMA		2 equips amb un mòbil (pilota) com a relleus. anar a esprint i en arribar al primer con tornar enrere fins al punt de sortida. Anar a esprint i en arribar al segon con tornar enrere fins al punt de sortida Igual fins al tercer con. En arribar li donam la pilota al següent company, que farà el mateix recorregut.

GRUP 8
BAIXA	Joc de les 10 passades caminant a mitja pista de bàsquet. Marcatge individual. 5'. Utilitzarem la pilota de goma de handbol.
MITJA	Joc de “color-color” El mestre diu un color i hem d'encalçar al nin que el du. Per tocar-lo hem de fer un bot vertical amb dos peus. 5' a mitja pista de bàsquet. 10 participants.
ALTA	5x5 a mitja pista de bàsquet; marcatge individual. Sortir de línia 6,25. Ho farem durant 5'. Tots els integrants han de fer tocs.
MÀXIMA	Relleus per parelles fins mig camp de bàsquet. Tocarem amb la mà al terra en arribar a l'altra part i la del company quan tornem a l'equip. 3 pics cada persona. Distància del relleu: 14m

GRUP 9
BAIXA	Joc de les 10 passades a 1/3 part de la pista taronja. No ens podem moure quan tenim la possessió de la pilota. Tots els components de l'equip han d'haver tocat la pilota en arribar a 10 passades.
MITJA	Farem servir tot l'espai taronja. Joc de la teranyina. Cada pic que agafem qualcú ens donarà la mà i ens ajudarà a encalçar. Els que estan lliures no poden quedar aturats, si ho fan passen a dur-ho també.
ALTA	Adaptació del floorball. 1x1, tots a dins el camp i amb quatre porteries, posades una a cada cantó s'hi pot marcar a qualsevol. Espai: pista de bàsquet.
MÀXIMA	Relleus. Anem fins el con i tornem corrent; quan arribem a l'equip tocar la mà del company que sortirà i farà el mateix exercici. peu coix peus junts a 4 grapes etc.

GRUP 10
BAIXA	Joc de les 10 passades dins el camp de vòlei. 5 contra 5 amb una pilota d'espuma. Durada 8-10'.
MITJA	5x5 dins el camp de bàdminton. Joc de Tula ferida: quan agafem qualcú aquest ha de mantenir la mà al lloc on l'han ferit i passa a agafar. Sempre hi haurà dos perseguidors.
ALTA	2x2 de bàsquet dins mitja pista, amb una cistella. Temps 5-6'
MÀXIMA	Cursa des de diferents distàncies tornant al punt de partida (9m, 18m, 27m) Fem dues sèries completes i a la tercera arribem a la línia de 18m. El primer en arribar guanya. Podríem fer inclús 3 sèries completes.

PRÀCTICA 6

4/11/08

MEDICIÓ DEL CONSUM CALÒRIC DE LES TASQUES

Per esbrinar el consum calòric que realitza el nostre cos quan fem una activitat esportiva determinada, hem de tenir en compte les següents passes:

CALCULAR:

La Freqüència Màxima teòrica:

• Als al·lots serà 214 - (0,8) x edat

• A les al·lotes serà 209 - (0,7) x edat

Dissenyar una activitat que reuneixi les característiques necessàries per aconseguir el nostre objectiu. Abans de començar haurem de determinar a quina intensitat volem treballar.

REGISTRAR.

Hem de registrar la FC de l'activitat.

La tasca durarà deu minuts i cada minut agafarem la freqüència cardíaca per tal de fer una mitja al final de l'activitat.

CALCULAR EL VO2 MÀX.:

• Via CN (a través de la prova màxima de la primera sessió)

• Teòric:

- A al·lots serà 52,33 + 0,71 x edat

- A al·lotes serà 58,90 - 1,15 x edat

RELACIONAR LA FC actv/VO2màx

% VO2 màx	% FC màx
28%	50%
42%	60%
56%	70%
70%	80%
83%	90%
100%	100%

5. Passar el consum d'oxigen de l'activitat a Quilocalories:

1 met = 3,5 ml x minut = 1Kcal/kg/hora

Nosaltres vàrem realitzar un partit de bàsquet de cinc contra cinc utilitzant tot el camp per aconseguir arribar a les 180 pulsacions/minut. El partit té una durada de 10 minuts i mantenim la defensa un per un. Els càlculs són els següents:

Exemple:

· Freqüència cardíaca obtinguda durant l'activitat:

Descargar

Minut	2	4	6	8	10
Jordi	166	174	174	172

Enviado por:	Mef 2007 2010
Idioma:	catalán
País:	España