TREBALL DE LECTURA

FITXA TÈCNICA

Títol: Concert en sol major

Autor: Jordi Sierra i Fabra

Premi Joaquim Ruyra, 1996

Editorial: la Galera

Col·lecció: el Corsari

Nombre de pàgines: 144

Primera edició: març de 1997

Segona impressió: maig de 2003

ANÀLISI DEL CONTINGUT

És un nen misteriós que apareix en el Portal de l'Àngel de Barcelona, just al xamfrà on toca un vell violinista de carrer. Durant les hores següents, s'estableix entre tots dos un intens diàleg, i neix una estranya amistat. Fins al moment de la veritat, l'instant en el qual la música mostra qui és en realitat l'aparegut.

En Daniel és un noi que s'escapa de l'hotel on s'allotja. Abans de marxa agafa diners d'un calaix, un cop al carrer agafa un taxi. El taxista li aconsella fascinat pels diners que porta, que no els ensenyi gaire, i el porta a l'adreça que en Daniel li diu, que resulta que es casa seva, el lloc on vivia amb els seus pares. Quan ell arriba no hi ha ningú, però la portera el reconeix i li diu que ara viu un matrimoni jove.

Caminant, arriba al Portal de l'Àngel, mentre camina va donant diners a tots els músics i orquestres que va trobant, però s'emociona al sentir un vell violinista. Al Daniel li agrada tant el que toca aquell home que li dona 10.000 pessetes, però que el músic no vol acceptar. El noi va a comprar tres entrepans, mentre es a la cua hi ha una colla de nois esperant-lo fora per prendre-li els diners. Els nois l'amenacen en trencar-li els dits si no els hi dona.

En Daniel va cap al violinista per donar-li l'entrepà, l'home agraït comença a respondre les preguntes que li fa en Daniel. En Daniel queda fascinat amb l'historia que li explica aquell home.

El Tobies té necessitat d'anar al lavabo i demana al Daniel que l'esperi allà i que li guardi el violí. En Daniel sent un impuls i es posa a tocar el violí. És aleshores quan es descobreix que és un nen prodigi, tothom s'atura i li comencen a llençar diners. Quan en Tobies torna, no s'ho pot creure. Quan el noi acaba de tocar, el Tobies li demana que li expliqui qui és en realitat: descobreix que fa set anys que estudia a l'escola de música més prestigiosa dels Estats Units, sempre fent concerts i ara es a Barcelona per actuar al Palau de la Música. En Tobies l'intenta convèncer de que parli amb la seva mare. Finalment el convenç perquè torni a l'hotel i en Tobies l'acompanya.

Quan arriben a l'hotel es troben amb la mare del nen que ja havia trucat a la policia, en Daniel li explica els seus problemes. Quan en Daniel comença el concert el dedica al seu amic Tobies.

El títol d'aquest llibre “Concert en sol major” vol dir: la vida es un concert en sol major, una obra única per a cadascú, irrepetible, i també un simfonia inacabada. S'acaba amb l'últim sospir, però aleshores ja no pots fer marxa enrere per a interpretar-la. (Pàg. 119)

Introducció: del capítol 1 “L'escapada” fins el 4 “El violinista”, quan en Daniel s'escapa de l'hotel, després va a la casa on vivia amb els seus pares i finalment quan es troba amb en Tobies al Portal de l'Àngel.

Nus: del capítol 5 “La culpabilitat” fins el 17 “La passió”, quan en Daniel i en Tobies es coneixen millor i en Tobies acaba per convèncer en Daniel de que vagi a parlar amb la seva mare.

Desenllaç: del capítol 18 “L'estrella” fins el 21 “Epíleg”, quan tots dos arriben a l'hotel i es troben amb la mare d'en Daniel i finalment quan ell fa el concert que li dedica al seu amic Tobies.

Aquesta novel·la se situa en el segle XX, perquè en ella es parla en pessetes. Tota aquesta història passa durant tot un dia, des de que en Daniel s'escapa de l'hotel fins que dona el concert al Palau de la Música.

Tot el relat transcorre a la ciutat de Barcelona, la major part transcorre al Portal de l'Àngel. Al principi passa a l'hotel on s'allotja en Daniel i la seva mare, després al Portal de l'Àngel i finalment al Palau de la Música.

ELS PROTAGONISTES

En Daniel Armangué Banks té onze anys, a punt de fer dotze i és un nen superdotat. És un noi que odia viatjar d'una banda a l'altra, actuar davant de gent que no en té ni idea. Viu a Nova York, però ara ha vingut a Barcelona, la seva ciutat, per fer un concert. És un dels nens prodigi de l'esfera clàssica actual. És considerat un dels músics joves més tècnics i brillants. Estudia a les escoles nord-americanes més prestigioses, a la Julliard School, i amb els mestres del violí de més renom. Fins ara no s'havia plantejat mai res, però quan arriba a l'adolescència s'adona que no ha tingut una vida com la dels nois de la seva edat, i això el fa sentir malament. És prou intel·ligent per adonar-se que l'utilitzen, però no vol veure que tot ho fan pel seu bé. Quan es troba amb el Tobies Martí, el fa entrar en raó, el fa entendre que no ha portat una vida com la del altres nens es perquè ell és especial i té un do, i que no ha de renunciar a ell.

