• ONU: grup de persones de la llar que tenen un cert grau de parentesc (de sang o no).

• Leany, Cobo, Jones: grup primari que viu i interactua intimament en una residencia comu.

• Winch: grup de 2 o mes persones unides per llaços matrimonials per sang o adopció que constitueixen una sola llar i que interactuen entre si en els seus respectius papers familiars i creen i mantenen una cultura comu.

• Friedman: sistema de forma de vida social, petit grup fortament interrelacionat i amb independencia dels individus que estan organitzats per aconseguir un producte: funcions o objectius familiars.

Podem dir que totes coincideixen en:

• Es un grup de persones.

• Comparteixen una residencia comu.

• Tenen llaços d'unió.

• Entre ells ha d'haver interrelacions.

Llar no es el mateix que familia. La llar es un grup de persones que viuen juntes, pero no han de tenir necessariament llaços familiars (pis d'estudiants). Aquestes poden ser:

• Unipersonals: persones que viuen sols.

• Pluripersonals: viuen mes persones:

• Familiars.

• Amb nucli conyugal.

• Sense nucli conyugal.

• No familiars.

Els tipus de families que hi ha son:

• Families recomposades: divorciats que es casen, un te fills, l'altre no,….

• Families extenses: amb els avis,…

• Families multiples: dins una mateixa llar, diferents fasmilies.

Actualment es pot dir que el que esta pasant es:

• Esta disminuint el tamany mig de les llars. En comptes de viure 3 generacions hi ha 1 ó 2.

• Augmenten molt les llars unipersonals, sobretot dones i gent jove.

• Augmenta el numero de separats o de divorciats.

• Augmenta l'edat mitja del matrimoni.

• Apareixen noves formes de relació i convivencia.

• Disminueix la natalitat.

• Augmenten les families recomposades.

• Augmenten els fills que viuen amb els pares els darrers anys de la vida d'aquests.

Segons la grandaria la familia pot ser de 5 tipus:

• Punt de partida: matrimoni.

• Expansió: naixement dels fills.

• Contracció: marxa progressiva dels fills de casa.

• Estabilitat.

• Fi del cicle.

S'ha de treballar amb families perque aquesta es generadora de creences i conductes respecte a la salut i a la malaltia. La famila es transmisora dels conceptes de salut i malaltia. A mes quan un membre de la familia esta malalt aquesta el cuida i el tracta. La familia es bàsica per la promoció, tractament i prevenció.

La majoria de problemes de salut que afecta un membre de la familia acaba afectant l'altre a dos nivells, les malalties hereditaries i les repercusions que genera dins la familia el problema d'aquest membre.

Hi ha psicoanalistes que creuen que els psintomes individuals tenen a veure amb l'estructura i vivencia familiar, tots aprenem a expressar les nostres necessitats depenent de com ens desembolupem a nivell familiar.

A mes les families son el punt de partida per detectar cadenes epidemiologiques. Tambe es fonamental per augmentar el nivell de salut i evitar riscos.

El cuidador informal (no professional) dins la familia solen ser les dones. Tenen la responsabilitat de la salut a les seves mans. Ara cada vegada mes es fa en base a la disponibilitat dels membres de la familia, i no tant al genere, encara que les dones porten el pes. Els homes solen cuidar quan no hi ha una dona.

La cuidadora informal sol ser una dona d'uns 40 anys. A catalunya la franja es dona entre els 55-76 anys. Sol ser l'esposa, si no la filla, nora o fill respectivament. Els cuidadors informals no tenen reconeixement. Hem de dir que els professionals nomes som un 12%.

Les families utilitzen els sistemes de salut quan detecten que hi ha alguna malaltia o alguna anormalitat. Tambe quan la persona te la percepció de que alguna cosa no va be. No se sol anar de manera preventiva. A mesura que augmenti la cultura sanitaria augmentara tambe la prevenció.

Hi ha alguns elements que faciliten la demanda i utilització dels serveis de salut:

• Ingressos economics: quant mes alts mes demanda de serveis.

• Formació: tambe en demanen mes les persones amb mes formació.

• Temps lliure.

• Informació.

• Oferta de serveis.

Les dades sobre la utilització sanitaria de la familia son:

• Els homes es visiten menys que les dones.

• Els homes estan menys dies de baixa a l'any.

• Els pares els utilitzen menys que els fills.

• La utilització de serveis sanitaris publics es mes alta en families que tenen ingressos sanitaris mitjos-baixos.

• Puja la demanda en les epoques de fecunditat.

• L'usen mes les families amb nens petits. Unes 20 vegades l'any per familia.

• Tambe les families amb avis.

• L'utilitzen mes les llars unipersonals.

• Tambe s'usa mes com mes petit es el grup familiar.

Hi ha una serie de canvis dins la institució familiar. Les seves caracteristiques son:

• La familia es capaç de cobrir necessitats individuals i socials.

• Canvis de la societat rural a la societat urbana:

• Canvis estructurals:

• Amplitud: disminueix el nombre de persones. La familia sol ser nuclear. La divisió es estructural perque alguns es queden als pobles. No comparteixen el mateix domicili, pero conviuen al mateix temps mes generacions.

• Tipologia: menys nens i mes vells. Hi ha un augment de les llars unipersonals. Els fills s'estan a la llar durant mes temps.

• Creació: tendencia a allargar l'edat de matrimoni.

• Disolució: no es per tota la vida. Les relacions son mes lliures i menys institucionalitzades.

• Canvis funcionals:

• Rol sexual: les dones treballen mes i els homes s'estan mes a la llar. Pasen a ser mes o menys iguals.

• Patrons reproductius: no es necessari casar-se per tenir fills. No es tenen com una benedicció. Tenir fills es una cuestió voluntaria, gracies a l'anticoncepció. Tenir fills ha passat a ser mes important que en el pasat, abans era una obligació, ara es voluntari. Mai suposen tanta responsabilitat com ara: atenció, cures, gasts economics, responsabilitat en l'equilibri emocional dels fills. Els fills es valoren en si, abans nomes eren ma d'obra. Ens trobem en un moment en que es dissocia sexualitat de reproducció.

• Especialització de serveis: hi ha mes serveis que oferir a la familia. Augmenta la producció i el consum. Es desarrolla es sistema de benestar social. Han anat millorant els treballs domestics. S'han especialitzat els espais a les vivendes (habitacions, cuines, menjador,…). Ha disminuit tant el treball domestic com la disposició per realitzar-lo. La TV porta l'home a casa (Futbol).

Es un sistema on hi ha diferents elements, quan a un element li pasa alguna cosa aixo repercuteix a la resta d'elements.

La familia es un sistema de forma de vida social, format per un grup petit, permanent, interrelacionat, interdepenents i que s'organitzen per aconseguir un proposit comu denominat funció o objectiu familiar.

El sistema es relaciona amb l'ambient a traves d'inputs i outputs que surten de l'ambient a la familia. Aquests inputs i outputs son material, energia i informació. Es la teoria dels sistemes socials.

La familia te limits o fronteres. Aquests permeten a les families adaptar-se a les demandes o necessitats, tant internes com externes, el permeten creixer i dessarrollar-se, mantenir la identitat i reforçar els nexes d'unió. Hi ha families que es poden classificar com a obertes i altres com a tancades:

Els sistemes del sistema familiar son:

• Subsistema parella: formada per dos adults, tradicionalment de sexe diferent i que s'uneixen per cuidar-se, donar-se recolzament i satisfer les seves necessitats sexuals i emocionals. Es un punt de refugi d'estressors. Es una forma de contracte social.

• Subsistema germans: relació dels fills entre ells. Es el primer laboratori de socialització.

• Susistema pares-fills.

Una persona pot formar part de diferents subsistemes. Hi ha vegades que un subsistema dificulta el funcionament d'un altre. Els integrants del sistema familiar desembolupen rols familiars, es la posició esperada pels altres en base a la percepció de l'altre i les seves espectatives. Es poden assumir diferents rols al mateix temps o en temps diferents. Dins la familia tambe hi ha els rols funcionals: lider, cuidador,…. Tambe hi ha els rols funcionals, com pot ser l'harmonic, el torracollons, el cap de turc,…. Pel que fa als rols funcionals es poden intercanviar i aprendre, cosa que ens servira alhora d'aplicar plans de cures.

Les definicions son:

• Caplan: una crisis es produeix quan la persona veu que els seus metodes habituals per solucionar problemes son inefectius per fer front a un obstacle que dificulta la consecució d'un objectiu.