En Tobies Martí és un apassionat de la música, un home amb les idees clares que ha renunciat a una vida normal per dedicar-se a l'únic que l'interessa. És un romàntic, algú que s'ha apartat del “sistema” per viure lliurement i superar d'aquesta manera el fracàs de saber que no és prou bo

per ser un músic professional. Quan en Daniel es troba amb ell porta una jaqueta en altre temps digna, i ara, si bé no vella, sí passada de moda i una mica tronada; una camisa molt blanca, però gastada a còpia de rentades i més rentades; uns pantalons foscos i amples, dues talles més grans que la seva, i unes sabates negres, sense mitjons. Tenia una noblesa especial, assentada en uns ulls tan suaus com les seves mans, de mirada vaga però neta. Els cabells, escassos, s'agrupaven en dos bàndols a la dreta i a l'esquerra de la clenxa que els separava i que dividia en dues parts sobre del seu cap. La cara semblava un camp llaurat, perquè les arrugues s'hi encreuaven i entrecreuaven sense parar. Les mans les tenia molt boniques i polides, netes. Els dits eren llargs i delicats; les ungles estaven ben tallades. Quan reia se li veien les dents encavallades, lleugerament esgrogueïdes. La barba, esclarissada, fruit més aviat de la manca d'una bona afaitada que no pas d'un presumpte interès a deixar-se-la créixer, li donava un aspecte bohemi.

PERSONATGES SECUNDARIS

La Suzanne Banks és la mare d'en Daniel. Té un caràcter molt fort. És una dona alta, molt guapa i elegant. Va renunciar al matrimoni i a tota la seva vida anterior per dedicar-se únicament al seu fill, en Daniel, quan va descobrir el talent que tenia. Amb tanta dedicació ha acabat superprotegint el nen, que se sent ofegat, però ella no se n'adona, ja que està convençuda que el que fa és millor per a en Daniel.

ANÀLISI DE LA FORMA

És una novel·la lligada amb la prosa, està basada en la vida real, no és de ciència - ficció ni res d'això. La classificació temàtica d'aquest llibre és “El món de la música” i “Els nens superdotats”. Aquest llibre es explicat per l'autor, en Jordi Sierra i Fabra, ho fa amb un punt de vista objectiu.

L'autor utilitza diverses tècniques narratives, com per exemple, descripció, narració i diàleg. Al llegir aquest llibre només n'he trobat una frase feta “fugir d'estudi”.

AUTOR

Jordi Sierra i Fabra va néixer a Barcelona l'any 1947, és un escriptor espanyol, historiador del rock i autor de literatura infantil. Es va posar a escriure quan era un nen i ja no va parar. Només així pot estendre's que tingui més de 225 títols publicats i que afirmi que encara en té molts més al calaix. I és que, de fet, ell no escriu per ser reconegut, sinó perquè no pot evitar de fer una altra cosa. De totes maneres, s'ha guanyat l'estima de tot el públic i la crítica: ven milers d'exemplars de cada llibre que surt al carrer i ja porta 18 premis literaris, guanyats arreu de la geografia peninsular. La música és una part essencial de la seva vida i, de fet, se'l considera una de les màximes autoritats en la història del rock, per això no es estrany que aparegui sovint com a tema de les seves novel·les. Per inspirar-se i airejar les idees va cada dia al cinema i entre Batles i Rolling Stones es queda amb els primers.

En la seva extensa obra hi trobem els gèneres més diversos, de la novel·la negra a la de ciència - ficció, passant per la poesia, l'assaig, l'estudi històric, la biografia... i saltant del públic infantil a l'adult, i del català al castellà, amb la facilitat de qui sap que ha trobat el més important de la seva vida i no té por a que l'encasellin: “M'encanta crear, trobar-me amb un repte, una idea, desenvolupar-la i, després, buscar un estil i abocar-lo en un paper. M'és igual que m'acusin d'escriure massa. Tot el que em passa pel cap, si li trobo coherència, ho escric”.

Alguns autors contemporanis de Jordi Sierra i Fabra son per exemple: Jaume Cela (1949), autor de llibres com “M'ha agafat fort!” o “Els braços de l'heura” o Josep Lorman (1948), autor de llibres com “El malefici dels Da” o “Mar negra”. Tots aquest llibres estan publicats a la Galera.

COMENTARI PERSONAL

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Aquest llibre m'ha agradat bastant, perquè ens alguns trossos de la novel·la em sento una mica identificada amb en Daniel. Aquesta es la puntuació que li dono de l'1 al 10.

He après que cada arruga era un sentiment viscut, que per això quan som grans en tenim tantes (Pàg. 34). En un del capítols en Tobies li diu al Daniel que ell s'estima més ser lliure amb les seves idees que esclau amb la dels altres, viure al seu aire que consumir-se en vida, i això també ho vull jo i molta altra gent.

Un dels moments preferits d'aquesta obra és quan en Daniel s'escapa de l'hotel; moltes vegades he volgut fugir de casa meva o d'un lloc perquè no em trobo a gust. Un altre dels meus moments es quan en Daniel coneix al seu verdader amic, en Tobies Martí.