• Fink: es una situació en la qual un individu que normalment fa front a una situació de manera efectiva es troba incapac de solucionar les demandes o necessitats.

• Miller: expressió d'una situació en que el repertori de respostes i recursos son insuficients per solucionar de forma efectiva l'estrés.

En definitiva, que davant d'un problema la persona fa servir les mateixes coses que en altres, pero aquest cop no li serveix. Les caracteristiques d'una situació de crisis:

• No sempre son de la mateixa intensitat: la intensitat es variable. Depen del nivell d'afectació de la vida cotidiana. Com mes afecti mes intensa sera. Tambe epen del problema i dels recursos per afrontar-lo i de la duració d'aquest.

• La reorganització d'una situació de crisis implica necessariament una reorganització per un costat l'aprenentatge de nous rols o habits i per altre de nous recursos.

• Predictibilitat: qualsevol situació en potencia es generadora d'una crisis.

• Tota situació de crisis requereix intervenció. Aquesta intervenció pot ser interna o externa.

Les crisis es poden classificar en individuals o familiars:

• Individuals:

• Situacionals: quan hi ha un succes extrem que identifiquem que no forma part de la vida habitual, i sol ser inesperat, repentí i desgraciat (mort, amputacions per accident).

• Maduratiu: fenomens evolutius, periodics per on travessem en l'evolució. Aquestes crisis s'acompanyen de cambis de pensament, sentiment i habilitats (jubilació, matrimoni).

• Mixtes: d'una i altre (naixement d'un fill + divorci).

• Familiars:

• Per desmembrament: perdua d'un membre de la familia. No nomes per mort (hospitalització, marxa de fills, incapacitat greu). Impliquen sempre redistribució de rols.

• Per increment: quan es produeix un augment inesperat a la familia (fill que torna, embaraç no previst, familiar del poble que ve a la llar).

• Per desmoralització: criteris morals, culturals i religiosos. Propis de cada familia (noia soltera embaraçada, abort, SIDA).

• Mixtes: es el mes frequent: naixement fora del matrimoni.

La sequencia d'una crisis te tres fases:

• Periode precritic: es comença a desembolupar la crisis. Hi ha la percepció de que el que ha succeit es veu com angoixant, que posa en perill objectius vitals o necessitats, sensació que no se sap com fer-li front. A nivell de sentiments hi ha diferents reaccions possibles: ansietat, impotencia, depressió, culpabilitat, colera, ambibalencia.

• Periode critic: es poden veure 3 subapartats:

• Shoc: consciencis de la crisis. Puja l'ansietat.

• Retraiment defensiu: alt nivell d'estrés. Sensació d'agressió al mes profund. Sentiments de rabia, negació,…. Hi ha diferents sortides: aillament, expressió, desorganització.

• Reconeixement: augmenta l'estrés. Un te consciencis de la realitat i del mal que sent. Se sol reaccionar amb molta ansietat, impotencia, depressió, desvaloritzar-se com a persona, culpabilitat, colera. Porta a una conclusió: haig de fer alguna cosa.

• Periode postcritic: se soluciona el problema. Potser no com un volia. S'ha trobat una alternativa. S'esta igual o millor que el periode precritic.

D'una crisis sempre s'apren alguna cosa: ens ajuda a coneixer'ns a nosaltres mateixos, a ser mes, a relativitzar els problemes, a veure que ningu es insustituible, que tot s'acava arreglant.

Una malaltia pot ser un impacte en el sistema familiar per diferents motius:

• Afecta la vida quotidiana.

• S'ha de fer una reestructuració del temps.

• Aprenentatge de nous rols.

• Augmenta el nivell de depndencia.

• Hi ha un esgotament dels recursos.

Alhora d'atendre una familia hem de tenir en compte:

• Reconeixer i valorar les necessitats de cada un dels membres de la familia.

• Partir de que qualsevol problema o canvi que afecti un membre de la familia repercuteix en els eltres membres.

Els objectius de l'atenció d'infermeria als familiars son:

• Identificar necessitats i problemes glovalment.

• Ajudar la familia a donar les respostes mes adients a les necessitats o problemes detectats.

• Prevenir el desembolupament de posibles crisis familiars relacionades amb els problemes de salut.

• Constituir un recurs primari amb l'elaboració i execució del pla de cures.

Per portar-los a terme hem de tenir en compte:

• El pla d'atenció sempre s'ha de fer amb la familia.

• Les prioritats tambe s'han de marcar conjuntament.

• Recordar que nosaltres som part del medi familiar, no del sistema familiar. Hem de poder acceptar les decissions que la familia prengui, estiguem o no d'acord.

• Determinar quina sera la contribució de la familia, que fara ella i que farem nosaltres com professionals.

En l'atenció d'infermeria en moments de crisis primer ens hem de fer una pregunta, quins son els elements angoixants que han portat a la familia a demanar ajuda. Es molt important no confondre el problema amb els efectes colaterals (nervis,…). Hem de valorar:

• Possibilitat de disminuir l'angoixa i la tensió que hi ha.

• Necessitat de donar una atenció especialitzada.

• Centrar el tipus de crisis que tenim davant.

• Fase familiar on es troba la familia.

• Recordar amb la familia quins van ser els recursos utilitzats en altres crisis.

Hem de fer un analisis de les forces d'equilibri, veure els mecanismes d'equilibri que estan o hauries d'estar presents. Per aixo haurem de:

• Tenir una visió realista del problema.

• Poder expressar sentiments.

Els metodes apropiats per solucionar el problema son aquells que li van be a la persona en aquell moment. S'han de confortar idees suicides, que son una força de desequilibri. Durant tot el proces es molt important que les persones puguin expresar els seus sentiments. Hem d'establir doncs un pla de suport, oferir sugerencies i recursos, com grups d'ajuda, economics/socials,….

Atenció d'assistencia i cures sanitaries i socials que es donen en el domicili de l'individu quan aquest, per patir un proces agut o crònic no te la capacitat o independencia sufucient per acudir al centre de salut. Aquest tipus d'atenció permet la continuitat de l'atenció. Perque aquest funcioni hi ha d'haver sempre una coordinació entre els centres sanitaris i socials. Tot problema social acaba donant problemes sanitaris. L'atenció domiciliaria es molt important per:

• Edat de la població: cada vegada hi ha més gent i més gran. A més cada vegada tenen més anys de mala salut.

• La filosofia d'intergació de la persona al seu medi natural: casa seva.

• Potenciació de les autocures per part de la població.

• Increment de les activitats de tipus preventiu.

• Motius de tipus economic: l'atenció als hospitals es mes cara.

Aquest tipus d'atenció te molta tradició a Europa. A aquests paissos hi ha enfermeres que nomes s'especialitzen en atenció domiciliaria.

Fa uns anys es va voler fer un programa d'hospitalització a domicili. Les persones anaven a casa i desde els hospitals se'ls controlava. Es va acavar per motius economics. Ara s'esta tornant a parlar molt. Les principals diferencies entre atenció domiciliaria i hospitalització al domicili son:

Dintre de l'atenció domiciliaria hi ha diferents modalitats:

• Infermera de referencia mèdica: es feia abans de la reforma. Les infermeres van al domicili, pero ho fan de forma individual, no desde un equip. Va a fer tasques, tractaments puntuals. Es continua fent a alguns centres no reformats.

• Infermera d'urgencies: fa el mateix que l'anterior, pero en l'horari que no hi ha atenció programada.

• Infermera generalista o de familia: aquella que esta al centre, dins l'equip. Te assignada una població que quan necessita algo i no pot acudir al centre, la infermera realitza l'atenció junt amb els altres membres de l'equip.

• Infermera especialitzada dintre de l'equip: es la que nomes fa les visites domiciliaries i només es dedica a aixo. Ho fa de tots els malalts del centre, no només dels que li toquen. Hi ha un programa especial d'atenció domiciliaria.

• Infermera visitadora especialista: fa atenció domiciliaria en algunes questions especifiques (terminals, dolor,…) que requereixen gran quantitatd de temps o una preparació especifica i desde el CAP no es poden satisfer. Son equips de suport.

L'equip d'atenció domiciliaria es considera la infermera, metge, treballadora social i el cuidador informal. La treballadora social sol assumir els rols familiars quan no hi ha familia, o aquesta esta lluny, i tambe s'encarrega de donar soport a nivell de les activitats de la vida diaria. S'encarregen d'ajudar a les persones que no poden cubrir les seves necessitats basiques.

La familia es la que assumeix el pes important en els cuidados del malalt. Es la persona que portara a terme les cures de cada dia.

Els criteris d'inclusió en els programes d'atenció primaria són:

• Patologia: malalts cronics o de llarga durada fonamentalment. Tambe pacients posthospitalitzats, terminals, persones grans amb necessitats d'assistencia.

• Dificultat o impossibilitat de desplaçament: edat, condicions fisiques i mentals de la persona, condicions de la vivenda.

• Vivenda de la persona dins la zona de l'ABS.

Els problemes mes frequents dins l'atenció domiciliaria són patologies cróniques: DM, LCFA (limitació crónica del fluxe aeri), neoplasies terminals, artrosis degeneratives, demencia senil, problemes de nutrició i hidratació.

El circuit comença quan es detecta el cas per demanda de la propia familia o el propi equip que detecta el cas, per revisions d'histories, fitxes d'edat i sexe, informe o petició de consulta de la treballadora social. La metodologia de les visites es:

• Detecció del cas.

• Preparació de la visita: revisió de la historia.

• Concretar la visita.

• 1ª visita amb el metge.

• Frequencia de les visites: depenent del problema i la situació.

• Abans d'anar confirmar la visita.

• Preparar el material de forma anticipada.

• Portar el pla mig estructurat.

Els cuidadors informals es troben amb diferents problemes:

• Informació escasa.

• No tenen els coneixements necessaris, habitualment.

• Recursos limitats, o no son els mes adecuats.

• Suposa un gasto economic.

• Ho han de compaginar amb el treball remunerat.

El paper de cuidador informal no es escollit lliurement, sino que es quelcom que ve imposat per la familia. Cuidar algú no es inofensiu per la salut del cuidador:

• Conflictes a nivell familiar, perque habitualment hi ha desacords entre els familiars.

• Reaccions emocionals en major o menor grau, del tipus no puc més, ….

• Consequencies laborals.

• Dificultats economiques.

• Descenas de les activitats de lleure.

Tot això porta a l'aillament social dels cuidadors. No nomès es necessiten coneixements per cuidar al malalt, sino que tambe s'han de tenir en compte altres aspectes. Necessiten formació i informació. Els principlas problemes de salut del cuidador informal son, segons les necessitats que s'alteren:

• Son: dormir poc.

• Oci.

• Comunicació.

• Moure's i mantenir la postura.

• Necessitats psicologiques.

A l'atenció domiciliaria apliquem el PAE en un full on apareixen les necessitats del malalt i els cuidados que caldran. El que hem de fer es crear un ambient propici per la col.laboració i l'acceptació, o sigui de relació empatica. Haurem de presentar-nos personalment i fer una breu explicació de la labor professional.

La recollida d'informació es fa no nomes respecte el malalt, sino tmbe de la familia en general. Hem d'especificar qui sera el cuidador, les condicions de la llar,…. De la familia valorarem:

• Composició: numero, edat i parentiu dels membres.

• Fase familiar en la que es troben.

• Nivell educatiu i d'informació sobre els habits de salut.

• Caracteristiques culturals, sobre tot en persones de cultures diferents.

• Situació economica-social.

• Identificar els rols dels diferents membres de la familia, per saber amb qui podrem comptar i perque.

• Identificar els sistemes de recolzament (veina, amistats).

De la vivenda tindrem en compte:

• Aspectes d'habitabilitat: instalacions bàsiques, aigua, llum, electricitat.

• Accesibilitat: cadira de rodes, ascensor.

• Adecuació de l'habitatge als problemes de salut.

• Nivell d'higiene.

• Factors de risc d'accidents.

Despres de la valoració, identificarem els problemes diagnostics. Farem una planificació progressiva (les coses a poc a poc). Finalment avaluarem el pla establert. Tambe ho hem d'enregistrar per escrit.

Pel que fa a l'historia hem de tenir en compte que aquesta no pot sortir del centre de salut, pero com aquesta pertany tant al centre com al pacient, la podrem treure sempre que mantinguem la confidencialitat i no la perdem, perque es aconsellable fer el registre d'inmediat, despres de la visita. Tots els professionals que donin atenció al domicili ho han de registrar.

Abans de la reforma als ambulatoris, els nens nomes acudien a la consulta quan estaven malalts. No hi havia prevenció. Aixo es feia per altres organismes (Sistema de Sanitat Escolar), amb prevenció pels nens a les escoles. A partir de la reforma aixo s'introdueix al CAP.

Existeixen els protocols de medicina preventiva a l'edat pediatrica, que estan molt be, pero s'ha de tenir en compte que s'han quedat desfasats. Ara hi ha una comissió que els esta actualitzant. En el seu desembolupament hi van participar: equips de salut escolar, metges especialistes pediatrics, representants de l'ICS i altres institucions. Els objectius per implantar aquests protocols van ser:

• Facilitar unes actituds i habits de salut positives en l'infant i la familia.

• Detectar precoçment els problemes de salut infantils.

• Mantenir a la població de Catalunya dins uns nivells inmunitaris adients.

Per tal d'aconseguir aquests objectius es van delimitar una serie d'activitats:

• Cribratges esglaonats:

• Endocrinometabulopaties congenites: analisis de sang i d'orina, per veure si hi ha hipotiroidisme, fenilcetonuria, ….

• Desembolupament fisic: pes, talla, perimetre cranial

• A nivell motor: ho faria el metge, tambe la TA, polsos, ….

• A partir dels 4 anys nosaltres podem fer el control de la vista.

• Exploració dental.

• Desembolupament psicomotor.

• Inmunitzacions preventives: per la prevenció de les malalties infeccioses el millor es actuar en algun punt de la cadena epidemiologica:

• Font d'infecció.

• Mecanismes de transmissió.

• Sobre l'individu sa susceptible d'agafar la malaltia.

En aquesta darrera podem actuar de diferents maneres:

• Quimioprofilaxis: ATB.

• Inmunització passiva: gammaglobulines.

• Inmunització activa: vacunacións.

El descubriment de les vacunes es un dels avenços mes importants de la salut pública. Ha fet disminuir la prevalença de les malalties infeccioses i la mortalitat que aquestes causen. En aquest moment existeixen mes de 20 vacunes efectives. El tractament a partir de les vacunes es generalment molt eficaç (la protecció es mou entre el 95-100%). Tambe son efectives, perque son capaces efectivement d'erradicar certs problemes infecciosos (viruela). Tambe son molt segures, i els seus efectes secundaris son lleus, transitoris i no solen deixar sequeles.. son eficients, quan es relacionen amb el seu cost (cost baix i asequible pel sistema sanitari). Desde el punt de vista microbiologic les classifiquem de dos maneres:

• Viriques.

• Bacterianes.

Desde el punt de vista de la patogenicitat:

• Vives o atenuades: es donen nomes 1 unica dosis.

• Mortes o inactives: es donen mes dosis.

Per determinar si donem o no una vacuna ens basem en:

• Capacitat de resposta inmunitaria.

• Risc d'exposició de la malaltia en la comunitat.

Desde el punt de vista sanitari les vacunes es classifiquen en:

• Sistematiques: s'apliquen a tota la població segons el calendari vacunal pleestablert. Donen protecció individual i comunitaria (l'antitetanica nomes dona protecció individual).

• No sistematiques: nomes tenen protecció individual. Aquestes no s'administren a traves del calendari vacunal, sino a partir de la prescripció del metge de capcelera o del risc sanitari.

Depenent del nivell d'inmunitat de la comunitat les vacunes es fan sistematiques. Els serveis de salut pública fan estudis per determinar l'estat inmunitari de la població (seroepidemiologia). Ens permet veure la prevalença de la inmunitat. El problema d'aquests estudis es saber quines persones tenen proteccióper la vacuna, i quines per haver passat la malaltia (excepte en el tetanus, que nomes la vacuna et dona la inmunitat).

Finalment hem de tenir en compte que les vacunes sempre s'han de conservar a la nevera i no podem trencar mai la cadena del fred.

Si una persona no vol vacunar al nen:

• Deixar-la parlar.

• Donar arguments de perque ho ha de fer.

• Ajudar-lo a reconeixer la seva por.

• Oferir la possibilitat de posar la que sigui inactivada.

Les vacunes han de mantenir molt be la cadena del fred, perque si es trenca perden la seva activitat. Hi ha parts en les que no hi podem fer res: transport, fabricació, … pero si al centre. Les nostres actuacions seran:

• No congelar mai la vacuna: test d'agitació. Si precipita ha estat congelada.

• A la nevera hi ha d'haver aigua amb sal perque si es va la llum es mantingui el fred.

• Deixar espai entre les vacunes, i no tocar mai el fons de la nevera.

• No posar vacunes a la porta.

• No guardar vacunes caducades.

• No posar aliments i vegudes a dins de la nevera.

• Obrir-la el minim possible.

A partir dels 16 anys comença el periode vacunal de l'adult, i aleshores ja es necessita la prescripció medica. Els objectius del carnet vacunal dels adults es:

• Oferir un record vacunal de la vacuna administrada.

• Facilitar al professional el record vacunal.

• Documentació homogenia de la vacuna de l'adult.

• Establir uns circuits minims que permetin la planificació i l'avaluació del programa de vacunació de catalunya.

Les contraindicacions generals de les vacunacions son:

• Malalties en fase aguda o convalescencia inmediata.

• Malaltia subaguda (hepatitis, …).

• Afeccions malignes en fase evolutiva (cancer, …).

• Pacients sotmesos a tractaments inmunosupresors.

• Malalts amb cardiopaties descompensades (escepte la vacuna de la grip).

• Malalts amb nefropaties agudes.

• Malalts amb deficiencies inmunitaries: no posar vacunes atenuades.

• Processos neurologics en fase evolutiva.

• A les embaraçades (excepte la de la grip).

• Alergia a les vacunes.

• Consell de salut: tractaria diferents temes:

• Alimentació.

• Higiene general.

• Vestimenta.

• Prevenció d'accidents.

• Habits toxics de la familia.

• Problemes minims del nen que es poden solucionar a casa.

Les funcions de la infermera de pediatria són:

• Formació i informació als cuidadors.

• Prevenció en l'edat pediatrica (fins els 15 anys).:

• A traves del protocol del nen sa.

• Inmunitzacions.

• Seguiment i control dels nens crònics:

• Asmatics: control de la medició, us d'inhaladors, vacunes hiposensibles.

• Diabetics: control de la dieta, medicació, pes, exercici.

• Control i seguiment de ferides i cremades.

• Extracció de punts, taps de cera.

• Programes de vacunació escolars (hep A-B, Td).

• Conferencies a mestres i pares en les escoles de la zona.

• Col.laboració amb els treballadors socials amb nens en situació de risc, abandonament, maltractaments.

• En el camp de la promoció de la salut es fer activitats d'educació sanitaria dirigides al nen sa, pero que potencialment poden presentar transtorns en al futur.

• Programació de les activitats diaries (priorització).

• Control de la cadena del fred: neveres, temperatura, conservació.

• Estadistica mensual, registres diaris.

• Campanyes de vacunacions temporals: grip,….

• Calendari de vacunes (fotocopia).

Abans de vacunar:

• Desinfectar la zona d'inserció de la vacuna.

• Agulla diferent per aspirar la dosis, i un altre per injectar (menys en la triple virica que ve tot junt).

• Deixar la dosis fora de la nevera una estona, perque l'impacte no sigui tant fort (sobretot les que porten monoxid d'alumini).

• Si administrem simultaniament vacunes una ha de ser al deltoides i l'altre al quadriceps femoral, independentment de l'edat.

• Evitar administrar vacunes als glutis perque la reacció pot ser mes gran (risc de lesió nerviosa) i la resposta inmunitaria pot ser inferior.

• Les vies possibles d'administració de les vacunes son: VO, ID, SC, IM.

• Cal respectar les vies i les zones d'inserció aconsellades per cada vacuna, per tal d'aconseguir una bona resposta inmunologica i minimitzar els riscs de reaccions adverses.

• Administració oral: polio, còlera oral.

• No es donen a temperatura ambient, perque disminueix la seva eficacia. S'extreura de la nevera moments abans de la presa.

• Directament a la boca.

• Registre.

• Administració IM:

• Contraindicada en hemorragies i DM.

• Apuntar al carnet de vacunes.

• Al deltoides: en adults i nens mes grans de 18 mesos, i si la quantitat injectada es igual o inferior a 0.5 ml.

• Al vast extern: agulla a 90º. Agafarem la massa muscular abans i durant la injecció. En gent prima o nens.

• Administració SC:

• Angle de 45º.

• Agafar 1 pesic de la pell.

• Administració ID:

• Quantitat minima: 0.01-0.1 ml.

• Zona de la pell i teixits sans de la cara externa del braç (test de Mantoux).

1